tag:blogger.com,1999:blog-74528354702477350492024-02-21T04:15:16.385+01:00Silenci, estem llegintSala virtual de lectura punt catUnknownnoreply@blogger.comBlogger168125tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-19409909322703207052018-05-08T03:14:00.000+02:002018-05-08T03:27:52.785+02:00La Metamorfosi, de Franz Kafka- LecturaAquest és un dels llibres que, en algun dels anys de la meva formació escolar, vaig haver de llegir dins del programa del curs. Als llibres de lectura obligatòria els agafava de forma immediata una mania molt gran i tenien, per principi, molt poques probabilitats d’agradar-me. De fet, si sóc sincera, del que tenien poques probabilitats era de ser llegits. Una repassada en diagonal, preguntar a unes quantes companyes quatre detalls de l’argument i anar fent. Igual afecte recordo per “El árbol de la ciencia”, de Pio Baroja.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQVc7JN4aLRucWbZOUIB2Syn1x7eRFj0Ici1n7SjwgTsVbehCQjWTD1TrvavJeIwQE6HFQ-H8CKY4XXVzONsUSxr3N3pMK7k_1IxJWEQKR2erf0I8tN24iQjBGUUC-4wJ7nuZ_eOzphjI/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="656" data-original-width="459" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQVc7JN4aLRucWbZOUIB2Syn1x7eRFj0Ici1n7SjwgTsVbehCQjWTD1TrvavJeIwQE6HFQ-H8CKY4XXVzONsUSxr3N3pMK7k_1IxJWEQKR2erf0I8tN24iQjBGUUC-4wJ7nuZ_eOzphjI/s400/Captura.JPG" width="280" /></a></div>
<br />
Passats els anys, em vaig casar amb un dels més grans fans de Kafka de tot el món i vaig pensar que potser que em llegís el llibre en qüestió... No em deuria impactar massa perquè recordava el principi i l’episodi de la poma. Però tota la història no significava res per a mi, no li trobava cap sentit.<br />
Fa un temps, en aquest mateix Espai de Lectura, vàrem llegir “El procés”, també de Kafka, i em va encantar. El vaig trobar magnífic. Cada situació, cada personatge, la gran càrrega crítica feta mitjançant una sèrie de fets absurds (bé, avui en dia potser no tan absurds, i no ho dic en broma) la forma en que avançava... Un llibre, en la meva opinió, de matrícula d’honor.<br />
<br />
Així doncs, vaig pensar que, donat que “la Metamorfosi” era l’obra més reconeguda de l’autor, potser, si la tornava a llegir, li trobaria el sentit i m’agradaria.<br />
<br />
Doncs bé, ja l’he llegit i he de dir que no m’ha entusiasmat. El fet és que crec que jo no sóc capaç de copsar el missatge que vol transmetre i, tal com en El procés vaig entrar totalment dins la història i crec que entenia ben bé tot el que l’autor ens volia dir, aquí no és així.<br />
<br />
Havent llegit el pròleg, sé que Kafka volia descriure la seva vida: la d’un home que volia ser escriptor però es trobava fent una feina diferent i que no li agradava gens. Però això ho sé (o m’ho crec) perquè ho diu un expert, no perquè ho hagi pogut deduir tota sola. Ho reconec.<br />
<br />
En quant a la història que se’ns explica, és molt xocant. Un pobre home, jove, que viu amb la seva família (pares i una germana de disset anys) i que treballa de viatjant, un bon dia (és un dir) es desperta convertit en un gran insecte. En alguna de les versions anteriors que havia llegit deia que era un escarabat. L’edició que he llegit ara (que, per cert, no he dit quina era, ara ho posaré) diu “un bicho monstruoso”.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmamX0P7jz92YGJovITxRwEpTeofsAh8tc1flD1orJNjzqSNJ-xp8GV2h_1ohfvOf3YZg3mBH80SQAdYFo3vxCoC0ubQ2SyHpK0i2kyo16g66nAaZweYIZrkKWJO8VgnhGQETAndc-WYE/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="407" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmamX0P7jz92YGJovITxRwEpTeofsAh8tc1flD1orJNjzqSNJ-xp8GV2h_1ohfvOf3YZg3mBH80SQAdYFo3vxCoC0ubQ2SyHpK0i2kyo16g66nAaZweYIZrkKWJO8VgnhGQETAndc-WYE/s400/Captura.JPG" width="262" /></a></div>
<br />
En Gregor es lleva cada dia molt d’hora per agafar el tren i anar a fer les visites de la seva professió però, clar, ara que ja no té forma humana sinó una closca, un munt de petites potes i unes antenes, li costa aixecar-se.<br />
<br />
Una de les coses que m’ha resultat molt xocant és que, quan el pobre Gregor ja és conscient del canvi físic que ha experimentat, encara segueix pensant en llevar-se per anar a la feina, tot i que arribi tard... Ens podem imaginar un gran escarabat agafant el tren carregat amb un maletí amb catàlegs de roba?<br />
<br />
De totes les possibles imatges del “bitxo monstruós” que en Mac ens va posar en l’article de presentació, que apareixen en les cobertes de les diferents edicions, la d’Editorial Columna Jove és la que més s’assembla a com jo me l’he imaginat (per cert, que el pobre Kafka havia demanat expressament, com també podem llegir a l’article d’en Mac, que no es representés al “bitxo” en la coberta del llibre... es veu que ningú li feia cas, també va demanar al seu amic Max Brod que, quan ell morís, cremés tota la seva obra i en Max va fer just el contrari).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU65R9DsiZl6ARrB97p60xLMNVGbHOcAaDGVO-y2OezfEnV4ToBfwa5ro_MbUo_esqQ5vJOkqQFcxYe3rH5xOD8WzS-vNGzBpkQf92SG7P_GweD_lKPa-1hzItSZYEy_gbPEgZkuFIrnk/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="438" data-original-width="636" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU65R9DsiZl6ARrB97p60xLMNVGbHOcAaDGVO-y2OezfEnV4ToBfwa5ro_MbUo_esqQ5vJOkqQFcxYe3rH5xOD8WzS-vNGzBpkQf92SG7P_GweD_lKPa-1hzItSZYEy_gbPEgZkuFIrnk/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
En veure que no surt de l’habitació els pares el criden. Fins i tot es presenta el gerent de l’empresa per saber què passa. Des de dins de la seva habitació sent com parla la seva família i els nota molt preocupats.<br />
<br />
Ell és qui els manté a tots amb la seva feina, ja que es veu que el pare va contraure uns deutes i, gràcies a l’ajut del fill ho pot anar liquidant.<br />
<br />
Passen algunes hores i ell encara confia en poder sortir de l’habitació i, si els demés accepten el seu canvi, doncs marxar ràpidament a buscar el tren i fer la seva feina. Però llavors resulta que, quan vol parlar a través de la porta per mirar d’explicar la situació, les seves paraules ja no són comprensibles pels altres i, fins i tot, sent que diuen que “era una voz de animal”. Quan aconsegueix sortir vol demanar comprensió al Gerent, el qual fuig espantat i el pare fa retrocedir Gregor a l’habitació.<br />
<br />
I així passen els primers dies. La germana li porta diversos tipus de menjar per veure quin és el que li agrada més... Ell està content perquè estima molt a la germana. El temps avança, cada dia s’hi veu pitjor. Qui guanyarà diners, ara, per mantenir a la família?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWVpdTHg_qlV2DqFVwf9aqaoEZxfbrYID9rZWujdaHRa93PAJeEt00Z-T4r-S3tmc7jSTWvAVc1wCc09zEfG3ZFmCFAQ_9Jyja-QXCk9Ts70oZ7LdehhroFfmX1oVXeOE2XUM6qrfVNI/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="470" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrWVpdTHg_qlV2DqFVwf9aqaoEZxfbrYID9rZWujdaHRa93PAJeEt00Z-T4r-S3tmc7jSTWvAVc1wCc09zEfG3ZFmCFAQ_9Jyja-QXCk9Ts70oZ7LdehhroFfmX1oVXeOE2XUM6qrfVNI/s400/Captura.JPG" width="277" /></a></div>
<br />
En adonar-se –per les marques que deixa- que li agrada passejar per les parets i el sostre, la mare i la germana li volen apartar tots els mobles perquè tingui espai lliure per recórrer. Quan ell és conscient del què estan fent, primer es posa content pensant que tindrà molt més lloc per passejar, però després agafa consciència que això serà com perdre tot contacte amb el que tenia com a persona: el seu escriptori, totes les seves coses i mira de posar-se damunt d’un quadre perquè, al menys, allò, no s’ho emportin.<br />
<br />
En fi, no explicaré tot el què li passa perquè perdria interès i si algú vol llegir el llibre s’enfadaria amb mi per tant spoiler. Dir només que ens anem trobant amb diferents reaccions, de les minyones, d’uns rellogats que agafen... i el canvi d’actitud de la germana.<br />
<br />
Una escena que sí vull comentar és la de la poma, perquè ja em va impressionar l’anterior vegada que vaig llegir el llibre i ara ho ha tornat a fer. El pobre Gregor, un dia que surt de la seva habitació, provoca tal ensurt general que al final, per fer-lo recular, son pare l’ataca a cops de poma... o sigui, va agafant pomes d’un fruiter i “l’apedrega”... Una de les pomes se li encasta al cos... i allí es queda. La poma, meitat dins del seu cos, meitat fora, incrustada, podrint-se. Ell no se la pot treure, amb les seves minúscules potetes no s’arriba a l’esquena i ningú no li treu... Us imagineu tenir una ferida provocada per una poma, amb la poma enganxada, entre les dues espatlles? Deu fer molt de mal... i la fruita, que s’aniria fent malbé... <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzwHWRq2_falJcVxeJ3jrlE5_fUAte21ZVgi1UwXvtXD7wsLkE5aRt98E0oDr7pdy7-YJrm7Fwlr5zDWRHA6aazb0wJeBnFrEKPBZDVcDyVYccRgHCCJqjZqwbcWtPJdPDt4kjzjlF4c/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="543" data-original-width="525" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzwHWRq2_falJcVxeJ3jrlE5_fUAte21ZVgi1UwXvtXD7wsLkE5aRt98E0oDr7pdy7-YJrm7Fwlr5zDWRHA6aazb0wJeBnFrEKPBZDVcDyVYccRgHCCJqjZqwbcWtPJdPDt4kjzjlF4c/s400/Captura.JPG" width="387" /></a></div>
<br />
En Gregor mai té un mal pensament en contra la seva família. No està enfadat pel seu rebuig, tot i que està afligit. En tot moment es preocupa per ells, vol que les coses els hi vagin bé, mentre està tancat i separat de tots, encara pensa com li agradaria poder apuntar a la germana a classes de violí...<br />
<br />
En resum, és un llibre molt trist. No l’he trobat una obra mestra com El procés però m’ha agradat llegir-lo.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-83944007105338464852017-11-27T09:00:00.000+01:002017-11-27T09:00:12.404+01:00La metamorfosi (Franz Kafka) [Presentació] <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.manhattanrarebooks.com/pictures/966.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="702" height="400" src="https://www.manhattanrarebooks.com/pictures/966.jpg" width="350" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera edició (1915)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>"La metamorfosi"</b> o <b>"La transformació"</b> ("Die Verwandlung", en el seu títol original en alemany) és una novel·la curta de l'autor nascut a Praga <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka">Franz Kafka (1883-1924)</a></b>, escrita en els vint dies que van des del 17 de novembre al 7 de desembre de 1912 i publicada per primera vegada l'any 1915. Breu però intens, aquest relat ens explica la història d'un comerciant de teles, Gregor Samsa, que un matí es desperta convertit en una criatura estranya amb forma d'insecte. <br />
<br />
Malgrat s'ha tendit a identificar aquesta criatura amb una mena d'escarabat gegant, al text no s'especifica clarament quin és realment el resultat de la metamorfosi del protagonista i, en aquest sentit, l'il·lustrador <a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Ottomar_Starke">Ottomar Starke (1886-1962)</a> encarregat del dibuix de la portada de la primera edició de la novel·la (que veiem en la imatge que encapçala aquest post) no comet cap error quan no hi fa aparèixer cap insecte sinó que, senzillament, respecta la voluntat que Franz Kafka va expressar en una carta enviada el 25 d'octubre de 1915 al seu editor, Kurt Wolff:<br />
<br />
<b><i>Estimat Senyor,<br />
Vostè em va escriure últimament que Ottomar Starke realitzaria la il·lustració per la coberta de La Metamorfosi. Ara bé, pel que conec de l'estil d'aquest artista des de Napoleó, he tingut un petit ensurt, possiblement innecessari. Resulta que se m'ha acudit, atès que Starke serà l'il·lustrador, que potser vulgui dibuixar l'insecte. Això no, si us plau, això no! No es tracta de limitar-lo, tanmateix només faig aquesta petició des del meu evident millor coneixement de la història. <u>L'insecte no ha de ser dibuixat. Ni tan sols no ha de ser mostrat des de lluny</u>. Potser aquesta intenció no existeix i el meu ensurt pot ser descartat amb un somriure -molt millor. Però jo li estaria molt agraït si li comuniqués la meva sol·licitud i la fes més emfàtica. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com: els pares i l'apoderat davant la porta tancada, o, encara millor, els pares i la germana en l'habitació fortament il·luminada, mentre la porta que dóna a l'obscura cambra del costat es troba oberta.<br />
Una salutació cordial, atentament, Franz Kafka.</i></b><br />
<br />
Un desig de l'autor que no sempre s'ha respectat, per altra banda...</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjHyY1skHl1ISEia6b44liKMSE7NotsxJPODZ2QM8axH8nvLc3VTFYNDka2bTtgaf3WvQaXbeFOGq3AHLk9NcBp40hJxq8xQicdMIJEhzpLJXZmHBkAR1UdVIidRSHjszDKhliLnFE3B8/s1600/cobertes_metamorfosi_insectes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1009" data-original-width="1021" height="395" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjHyY1skHl1ISEia6b44liKMSE7NotsxJPODZ2QM8axH8nvLc3VTFYNDka2bTtgaf3WvQaXbeFOGq3AHLk9NcBp40hJxq8xQicdMIJEhzpLJXZmHBkAR1UdVIidRSHjszDKhliLnFE3B8/s400/cobertes_metamorfosi_insectes.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de les cobertes i transcripció de la carta de Kafka, tretes d'<a href="http://classicsmoderns.blogspot.com/2014/01/la-metamorfosi-ii-un-insecte-mostruos.html">AQUÍ</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fins i tot, el mateix títol del llibre desperta també alguna controvèrsia. Kafka, que escrivia en alemany, va titular la seva obra <b>"Die Verwandlung"</b>, un mot que es tradueix per <b>"transformació"</b> (en el sentit de 'canvi', 'conversió', 'mutació', etc) i que només equival a 'metamorfosi' quan apunta al llenguatge de la mitologia clàssica. De fet, l'idioma alemany té una paraula concreta per denominar la metamorfosi ("Metamorphose") que Kafka, donada la seva personalitat meticulosa i obsessiva, sens dubte hauria utilitzat si així ho hagués volgut.<br />
<br />
Sobre aquest tema, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges"><b>Jorge Luis Borges (1899-1986)</b></a> que va traduir el llibre de l'alemany a l'espanyol, va opinar el següent en una entrevista publicada al diari EL PAÍS, el 20 de juliol de 1983: <br />
<br />
<b><i>Yo traduje el libro de cuentos cuyo primer título es "La transformación", y nunca supe porqué a todos les dio por ponerle "La metamorfosis" [...] Es un disparate. Yo no sé a quién se le ocurrió traducir así esa palabra del más sencillo alemán. Cuando trabajé con la obra, el editor insistió en dejarla así porque ya se había hecho famosa y se la vinculaba a Kafka...</i></b></div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-transformacio-la-metamorfosi/100407" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://pictures.abebooks.com/CARLOS/21473745524.jpg" width="270" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">LA TRANSFORMACIÓ (Ed.62 / Proa - 2000)</td></tr>
</tbody></table>
</td> <td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-metamorfosi/116333" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://static4grup62cat.cdnstatics.com/usuaris/libros/fotos/117/original/la-metamorfosi_9788415954040.jpg" width="270" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">LA METAMORFOSI (Ed.62 / Educaula62 - 2013)</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els personatges que apareixen al text són: <b>Gregor Samsa</b>, el protagonista de la història d'uns 23 anys treballa de viatjant de comerç per mantenir la resta de la família que componen <b>els seus pares i la seva germana, Grete</b>. Quan, a causa de la transformació de Gregor, és necessària una nova font d'ingressos la família decideix llogar una habitació i entren a la casa <b>tres llogaters</b>. També apareixen en la lectura, <b>el gerent</b> de l'empresa on treballa Gregor i <b>les criades</b> de la casa. D'aquesta casa familiar dels Samsa, el menjador, la sala i el dormitori d'en Gregor són els espais on transcorre la trama de la novel·la.<br />
<br />
Pel que fa al "missatge" del llibre, comentar que malgrat la seva poca extensió (o potser precisament per això) s'han fet múltiples interpretacions del mateix. Segons diu la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_transformaci%C3%B3">VIQUIPÈDIA</a>, l'autor <b>Stanley Corngold</b> en recull més de 159 diferents al seu llibre <b><i>"The Commentators' Despair: The Interpretation of Kafka's Metamorphosis"</i></b>. Potser la més òbvia és la que es refereix al tractament d'una societat autoritària i burocràtica que aïlla els individus diferents. Un altre tema seria el de l'egoisme de l'individu respecte els altres o el de la solitud que creen les relacions trencades o les esperances vanes. O també una metàfora de les diverses actituds que pren l'ésser humà davant una malaltia greu i irreversible i de com, malgrat tot, la vida continua. Una altra interpretació reconeguda és la que es refereix a la pròpia "identitat desdoblada" de Kafka que, d'una banda, sent nostàlgia per la identitat jueva dels seus avis i d'una altra sent que no aconsegueix inserir-se en el món "gentil" de Praga a què pertany son pare. En aquest sentit, hi ha qui diu que Kakfa va escriure "La metamorfosi" com una autobiografia, òbviament tergiversada, de les seves sensacions anímiques i d'una exagerada percepció física...<br />
<br />
I si les interpretacions que es poden extreure de la lectura són tan diverses, és ben normal que se n'hagin fet múltiples adaptacions i versions en diferents formats audiovisuals (cinema, televisió, còmic...). A <a href="https://www.youtube.com/results?search_query=kafka+la+metamorfosis+pelicula">YOUTUBE</a> en trobem una variada mostra entre les que he triat la versió cinematogràfica de 2012 dirigida per <b>Chris Swanton</b> que l'any 2016, en ocasió dels 100 anys de la publicació de la novel·la, es va tornar a editar amb el títol <a href="http://metamorphosisonfilm.com/">"Metamorphosis - CENTENARY EDITION - The Film"</a>. Aquest n'és el tràiler oficial:</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/_H57OfsihAw?rel=0" width="560"></iframe><br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui, ens trobem davant d'un dels llibres més famosos de l'autor (un altre podria ser <a href="http://estemllegint.blogspot.com/2012/03/escalfant-motors-iii.html"><b>"El procés"</b></a> amb el que vam iniciar aquest blog de lectures compartides) i estarà molt bé llegir-lo (o rellegir-lo, si és el cas) en aquesta ocasió. <br />
<br />
Ho farem a partir d'avui i en parlarem del que ens ha semblat en un proper (i únic, ja que el llibre ronda escassament les 100 pàgines) post de lectura. <br />
