dimarts, 18 desembre de 2012

Música per casalots

Vaig prometre una entrada de postlectura i aquí la teniu: una entrada sobre música i casalots.


Resulta que, sovint, mentre llegeixo, escolto música clàssica (bàsicament perquè no té lletra, perquè no em sol despistar de la lectura i perquè, de vegades, encaixa màgicament en el text). Bé doncs, mentre llegia El casalot, la sensació de aquesta música hi encaixa perfectament, la vaig tenir amb tres grans compositors anglesos (potser els més grans que ha parit Anglaterra). Probablement l'associació entre Dickens i aquests compositors la vaig fer perquè són compositors anglesos i punt, res més, però, tot i això, us els volia presentar amb algunes peces perquè hi digueu la vostra i comenteu si us recorden, encara que sigui remotament, l'univers de Dickens.

  • Pomp and Circumstance, d'Edward Elgar: Aquesta obra segur que la coneixeu. Però, vaja, segur, segur, seguríssim. I si al principi no us sona, escolteu-la durant un parell de minuts i ja veureu com, en arribar al tema més relaxat, acabeu descobrint que la coneixeu. En fi, tot això per dir que em recorda a Dickens perquè sona molt anglesa i perquè en el tros central, el més lent i majestuós, sembla gairebé una descripció seva, d'aquelles que t'envolten.

  • Somerset, de les cançons folklòriques, de Ralph Vaughan Williams: Vaughan Williams és un compositor que m'agrada molt. Tota la seva música traspua, com la prosa de Dickens, patriotisme anglès. Aquí us poso una de les seves cançons folklòriques que vaig tenir la sort de tocar amb l'orquestra a principis de setembre.

  • Himne, de la Serenata per a Tenor, trompa i orquestra, de Benjamin Britten: Britten és un compositor cabdal del segle XX. I aquest himne és una petita joia. El podria cantar algun personatge d'El casalot.

7 comentaris:

Yáiza ha dit...

Ho tindré en compte si l'acabo llegint..! ;)

Assumpta ha dit...

Uaaaaaau!! MARCEL, ets un mega-crack! Com m'agrada aquest post i com m'agraden les tres peces que has triat!! De les quals he de reconèixer que només "em sabia" la primera que, per cert, és magnífica :-))

Pomp and circumstance, tota ella, seria en John Jarndyce :-)

Ara bé, la tercera que has triat, m'ha fet pensar en Pickwick (el protagonista té uns amics, són els membres del club, doncs a un d'ells imagino perfectament cantant aquesta cançó)

I vaig a escoltar de nou la segona que m'ha agradat molt, a veure si la puc ubicar en alguna escena ;-))

McAbeu ha dit...

Jo no em poso mai música per llegir però, tot i així, no puc deixar de reconèixer que l'has clavat amb aquesta tria. :-))

MBosch ha dit...

Yáiza, ben fet!

Assumpta, a mi també m'agraden molt aquestes tres peces. Totes són moviments d'obres més grans que també estan molt bé. Escolta-te-les senceres si et ve de gust perquè val la pena. I, ei, sí que Pompa i circumstància és en John Jardnyce! I tant. La tercera també la trobo molt dickensiana. Aviam si quan llegeixo el Pickwick me'n recordo, del senyor Britten.

Mc, gràcies! Normalment jo tampoc llegeixo amb música. Però, per exemple, si al menjador hi ha una tele engegada i jo estic al sofà, per no sentir la tele, que em despista, em poso uns auriculars i escolto aquestes coses.

jomateixa ha dit...

molt bona tria, ens ho haurem d'apuntar.

Assumpta ha dit...

JOMATEIXAAAAAAAAAA!! Molt benvinguda a aquest blog amb tan poqueta activitat!! Passa sempre que vulguis i si algun dia fem una lectura que t'interessa, apunta't!! ;-))
En MARCEL és un expert en música! :-))

jomateixa ha dit...

Gràcies per la invitació. A veure, a veure...