Algun, o millor, alguna voluntària per encarregar-se'n?. :-))<br />
<br /></div>
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-81471785068117409512017-11-18T23:30:00.000+01:002018-05-08T03:15:21.103+02:00L'hotel encantat, de Wilkie Collins- Tercer bloc de lecturaAquest és el tercer bloc de lectura del llibre i serà molt diferent (espero que no decebedor)... He tardat un munt a fer-lo i em sap greu, a part que aviat em quedaré sense excuses pels meus retards, però el cert és que sempre tinc una combinació de coses que no són culpa meva i unes altres que sí que ho són totalment (com per exemple el temps que perdo al Twitter en favor de la República Catalana... Crec, sincerament, que tots els granets de sorra tenen valor i que tot el que fa cada persona, suma; per tant jo em dedico a enviar notícies a periodistes i polítics d’altres països, a retuitar coses que surten a la premsa estrangera, a intentar animar deprimits, etc.)<br />
<br />
A més, amb tot el temps que fa que construeixo aquest post mentalment (no sabeu pas quantes vegades l’he escrit en el meu cap! Una vegada fins i tot el vaig començar materialment parlant i després em vaig oblidar de guardar el que havia fet) he variat d’estil constantment. En primer lloc tenia l’opció de fer com en el primer bloc, anar explicant el que passava, buscant alguna imatge que tingués alguna gràcia especial, però, clar, ens trobem en el bloc del desenllaç i fer això seria omplir-ho tot d’spoilers cosa que, en un llibre on hi ha “coses misterioses” quedaria lleig.<br />
<br />
Així que al final m’he decidir per la segona opció, més fàcil de fer, perquè no incorpora cites, i que ara em resulta més còmode, doncs se m’està acabant el temps abans que en MAC vingui en persona, amb un ganivet en mà i amb un color marcadament verd. (Bé, no vull mentir, el temps ja se m’ha acabat fa dies, això no és ni la pròrroga, són els penalties!!)<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF3CiSpTSgMi0oe5916scrdW6ZB0nhpa4bjq5mLjZ0QRHZ7-dNf9S4vZ4YNmc_A1cymRAsAA2E9fTL4J-RTAMWqRd45jzAJa_IlzUnLSajGBNv6_VQrm5WVOSUuwiWsia3PGSybVOD8uU/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="656" data-original-width="862" height="487" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF3CiSpTSgMi0oe5916scrdW6ZB0nhpa4bjq5mLjZ0QRHZ7-dNf9S4vZ4YNmc_A1cymRAsAA2E9fTL4J-RTAMWqRd45jzAJa_IlzUnLSajGBNv6_VQrm5WVOSUuwiWsia3PGSybVOD8uU/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;"><i>Palazzi Barbaro de Venècia. Anys 80 del segle XIX</i></span><br />
<span style="font-size: small;"><i>El palau de la nostra història s'hi deuria assemblar.</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Bé doncs... per on anàvem? Resulta que el vell palau, antic, destartalat i fred s'ha convertit en un luxós hotel, tot arreglat, noui lluminós. Un hotel que fa goig de veure... un hotel en el que algun membre de la família de Lord Montbarry, que allí va morir, hi té interessos econòmics.<br />
<br />
Un per un, en dies diferents, els nostres coneguts han anat arribant a l’Hotel i ara ja els hi tenim a tots, fins i tot a l'Agnès, els seus cunyats, les nenes... Els assignen habitacions i es disposen a passar la primera nit allí i és en aquest punt on veurem que les coses rares que havien començat a passar seguiran passant... però, són coses reals? Són sensacions? Són percepcions? Són sorolls? Imatges? Olors?<br />
<br />
Alguna sí que és ben real... com despertar-se i adonar-se que tens algú al costat, assegut en una cadira, quan el fet és que havies d’estar sol a l’habitació. Però, si després d’això hi ha més aparicions no tan normals? I si quan ho expliques no et creuen? I si pensen que tot es degut a l’esgotament?<br />
<br />
Ens trobem en un punt en que s’han d’anar aclarint tots els misteris plantejats en les dues primeres parts del llibre. Tan sols una persona sap tot el què ha passat i aquesta persona,mig vivint en deliris, decideix que el millor que pot fer és escriure-ho i, mentre ella va escrivint, jo em faig una pregunta? M’ha agradat el llibre?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSsjuNLEaO3EDSopeVsGIe1JX71-3Eo46eP0DKIB1PH7VKM4h64JclMrZYGJz-hEx_e9cIBsbblEN_H7516v7-WFDLr1a1cVMXNiL17y-BasQk2LFu5jHzMNapXFL72keEzPR7yJrCJc/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="634" data-original-width="744" height="545" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfSsjuNLEaO3EDSopeVsGIe1JX71-3Eo46eP0DKIB1PH7VKM4h64JclMrZYGJz-hEx_e9cIBsbblEN_H7516v7-WFDLr1a1cVMXNiL17y-BasQk2LFu5jHzMNapXFL72keEzPR7yJrCJc/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Doncs diré que no m’ha desagradat, però que ha anat de més a menys. Que els primers capítols, mentre tot s’anava preparant, mentre se’ns presentaven els protagonistes amb les seves històries personals i anàvem veient que “tot això no podia acabar bé”, vaig gaudir bastant i em vaig fer unes expectatives bastant altes... i, al final, tot m’ha semblat més fluixet.<br />
<br />
Tot i així, he de dir que la qüestió de la desaparició del guia, el sr. Ferrari, és un embolic bastant ben buscat. <br />
<br />
Al final tot queda aclarit. O no... Vull dir que no m’agrada haver d’acceptar com a explicació raonable i normal que tan sols determinades persones tinguin determinades percepcions, però si Mr. Collins ho va escriure així, doncs així serà.<br />
<br />
Tots els comentaris més "específics" a l'interior...<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-13793751241529431582017-11-06T09:00:00.000+01:002017-11-06T09:00:08.962+01:00L'hotel encantat (Wilkie Collins) [II]<b><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Segon bloc de lectura. <br />
<i>Capítols: 11 a 20</i></span></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Sarony%2C_Napoleon_(1821-1896)_-_Wilkie_Collins_(1824-1889)_in_1874_2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="589" data-original-width="380" height="400" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e3/Sarony%2C_Napoleon_(1821-1896)_-_Wilkie_Collins_(1824-1889)_in_1874_2.JPG" width="256" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Wilkie Collins l'any 1874 (Fotografia de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Napoleon_Sarony" title="Napoleon Sarony">Napoleon Sarony</a>)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Comencem aquest segon bloc de lectura de <b>L'HOTEL ENCANTAT (Wilkie Collins - 1878)</b> i la història, com no podia ser d'altra manera, continua allà on la vam deixar al final del primer bloc. <br />
<br />
Al primer dels capítols d'aquest bloc, onzè del llibre i penúltim de la segona part de les quatre en que l'autor va dividir la seva obra, les dues protagonistes femenines de la novel·la es troben. La <b>comtessa Narona</b>, recent vídua de Lord Montbarry, fa una visita a <b>Agnes Lockwood</b>, que estava promesa amb el Lord i va ser abandonada pel seu antic enamorat. D'aquesta tensa trobada no en sortirà res que ens ajudi a esclarir el misteri dels fets que van passar a Venècia amb el propi lord i amb el guia que els acompanyava, <b>Mr. Ferrari</b>, però acaba amb unes enigmàtiques paraules per part de la, fins fa poc, <b>Lady Montbarry</b>:<br />
<br />
<b><i>"...El dia que li vaig prendre el promès i, en fer-ho, vaig arruïnar-li la vida (estic plenament convençuda d'aquest fet!), vostè va esdevenir l'instrument de la paga que mereixien els meus pecats de tants anys. Coses com aquesta ja han succeït altres vegades! Ja ha passat en altres ocasions que una persona ha estat el mitjà que, innocentment, ha fet que el mal nasqués en una altra. Vostè ha estat aquest mitjà… i encara tornarà a ser-lo. Encara m'ha de conduir fins el dia en el qual es descobrirà tot i procurar-me el càstig que tinc destinat. Tornarem a trobar-nos… aquí a Anglaterra, o a Venècia, on va morir el meu marit… Encara ens trobarem per darrera vegada..."</i></b></div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.wilkie-collins.info/images/books_haunted_ybcw84.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.wilkie-collins.info/images/books_haunted_ybcw84.jpg" data-original-height="721" data-original-width="500" height="400" width="276" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edició anglesa de 1884</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Tot i aquesta misteriosa "amenaça" o potser per evitar que es compleixi, <b>Agnes Lockwood</b> decideix fer un canvi a la seva vida i entrar a treballar com a mainadera dels fills de l'actual <b>Lord Montbarry</b>, germà del difunt, traslladant-se, en conseqüència, a Irlanda. És en aquest nou escenari on transcorre la tercera part de la novel·la (de només tres capítols, del XIII al XV) però no tot passa únicament aquí. A Venècia, el palau que van llogar els antics Lord i Lady Montbarry ha estat venut per fer-ne un hotel de luxe, el que dóna títol al llibre:<br />
<br />
<b><i>"...A mesura que anaven passant els mesos d'estiu, s'anava acabant la transformació del palau venecià en un moderníssim hotel. L'exterior de l'edifici, amb la magnífica façana de Palladio encarada al canal, va restar prudentment intacta. L'interior va haver de ser fet de bell nou, sobretot pel que feia a les dimensions i a la disposició de les habitacions. Els immensos salons van ser subdividits en «apartaments», formats per tres o quatre cambres cadascun. Els amples passadissos dels pisos superiors oferien espai per a tota una renglera de petits dormitoris, destinats al servei i als viatgers amb mitjans econòmics limitats. Res no va ser desaprofitat, ni els ferms paviments ni els sostres delicadament esculpits. Aquests, en excel·lent estat de conservació quant al treball d'execució, només exigien una neteja i una restauració dels daurats per a enaltir la bellesa i la importància de les millors cambres de l'hotel...."</i></b></div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://image.anobii.com/anobi/image_book.php?item_id=01c05d95f2ddfee7a4" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://image.anobii.com/anobi/image_book.php?item_id=01c05d95f2ddfee7a4" data-original-height="800" data-original-width="568" height="400" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edició catalana de 1994</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">I és a aquesta nova localització, el recent inaugurat <b>"Hotel Palace"</b> de Venècia, on ens trasllada la lectura quan entrem a la quarta part del llibre. En aquest segon bloc de lectura només encetarem aquesta última part de l'obra i, sense trobar encara la solució a cap misteri, descobrirem que a certes habitacions del nou hotel passen coses molt estranyes quan els hostes que s'hi allotgen són membres de la família del difunt lord. Veiem, a tall d'exemple, que li va passar a <b>Henry Westwick</b>, un altre dels seus germans:<br />
<br />
<b><i>"...Rendit i mig endormiscat, ja es disposava a reposar profundament tota la nit. Com que la salut del seu sistema nerviós era excel·lent, dormia tan bé en un llit foraster com en el de casa. Sense que hi hagués el més mínim motiu que pogués explicar-ho, però, les seves lícites esperances van resultar burlades. El llit luxós, la cambra ben airejada, la delitosa calma de les nits a Venècia eren circumstàncies que justificaven plenament un son tranquil. Ell, però, no va aconseguir aclucar l'ull. Una sensació indescriptible, en la qual es barrejaven el neguit i la prostració, el mantingueren despert tant a les fosques com a la claror del dia. Va baixar al bar així que va apreciar moviment a l'hotel i va demanar l'esmorzar. En ser-li presentat el menjar, va experimentar un altre canvi, igualment inexplicable en ell: no tenia gens de gana. Una truita excel·lent i unes costelles perfectament cuites foren rebutjades, intactes. Ell, a qui les ganes de menjar no fallaven mai i que gaudia d'una digestió envejable!..."</i></b></div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.tercerafundacion.net/imagenes/portada/P-00025267.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.tercerafundacion.net/imagenes/portada/P-00025267.jpg" data-original-height="249" data-original-width="178" height="400" width="285" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edició espanyola de 1940</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">El misteri, però, no ha fet més que començar. Les coses que fins ara han passat a l'hotel no són res més que un simple aperitiu. L'última cosa que sabem en acabar aquest segon bloc és que la <b>comtessa Narona</b> tenia raó quan avisava a <b>Agnes Lockwood</b> que "es tornarien a veure". Ella mateixa, sota el nom fals de <b>Mrs. James</b>, ja s'allotja a l'hotel i la seva antagonista just hi arriba en les últimes línies del bloc que ens ocupa:<br />
<br />
<b><i>"...Cap al vespre del tercer dia, Lord Montbarry i les persones que l'acompanyaven en el viatge van arribar, puntuals, a la cita. «Mrs. James», que estava asseguda al costat de la finestra de la cambra esperant l'arribada, va ser la primera a veure el desembarcament del nou Lord. Aquest va donar la mà a la seva esposa per ajudar-la a pujar les escales. A continuació va ajudar a les tres nenes. Finalment, en darrer lloc, va aparèixer la figura d'Agnes, retallada sobre la negra entrada de la cabina, i agafant la mà de Lord Montbarry també va saltar a terra. No duia vel. La comtessa, observant-la amb uns binocles de teatre, va veure que, en pujar les escales que conduïen a la porta de l'hotel, s'aturava un moment i mirava l'exterior de l'edifici, i va observar igualment que estava molt pàl·lida..."</i></b></div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://laertes.es/l-hotel-encantat" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="406" data-original-width="269" height="400" src="https://cloud10.todocoleccion.online/libros-clasicos-segunda-mano/tc/2014/04/03/22/42656362_100836.jpg" width="305" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Edició catalana de 1986</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Què passarà a partir d'ara a l'hotel?. Descobrirem l'origen dels estranys fets que hi tenen lloc?. Servirà això per saber que va passar amb Lord Montbarry i Mr. Ferrari uns mesos enrere?...<br />
<br />
Per treure'n l'entrellat de tot plegat, haurem de passar al tercer (i últim) bloc de lectura. ;-)<br />
<br />
</div>McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-69703166258237337342017-11-02T01:14:00.003+01:002017-11-02T02:47:15.427+01:00L'hotel encantat, de Wilkie Collins- Primer bloc de lecturaTot comença amb una visita al metge, concretament al Dr.Wybrow, molt conegut a Londres per la seva capacitat de fer bons diagnòstics. Un dia de l'any 1860, quan el doctor es disposava a sortir per fer les consultes a domicili, arriba al seu despatx una dona molt estranya. Ell, que va just de temps, mira d'eludir la visita però finalment no se'n pot desfer.<br />
<br />
Es tracta d'una dona molt estranya, de poc més de trenta anys, amb la pal·lidesa pròpia d'un cadàver, amb uns ulls grans, negres, brillants incapaços d'expressar tendresa. El motiu de la visita es resum en aquesta pregunta: "<b><span style="color: #3d85c6;">Vol dir-me, si us plau, si estic en perill de tornar-me boja?</span></b>"<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Mow2Z4xB4ewtSlkZPWVwlk1cCFG-PFqPKoNh95PPkNW2Up9uFHt2VqGjfZe7MgNgTQl0akIEjxkqMNHP6qlMu0vrIuRyFcfXym8Qmz06UbWcAWjqdq5WucmkWFjARO8_l1BFifZ67os/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="714" data-original-width="557" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6Mow2Z4xB4ewtSlkZPWVwlk1cCFG-PFqPKoNh95PPkNW2Up9uFHt2VqGjfZe7MgNgTQl0akIEjxkqMNHP6qlMu0vrIuRyFcfXym8Qmz06UbWcAWjqdq5WucmkWFjARO8_l1BFifZ67os/s640/Captura.JPG" width="499" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Segons els autors del blog <a href="http://clothesinbooks.blogspot.com.es/" target="_blank">Clothes in books</a>,aquesta podria ser la imatge<br />
de la Comtessa Narona</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
El metge li respon que ell no és psiquiatra, però, tot i així no es lliura de que ella li expliqui una història sobre la seva vida. Ella és a punt de casar-se. El seu futur marit havia estat abans promès amb una cosina seva, una noia tan bona persona que el va alliberar del compromís sense fer cap drama.<br />
Però just feia un dia, la dona havia coincidit amb la ex del seu promès a la qual no coneixia "<i><b><span style="color: #3d85c6;">En posar-me dreta i mirar els ulls d'aquella dona, fits en els meus, vaig sentir un calfred que em recorria de capa peus, una profunda esgarrifança, i vaig començar a tremolar com una fulla, per primera vegada a la vida vaig saber el què era sentir pànic de mort</span></b></i>". Està tan nerviosa que ni tan sols espot posar dreta i tot el que hauria volgut és fugir<br />
<br />
Aquí veiem els que, segons la meva impressió, són els dos principals personatges de la novel·la: La Comtessa Narona i l'Agnes Lockwood. Tota la resta, per importants que siguin, els veig com a secundaris. L’autor pretén que una representi la bondat i l’altra la maldat. El que ens podríem preguntar és “Quan algú és dolent, quina consciència té de la seva pròpia dolenteria?” i també al contrari: "Una bona persona, sap que ho és?"<br />
<br />
En aquest cas, la dolenta seria aquesta dona amb la pal·lidesa d’un cadàver i amb uns ulls incapaços de cap tendresa i la bona la jove a la que el promès ha deixat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH22InH-42mwheVbRth6TavIZav9ypiFoo2jUce7bids4eZ3iAmTmgIQbQ5Ux3mM6nWPp621BW-Lx_pnknvNREsE185ihfF04kiBzGrDkxr0cUB2xhQ_x8qWiMX9wDZLWbEpn8KXmfEH4/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="379" data-original-width="741" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH22InH-42mwheVbRth6TavIZav9ypiFoo2jUce7bids4eZ3iAmTmgIQbQ5Ux3mM6nWPp621BW-Lx_pnknvNREsE185ihfF04kiBzGrDkxr0cUB2xhQ_x8qWiMX9wDZLWbEpn8KXmfEH4/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
I què passa en el moment en que la bondat i la maldat es troben cara a cara? És com si la Comtessa Narona veiés la seva dolenteria en contrast per la bondat que “emana” d’Agnes Lockwood. La superioritat moral de la primera promesa de Lord Montbarry fa que, tot i que la noia no digui ni faci res d'especial, la Comtessa tingui una mena d’atac de pànic. Aquest pànic és com si tingués por de sí mateixa, del que és capaç de fer. "<i><b><span style="color: #3d85c6;">Els seus ulls innocents descobrien en mi possibilitats de perversió ocultes de les quals no en vaig ser conscient fins que les vaig veure agitant-se en el seu esguard</span></b></i>". Fins al punt que, quan Agnes li ofereix el seu flascó d'olor, la comtessa es desmaia. "<i><b><span style="color: #3d85c6;">Aquella dona innocent està destinada a tenir una influència fatal sobre la meva vida</span></b></i>".<br />
<br />
I bé. Arriba el dia del casament, que és descrit com una cerimònia gairebé trista. I els nuvis marxen cap a Escòcia una petita temporada.<br />
<br />
El capítol quart de la novel·la comença amb Agnès -que viu acompanyada d'una antiga mainadera- està a casa seva, estripant les cartes del seu enamorat quan arriba a visitar-la Henry Westwick, germà petit de lord Montbarry i fidel admirador de la noia.<br />
<br />
Hem de dir aquí que la família de Lord Montbarry és molt amplia, té un germà casat) (Stephen Robert, la dona del qual, Ella, es molt amiga d'Agnes) i dos de solters (un dels quals, Henry, és admirador d'Agnes). També té dues germanes, una casada, Lady Barbille, i una viuda, Mrs. Norbury.<br />
<br />
Quan Henry ja marxa, arriba a la casa la Sra.Ferrari, antiga cambrera d'Agnes, actualment casada amb un guia italià. El home no té gaire feina i a la seva muller no se li ocorre altra cosa que, assabentada que lord Montbarry i la seva esposa volen anar a passar una temporada a Itàlia. En un primer moment, Agnes es queda parada que la seva ex cambrera tingui la barra de demanar-li una cosa així però, finalment, accedeix a que es mencioni el seu nom en una carta que enviaran al lord sol·licitant la feina pel guia Ferrari.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGVgkUXCUTZ40HxIr59Z2qlGD7ten069frfvGD7JCO81SE0skJBo_vOSj9_dTK7q7HbnX5e1MVc82AfibefL272hPwVHhzEo2azlMCxOrljR_3fhZu08Gdy4klDp_LR9Tg0cKJad1klas/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="396" data-original-width="599" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGVgkUXCUTZ40HxIr59Z2qlGD7ten069frfvGD7JCO81SE0skJBo_vOSj9_dTK7q7HbnX5e1MVc82AfibefL272hPwVHhzEo2azlMCxOrljR_3fhZu08Gdy4klDp_LR9Tg0cKJad1klas/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Després d'això Agnes marxa una temporada a Irlanda amb els seus parents i amics Stephen Robert, Ella, i les seves filletes. Però tan sols tornar a Anglaterra s'assabenta que el Sr. Ferrari ha desaparegut i no tan sols això sinó que una serventa dels Montbarry també els va deixar insinuant que l'ambient que hi havia a la casa no era el millor i és que la Comtessa Narona té un germà, el Baró Rivar, que molta gent sospita que no és el seu germà. El més estrany de tot és que Emily, la dona del guia, ha rebut una carta amb 1.000 Lliures i la nota "Com a compensació per la pèrdua del seu marit". <br />
<br />
Però encara no ha arribat el pitjor. Agnès mira d'ajudar la Sra. Ferrari recomanant-li al seu advocat, Mr. Troy i, mentre estan reunits, arriba el jove Henry Westwick i els dóna la notícia impactant de la mort de Lord Montbarry a Venècia, cosa que deixa molt trasbalsada la pobre Agnès.<br />
<br />
Lord Montbarry s'havia fet unes assegurances de vida, així que les companyies asseguradores envien a Venècia uns representants per parlar amb els metges, saber de què va morir, com va estar atès, com vivia... En definitiva, tractar de comprovar que ha estat una mort natural perquè es pugui fer efectiva la pòlissa. Allí bàsicament qui els aten és el Baró Rivar, que els hi ensenya tot el que volen veure (fins i tot el seu laboratori de química, al soterrani) i els dona totes les dades que demanen.<br />
<br />
Passats uns dies, la Sra.Ferrari s'assabenta que Lady Montbarry és a Londres i no té altra idea que anar-la a veure a l'Hotel on s'allotja. El seu aspecte físic ha empitjorat molt, va vestida de negre rigorós i <b><span style="color: #38761d;">la troba ajaguda com una pantera en una actitud flexible sobre un petit sofà verd</span></b>.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikew-kj0e5YyN_XlUjuIBJLzbZcu0Hxiy9_Jxtpu4ROfVDQn60HGUtii-M3XA7BaVQHSnzbzVjsbQl-9COPLWure-HIrr1kn-BGf7kabJOVdxWV7imIGJU9R9FJ4MlRKjB58pppOol984/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="466" data-original-width="595" height="501" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikew-kj0e5YyN_XlUjuIBJLzbZcu0Hxiy9_Jxtpu4ROfVDQn60HGUtii-M3XA7BaVQHSnzbzVjsbQl-9COPLWure-HIrr1kn-BGf7kabJOVdxWV7imIGJU9R9FJ4MlRKjB58pppOol984/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Countess Narone on Chaise, 1953, de </span><span style="font-size: small;">Gertrude Abercrombie (1909–1977)</span><br />
<span style="font-size: small;">oli sobre masonita 19.68 x 25.4 cm.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
La Sra. Ferrari li parla del seu marit, de les 1.000 lliures rebudes, però la comtessa ni s'immuta... fins que, en mig de tot el discurs, a la dona del guia se li escapa que Miss Lockwood havia recomanat al seu marit a Lord Montbarry. Quan la Lady sent això es posa furiosa i comença a cridar tot exigint-li que la porti davant d'Agnes. La pobre dona no sap qué fer però mig obligada, mig espantada, agafen un cotxe fins la casa, dalt del cotxe es queda la Sra. Ferrari i Lady Montbarry baixa.. just en aquell moment, passa per davant del cotxe en Henry Westwick i la Sra. Ferrari li demana que pugi ràpidament a la casa per protegir Agnès.<br />
<br />
I, just en aquest punt tan interessant, s'acaba el capítol X... Si teniu curiositat per saber més coses, en pocs dies apareixerà el segon bloc de lectura d'aquesta novel·la... de la qual, de moment, ja he dit prou :-)Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-91728037335892277232017-08-07T09:00:00.000+02:002017-08-07T09:00:30.496+02:00L'hotel encantat (Wilkie Collins) [Presentació]<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/The_Haunted_Hotel_1st_ed_cover.jpg/800px-The_Haunted_Hotel_1st_ed_cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/The_Haunted_Hotel_1st_ed_cover.jpg/800px-The_Haunted_Hotel_1st_ed_cover.jpg" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(Primera Edició - 1879)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><b>L'HOTEL ENCANTAT</b> és una novel·la escrita per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Wilkie_Collins" target="_blank">William Wilkie Collins (1824 - 1889)</a> i publicada per primera vegada en format llibre l'any 1879 (a la imatge que encapçala aquest post veiem la coberta d'aquella primera edició). Uns mesos abans, de juny a novembre de 1878, s'havia publicat en forma de serial, com era ben habitual en aquella època, a la revista "<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Belgravia_(magazine)" target="_blank">Belgravia Magazine</a>".</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.wilkie-collins.info/images/books_haunted.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.wilkie-collins.info/images/books_haunted.jpg" data-original-height="423" data-original-width="500" height="270" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Anunci de la publicació a "Belgravia Magazine"</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><b>L'hotel encantat</b> que dóna títol al llibre és un decadent palau de Venècia reformat per poder-hi allotjar hostes. És en aquest vell edifici i en les seves estances farcides de presències sobrenaturals on l'autor farà viure als seus protagonistes uns veritables malsons creant una magnífica ambientació gòtica que encantarà als amants del gènere de terror.<br />
<br />
Es tracta, doncs, d'una típica novel·la de fantasmes?. Sí, però no només. De forma genial, Collins combina aquestes aparicions ectoplasmàtiques amb una trama de misteri i d'investigació d'un crim. Així, l'escriptor victorià aconsegueix que la lectura barregi suspens i angoixa mentre ens condueix, amb la seva hàbil ploma, des d'un misteri quotidià fins als més insondables abismes de l'horror.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://jkpotter.com/wordpress/wp-content/uploads/2014/09/JKGIFF_011.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://jkpotter.com/wordpress/wp-content/uploads/2014/09/JKGIFF_011.gif" data-original-height="570" data-original-width="800" height="456" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://jkpotter.com/hotel-grim-gifs2/">http://jkpotter.com/hotel-grim-gifs2/</a></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">De totes maneres, cal dir que no ens trobem davant d'una de les obres més destacades de l'autor. A les seves pàgines, Collins no aconsegueix el mestratge literari assolit en novel·les anteriors com "La dama de blanc" [1860] o "La pedra lunar" [1868]. Amb aquestes primeres novel·les, i gràcies al suport de la revista "<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/All_the_Year_Round" target="_blank">All the Year Round</a>" fundada per Charles Dickens, Wilkie Collins arribà a tenir gran èxit de vendes i un reconeixement literari que anà perdent en obres posteriors. Aquest declivi com escriptor, provocat sobretot pels seus problemes de salut (patia una forta drogodependència al làudan a causa d'una dolorosa gota reumàtica) i, posteriorment, també per la pèrdua del seu mentor i amic Dickens l'any 1870, ja es comença a apreciar quan llegim <b>"L'hotel encantat" [1878]</b>.<br />
<br />
Tot i això, al llegir-la encara trobarem moltes mostres de la ploma sublim i brillant que caracteritza l'autor. Ambientada l'any 1860, l'obra s'inicia amb un argument molt semblant a una novel·la romàntica anglesa fent ràpidament un gir cap al misteri i l'enigma per passar, així que l'acció es trasllada a Venècia, a transformar-se en una novel·la d'ambient gòtic. És en aquesta barreja d'estils on Collins ens demostra, un cop més, la seva gran capacitat narrativa. <br />
<br />
Copio a continuació, el text de presentació que podem trobar a la contraportada de l'edició en català que l'Editorial Columna va publicar l'any 1994 amb traducció de <a href="http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/267/roser-berdague.html" target="_blank">Roser Berdagué</a>: <br />
<br />
<b>En l'escenari misteriós i torbador de Venècia té lloc una de les històries de fantasmes més llegides i famoses de tots els temps: «L'hotel encantat».<br />
Novel·la típica de la literatura fantàstica victoriana, a «L'hotel encantat» els elements sobrenaturals irrompen en el transcurs dels esdeveniments i en canvien l'evolució, però les normes socials es mantenen inalterables després del parèntesi fantasmal.<br />
Només Wilkie Collins, autor de «La Dama de Blanc» i «La Pedra Lunar», podia crear uns personatges i un clímax com els que es troben a aquesta novel·la, de manera que el lector s'hi veurà absorbit fins al final de l'obra.</b> </div><br />
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2016/11/12/19/65946250.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2016/11/12/19/65946250.jpg" height="320" width="240" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2016/11/12/19/65946250_40964473.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2016/11/12/19/65946250_40964473.jpg" height="320" width="240" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">No es pot negar que després de llegir-la et venen ganes d'endinsar-te tot seguit en la lectura. Ho farem doncs, ens deixarem absorbir per aquesta història de fantasmes i ja veurem si aconsegueix fer-nos por gairebé un segle i mig després de ser escrita. En el meu cas, en tinc prou en que sigui capaç d'enganxar-me en la trama tal com va fer <a href="http://estemllegint.blogspot.com/2013/05/la-pedra-lunar-escalfant-motors.html" target="_blank">"La Pedra Lunar"</a>, l'altra novel·la de l'autor de la que també vam compartir-ne la lectura en aquest blog. <br />
<br />
Aquesta obra que avui comencem a llegir és, en comparació a aquella, força més curta. Ocupa una mica més de 200 pàgines i l'autor la divideix en quatre parts que tenen, respectivament 4, 8, 3 i 13 capítols més una postdata final. Això fa un total de 28 + 1 capítols que comentarem en els propers posts d'aquest blog, dividits en tres blocs de lectura de següent manera: <br />
<br />
<b><span style="color: #cc0000;">01.- Capítols 1 a 10</span><br />
<br />
<span style="color: #38761d;">02.- Capítols 11 a 20</span><br />
<br />
<span style="color: #0b5394;">03.- Capítols 21 a 28 i postdata final</span></b><br />
<br />
<br />
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))<br />
<br />
</div><br />
<br />
<br />
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-34374725155692448412017-07-19T03:06:00.000+02:002017-07-19T03:24:01.732+02:00Viatge al Centre de la Terra, de Jules Verne- Tercer bloc de lectura<br />
I ha arribat el moment del darrer bloc de lectura d’aquesta obra pionera en la ciència ficció i que he trobat excel·lent. L’únic que m’ha decebut ha estat el final doncs, sincerament, no m’esperava la mort dels tres protagonistes.<br />
<br />
Jo estava convençuda que es salvarien doncs, sinó, no hauríem pogut tenir notícies de les seves aventures, descobriments, etc. La idea d’en Hans d’embolicar en un material ignífug el Diari que havia estat escrivint l’Axel perquè, quan es produeixi l’erupció del volcà, pugui sortir a fora, expulsat, i algun dia algú el trobi, no se m’havia pas ocorregut.<br />
<br />
No, va, és broma. Després de llegir tanta ficció se m’ha passat pel cap que podria fer un spoiler però al revés, o sigui, explicar una mentida. Ara, si hi ha algú que ha llegit fins dues línies més amunt i no ha avançat més creurà que el final que he inventat és el cert... Així neixen moltes de les falsedats que corren per Internet heheh... No ho faré mai més, però aquesta la deixo.<br />
<br />
Bé, tenim que els nostres aventurers han anat baixant cap a l’interior de la Terra a través de diferents galeries i que, de moment, troben que la temperatura no puja tant com pensaven (o, millor dit, com pensa l’Axel, ja que l’oncle dubta de totes les teories que es donen com a certes i no creu que el centre del nostre planeta faci “tanta calor”)<br />
<br />
En la realitat: <i>El pou més profund que mai s'ha arribat a excavar és a Rússia, a la península de Kola. Va ser un projecte que va engegar l'antiga Unió Soviètica el 1962 per poder determinar la composició i l'estructura de l'escorça terrestre. Van començar a perforar el 1970 i van poder acabar el 1989. No van poder avançar fins més enllà de 12.000 metres per les altes temperatures, que arribaven a 180 graus centígrads.</i><br />
<br />
Aquesta és una altra cosa que m’ha agradat del llibre, que m’ha fet encuriosir per moltes coses i he buscat informació i trobat alguns articles força interessants, com <a href="http://www.ara.cat/premium/ciencia/triga-fins-al-centre-Terra_0_909509093.html" target="_blank">aquest</a> al qual pertany el paràgraf anterior i que deixo enllaçat per si algú el vol llegir sencer.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Qq7ZVOe2g2izYwwK9Ju1V4C6CVHLUOGbYGWpeVnVIibGncbjLS6YPKNuggRK_GcWb-mpddZG8bxz3NjAIAtaeadE9zHPaVV-hmNSEBse-KFh8RPSk2Ghh4nug8mz_VpXR0VY_oMjn5w/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="715" data-original-width="1043" height="439" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Qq7ZVOe2g2izYwwK9Ju1V4C6CVHLUOGbYGWpeVnVIibGncbjLS6YPKNuggRK_GcWb-mpddZG8bxz3NjAIAtaeadE9zHPaVV-hmNSEBse-KFh8RPSk2Ghh4nug8mz_VpXR0VY_oMjn5w/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Doncs bé, al final del passat bloc en MAC ens explicava que els aventurers es trobaven davant d'un immens mar, un mar al qual no li veien la fi i, com no tenien altra sortida, decideixen creuar-lo a veure si, un cop passat aquest mar, a l'altra banda segueixen trobant camins, túnels o vies per on poder seguir baixant fins a l'interior de la Terra...<br />
<br />
Seguim endavant amb les mateixes il·lustracions de Riou que ens acompanyen en tota aquesta lectura.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvmhjb3gsQ9_WewGCA0SC5iOTQxJ3M58xj4YnF_95SJ6gAgqfYmatqQf_SnRwCNVuvRjXkqJAPdx5seJb-FaB-djgSC6p0cNEy6QSN5D8zU8Z_vm5TBVcoxaZRke-VUkos4fRImPNcow/s1600/ct32.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="716" data-original-width="493" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCvmhjb3gsQ9_WewGCA0SC5iOTQxJ3M58xj4YnF_95SJ6gAgqfYmatqQf_SnRwCNVuvRjXkqJAPdx5seJb-FaB-djgSC6p0cNEy6QSN5D8zU8Z_vm5TBVcoxaZRke-VUkos4fRImPNcow/s640/ct32.JPG" width="441" /></a></div>
<br />
Construeixen una mena de balsa i, mentre esperen les circumstàncies favorables per intentar creuar el mar, l'Axel té com una mena de somni on li apareixen tota mena d'animals i éssers prehistòrics...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTZntAdaYLMARoA7K_y__COAl1RhTX-T-UVytBVcMJQf6QDgvxpi6h7oh7HWcHM2L3bjQIup5HOKkeh543JS2ufxGtV-hL3fHs2fHN-yVP1xPQk4ooOuK8W52bDKa3vx_I6NX2lZvbbjc/s1600/ct33.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="493" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTZntAdaYLMARoA7K_y__COAl1RhTX-T-UVytBVcMJQf6QDgvxpi6h7oh7HWcHM2L3bjQIup5HOKkeh543JS2ufxGtV-hL3fHs2fHN-yVP1xPQk4ooOuK8W52bDKa3vx_I6NX2lZvbbjc/s640/ct33.JPG" width="436" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0_mjnQaX47ssBsHJqz43K1JjVJnhejBt2gq7OX_JRNHiSdNkX49xn3-BGjhHOd5AjMSi9OiNaXZKyK_rkBYVoMeO16tOkK_LKK326XI1f1yfSGSTMSEOAdSV9h8XW_LZot6Bz8Hbbfdg/s1600/ct34.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="496" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0_mjnQaX47ssBsHJqz43K1JjVJnhejBt2gq7OX_JRNHiSdNkX49xn3-BGjhHOd5AjMSi9OiNaXZKyK_rkBYVoMeO16tOkK_LKK326XI1f1yfSGSTMSEOAdSV9h8XW_LZot6Bz8Hbbfdg/s640/ct34.JPG" width="434" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGc-BabqwlIQulNaexBKaKAh-xB34RE9_OyRKPc0bp6R9ZKNNEIEuVLYiBmvqFgv7gZTyMrxsfRewlN6PvaOPmbwXPsG3f21U4W0aiETBby6zNzujO5IxR-kK6xWtwN4bNfNf_f0JZ7kg/s1600/ct35.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="443" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGc-BabqwlIQulNaexBKaKAh-xB34RE9_OyRKPc0bp6R9ZKNNEIEuVLYiBmvqFgv7gZTyMrxsfRewlN6PvaOPmbwXPsG3f21U4W0aiETBby6zNzujO5IxR-kK6xWtwN4bNfNf_f0JZ7kg/s640/ct35.JPG" width="426" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSIkrjNXFUwQBQzebLddiHofUffThcm4aLDkTPixKaRGwKrUPQnXUz1tUpeWt1NnG6208Fkpim3B0H3708gBDJqK5fVkhnU-C7l6zVpN4YYyMEZ_8WBCzqSzjYku0YvKhcHOs4ppRzT5Q/s1600/ct36.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="554" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSIkrjNXFUwQBQzebLddiHofUffThcm4aLDkTPixKaRGwKrUPQnXUz1tUpeWt1NnG6208Fkpim3B0H3708gBDJqK5fVkhnU-C7l6zVpN4YYyMEZ_8WBCzqSzjYku0YvKhcHOs4ppRzT5Q/s640/ct36.JPG" width="492" /></a></div>
<br />
A mitja travessa -que és molt més llarga del que l'oncle havia calculat que podia ser- una gran tempesta posa les seves vides en perill. També es troben enmig de la terrible baralla entre dos monstres marins gegantins.<br />
<br />
Finalment, arriben a la platja però es veu que durant la tempesta... ha passat una cosa molt curiosa i que no us diré (heu de llegir el llibre)... En fi, amb els peus a terra ferma es posen a caminar buscant algun lloc per on seguir baixant i es troben amb un munt de coses que farien les delícies de geòlegs i arqueòlegs...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVFrhm0LuPCeTXjCUU7NvoBSDzQygNLi7Xu7DFz5mgs8rjpGGA34cp2sXqw74HnMO4T6PgsaNKTDDWk5iNSTlyE0h41IOqkaSyNKHMHXYxcL3PBCcVbpumkUckXF74OJWDwMwiGEsC0o/s1600/ct37.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="728" data-original-width="552" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnVFrhm0LuPCeTXjCUU7NvoBSDzQygNLi7Xu7DFz5mgs8rjpGGA34cp2sXqw74HnMO4T6PgsaNKTDDWk5iNSTlyE0h41IOqkaSyNKHMHXYxcL3PBCcVbpumkUckXF74OJWDwMwiGEsC0o/s640/ct37.JPG" width="485" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRvKarTp_Q71ojBqLCcy1HnHVj8CnnMDq8pF2ccfSMgErkh5U2BhigdmnaaWHbE3-STIIkmpIxMAfCXedu5H2gLbnDl9iNG8hJtwiA6kJN5kTlP8Lrfp_nAQidGfdMbwFX8_Qu7RH_O6k/s1600/ct38.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="548" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRvKarTp_Q71ojBqLCcy1HnHVj8CnnMDq8pF2ccfSMgErkh5U2BhigdmnaaWHbE3-STIIkmpIxMAfCXedu5H2gLbnDl9iNG8hJtwiA6kJN5kTlP8Lrfp_nAQidGfdMbwFX8_Qu7RH_O6k/s640/ct38.JPG" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKg_v_RpG8Pc9CXFl9bMnM9bswvgZMbh3PPDdXYkMFRrT3XcqyP8GKzcHormCUuOUoVoK2wKLh0BUoSZjhVzIVjs-yRHyq5KCG5Aw6dBYnSmr8rk8zbCefgsgUpNRlRsX53_NekJvIkK4/s1600/ct39.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="729" data-original-width="551" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKg_v_RpG8Pc9CXFl9bMnM9bswvgZMbh3PPDdXYkMFRrT3XcqyP8GKzcHormCUuOUoVoK2wKLh0BUoSZjhVzIVjs-yRHyq5KCG5Aw6dBYnSmr8rk8zbCefgsgUpNRlRsX53_NekJvIkK4/s640/ct39.JPG" width="484" /></a></div>
<br />
Fins que... i la vida és plena de casualitats!! Arriben a trobar el mateix pou pel qual Arne Saknussemm va seguir baixant fins al centre de la Terra!... Ara bé, amb el temps hi han caigut pedres i una immensa roca tapa el passadís...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWN4sxgqoT-wRD2coQDWQ6bMhBab0aJh3hBKTRZzm-Xb7_BFIw7WRnVOegBIr0iF0XhHZilH7WO8CRFpP76EGE3bJ5dPKcQ7BbG_Uprw46beyhYDg8olNBwE1ZOiNgmGA93pdJi1YtD4/s1600/ct40.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="551" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZWN4sxgqoT-wRD2coQDWQ6bMhBab0aJh3hBKTRZzm-Xb7_BFIw7WRnVOegBIr0iF0XhHZilH7WO8CRFpP76EGE3bJ5dPKcQ7BbG_Uprw46beyhYDg8olNBwE1ZOiNgmGA93pdJi1YtD4/s640/ct40.JPG" width="481" /></a></div>
<br />
El que fan és intentar dinamitar la pedra i... a partir d'allí tots els fets comencen a passar ràpid, molt ràpid... però no us ho explicaré pas tot. Mireu els dibuixos per tenir una idea. Ara bé, molt millor llegir el llibre!! :-))<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP9aW1hpip5rE_xToIm60n8P32DWPLAARcWjTtZq3LgS5ga65Icf-NurknUjzc4k6A0r1mqZSWkoFPhuk_greoIUYQFJzWnLGAcDzeSZ7O38Q5bE_OS-3PzVdx1UwW5YcRl1ifhjHoevY/s1600/ct41.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="551" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP9aW1hpip5rE_xToIm60n8P32DWPLAARcWjTtZq3LgS5ga65Icf-NurknUjzc4k6A0r1mqZSWkoFPhuk_greoIUYQFJzWnLGAcDzeSZ7O38Q5bE_OS-3PzVdx1UwW5YcRl1ifhjHoevY/s640/ct41.JPG" width="482" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7LicckfPrm8eIqp_C70DXD7f8PgOOo4Zh4CLqwTePrQQmbSTaY1nwqGWsaHa-tdyJwPUkQf69QUYVtLAQjxnFZYbt4qVwh4sGodZOZLojbCEu4zVTDkyZXQUDXzhmLGNLKhCaO-vvOk/s1600/ct42.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="728" data-original-width="559" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7LicckfPrm8eIqp_C70DXD7f8PgOOo4Zh4CLqwTePrQQmbSTaY1nwqGWsaHa-tdyJwPUkQf69QUYVtLAQjxnFZYbt4qVwh4sGodZOZLojbCEu4zVTDkyZXQUDXzhmLGNLKhCaO-vvOk/s640/ct42.JPG" width="491" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirm-bN4KAFjO0udz-NYSCJ1-AsAKcMJAbatG1N0mgJZxJDKKg0lHxTxpntlTzjs8DWw9N3FTX6s02QCdtscG-jx0jqYBV6sv8WupF_r8jKbd0BzI9MnfeMN7082OYzDEU8RtgosNhr-eE/s1600/ct43.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="731" data-original-width="554" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirm-bN4KAFjO0udz-NYSCJ1-AsAKcMJAbatG1N0mgJZxJDKKg0lHxTxpntlTzjs8DWw9N3FTX6s02QCdtscG-jx0jqYBV6sv8WupF_r8jKbd0BzI9MnfeMN7082OYzDEU8RtgosNhr-eE/s640/ct43.JPG" width="485" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLwCRkyJAm99STVurTHqOFIw_VIFaWTkfmPm8KhCBOfn01AEYDdCdUctz239Iq8LPGl-QpJVEpF7D6FEpsZmw5SjS9PdFKS6YeL_NQCG4XBEOD7qBwbdzuT1Qt-y2s150efa8s73t10P4/s1600/ct44.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="560" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLwCRkyJAm99STVurTHqOFIw_VIFaWTkfmPm8KhCBOfn01AEYDdCdUctz239Iq8LPGl-QpJVEpF7D6FEpsZmw5SjS9PdFKS6YeL_NQCG4XBEOD7qBwbdzuT1Qt-y2s150efa8s73t10P4/s640/ct44.JPG" width="496" /></a></div>
<br />
Bonus:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAGgOeBAXpDJremab64sqDO8Yt1AMcRgHYAGniJD7vD_HEybFqwLk5OF-8_pHGbTDS-1fxTOjNBe5DMTERqJxSbY6N5VBh5HvaOGVxA2QR-PxCTNkknl_WMB2x2qGu7knDhl9sPCxjCU/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="546" data-original-width="816" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKAGgOeBAXpDJremab64sqDO8Yt1AMcRgHYAGniJD7vD_HEybFqwLk5OF-8_pHGbTDS-1fxTOjNBe5DMTERqJxSbY6N5VBh5HvaOGVxA2QR-PxCTNkknl_WMB2x2qGu7knDhl9sPCxjCU/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Bonus-2:<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPB21wUVJ1_eWC5eVTXx7JYvxc52jj0Fo1-APtR2b_GtMw8BcG61J38q6OBfE6sD2uOLLydegiJf5dokOekK9XQa5X7PHJqKS0ozEOD8U7-_SOJQFjI8ldFMEKW-zKI2zyFCmpNjzJAgo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="663" data-original-width="1111" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPB21wUVJ1_eWC5eVTXx7JYvxc52jj0Fo1-APtR2b_GtMw8BcG61J38q6OBfE6sD2uOLLydegiJf5dokOekK9XQa5X7PHJqKS0ozEOD8U7-_SOJQFjI8ldFMEKW-zKI2zyFCmpNjzJAgo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Stromboli, Illa italiana</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-31461860947129679532017-07-10T09:00:00.000+02:002017-07-10T09:00:15.921+02:00Viatge al centre de la Terra (Jules Verne) [II]<b><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Segon bloc de lectura. <br />
<i>Capítols: 14 a 31</i></span></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://guidetoiceland.imgix.net/311285/x/0/the-magical-snaefellsnes-peninsula-in-west-iceland-the-extraordinary-arnarstapi-and-hellnar-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://guidetoiceland.imgix.net/311285/x/0/the-magical-snaefellsnes-peninsula-in-west-iceland-the-extraordinary-arnarstapi-and-hellnar-3.jpg" width="600" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arnarstapi (Islàndia) amb el Snæfellsjökull nevat al fons. Tret d'<a href="https://guidetoiceland.is/connect-with-locals/regina/the-magical-snaefellsnes-peninsula---part-iii" target="_blank">AQUÍ</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquesta segona part del <b>"Viatge al centre de la Terra" (Jules Verne - 1864)</b> comença amb els protagonistes arribant al poble islandès de Stapi (o Arnarstapi), un petit poble pesquer situat als peus del mont Stapafell i que és l'última parada abans d'emprendre la ruta d'ascens al volcà Snæfellsjökull, la porta d'entrada a l'interior del nostre planeta.<br />
<br />
Verne el descriu així: <b>"Stapi és un poble format per una trentena de cabanes i construït en plena lava sota els raigs de sol reflectits pel volcà. S'estén al fons d'un petit fiord encaixat en una muralla basàltica que fa un efecte d'allò més estrany ... La muralla del fiord, com tota la costa de la península, es componia d'un seguit de columnes verticals, de trenta peus d'altura. Aquells fusts rectes i de proporció pura sostenien una arquivolta feta de columnes horitzontals, el sobreplom de la qual formava una mitja volta sobre el mar. A determinats intervals, i sota aquell impluvi natural, l'esguard sorprenia obertures ogivals d'un disseny admirable, a través de les quals les onades venien a precipitar-se escumejant..."</b></div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://guidetoiceland.imgix.net/311287/x/0/the-magical-snaefellsnes-peninsula-in-west-iceland-the-extraordinary-arnarstapi-and-hellnar-9.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Penya-segats basàltics a Stapi (Islàndia)</td></tr>
</tbody></table>
</td><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0081_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0081_1.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="300" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració de E. Riou (1867)</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
En aquest petit poble, el professor <b>Otto Lidenbrock</b>, el seu nebot <b>Axel</b> i el seu guia <b>Hans</b> llogaran els serveis de tres islandesos que els ajudaran a transportar l'equipatge fins al fons del cràter del volcà i, una vegada allí, els tornaran a deixar sols perquè ells tres emprenguin l'aventura de començar realment el viatge al centre de la Terra pròpiament dit.<br />
<br />
Com vam dir al <a href="http://estemllegint.blogspot.com/2017/05/viatge-al-centre-de-la-terra-jules.html" target="_blank">post de presentació</a>, Jules Verne barreja de manera magistral en aquesta obra la seva inventiva de pura ciència-ficció amb detalls reals que donen versemblança a la història. Com sabíem, el volcà Snæffell per on entraran a l'interior de la Terra existeix realment i també hem vist que és real el poble de Stapi que els serveix de punt de partida d'aquesta ruta.<br />
<br />
Són també de veritat les eines i els instruments que fan servir durant l'aventura i que Verne enumera en un capítol anterior. En destacaré només un d'aquests aparells, el que més m'ha cridat l'atenció. Em refereixo a les làmpades de Ruhmkorff que, en aquests capítols, il·luminen el descens dels protagonistes a les entranyes de la Terra i que, quan es va escriure la novel·la, feia pocs anys que s'havien inventat per ser utilitzades en mineria.<br />
El mateix Verne, en una nota a peu de pàgina, en dóna la descripció: <b>"L'aparell del senyor Ruhmkorff consisteix en una pila de Bunzen, activada per mitjà de bicromat de potassa, que no fa cap olor; una bobina d'inducció posa l'electricitat generada per la pila en comunicació amb una llanterna d'una disposició particular; en aquesta llanterna es troba un serpentí de vidre on s'ha fet el buit, dins del qual resta solament un residu de gas carbònic o nitrogen. Quan l'aparell funciona, aquest gas es torna lluminós i produeix una llum blanquinosa i contínua. La pila i la bobina es col·loquen dins d'un sac de cuir que el viatger porta en bandolera. La llanterna, col·locada exteriorment, il·lumina a bastament en les foscors profundes; permet aventurar-se, sense témer cap explosió, enmig dels gasos més inflamables, i no s'apaga ni en els cursos d'aigua més profunds. El senyor Ruhmkorff és un savi i un hàbil físic. El seu gran descobriment és la bobina d'inducció que permet generar electricitat a alta tensió. Acaba d'obtenir, el 1864, el premi quinquennal de 50.000 francs que França reserva a l'aplicació més enginyosa de l'electricitat. (N. de l’a.)"</b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.j-verne.de/verne_technik01_1.htmlg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.j-verne.de/Bilder3/AF_Aufbau_Rumkorffleuchte.jpg" height="281" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa concretament al text del llibre en aquesta segona part, ja he dit que comença amb els protagonistes iniciant la ruta que els portarà a dins del cràter del volcà Snæfellsjökull i, una vegada allí, continua explicant el que els passa a mesura que es van endinsant cada vegada més en l'interior del nostre planeta. No és aquesta, evidentment, una aventura sense perills i en viuran més d'un en aquestes primeres etapes sota terra però no cal explicitar-los aquí, que és millor llegir-los directament a la novel·la. Ho podem fer en la versió original francesa consultant <a href="https://fr.wikisource.org/wiki/Voyage_au_centre_de_la_Terre" target="_blank">les pàgines de la Wikisource</a> dedicades a aquesta obra de Verne, on també trobarem les il·lustracions que <b><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89douard_Riou" target="_blank">Édouard Riou</a></b> va fer l'any 1867 per a la primera edició del llibre i que ens mostren els moments més destacats de la trama. A continuació, enllaço les corresponents als capítols que ens ocupen en aquest bloc de lectura: </div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0089_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0089_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0093_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0093_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0097_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0097_1.png" width="200" /></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0107_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0107_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0101_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0101_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0111_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0111_1.png" width="200" /></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0115_1.png/420px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0115_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0119_1.png/420px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0119_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0123_1.png/420px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0123_1.png" width="200" /></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0127_1.png/420px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0127_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0131_1.png/400px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0131_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0135_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0135_1.png" width="200" /></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0139_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0139_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0143_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0143_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0147_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0147_1.png" width="200" /></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0151_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0151_1.png" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b2/%27Journey_to_the_Center_of_the_Earth%27_by_%C3%89douard_Riou_38.jpg/500px-%27Journey_to_the_Center_of_the_Earth%27_by_%C3%89douard_Riou_38.jpg" width="200" /></td><td style="text-align: center;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0161_1.png/500px-Voyageaucentrede00vernuoft_raw_0161_1.png" width="200" /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Com veiem, aquest bloc s'acaba amb els tres protagonistes davant d'un gran mar subterrani que hauran de creuar per continuar el seu viatge. Per saber com s'ho faran, a quines noves aventures s'enfrontaran i quins nous perills hauran de vèncer per sortir-se'n amb èxit haurem de continuar llegint la novel·la... :-))<br />
<br /></div>
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-8747255071485868962017-07-03T04:11:00.002+02:002017-07-03T04:14:38.716+02:00Viatge al Centre de la Terra, de Jules Verne- Primer bloc de lecturaAmb la calor que ha fet aquests dies passats, potser viatjar al Centre de la Terra pot no semblar la idea més assenyada. Sortosament, portem dos dies en que podem tornar a respirar i per tant ha arribat, per fi, el moment de fer el primer post d'aquesta obra de Jules Verne.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMzPOzCtqTWn2T68nO0mMoAcUG5uB34WgeTcZhKcL-JqWGF553JhIzIM2Mh4nbz7vTHSIrkiFhuF26JNg5nBOWaKFp8xuEpt010RZPVwtwaokZjS0Qq887wdxQosBwmHL_2JcDzD4dKNU/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMzPOzCtqTWn2T68nO0mMoAcUG5uB34WgeTcZhKcL-JqWGF553JhIzIM2Mh4nbz7vTHSIrkiFhuF26JNg5nBOWaKFp8xuEpt010RZPVwtwaokZjS0Qq887wdxQosBwmHL_2JcDzD4dKNU/s1600/Captura.JPG" /></a></div>
<br />
He de dir que en el nostre mini-club de lectura aquest és el segon llibre que llegim del gran autor francès. El primer va ser <i><b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2014/07/la-volta-al-mon-en-80-dies-jules-verne.html" target="_blank">La volta al món en vuitanta dies</a></b></i> fa gairebé tres anys, començàvem el juliol del 2014. Doncs bé, si aquell ja em va agradar molt, aquest encara m'està agradant més. M'he preguntat diverses vegades a què deu ser degut i, per ajudar-me a mi mateixa a trobar la resposta, he entrat en els posts corresponents a l'altre llibre. Només veure'ls ho he tingut clar! I és que d'aquest llibre no he vist cap pel·lícula.<br />
<br />
Recordo que ja vàrem comentar com ens pot distorsionar una lectura el fet d'haver vist un film basat en la novel·la però a la que no és completament fidel. I això em va passar diverses vegades amb "La volta al món...". Aquí, sortosament, la meva lectura parteix gairebé de zero: una idea general de l'argument de l'obra i res més. Ni escenes de Cantinfles ni Jackie Chan ni Willy Fog. I m'està resultant un llibre extraordinàriament interessant. Magnífic.<br />
<br />
He buscat la biografia de Verne per veure quins estudis tenia, ja que durant tot el llibre tens la sensació que estàs llegint l'obra d'un erudit (però, atenció, que tots aquests coneixements no fan l'obra gens pesada, que consti) i m'he endut la sorpresa que va estudiar Dret. Us asseguro que en "els meus temps universitaris" (els anys 80 del segle XX) a la Facultat de Dret no ens ensenyaven res de mineralogia, ni geologia, ni antropologia... res de pedres, plantes, història del naixement i evolució del nostre planeta, espècies animals... res :-)<br />
<br />
Després he vist que l'home es passava les hores a les biblioteques i llavors he entès on va adquirir tots aquests coneixements :-)<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifIJ4Fc4gK31iQjbvAmfJp2blIJKdz-xcxdL2OTnT8-_3zxjXxgecPKkU8PVoZxSGTlXC8afODkexYsr82doqDygFaLaooWWm9KBt3cGrmm_26sC254xP2zuHzO4gDcz4z48VUxtYHcuw/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifIJ4Fc4gK31iQjbvAmfJp2blIJKdz-xcxdL2OTnT8-_3zxjXxgecPKkU8PVoZxSGTlXC8afODkexYsr82doqDygFaLaooWWm9KBt3cGrmm_26sC254xP2zuHzO4gDcz4z48VUxtYHcuw/s1600/Captura.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Aquesta preciositat és l'edició que estic llegint jo.<br />
Crec que la vàrem comprar en una col·lecció, però no ho recordo.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Hem dividit aquesta lectura en tres blocs i, curiosament, ha passat ja tot el primer i encara no hem començat el nostre viatge! (Em refereixo al descens cap al centre de la Terra) Això també m'ha agradat. Tenim una bona colla de pàgines en les que la història es va gestant sense presses.<br />
<br />
Tenim tres protagonistes principals, el Professor Lidenbrock, el seu nebot Axel i en Hans el valuosíssim guia que no apareix fins al Capítol XI i que serà un personatge molt important.<br />
<br />
El llibre que estic llegint porta unes il·lustracions d'<b><i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/%C3%89douard_Riou" target="_blank">Édouard Riou</a></i></b> (deixeble de Gustave Doré) que són xulíssimes i m'he dedicat a fotografiar-les amb el mòbil del meu marit que, sense ser res de l'altre món és una mica millor que el meu, així que ara us presentaré els personatges del llibre, els tres principals i algun altre...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKGIVMmtLL6PFboldmHH3zQcCviUtEQCD1md9Qj3qnDYyHUy78fqCGf4II57uZqPuLhyphenhyphenltbs7b77BlRvK-SlV-5aJUDXmhyphenhyphenP34q95coeESld22JUcUI03KQvXebz9Q1-pRELX0h7yOJZg/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="647" data-original-width="442" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKGIVMmtLL6PFboldmHH3zQcCviUtEQCD1md9Qj3qnDYyHUy78fqCGf4II57uZqPuLhyphenhyphenltbs7b77BlRvK-SlV-5aJUDXmhyphenhyphenP34q95coeESld22JUcUI03KQvXebz9Q1-pRELX0h7yOJZg/s640/Captura.JPG" width="437" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">El professor, ideòleg del viatge</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfYlKG3KXo4wVyeLk4uJm9RyxHJULTnm3eTMw270wR2-lmkTkLcozhZIhrSNCaiumFiT1POErlad78IoSC7pv_Z4Jv2MlTpPqAsLGx054VDQ0nZzrp0sWE-pgj8bMDpT_egBGryEqM4vE/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="569" data-original-width="383" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfYlKG3KXo4wVyeLk4uJm9RyxHJULTnm3eTMw270wR2-lmkTkLcozhZIhrSNCaiumFiT1POErlad78IoSC7pv_Z4Jv2MlTpPqAsLGx054VDQ0nZzrp0sWE-pgj8bMDpT_egBGryEqM4vE/s640/Captura.JPG" width="430" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Marta, la majordoma i cuinera del professor</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkrI1z5WuZ2qRLnZ_djRYQR3LKuQINpQuaDHZqWkDHHHHVRYRITQwnwqnm2RQxxvEVdlY3zripWcj77fZ7XfTEyLe9fYAOuTjwxNuiHjfS6F39g1nc8DHx38DGHV0F8sBMzL11DQS-dBE/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="544" data-original-width="387" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkrI1z5WuZ2qRLnZ_djRYQR3LKuQINpQuaDHZqWkDHHHHVRYRITQwnwqnm2RQxxvEVdlY3zripWcj77fZ7XfTEyLe9fYAOuTjwxNuiHjfS6F39g1nc8DHx38DGHV0F8sBMzL11DQS-dBE/s640/Captura.JPG" width="456" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Graüben, la promesa d'Axel és fillola del professor</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNlUrPhvUfWJa4qWgaRAmWU2cvUNLhqHPDh-v1JGvT8lCq70GdfTaspcfKk1YHX5N93woFfB-MUYVznr-mHA7oG7LWeJX348a8_pWz6v_TQe9GNuDYrW-KmkpLbmDXRveH1Ugm34Scq38/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="556" data-original-width="357" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNlUrPhvUfWJa4qWgaRAmWU2cvUNLhqHPDh-v1JGvT8lCq70GdfTaspcfKk1YHX5N93woFfB-MUYVznr-mHA7oG7LWeJX348a8_pWz6v_TQe9GNuDYrW-KmkpLbmDXRveH1Ugm34Scq38/s640/Captura.JPG" width="411" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Axel, un dels protagonistes i el narrador de la història</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL1dI4vnYVIt05URY047jNN1-x-zPQJXI9NrfWHMtAK8Kwpk8KZyRySK0jNePxoQeGnyuNtdOqri37DcIV4sun3AAjPkF8RpSEgd3nI2SbSqUU59Yj7Snth1Rz5qSqy-boeupAqdaqiao/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="628" data-original-width="427" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL1dI4vnYVIt05URY047jNN1-x-zPQJXI9NrfWHMtAK8Kwpk8KZyRySK0jNePxoQeGnyuNtdOqri37DcIV4sun3AAjPkF8RpSEgd3nI2SbSqUU59Yj7Snth1Rz5qSqy-boeupAqdaqiao/s640/Captura.JPG" width="435" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Hans, l'home que els farà de guia en la seva expedició</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Tot comença el 24 de maig de 1863, dia en que el professor ensenya, absolutament emocionat, al seu nebot un llibre vell que acaba de comprar, una obra original en llengua islandesa escrit el segle XII i que és la crònica dels prínceps noruecs que varen regnar a Islàndia. El llibre és un manuscrit rúnic.<br />
<br />
Mentre estan mirant el llibre, entre les seves fulles apareix un pergamí vell i brut, escrit també en rúnic, que el professor es proposa desxifrar, decidint en la seva tossuderia que no menjarà ni farà res més fins que entengui què és el que amaga el text del pergamí.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXuJeHSNeL9J5oTtLgXpCDUWRAv6qGC5hlfBF-vw2M4egctzNTq2ydaW0hqhAjkpJXLjh_858M0eexEdghWXA7B6YsE8GaHm_PPEZs_eFc8xZSkiPioUQLtPCoi2Ny3izzMP0ENqoP9xI/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="522" data-original-width="376" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXuJeHSNeL9J5oTtLgXpCDUWRAv6qGC5hlfBF-vw2M4egctzNTq2ydaW0hqhAjkpJXLjh_858M0eexEdghWXA7B6YsE8GaHm_PPEZs_eFc8xZSkiPioUQLtPCoi2Ny3izzMP0ENqoP9xI/s640/Captura.JPG" width="461" /></a></div>
<br />
Després d'un munt de proves, el professor s'adona que està escrit de forma enigmàtica i va fent proves agafant les lletres per grups, etc. però no hi ha manera. Finalment serà l'Axel qui, gairebé sense voler, descobrirà com s'ha de llegir el pergamí... I aquí començaran els seus problemes ja que el que explica el vell document és la forma en que un antic viatger, Arne Saknussemm, va poder arribar al Centre de la Terra. I, com sospitava el pobre nebot, el professor vol fer el mateix: Seguir les instruccions de Saknussemm i arribar al Centre de la Terra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Dhf8gFesB6fbL6TD_UUJR6Rv9-dToZM48HmWvnJPRTMIsRmffAstUM-fnKg45zy9wMFk2SviG08_6bNIKYEHxvQU-kxk3t0MFyD4WQOr4dp3O84fwpH-sgHeHJe2D3jCQf6sBV8yLKA/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="623" data-original-width="1005" height="397" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Dhf8gFesB6fbL6TD_UUJR6Rv9-dToZM48HmWvnJPRTMIsRmffAstUM-fnKg45zy9wMFk2SviG08_6bNIKYEHxvQU-kxk3t0MFyD4WQOr4dp3O84fwpH-sgHeHJe2D3jCQf6sBV8yLKA/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
La porta d'entrada al camí que portaria al Centre de la Terra és un volcà islandès l'Sneffels i, tot i que l'Axel no té cap ganes de fer l'expedició acaba partint amb el seu oncle...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh16nTwU_6QWWzXb3lUyhwwVZV0tOSB4PCYNrFEyqbh5uiSf9xRkJKJL_fGCYrt-wHicSx_JgnU-WXyQRp0e5gktXY_KUCACl5vrE4XCR0hZ9J14NPkJhG2Sgds21JKehEpSUDGJUGkkG8/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="387" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh16nTwU_6QWWzXb3lUyhwwVZV0tOSB4PCYNrFEyqbh5uiSf9xRkJKJL_fGCYrt-wHicSx_JgnU-WXyQRp0e5gktXY_KUCACl5vrE4XCR0hZ9J14NPkJhG2Sgds21JKehEpSUDGJUGkkG8/s640/Captura.JPG" width="421" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Marta i Graüben s'acomiaden dels dos aventurers.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbwpcMsqeb0L2km7M2G_VDenaoFAlAoKK5MsVNywsYX3U3aM1t5g0KjXXuuvU02NUatxikAs3ogYs3Fk8xdSJipjJUhsOfOylzB7RN6J9VOWiq04RZlYCRpPCDfqcpzKRndjKyPPy44MM/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="493" data-original-width="331" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbwpcMsqeb0L2km7M2G_VDenaoFAlAoKK5MsVNywsYX3U3aM1t5g0KjXXuuvU02NUatxikAs3ogYs3Fk8xdSJipjJUhsOfOylzB7RN6J9VOWiq04RZlYCRpPCDfqcpzKRndjKyPPy44MM/s640/Captura.JPG" width="430" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Des d'aquest campanar de Copenhague, de camí a Islàndia, el pobre Axel aprèn<br />
"lliçons d'abisme" per perdre el seu vertigen.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Després, de Dinamarca a Islàndia, toca anar per mar... i, ja a Islàndia, hem de fer encara unes jornades de camí fins arribar al volcà on, veritablement, començaria el Viatge al Centre de la Terra... però, de moment, jo ja no explico res més. Ho deixo aquí, tot repetint que estic trobant la història absolutament interessant... ara bé, si jo fos l'Axel, no m'hauria deixat convèncer! :-)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6eTrFcWs4Mh7ORyskBAuc75OZFOscGp9xGb1vjjhZMEZx0JMHPQff4fvDiIUMoTYj0Nn-H45RJxMi0shyphenhyphen6KCL5Au0lEKIvFXKyckbsyrqhoh0Bs_OshbYIQtxmitLvW_MspO-f-qYdEs/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="354" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6eTrFcWs4Mh7ORyskBAuc75OZFOscGp9xGb1vjjhZMEZx0JMHPQff4fvDiIUMoTYj0Nn-H45RJxMi0shyphenhyphen6KCL5Au0lEKIvFXKyckbsyrqhoh0Bs_OshbYIQtxmitLvW_MspO-f-qYdEs/s640/Captura.JPG" width="405" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-18932169013145313022017-05-15T10:00:00.000+02:002017-05-15T10:00:08.848+02:00Viatge al centre de la Terra (Jules Verne) [Presentació]<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.noosfere.org/icarus/livres/niourf.asp?numlivre=2146561919" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://images.noosfere.org/couv/h/hetzels-bdr2.jpg" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(Primera Edició definitiva - 1867)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA</b> és una novel·la de ciència-ficció i aventures escrita per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Verne" target="_blank">Jules Verne (1828 - 1905)</a> i publicada originàriament l'any 1864. Després, l'any 1867, l'autor en va publicar la versió definitiva amb una sèrie de modificacions sobre aquella primera que incloïen l'addició d'un parell de capítols, passant dels 43 als 45.<br />
<br />
Aquest llibre que va ser un dels pocs de l'autor que no es va publicar en forma de serial, com era habitual a l'època, sinó directament en versió completa, és un exponent clar de l'obra de Jules Verne doncs hi trobem totes les característiques més habituals de les seves novel·les i que són les que les han fet tan populars: una barreja molt ben travada de dades científiques reals, d'agosarades extrapolacions inventades i d'aventura. En aquest cas, l'autor aprofita l'interès cada cop més creixent al seu temps per la paleontologia i la geologia per fer-les protagonistes de la part central del seu llibre mentre que a la introducció reflecteix la moda que hi havia aleshores per una altra ciència, que just estava en els seus inicis: la criptologia. </div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81rni_Magn%C3%BAsson" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="166" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3f/Jules_verne_cryptogramme.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Criptograma d'<b>Arne Saknussemm</b>, personatge basat en la figura real de l'erudit islandès Árni Magnússon.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La història comença quan un destacat geòleg i naturalista alemany, el professor de mineralogia <b>Otto Lidenbrock</b>, descobreix un antic pergamí codificat que mostra un misteriós missatge escrit en alfabet rúnic. Amb l'ajuda del seu nebot, <b>Axel Lidenbrock</b>, aconsegueixen desxifrar-lo i comproven que el criptograma amaga un escrit d'un alquimista islandès del segle XVI, <b>Arne Saknussemm</b> on explica que ha trobat la manera d'arribar al centre de la Terra, a través d'un dels cràters d'un volcà extingit que hi ha a Islàndia, el Snaefell. Entusiasta i impetuós com és, el professor Lidenbrock decideix partir immediatament a l'aventura mentre que el seu nebot mostra més reticències a que un viatge així sigui viable. Malgrat tot ells dos es dirigeixen cap a Islàndia on, amb la cooperació de <b>Hans</b>, un guia del país, s'endinsaran dins aquell volcà per intentar arribar al centre de la Terra.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sn%C3%A6fellsj%C3%B6kull" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="243" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Snaefellsj%C3%B6kull.jpg/1280px-Snaefellsj%C3%B6kull.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El <b>Snæfellsjökull</b>, volcà islandès real que Jules Verne assenyala com punt d'entrada al centre de la Terra</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Encarem doncs, la lectura d'una novel·la on la ciència i la ficció es barregen per portar-nos de la mà a viure, segur, una emocionant aventura. No tinc cap dubte, perquè ja ho hem experimentat altres vegades amb clàssics com aquest, que aquest llibre ens oferirà unes bones estones mentre el llegim i també més d'una sorpresa malgrat creguem conèixer-ne perfectament l'argument.<br />
<br />
No és difícil que això sigui així perquè és una obra de la que tots n'hem sentit a parlar i que ha estat profusament adaptada en diversos mitjans. Com a mostra aquí tenim el tràiler de la pel·lícula de 1959, la versió clàssica en cinema, protagonitzada per James Mason i dirigida per Henry Levin.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/WF8Bf1d_crk?rel=0" width="560"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tornant però al llibre, que és el que ens ocupa, destacar que aquesta novel·la és, després de <i>"La volta al món en vuitanta dies"</i> de la que s'han fet deu traduccions diferents en la nostra llengua, la segona obra de Verne més traduïda al català amb vuit traduccions diferents. La primera d'aquestes traduccions la feu <b>Rosa Elias</b> i fou publicada per l'editorial de Miquel Arimany, l'any 1959. Sobre aquesta i altres traduccions en català de l'autor francès és molt interessat llegir l'article <i>"Contribució de les traduccions catalanes de Verne a la fixació d’un model narratiu i lingüístic"</i> escrit per Eusebi Coromina Pou i publicat a la web del <a href="https://bulletinhispanique.revues.org/2887" target="_blank">Bulletin Hispanique</a>.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2015/01/13/11/47156402.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://cloud10.todocoleccion.online/libros-segunda-mano-literatura/tc/2015/01/13/11/47156402.jpg" height="400" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera edició en català (1959)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
És hora de començar la lectura d'aquest clàssic que segur que gaudirem tal com toca mentre l'anem comentant en els propers posts d'aquest blog. El llibre, d'unes 300 pàgines, té, com hem dit al principi, 45 capítols que podem dividir en tres blocs de lectura de següent manera: <br />
<br />
<b><span style="color: #cc0000;">01.- Capítols 1 a 13</span><br />
<br />
<span style="color: #38761d;">02.- Capítols 14 a 31</span><br />
<br />
<span style="color: #0b5394;">03.- Capítols 32 a 45</span></b><br />
<br />
<br />
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))<br />
<br /></div>
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-51322738496633865702017-05-02T02:58:00.000+02:002017-05-02T03:49:10.552+02:00Emma, de Jane Austen.- Tercer bloc de lectura i últimDoncs bé, acabada la lectura d'aquesta magnífica novel·la victoriana, ara toca fer el post... Però, de fet, poca cosa puc dir (si no vull fer una colla de spoilers monumental), tan sols posar-me unes quantes medalles i dir que tot ha acabat exactament com jo imaginava.<br />
<br />
Efectivament, la malcriada de l'Emma acaba amb l'home que, des del principi, he vist que li estava destinat (per molt que la noia digués que es volia quedar soltera, que ho tenia claríssim i que una dona soltera i rica és molt respectable).<br />
<br />
Sí, sí, fins i tot vaig tenir la idea de qui havia regalat el piano a la Jane Fairfax, i que, finalment, la Harriet tindria més seny que la seva amiga i donaria una segona oportunitat al bon noi (i bon partit) que estava enamorat d'ella.<br />
<br />
Com no vull dir més coses aquí "públicament" (ja en parlarem més als comentaris), el que ara faré serà quelcom que em va ocupar una bona estona quan ho vaig preparar i és que he estat mirant actors i actrius de diferents versions de pel·lícules i sèries que s'han fet d'Emma i n'he trobat una que, com a adaptació no tinc ni idea de si es bona o no, però que els actors crec que han estat meravellosament trobats. En altres versions he trobat actors que no s'assemblaven ni de lluny a com "havien de ser".<br />
<br />
La versió "guanyadora" és una mini-sèrie de la BBC de l'any 2009. Us vaig a presentar, doncs, a l'Emma Woodhouse i la seva família, amics i veïns...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0utuomom3aVqaDOlMNnDJ5JYLzEYVdvbEU_hOKUafBcSjgHKNwTxxK6HeFwAeiQyEx1WRqlUJLgRL5jLgbpAMzCs90jIj-LtLsbiwLhfBvmTuFUQCONCIiQm2DVzYVKRIr-by0eZyCUE/s1600/Emma.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0utuomom3aVqaDOlMNnDJ5JYLzEYVdvbEU_hOKUafBcSjgHKNwTxxK6HeFwAeiQyEx1WRqlUJLgRL5jLgbpAMzCs90jIj-LtLsbiwLhfBvmTuFUQCONCIiQm2DVzYVKRIr-by0eZyCUE/s400/Emma.JPG" width="399" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">EMMA</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLXEzV3bODQeU8C5k4V1L18rTPNBWQR1Q9g7KaXLP5OikzUhMrLHY6D0yByrScJLaEil-_JmWpot1ull3ZmqB_PNEy6BObGYoPkLPpHIYwP743NIuR_vyoevAEAfv-9QWB78Qd8OGvwDU/s1600/Mr.+Woodhouse+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLXEzV3bODQeU8C5k4V1L18rTPNBWQR1Q9g7KaXLP5OikzUhMrLHY6D0yByrScJLaEil-_JmWpot1ull3ZmqB_PNEy6BObGYoPkLPpHIYwP743NIuR_vyoevAEAfv-9QWB78Qd8OGvwDU/s400/Mr.+Woodhouse+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. WOODHOUSE</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLfkS-FlQdfOzkIPcnreO6Y_cF4nzA22ZnEm8RRvyohZzkbXdtsChoUgUTR17-28b4DWdLUsONXLUkKO3vI5ZXNrXc7pSU8Qhuf2-vYFMbVGq9JBXFE-g3rLJucRuxH-ByzKXHXG5fqU/s1600/Isabella+Knightley+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPLfkS-FlQdfOzkIPcnreO6Y_cF4nzA22ZnEm8RRvyohZzkbXdtsChoUgUTR17-28b4DWdLUsONXLUkKO3vI5ZXNrXc7pSU8Qhuf2-vYFMbVGq9JBXFE-g3rLJucRuxH-ByzKXHXG5fqU/s400/Isabella+Knightley+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MRS. ISABELLA KNIGHTLEY (GERMANA D'EMMA)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbUPJnrPQyNrHLZHW3-UF6dEeEj5fiUb3Wzk_mmjoo7dtVEv52rPVDYOcKk6lomBw3MES30Dwb4qz8lZkmMLhrXnop39-BMSY7MR02az_cIYfqyBNimTOqSTcyTcQ9Kzr37h18Hj_-rPs/s1600/Mr.+John+Knightley+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbUPJnrPQyNrHLZHW3-UF6dEeEj5fiUb3Wzk_mmjoo7dtVEv52rPVDYOcKk6lomBw3MES30Dwb4qz8lZkmMLhrXnop39-BMSY7MR02az_cIYfqyBNimTOqSTcyTcQ9Kzr37h18Hj_-rPs/s400/Mr.+John+Knightley+2009.JPG" width="383" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. JOHN KNIGHTLEY (MARIT D'ISABELLA)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqr1iq91gw1K_0C0DJiysKfAHUrNBDUnuJP0RLkfnMRW29yN1ym6AQnKPKHKHVAkp-BpBZvHFaE7yT-Khgyzv5ofRrnAQxdzdsLd5lACtUiNh1R85ljz5mpaSMXyooQAlN_XLn-1Q52vc/s1600/Mr.+Knightley+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqr1iq91gw1K_0C0DJiysKfAHUrNBDUnuJP0RLkfnMRW29yN1ym6AQnKPKHKHVAkp-BpBZvHFaE7yT-Khgyzv5ofRrnAQxdzdsLd5lACtUiNh1R85ljz5mpaSMXyooQAlN_XLn-1Q52vc/s400/Mr.+Knightley+2009.JPG" width="285" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. KNIGTHLEY (GERMÀ DE JOHN, CUNYAT D'ISABELLA<br />
I MOLT AMIC DE TOTA LA FAMÍLIA WOODHOUSE</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNPw3ShtEhYTCyAU8UsVcXwrqwJ0JO8eZhVEjI3ornfxt_KYfafRjbf98ztB4NVQETGnIlBqcJhD0Y9UVBwA8Lg8_lR4DDbZqP81unsXXdmyiiW04gBBEStMCmXr-Wh3eJSsdLBcx_glE/s1600/Sra.+Weston+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNPw3ShtEhYTCyAU8UsVcXwrqwJ0JO8eZhVEjI3ornfxt_KYfafRjbf98ztB4NVQETGnIlBqcJhD0Y9UVBwA8Lg8_lR4DDbZqP81unsXXdmyiiW04gBBEStMCmXr-Wh3eJSsdLBcx_glE/s400/Sra.+Weston+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MRS. WESTON. VA SER INSTITUTRIU D'EMMA I SÓN GRANS AMIGUES<br />
CASADA FA POC AMB EL SR. WESTON, QUE ERA VIDU.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8nzLaeHqy7lPMJ_FjqKQ69KtOCo6hE0acioZPygDWVFBwbjjVhLedpDj4cltZRe06NvFgaxupTKeAPlWFXLFPbKcVGaZY4YLMzSe4cjEbR3mutyoTPfTZVLk258aXsyBIpTDm2n9cdz4/s1600/Mr.+Weston+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8nzLaeHqy7lPMJ_FjqKQ69KtOCo6hE0acioZPygDWVFBwbjjVhLedpDj4cltZRe06NvFgaxupTKeAPlWFXLFPbKcVGaZY4YLMzSe4cjEbR3mutyoTPfTZVLk258aXsyBIpTDm2n9cdz4/s400/Mr.+Weston+2009.JPG" width="303" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. WEST</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAvwfu99QnEx-Ic9EDtBeZdpwczxtlOzgcqJHdt-AUxjVpwjC3beNCBTa6mW-C0T3tPTTaQXeCOzULzzwaN5AlT8D76Ta3UO-xRDJX3lwvld8QLNq_gqmENPhmg2hFBzO9LawQIiiDvig/s1600/Frank+Churchill.-+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAvwfu99QnEx-Ic9EDtBeZdpwczxtlOzgcqJHdt-AUxjVpwjC3beNCBTa6mW-C0T3tPTTaQXeCOzULzzwaN5AlT8D76Ta3UO-xRDJX3lwvld8QLNq_gqmENPhmg2hFBzO9LawQIiiDvig/s400/Frank+Churchill.-+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. FRANK CHURCHILL. FILL DEL PRIMER MATRIMONI DE MR. WEST<br />
PORTA EL COGNOM DELS ONCLES QUE EL VAN CRIAR QUAN<br />
MR. WEST VA QUEDAR VIDU.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduv8C2HKsaYY1wJpxgxt-UwvBSX-DBLLB8ODOzC7oSQYKzuvqJxShSIhymonkpdpjcYPFrLc-1WI9imXrsWkuqCFfyr5ntQZ3t64EhL0HIkid-7FzA5paanxKqyPIqN5shYRHM4r7ZwI/s1600/Harriet+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiduv8C2HKsaYY1wJpxgxt-UwvBSX-DBLLB8ODOzC7oSQYKzuvqJxShSIhymonkpdpjcYPFrLc-1WI9imXrsWkuqCFfyr5ntQZ3t64EhL0HIkid-7FzA5paanxKqyPIqN5shYRHM4r7ZwI/s400/Harriet+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MISS HARRIET SMITH. AMIGA D'EMMA, MÉS JOVENETA I A LA QUAL EMMA<br />
VOL ACONSELLAR I GUIAR EN EL SEU FUTUR.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmvGjHQ2OmFECnMa_uW3-_ZAAZMmK6bvP4U1WEg8ovXYH2kRIgRCz3UprVj5K8OGIrQflc2YNDDw1gZrpel-UqNmm4ZTBkS8rEzY5fABrH1b8Jt3zzWTuybeEqqfbBA2nl3ZpARiPk-Y/s1600/Mr.+Robert+Martin+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnmvGjHQ2OmFECnMa_uW3-_ZAAZMmK6bvP4U1WEg8ovXYH2kRIgRCz3UprVj5K8OGIrQflc2YNDDw1gZrpel-UqNmm4ZTBkS8rEzY5fABrH1b8Jt3zzWTuybeEqqfbBA2nl3ZpARiPk-Y/s400/Mr.+Robert+Martin+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. ROBERT MARTIN. PRETENDENT DE MISS HARRIET SMITH-</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYjTQK7ImyhvtTRXyvgUx4rUD6vyZui0-Bg4IT6myidXmQtc09YQ2wANM6TDq2v5yroztYl9l83KGfDlHLsdGJqELGDq10_zSCrsBepQgDmMaIoC-6OIq1k7QGXduzmHZ5Rv4lNvPWdXs/s1600/Mr.+Elton+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYjTQK7ImyhvtTRXyvgUx4rUD6vyZui0-Bg4IT6myidXmQtc09YQ2wANM6TDq2v5yroztYl9l83KGfDlHLsdGJqELGDq10_zSCrsBepQgDmMaIoC-6OIq1k7QGXduzmHZ5Rv4lNvPWdXs/s400/Mr.+Elton+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MR. ELTON. CLERGUE DE LA ZONA.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZqdCuCdm_7Dkn2JsgjNHXPsucb0O9-qk-36wMXKAjvpxR9k3MIiR_Rfk2rj-aa-QBWrjIGXY6iWxpxgt46HOsDTSuaLve8wrUIAFg1eS84Sf3RzBvwZIRFS38yC6yrDsGQikK7GhUn0/s1600/Sra.+Elton+2009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZqdCuCdm_7Dkn2JsgjNHXPsucb0O9-qk-36wMXKAjvpxR9k3MIiR_Rfk2rj-aa-QBWrjIGXY6iWxpxgt46HOsDTSuaLve8wrUIAFg1eS84Sf3RzBvwZIRFS38yC6yrDsGQikK7GhUn0/s400/Sra.+Elton+2009.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MRS. ELTON.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0-QYzowyL4NJQJA_iOWaIj8QnPBKNpRUy47GbUej0cNXY8yk-Qj4dLmNaKEihCnHV6lVvePv6W3wWSMl3OCCfbr_LXVZL_0ypsZkkGeOZdDxJZeTU6tAeqQFuoYahtnMF0osmOD7J_v0/s1600/Jane+Fairfax.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0-QYzowyL4NJQJA_iOWaIj8QnPBKNpRUy47GbUej0cNXY8yk-Qj4dLmNaKEihCnHV6lVvePv6W3wWSMl3OCCfbr_LXVZL_0ypsZkkGeOZdDxJZeTU6tAeqQFuoYahtnMF0osmOD7J_v0/s400/Jane+Fairfax.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MISS JANE FAIRFAX.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaIwXj8YAB4JyAqvMip4cNMOBNDH2AvKAdMlgqxGFdRPQc68ASB7c2s1CZdaV1FE55hJQFVwxYEXR8fGUTQRc615TviO3TghIQPprJJXkQrNv8hR3WL1M5e_-vBVzr7kzrNspS2ZNjk5o/s1600/Miss+Bates.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaIwXj8YAB4JyAqvMip4cNMOBNDH2AvKAdMlgqxGFdRPQc68ASB7c2s1CZdaV1FE55hJQFVwxYEXR8fGUTQRc615TviO3TghIQPprJJXkQrNv8hR3WL1M5e_-vBVzr7kzrNspS2ZNjk5o/s400/Miss+Bates.JPG" width="257" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MISS BATES, TIETA DE JANE FAIRFAX</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNRkmK5Hqz07-IGJQK6jlwLmAvoUViHVJ_REJ7rMOCbzbC0MAodjs4EmeTFG07hgMfJSSW-g7kxsRvNFNfWLFL7g96sg2Y0VPjFS7GggY7RPz2FFykO4_Hu6h7wXPIOFc4FM4C9EwA0AY/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNRkmK5Hqz07-IGJQK6jlwLmAvoUViHVJ_REJ7rMOCbzbC0MAodjs4EmeTFG07hgMfJSSW-g7kxsRvNFNfWLFL7g96sg2Y0VPjFS7GggY7RPz2FFykO4_Hu6h7wXPIOFc4FM4C9EwA0AY/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MRS. BATES, ÀVIA DE JANE FAIRFAX</td></tr>
</tbody></table>
<br />
I bé, aquests són els més importants... Espero que us semblin tan ben trobats com a mi... (bé, potser el Sr. Woodhouse, també conegut com a Albus Dumbledore, se'l veu una mica massa fort però, a part d'ell...)Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-61750404875444381462017-04-10T09:00:00.000+02:002017-04-10T09:00:00.156+02:00Emma (Jane Austen) [II]<b><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Segon bloc de lectura. <br />
<i>Capítols: 19 a 36</i></span></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://blogs.reading.ac.uk/special-collections/files/2015/12/emmacover.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://blogs.reading.ac.uk/special-collections/files/2015/12/emmacover.png" height="400" width="268" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta Edició 1898.<br />
Il·lustrada per C. E. Brock</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Escric aquest segon post de lectura dedicat als capítols centrals de la novel·la <b>"EMMA" de Jane Austen</b> quan ja he acabat de llegir tot el llibre i he de dir que no m'ha decebut perquè al <a href="http://estemllegint.blogspot.com/2017/03/emma-jane-austen-presentacio.html" target="_blank">post de presentació</a> ja s'intuïa per on aniria la cosa però que potser sí que m'esperava alguna cosa més. <br />
M'explico. En aquell post previ a la lectura vaig escriure que <i>"el text ... es tracta sobretot d'una minuciosa descripció d'una petita ciutat de províncies on no passa gaire cosa més que els esdeveniments de la vida quotidiana d'aquella comunitat"</i> i, certament, això (i gairebé res més) és el que trobem quan llegim el llibre. Les parts del misteri detectivesc i de les endevinalles, que també ens 'prometien' en la presentació tenen, al meu parer, una importància mínima en el desenvolupament de la novel·la.<br />
<br />
I això és encara més palès en els capítols que em toca comentar en aquest post doncs, en aquesta part del llibre, no hi surt cap endevinalla ni cap d'aquests <i>"elements de la novel·la gòtica"</i> de que ens parlaven en aquell post de presentació. En aquests capítols concrets, la història continua només relatant la vida dels protagonistes dedicats, gairebé exclusivament, a fer-se mútues visites de cortesia, preparar balls i altres ocupacions similars. <br />
Vol dir això que és una lectura poc interessant?. Doncs a mitges, perquè malgrat que l'interès del què se'ns explica és limitat (almenys per a mi), la manera com s'explica no es fa excessivament pesada. El llibre es llegeix amb facilitat i, si més no, serveix per conèixer com era la vida de la classe alta de províncies a l'Anglaterra de principis del segle XIX.<br />
<br />
Per explicar, de forma telegràfica, el que passa concretament en aquests capítols del segon volum de l'obra on s'incorporen nous personatges als principals (tals com <b>Frank Churchill</b>, <b>Jane Fairfax</b> o <b>Mrs. Elton</b>) ho faré mitjançant un recull d'il·lustracions vuitcentistes que <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/C._E._Brock" target="_blank">C. E. BROCK</a> va fer per algunes de les primeres edicions de la novel·la. Són unes delicioses aquarel·les i uns genials dibuixos acolorits, tota una joia que podem veure al complet, junt a la versió original del text, en <b><a href="http://www.mollands.net/etexts/emma/index.html" target="_blank">aquesta web</a></b> i dels que a continuació enllaço (des d'<b><a href="https://goldenbridgeinmate39.wordpress.com/2012/06/11/6829/" target="_blank">aquí</a></b>) els corresponents a aquesta segona part del llibre (capítols 19 a 36):</div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock4-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock4-1.jpg" width="258" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc81.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc81.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr align="center" valign="middle"><td colspan="2"><b>Capítol 19:</b> Emma i Harriet visiten Mrs. i Miss Bates, que han rebut una inesperada carta de Jane Fairfax.</td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock5.jpg" width="258" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc91.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc91.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr align="center" valign="middle"><td colspan="2"><b>Capítol 21:</b> Harriet es troba a Mr. Martin mentre compra a la botiga de Mr. Ford.</td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc10-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc10-1.jpg" width="258" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmacebrock6.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr align="center" valign="middle"><td><b>Capítol 24:</b> Frank i Emma estan molt bé junts i parlen sobre Miss Fairfax.</td><td><b>Capítol 26:</b> Festa a casa dels Cole. A Jane Fairfax li han regalat un piano.</td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc12.jpg" width="258" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc11.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr align="center" valign="middle"><td colspan="2"><b>Capítol 28:</b> Tothom va a casa dels Bates.</td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc13.jpg" width="258" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://goldenbridgeinmate39.files.wordpress.com/2012/06/emmabrockwc15.jpg" width="258" /></a></td></tr>
<tr align="center" valign="middle"><td><b>Capítol 29:</b> Mrs. Weston vol organitzar un ball.</td><td><b>Capítol 32:</b> Mr. Elton presenta la seva muller. Emma opina que va elegantment vestida.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els capítols que falten són els que no porten incorporada cap il·lustració i són els següents: <br />
<b>Capítol 20.-</b> Coneixem la història de Jane Fairfax i alguna cosa més sobre Frank Churchill.<br />
<b>Capítol 22.-</b> Mr. Elton torna a Highbury amb la notícia de la seva futura esposa.<br />
<b>Capítol 23.-</b> Harriet visita els Martin. Frank Churchill, finalment, apareix.<br />
<b>Capítol 25.-</b> Frank va a Londres per fer-se tallar els cabells. S'organitza una nit de festa a casa dels Cole.<br />
<b>Capítol 27.-</b> Emma i Harriet parlen sobre la festa i visiten Miss Bates i Mrs. Weston<br />
<b>Capítol 30.- </b>La tia de Frank emmalalteix, el ball s'ha de posposar.<br />
<b>Capítol 31.- </b>Emma i l'amor.<br />
<b>Capítol 33.-</b> Mrs. Elton té un projecte per a Jane. Emma i Mrs. Weston examinen les perspectives matrimonials de Mr. Knightley.<br />
<b>Capítol 34.-</b> Emma ofereix un sopar per als nuvis a Hartfield.<br />
<b>Capítol 35.-</b> Mrs. Elton insisteix a trobar una ocupació adequada per a la Jane.<br />
<b>Capítol 36.- </b>Els plans de primavera de Frank Churchill.</div>
<br />
<div style="text-align: center;">
************************************************************</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I fins aquí el segon post de lectura. Falta el tercer i últim on, a més de continuar coneixent la vida romàntica dels protagonistes, descobrirem si se'ns revela alguna cosa més del misteri detectivesc que ens han dit que amaga aquesta novel·la... o no. ;-) <br />
<br /></div>
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-32394906742746983602017-03-31T01:26:00.001+02:002017-03-31T01:50:36.562+02:00Emma, de Jane Austen.- Post de lectura (I)Doncs bé, ha arribat el moment de fer el post del primer bloc de lectura d'aquesta novel·la.<br />
<br />
Ja fa dies que vaig arribar al punt on fer el post, però fins ara no em poso amb calma a fer-lo i, clar, com he seguit llegint, doncs ja estic ben avançada en el segon bloc però, de moment, les dues coses més importants que puc dir d'aquesta lectura és:<br />
<br />
- M'ho estic passant molt i molt bé amb aquesta novel·la. Em fa molta gràcia la forma en que està escrita, com es fica ben bé en la personalitat dels protagonistes, com descriu els detalls de la vida d'aquella societat. En definitiva, que estic súper contenta llegint-lo i em sap greu poder-hi dedicar poques estones perquè fa anys ja l'hauria acabat... però bé, s'ha de gaudir de les coses com venen.<br />
<br />
- El personatge d'Emma em cau fatal. Tot i això, em fa molta gràcia. Vull dir que em cau fatal per la seva forma de ser, però em fa gràcia perquè sóc conscient que la pobre no té la culpa de ser com és (snob i classista fins al capdamunt) sinó que és fruit de l'educació que rebien les noies de classe alta en aquell temps.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9xJVcZTAdNIWlYUjV2ox2Thw_gtVvGYdUHGA1rbkhQwwzQa7t3pFCaGlWnRrsRHlgS5-QKBqvFTiAIMv3wYilnRztBp7u6B15wPRsTxg00RTha6vYOXsuiF6L-49eEHj6a5brbLVAVyc/s1600/Emma+perPhilip+Gough.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="483" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9xJVcZTAdNIWlYUjV2ox2Thw_gtVvGYdUHGA1rbkhQwwzQa7t3pFCaGlWnRrsRHlgS5-QKBqvFTiAIMv3wYilnRztBp7u6B15wPRsTxg00RTha6vYOXsuiF6L-49eEHj6a5brbLVAVyc/s640/Emma+perPhilip+Gough.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><b><i>Il·lustració de Philip Gough per una edició d'Emma</i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Emma és la filla petita d'un pare vidu (pare que ja es va casar gran) o sigui que la noia i son pare, que tenen una excel·lent relació i s'estimen molt, (mira, això sí que ho té de bo l'Emma, com sempre es preocupa de que el seu pare estigui bé) es porten molts anys. <br />
<br />
La noia ha tingut fins ara una institutriu que, més que això era una amiga més gran que ella... Just comença l'obra que la institutriu s'acaba de casar i l'Emma està tota satisfeta perquè creu que ella ha tingut alguna cosa a veure en el fet que aquest matrimoni s'hagi celebrat. L'Emma creu que té com una mena de saviesa especial per saber qui pot lligar bé amb qui, qui convé a qui i qui no és digne de qui.<br />
<br />
Evidentment, aquesta capacitat no està més que a la seva imaginació i, de fet, quan intenta aconseguir que un jove clergue s'enamori de la seva amiga Harriet, el resultat de tot és que el clergue en qüestió s'enamora de l'Emma la qual evidentment, el rebutja.<br />
<br />
<div align="center">
</div>
<div style="height: 0; padding-bottom: 56.25%; position: relative;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/Kk44C0G2ZyE?ecver=2" style="height: 100%; left: 0; position: absolute; width: 100%;" width="640"></iframe></div>
<br />
Però més greu és encara que a la pobre Harriet (que és molt joveneta i no massa intel·ligent) li ha fet donar carabasses a un noi que li hauria anat perfectament, bon noi, treballador i que, a més, a ella al principi li agradava.<br />
<br />
Podríem dir que aquest primer bloc de lectura engloba de principi a fi aquesta història de la Harriet (tot i que espero que més endavant la xiqueta s'ho repensi i accepti al primer pretendent, fent cas omís dels consells absurds de l'Emma)<br />
<br />
També tenen cabuda en aquests primers capítols la germana gran d'Emma (Isabella) i el seu marit, que tenen cinc fillets preciosos i semblen un matrimoni força ben avingut, tot i que ella té un caràcter una mica fleuma, la sensació que dóna és que s'estimen de veritat i són ben feliços. El marit d'Isabella, John Knightley, té un germà més gran -i molt ric- que viu molt a prop d'Emma i que constantment visita a son pare. Sobre aquest germà tinc jo les meves sospites de que sigui el causant que la nostra protagonista trenqui un dels seus propòsits de vida: quedar-se soltera. Ja que una dona soltera i rica mereix tots els respectes... els problemes i les bromes arriben per les solteres pobres.<br />
<br />
Sembla ser que, pel segon bloc de lectura nous personatges entraran en escena, com el fill d'un primer matrimoni del Sr. Weston (marit de la seva institutriu) i una noia orfe, neboda d'una veïna, que sembla que amaga algun misteri en la seva vida.Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-47967135300410702192017-03-06T09:00:00.000+01:002017-03-06T09:00:29.850+01:00Emma (Jane Austen) [Presentació]<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.theparisreview.org/blog/wp-content/uploads/2014/11/emma-first-edition.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="338" src="https://www.theparisreview.org/blog/wp-content/uploads/2014/11/emma-first-edition.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(1ª edició)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>EMMA</b> és una novel·la de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jane_Austen" target="_blank">Jane Austen (1775 - 1817)</a> publicada anònimament com veiem a la imatge de la portada de la seva primera edició que encapçala aquest post <i>(A Novel. By the author of "Pride and prejudice")</i>, on també hi consta com any de publicació el 1816 malgrat va sortir a la venda, en tres volums, el desembre de 1815. <br />
<br />
Es tracta d'una novel·la costumista que explica les aventures romàntiques de la protagonista, <i>Emma Woodhouse</i>, fent d'alcavota dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. El text descriu, amb to més o menys humorístic, els intents d'Emma d'aparellar cadascun dels solters del seu entorn amb el seu cònjuge ideal, mostrant-nos al mateix temps la vida i els problemes de la classe alta de províncies a l'Anglaterra dels primers anys del segle XIX.<br />
Alguns dels entesos en l'obra de l'autora el consideren el seu treball més aconseguit i un precedent de la novel·la realista. Pel que fa als lectors, al principi el text va desconcertar-los ja que es tracta sobretot d'una minuciosa descripció d'una petita ciutat de províncies on no passa gaire cosa més que els esdeveniments de la vida quotidiana d'aquella comunitat, malgrat això l'obra va esdevenir un dels grans èxits de l'autora.</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fvIhkXNwFMA?rel=0" width="560"></iframe><br />
Tràiler de la pel·lícula "Emma" (Douglas McGrath - 1996)</div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tenim entre mans una novel·la romàntica, evidentment. L'autora adopta moltes de les convencions d'aquest gènere (l'amor és l'eix central de la trama i per amor tot és possible) però, al mateix temps, Jane Austen critica aquesta actitud de la seva protagonista, i en general el paper de la dona en la societat del segle XIX, utilitzant la ironia (tan típica de l'autora encara que en aquesta ocasió és molt més subtil que en altres obres seves) fent aparèixer a Emma constantment equivocada en les decisions que pren com a mitjancera amorosa. Al final doncs, el romanticisme deixa pas al realisme i les convencions marcades per les diferents classes socials, per exemple, són les que compten a l'hora de formar les parelles més enllà de només l'amor com voldria la protagonista, un fet que no hauria estat així en una novel·la típicament romàntica, on el sentiment ho pot tot.<br />
<br />
Al llibre també hi trobem elements de la novel·la gòtica com l'aparició d'unes cartes misterioses, un episodi amb gitanos que espanten les dones o els misteris sobre l'origen d'una de les protagonistes. Aquest misteri que oculta la trama (tan ocult que molts lectors no s'adonen que hi és fins que acaben el llibre) ha fet que aquesta novel·la sigui definida com "una novel·la de detectius sense detectiu" o "una novel·la policíaca sense morts".<br />
<br />
Una altra de les característiques destacades de l'obra és l'ús per part de l'autora de jocs de paraules i petites endevinalles importants pel desenvolupament de la novel·la. Aquests enigmes són, en definitiva, una transposició de la intriga de l'obra perquè, igual que aquests jocs oculten un missatge, la història central s'amaga sota les fantasies i malentesos d'Emma i darrere d'algunes trames paral·leles. En la mateixa línia se situen els noms dels personatges: El protagonista masculí és un correcte cavaller anomenat Knightley ("knight" = cavaller) que viu a Donwell ("well done" = ben fet). La família d'Emma són els Woodhouse i tenen una casa al camp ("wood house" = casa de fusta) que anomenen Hartfield ("heart field" = camp del cor), un nom molt apropiat per a les històries amoroses de la nostra protagonista. Un altre personatge, en Frank, paradoxalment, no és gaire honest i franc. Al contrari de la Jane Fairfax que sí és "fair" (clara i justa)...</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=ACI000039" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.adesiaraeditorial.cat/portadas/ACI000039.jpg" height="400" width="271" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1ª edició en català (Ed. Adesiara - 2014)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Tot això, fa que encarem aquesta lectura amb ganes de gaudir-la com es mereix i anar comentant-la en els propers posts d'aquest blog. Per fer-los aprofitarem la divisió en tres volums de l'edició original, dedicant un bloc de lectura a cadascuna d'aquestes parts de la següent manera: <br />
<br />
<b><span style="color: #cc0000;">01.- Primera part (Capítols 1 a 18)</span><br />
<br />
<span style="color: #38761d;">02.- Segona part (Capítols 19 a 36)</span><br />
<br />
<span style="color: #0b5394;">03.- Tercera part (Capítols 37 a 55)</span></b><br />
<br />
<br />
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))<br />
<br /></div>
McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-45689411716106731142017-02-27T19:59:00.001+01:002017-02-28T01:40:23.563+01:00El malalt imaginari, de Molière.- Post de lecturaPer fi em disposo a fer el post corresponent a la lectura d’aquest llibre. Tot i ser força breu, ja que es tracta d’una obra de teatre, el cert és que l’he anat llegint en diversos moments curtets el que feia que a vegades em despistés una mica i hagués de tornar uns fulls enrere.<br />
<br />
Un dia que tenia uns minuts lliures, anava a llegir a una cafeteria i vaig trobar una amiga que em va comentar que a ella no li agrada llegir teatre, sinó veure’l. Clar, i a mi també hehehe... però el cert és que llegint aquesta obra m’ho he passat força bé. Hi ha hagut alguns episodis en que no sols he somrigut sinó que m’han fet riure directament. Quan vaig comentar l’Avar vaig dir: “Ha estat una lectura distreta i divertida.” Doncs bé, aquest encara m’ha agradat més.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfbPW6vpGs8iC3b55XujbblGvKArgGyz30rf_Wf9xWeV5_jVmc_EkemQkZGhrASS76GJKQHNaq79tjjlIwlJVkb0Y5lnQrt0WRflzoO2KVgQlVweZ3kSiL2ULazO-I0Rii4CMTgnbT7No/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="512" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfbPW6vpGs8iC3b55XujbblGvKArgGyz30rf_Wf9xWeV5_jVmc_EkemQkZGhrASS76GJKQHNaq79tjjlIwlJVkb0Y5lnQrt0WRflzoO2KVgQlVweZ3kSiL2ULazO-I0Rii4CMTgnbT7No/s640/Captura.JPG" width="335" /></a></div>
<br />
En general, l’Avar se’m va fer curt. Aquest l’he trobat més substanciós doncs, a part de la burla en sí cap una persona que, estant completament sana, no vol més que rebre tractament i atencions mèdiques prenent tot tipus de remeis, també tenim el personatge de la segona esposa del protagonista, que només està amb ell pels diners i intenta trobar la forma per apoderar-se dels diners d'ell, o el divertit episodi de com un noi ben curt de gambals pot arribar a ser metge, malgrat negar la circulació de la sang.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggLpX2psmEGf0BrusIdBJLA3h6emc1lkS0vTVKkKqFEyPBO2Kw_TE5LB9PDdNBG4dpELxSd6McG-feMoUW0mS-hhaaEji8UZaQgtZCtnQXflZO96rrqmkfpLUoIiaw3q3UISMSvNtI69c/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggLpX2psmEGf0BrusIdBJLA3h6emc1lkS0vTVKkKqFEyPBO2Kw_TE5LB9PDdNBG4dpELxSd6McG-feMoUW0mS-hhaaEji8UZaQgtZCtnQXflZO96rrqmkfpLUoIiaw3q3UISMSvNtI69c/s800/Captura.JPG" width="480" /></a></div>
<br />
Ara bé, hi ha hagut una cosa que em tenia una mica desconcertada i és que en aquest llibre, a part de l’obra en sí, hi havia també una sèrie d’entreteniments, cants, balls, etc. per fer entre acte i acte i que no sabia si havia de llegir o no (o intentar-ho, clar, ja que, en alguns fragments, estan en una llengua, diguem-ne –que diria en Junqueras- no massa comprensible) i, en els fragments en castellà, es fa broma sobre petites corrupcions, etc. Doncs bé, justament, a punt d’acabar, hi ha un escena d’aquestes, sobre el nomenament d’un metge i, quan acaba, resulta que acaba també el llibre. Hi he trobat a faltar una mica de “rematada” final, però bé, tot queda clar.<br />
<br />
Destacaré, com a un dels fragments més divertits, part l’escena VI de l’acte Segon, de la que poso el tros en que el senyor DIAFOIRUS –metge- parla del seu fill, també metge i candidat a la mà de la filla d’ARGAN (el malalt, que vol que la filla es casi amb un metge per tenir-lo ben a prop), tot i que la noia té un altre enamorat.<br />
<br />
<span style="color: #0b5394;">DIAFOIRUS. Señor, no es porque sea su padre, pero puedo deciros que tengo motivos para sentirme satisfecho de él, y que todos los que le ven lo consideren como un joven que no tiene ninguna maldad. Es cierto que no ha tenido nunca una imaginación demasiado viva, ni ese fuego de espíritu que se observa en algunos, pero es por esto precisamente por lo que siempre le he augurado un buen juicio, cualidad requerida para el ejercicio de nuestro arte. Cuando era pequeño, nunca fue lo que se dice despierto y vivaz. Siempre se le veía dulce, apacible y taciturno, sin decir esta boca es mía, ni jugar jamás a esos juegos que llaman infantiles. Tuvimos todas las fatigas del mundo para enseñarle a leer, y a los nueve años no conocía todavía las letras. "Bien -me decía a mí mismo-, los árboles tardíos son los que dan mejores frutos; se graba sobre el mármol con mucha más dificultad que sobre la arena, pero las cosas se conservan en él muchísimo más tiempo; y esta lentitud en comprender, esta pesadez de imaginación, son la señal de un buen juicio venidero. Cuando le mandé al colegio, lo sintió mucho; pero hizo frente a las dificultades, y sus educadores se hacían lenguas, cuando me veían, de su asiduidad y su trabajo. En fin, a fuerza de machacar el hierro, ha llegado gloriosamente a arrebatar sus títulos; y puedo deciros sin vanidad que, en los dos años que ha pasado en los escaños, no ha habido candidato que haya provocado más ruido que él en todas las disputas de nuestra escuela. Se ha mostrado temible, y no se celebra ningún acto al que él deje de acudir a argumentar, a todo trance, en favor de la proposición contraria. Se mantiene firme en la disputa, fuerte como un turco sobre sus principios; no suelta presa jamás cuando defiende su opinión, y persigue un razonamiento hasta los últimos recove cos de la lógica. Pero, por encima de todo, lo que me gusta de él, y en lo que sigue mi ejemplo, es que hace suyas ciegamente las opiniones de nuestros antecesores, y que nunca ha querido comprender ni escuchar las razones y experiencias de los pretendidos descubrimientos de nuestro siglo con respecto a la circulación de la sangre y otras opiniones de la misma calaña.</span><br />
<span style="color: #0b5394;"><br /></span>
<span style="color: #0b5394;">TOMÁS. (Saca de su bolsillo una gran tesis enrollada que ofrece a ANGÉLICA.) He sostenido contra los partidarios de la circulación una tesis que, con el permiso del señor (saludando a ARGAN), me permito ofrecer a la señorita como un homenaje que le debo de las primicias de mi ingenio. </span><br />
<span style="color: #0b5394;"><br /></span>
<span style="color: #0b5394;">ANGÉLICA. Señor, es para mí un trasto inútil, pues no en tiendo nada en esas cosas.</span><br />
<span style="color: #0b5394;"><br /></span>
<span style="color: #0b5394;">ANTOÑITA. (Tomando la tesis.) Dadme, dadme; siempre podremos aprovechar los dibujos, si se nos antoja adornar nuestro cuarto.</span><br />
<span style="color: #0b5394;"><br /></span>
<span style="color: #0b5394;">TOMÁS. (Saludando a ARGAN una vez más.) También con el permiso del señor, os invito a venir a presenciar, uno de estos días, por simple diversión y solaz, la disección de una mujer, sobre la que he de hacer mis comentarios.</span><br />
<span style="color: #0b5394;"><br /></span>
<span style="color: #0b5394;">ANTOÑITA. La diversión será agradable. Hay quien invita a ver una comedia a las personas amadas, pero ofrecer una disección es algo muchísimo más galante.</span><br />
<br />
Divertit també quan el germà del "malalt" intenta convèncer-lo que els metges no saben curar les malalties, que saben que existeixen però ni idea de com tractar-les. El millor medicament és el repòs (estic bastant d'acord amb aquest germà!) i que sort té qui pot superar la malaltia i el tractament... també el moment final i el truc utilitzat per saber realment si l’esposa i la filla d’ARGAN l’estimen o no. Situació que donarà una bona sorpresa a l'ARGANT i un bon ensurt a les dues dones.Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-60266927442954513052017-01-30T09:00:00.000+01:002017-01-30T16:48:26.514+01:00El malalt imaginari (Molière) [Presentació]<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://docs.ibibliotheque.fr//images/mol_malade_doc_i01.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://docs.ibibliotheque.fr//images/mol_malade_doc_i01.png" width="273" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(1ª edició - 1673)</td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><b>"El malalt imaginari"</b> és una comèdia teatral de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Moli%C3%A8re" target="_blank">Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673)</a> que va ser estrenada el 10 de febrer de 1673 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França). <br />
<br />
Són tres actes (respectivament de 8, 9 i 14 escenes) escrits en vers que expliquen la història d'Argant, un vell hipocondríac que està obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i un bon grapat de metges, que només busquen heretar la fortuna de l'ancià. L'única que de debò l'estima és la seva filla Angelique i també la seva criada Toinette que vol que el seu amo s'alliberi dels seus mals de manies i recuperi les ganes de viure desemmascarant els mentiders que l'envolten.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Le_Malade_imaginaire.jpg/1280px-Le_Malade_imaginaire.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="306" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Le_Malade_imaginaire.jpg/1280px-Le_Malade_imaginaire.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Le malade imaginaire (Honoré Daumier - 1860)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Inspirada en la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Commedia_dell%27arte" target="_blank">Commedia dell'arte</a>, es tracta d'una <b>"comèdia-ballet"</b> concebuda originàriament amb uns interludis musicals al final de cadascun dels tres actes i una petita peça cantada al començament del segon. La música de l'obra va ser creada pel compositor barroc <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc-Antoine_Charpentier" target="_blank">Marc-Antoine Charpentier</a> i la coreografia dels ballets va anar a càrrec del ballarí <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pierre_Beauchamp" target="_blank">Pierre Beauchamp</a>.<br />
<br />
Els noms dels personatges principals són reveladors del seu caràcter <i>(Angelique és la bona filla, Fleurant [de flor] prepara remeis a partir d'herbes, etc)</i>. Cadascú d'ells representa una figura tipus però estan descrits amb realisme, fet que no exclou en cap moment la comicitat present a tota l'obra que és una crítica humorística als metges i a la medicina d'aquella època. Aquesta és la llista completa dels personatges que apareixen al text: </div><br />
<div style="text-align: center;"><b>PERSONATGES</b><br />
ARGAN, malalt imaginari<br />
BÉLINE, segona esposa d'Argan<br />
ANGÉLIQUE, filla d'Argan i enamorada de Cléante<br />
LOUISON, filla petita d'Argan i germana d'Angélique<br />
BÉRALDE, germà d'Argan<br />
CLÉANTE, enamorat d'Angélique<br />
Monsieur DIAFOIRUS, metge<br />
THOMAS DIAFOIRUS, fill del metge i pretendent d'Angélique<br />
Monsieur PURGON, metge d'Argan <br />
Monsieur FLEURANT, apotecari<br />
Monsieur DE BONNEFOY, notari<br />
TOINETTE, serventa<br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;">També en aquesta ocasió podem reservar-nos, després de llegir el llibre, una estona per gaudir de la representació teatral que d'aquesta obra en van fer al seu moment al programa de teatre per televisió <b>"ESTUDIO 1"</b> de Televisió Espanyola:</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="https://www.youtube.com/embed/d4muzw7MD7s?rel=0" width="640"></iframe><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;">Hi ha un altre fet destacat que no podem deixar de comentar en aquest post de presentació. <b>"El malalt imaginari"</b> va ser l'última comèdia teatral escrita per Molière. L'autor francès que també feia d'actor, representava el paper d'Argant des de l'estrena de l'obra i el dia de la seva quarta representació es va sentir molt indisposat. Va poder acabar la feina d'aquell dia dissimulant el dolor i, quan van baixar el teló, va caure desmaiat. Els metges el van portar de seguida a casa on, poques hores després, moria. En aquella ocasió, Molière portava roba de color groc i això va provocar la superstició sobre la mala sort d'aquest color que els actors teatrals han conservat fins els nostres dies. A la sala <i>Richelieu</i> de la "Comédie Française", s'exposa la butaca que el genial dramaturg francès va fer servir durant la que seria la seva darrera representació de l'obra:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Paris_-_fauteuil_de_Moli%C3%A8re_%C3%A0_la_Com%C3%A9die_fran%C3%A7aise_-_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e6/Paris_-_fauteuil_de_Moli%C3%A8re_%C3%A0_la_Com%C3%A9die_fran%C3%A7aise_-_2.jpg" width="240" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">No deixem, però, que aquest fet luctuós ens marqui la lectura que avui comencem. Segur que gaudirem d'aquesta divertida obra que, al no ser gaire llarga, comentarem en un únic post de lectura.<br />
<br />
Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))</div>McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-79893591305171021152017-01-02T09:00:00.000+01:002017-01-02T09:00:10.388+01:00Propostes de lectura 2017<div style="text-align: justify;">
<i>Comença una nova temporada de lectures compartides en aquest blog i, en conseqüència, tocaria escollir els llibres que llegirem enguany a partir d'una llista de propostes prèvies. Igual que els darrers anys, l'ASSUMPTA i jo mateix hauríem de fer un post cadascú on seleccionéssim una sèrie de llibres entre els quals sortirien els que llegirem conjuntament durant el 2017.<br />
<br />
Però resulta que aquest any no és un any com els anteriors pel que fa a aquest blog sinó que té una característica que el fa especial. <b>Enguany fem 5 anys!!.</b><br />
<br />
I com que el cinquè aniversari d'un blog no és una cosa que es celebri cada dia, he decidit (pel meu compte i sense dir-li res a l'ASSUMPTA per a que sigui una sorpresa) que podríem fer una cosa diferent pel que fa a les propostes d'enguany. En conseqüència i ja que, amb comptades excepcions, procurem no repetir-nos amb els autors que triem he pensat que aquesta vegada ho podríem fer al revés i tornar a escollir els autors que, per alguna raó, recordem especialment quan repassem la <a href="http://estemllegint.blogspot.com/p/llibres.html" target="_blank">llista de llibres llegits</a> en aquest blog. <br />
<br />
He seleccionat cinc autors, un per cada (i de cada) any que celebrem. L'única condició prèvia ha estat que només haguem compartit la lectura d'un dels seus llibres i que, al meu parer, ens quedessin ganes de repetir la experiència. Si et sembla bé la idea, ASSUMPTA, la teva feina serà proposar un llibre de cadascun d'ells i si no hi estàs d'acord ho dius que tot es pot canviar. Per facilitar-te la tria, també he buscat els títols de cada autor que jo tinc més fàcilment a l'abast (perquè els tinc a casa o estan disponibles a la biblioteca) però això pren-t'ho només com una orientació, si a tu et va millor alguna altra obra diferent la proposes sense cap recança que segur que la podré aconseguir... em sembla. :-D<br />
<br />
I una vegada explicat tot això, aquí tenim els autors que he escollit. Començo pels més recents, primer el de l'any passat...<br />
<br />
</i></div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/fotos/moliere.jpg" height="300" width="200" /></a></td> <td style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">2016</span></b><br />
<br />
<b>Jean-Baptiste Poquelin [Molière] (1622 - 1673)</b><br />
<br />
Aquest em sembla una tria segura perquè quan vam llegir-ne <b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2016/05/lavar-moliere-presentacio.html" target="_blank">"L'Avar"</a></b> tots dos vam coincidir que ens havia agradat força i que no estaria gens malament repetir amb una altra de les seves comèdies teatrals.<br />
<br />
TÍTOLS: <i>"El malalt imaginari", "El misantrop", "Don Joan o el festí de pedra", "Amfitrió", "L'escola de les dones"...</i></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/fotos/austen_jane.jpg" height="300" width="200" /></a></td> <td style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">2015</span></b><br />
<br />
<b>Jane Austen (1775 - 1817)</b><br />
<br />
L'autora de <b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2015/08/orgull-i-prejudici-jane-austen.html" target="_blank">"Orgull i Prejudici"</a></b> segur que té, com a mínim, una altra novel·la que val la pena llegir... encara que sigui romàntica. ;-)<br />
<br />
TÍTOLS: <i>"L'abadia de Northanger", "Persuasió", "Seny i sentiment", "Amor i amistat. Les tres germanes"...</i></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/v/fotos/verne_julio.jpg" height="300" width="200" /></a></td> <td style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">2014</span></b><br />
<br />
<b>Jules Verne (1828 - 1905)</b><br />
<br />
Ens ho vam passar molt bé amb <b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2014/07/la-volta-al-mon-en-80-dies-jules-verne.html" target="_blank">"La volta al món en vuitanta dies"</a></b> i segur que gaudirem igual amb qualsevol altre dels seus llibres, tots ells són clàssics destacats de la novel·la d'aventures.<br />
<br />
TÍTOLS: <i>"Cinc setmanes en globus", "El castell dels Càrpats", "Els amotinats de la Bounty", "20.000 llegües de viatge submarí", "Al voltant de la Lluna", "L'home invisible", "L'illa misteriosa", "Keraban, l'entossudit"...</i></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://lectorvirtual.com/wp-content/uploads/2013/08/wilkie-collins.png" height="300" width="200" /></a></td> <td style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">2013</span></b><br />
<br />
<b>William Wilkie Collins (1824 - 1889)</b><br />
<br />
La descoberta, per part meva, d'aquest autor amb <b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2013/05/la-pedra-lunar-escalfant-motors.html" target="_blank">"La pedra lunar"</a></b> va ser una sorpresa molt i molt agradable. Sens dubte val la pena tornar a provar-ho amb un altre llibre seu.<br />
<br />
TÍTOLS: <i>"L'hotel encantat", "El riu culpable", "Confessions d'un aventurer"...</i></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/fotos/kafka_franz_1.jpg" height="300" width="200" /></a></td> <td style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">2012</span></b><br />
<br />
<b>Franz Kafka (1883 - 1924)</b><br />
<br />
Vam iniciar aquest blog per llegir un llibre seu i encara que <b><a href="http://estemllegint.blogspot.com/2012/03/esquema-del-llibre.html" target="_blank">"El procés"</a></b> a mi no em va acabar de fer el pes, és de justícia que no l'oblidem en l'any que celebrem el cinquè aniversari del "SILENCI, ESTEM LLEGINT!".<br />
<br />
TÍTOLS: <i>"Un metge rural", "La metamorfosi", "Carta al pare", "A la colònia penitenciària i altres narracions", "Aforismes de Zürau", "Els fills"...</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-33369599550613644492016-12-12T10:00:00.000+01:002018-11-03T09:24:43.627+01:00Els papers pòstums del club Pickwick (Charles Dickens) [Presentació]<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://alaintruong2014.files.wordpress.com/2014/11/4186.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="371" src="https://alaintruong2014.files.wordpress.com/2014/11/4186.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera edició (1836/37)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>"ELS PAPERS PÒSTUMS DEL CLUB PICKWICK"</b> és la primera novel·la de <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Charles_Dickens" target="_blank">Charles Dickens (1812-1870)</a></b>. Amb el títol original de <i><u>"The Posthumous Papers of the Pickwick Club, Containing a Faithful Record of the Perambulations, Perils, Travels, Adventures and Sporting Transactions of the Corresponding Members"</u></i> fou publicada en fascicles mensuals des del març de 1836 fins l'octubre de 1837.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.engl.unt.edu/~vann/photo5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.engl.unt.edu/~vann/photo5.jpg" height="320" width="230" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Retrat de Dickens (S. Lawrence - 1837)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Charles Dickens</b> tenia 24 anys i treballava com a reporter parlamentari i periodista ocasional; pel que fa a la seva vessant més literària havia publicat, amb el pseudònim BOZ, alguns textos curts que retrataven diferents aspectes de la vida a Londres. En aquesta mateixa època, l'editorial londinenca dels Srs. Chapman i Hall havia encarregat a l'il·lustrador <b>Robert Seymour</b> una sèrie de "plaques esportives <i>cockney</i>" on s'havien de representar les aventures dels membres d'un club de la capital anglesa que sortien d'excursió a altres zones del país fent expedicions de caça i pesca on les escopetes es disparaven per accident i els hams, en comptes d'anar a l'aigua tal com tocava, quedaven enganxats als barrets o als pantalons dels protagonistes.<br />
<br />
Per narrar aquests i altres divertits contratemps que, en forma d'historietes, es veurien a les il·lustracions, els editors van pensar en Dickens. Aquest, al principi, va al·legar que no sabia gairebé res d'aquestes activitats esportives però, malgrat tot, va acceptar l'encàrrec de posar text a aquelles imatges. Però això només va ser així en uns pocs casos, ben aviat la seva gran capacitat narrativa va provocar que s'avancés a la feina de l'il·lustrador i, la majoria de les vegades, va ser el dibuixant el que va haver d'adaptar la seva feina al que Dickens ja havia escrit. Això feu que, al revés del que havia estat planejat, la història escrita es convertís en la principal font d'interès del públic quedant les il·lustracions en un segon pla. El que comença com el relat d'una sèrie d'episodis còmics va agafant gradualment més envergadura literària. La narració de simples anècdotes va deixant pas a una trama ben lligada que ens mostra un reflex fidedigne de les reaccions dels personatges enfrontats a les vicissituds de la vida. D'aquesta manera, Dickens va acabar creant, episodi darrere episodi, una gran novel·la que ens retrata amb humor l'Anglaterra del segle XIX. <br />
<br />
L'èxit de públic no va tardar en arribar. Del primer número es van publicar unes 400 còpies; al final, els tiratges arribaven a les 40.000. En conseqüència, i utilitzant les mateixes paraules d'un dels primers informes de l'època, Dickens "es va veure catapultat a la fama com un coet" i el llibre es va guanyar un lloc al cor dels seus lectors que des d'aleshores el citen com un dels millors de l'autor. </div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.victorianweb.org/art/illustration/seymour/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.victorianweb.org/art/illustration/seymour/1.jpg" height="400" width="350" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mr. Pickwick es dirigeix als membres del Club (R. Seymour - 1836)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sens dubte, bona part d'aquest èxit es deu als personatges i, sobretot, al protagonista principal. Dickens va crear a <b>Samuel Pickwick</b> com un heroi quixotesc i excèntric però, igual que en el personatge de Miguel de Cervantes, aquestes excentricitats no molesten al lector sinó tot el contrari perquè Dickens les aprofita també per posar a la picota als seus detractors, humiliant-los més que no fa amb l'heroi. Hi ha també un altre paral·lelisme entre els dos personatges: El Quixot té la dèria de sortir a còrrer aventures de cavalleria mentre Pickwick desitja viatjar per augmentar coneixements... però tots dos intenten complir el seu somni peti qui peti, sense defallir malgrat tot el que els va passant.<br />
<br />
Altres membres del Club que dóna títol a l'obra són <b>Nathaniel Winkle, Augustus Snodgrass i Tracy Tupman</b>, ells tres seran els acompanyants de Mr. Pickwick, un jubilat acomodat que ha fet alguna incursió en el camp de la investigació científica, emprenent un viatge per observar la societat humana. El seu objectiu és anar anotant tot el que veuen i fer arribar aquestes notes al seu club. La ingenuïtat de tots quatre els fa caure en aventures ridícules i els converteix en presa fàcil d'alguns entabanadors, entre els quals destaca el personatge d'<b>Alfred Jingle</b>. Posteriorment, Pickwick contracta com a criat <b>Samuel Weller</b>, un noi d'extracció humil, bon coneixedor de la manera de viure de les classes populars, que de mica en mica va guanyant protagonisme en la narració ja que la seva presència permet a Dickens enriquir enormement la varietat de registres lingüístics i, gràcies a la seva relació amb el seu pare i la seva madrastra, crear altres trames paral·leles sovint de molta comicitat. </div>
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIuLzH6czdLKD2hBQcKd41GxdSpsVYXmzxSBYxbh6uvphinv_LpL7VRnafzMicO85tbt7bqjQzoemKtKgz180LUnTCqJmVTKEhBFUEzvHjXjjANASfxYVtubaQ__QsS5gtPSZvAC9jO8s/s1600/DSC02319-2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Editorial Proa - 1931</td></tr>
</tbody></table>
</td> <td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://images.gr-assets.com/books/1471334197l/31456720.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ed. Acntravent - 2012</td></tr>
</tbody></table>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El <b>Projecte Gutenberg</b> ens ofereix a la seva web una còpia completa de la versió original de la novel·la que inclou les il·lustracions que l'acompanyaven en la seva primera edició. La podem veure <a href="http://www.gutenberg.org/files/580/580-h/580-h.htm" target="_blank">AQUÍ</a>. <br />
<br />
Però si volem gaudir-la en el nostre idioma, tenim a la nostra disposició les dues traduccions al català que s'han fet i que veiem a les imatges que hi ha just a sobre d'aquestes línies.<br />
La primera la va fer <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol" target="_blank">Josep Carner</a></b>, amb el títol <i>"Pickwick: documents pòstums del club d'aquest nom"</i> va ser publicada per primera vegada l'any 1931 en tres volums per l'editorial PROA i ha estat reeditada posteriorment més d'una vegada.<br />
L'altra traducció a la nostra llengua la va realitzar <b><a href="https://traduccionsinedites.wordpress.com/" target="_blank">Miquel Casacuberta</a></b> i va ser publicada per l'editorial ACONTRAVENT l'any 2012 amb el títol <i>"Papers pòstums del club Pickwick"</i>.<br />
<br />
Aquesta última versió és la que jo he llegit i ja en podem parlar als comentaris d'aquest post perquè aquesta, a diferència de les altres del blog, no ha estat una lectura simultània perquè l'ASSUMPTA va llegir la novel·la ja fa algun temps. Per tant, no farem altres posts de lectura sinó que compartirem les nostres impressions en aquest mateix. Per començar, només dic que estic molt satisfet d'haver-la llegit. La resta, als comentaris. :-)</div>
<br />
<br />McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-76631849445413691772016-12-02T02:46:00.002+01:002016-12-04T15:07:05.033+01:00Pigmalió, de George Bernard Shaw.- Post de lecturaEns trobem al pòrtic de l’Església de Sant Pau, de Londres (suposo que es deu referir a la Catedral, però el llibre diu Iglesia). Plou molt i un grup de gent es refugia allí. És l’hora de sortida dels teatres i no hi ha cotxes lliures.<br />
<br />
Entre la gent que espera trobem una família de classe alta. Mare, filla i fill, al qual, amb l’aiguat que està caient, li toca anar pels carrers buscant un cotxe lliure. Entre el nombrós grup de persones hi ha també una venedora de flors que vol aprofitar l’acumulació per intentar fer alguna venda.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHaKk9JnmWnvYzpWfpCI9Z4n7r043TAWHbZJpVNLineUBgO1IRx5n9W7qH9DtqJFvDUlFXokw2GkKG9gmo0NMzHjNf8zkBrlD65lNbSPK0gCWiMPicIz2FIEm42vgPEuxpJcXY-tlRrM/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAHaKk9JnmWnvYzpWfpCI9Z4n7r043TAWHbZJpVNLineUBgO1IRx5n9W7qH9DtqJFvDUlFXokw2GkKG9gmo0NMzHjNf8zkBrlD65lNbSPK0gCWiMPicIz2FIEm42vgPEuxpJcXY-tlRrM/s400/Captura.JPG" width="305" /></a></div>
<br />
Les diferències entre la parla de la gent de classe alta i la noia són grans, i això crida l’atenció a dos homes que també es troben allí presents. Un d’ells pren nota dels girs lingüístics i del vocabulari de la noia: Es tracta d’Enrique Higgins, autor del “Alfabeto fonético universal”. L’altre home és el coronel Pickering, autor de “El sánscrito hablado”. Dos experts lingüistes que sabien l’un de l’altre però no es coneixien personalment i que, arran d’una sèrie de discussions i malentesos que es van produint entre tots els presents, es poden saludar i queden per tal de posar en comú els seus coneixements.<br />
<br />
Quan finalment deixa de ploure, la mare i la filla marxen i, quan arriba el fill amb un cotxe, és la florista qui l’aprofita i marxa en taxi.<br />
<br />
A l’acte II ens trobem en el Gabinet de treball del Sr. Higgins a Wimpole Street, amb el seu company Pickering. Tots dos parlen del tema que els apassiona que truquen a la porta. La governanta obre i introdueix a la sala a la florista, Elisa Doolitle. Resulta que el dia de l’embolic sota la pluja la noia va sentir els noms dels dos cavallers i els ha buscat ja que vol que li donin classes de pronunciació. Vol entrar de venedora a una botiga de flors molt elegant. Allí li han dit que la seva presència està bé però que la seva forma de parlar no és prou fina i que per això no li poden donar la feina.<br />
<br />
Després d’un estira i arronsa entre tots els presents, el Sr. Higgins accepta la proposta i s’ho pren com un repte, com una mena d’aposta: Aconseguir que, millorant la seva forma de parlar, la noia pugui ser presentada en societat. S’acorda que la noia es quedarà a viure amb ells, sota la tutela de Mistress Pearce (la governanta).<br />
<br />
Quan la noia marxa amb Mrs. Pearce, aparexi son pare, Alfredo Doolitle, un drapaire de certa edat, que sabent que la seva filla és allí, en vol treure alguns calers. Cosa que aconsegueix.<br />
<br />
A l’acte III som a casa de la mare de Mr. Higgins, el professor de fonètica. El fill va a veure a sa mare i, durant la conversa, li explica el que està fent. Vol que la vella senyora senti parlat a la noia (que ja porta un temps de classes) i que els digui a veure què li sembla. <br />
<br />
A l'alta societat, les senyores, tenien un "dia" especial en que rebien les visites de les seves amigues, prenien el te, etc. Al ser justament aquest dia, resulta que la casualitat vol que les mateixes dones que eren sota la pluja al principi de l'obra (Sra. i Srta. Eynsford) arribin en aquell precís moment per passar una estoneta amb la Sra. Higgins. Això a ell en un principi no li fa massa gràcia però després li va molt bé per comprovar si la reconeixen o no i com es comporta ella davant les dames. Una mica més tard que les dues senyores, es presenta també Freddy, el fill que buscava cotxe sota la pluja.<br />
<br />
Tal com havia quedat amb Mr. Higgins, Elisa es presenta a la casa. L'experiència resulta estranya perquè la noia parla perfectament, tant en el seu vocabulari com en la pronunciació, però el que acaba explicant no té res a veure amb el que seria el tema de conversa d'una noia de casa bona. Però, curiosament, en lloc de quedar malament, es produeix un efecte contrari i la Srta. Eynsford queda encantada amb la forma de parlar d'aquella noia tan fina (Elisa) i es pren el què diu com un signe de modernitat. O sigui que, encara que Elisa estigui explicant barbaritats sobre els seus parents, baralles per robar-se uns als altres, i excesos en la beguda, com ho fa en un perfecte anglès, això ja li dóna categoria.<br />
<br />
Quan marxen els convidats Mr. Higgins i el Coronel Pickering es posen a parlar amb Mrs. Higgins de com estan treballant amb Elisa i com ella és capaç d'absorbir i aprendre tots els sons.<br />
<br />
Arribem a l'acte IV.- Ha estat un dia important. El Coronel Pickering, Higgins i Elisa tornen de l'òpera. Els dos homes parlen de l'èxit tingut havent aconseguit que la noia passi per una gran dama, però al mateix temps, a ella la ignoren i, fins i tot, manifesten que estan molt cansats i que al final s'han ben avorrit. El Sr. Higgins diu "<i>Una vez y no más. No haré más duquesas postizas</i>".<br />
<br />
A tot això, la noia, callada, amb expressió ombrívola, no diu res. Sent que ha estat utilitzada.<br />
<br />
Pickering marxa i llavors Higgins pregunta on són les seves sabatilles. Sense pensar-ho un moment Elisa les agafa i les hi tira pel cap. Llavors comença una discussió entre tots dos en la que Elisa li diu que ara que ja ha guanyat l'aposta tant li deu fer el que sigui d'ella. La discussió va pujant de to. Ella fins i tot li pregunta si ara que ja ha acabat tot "<i>Deseo saber mi mi ropa me pertenece o es del Coronel Pickering</i>". Finalment Elisa aconsegueix que Higgins marxi a la seva habitació ben enfadat i ella es queda a la sala.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit9jVOB_EMsS81A_DEPFH8JRAwwKwyc1RR8FYYsFpDrBf4hB2Yg2x2GgtDvyuo7E2Yhx-z62t4NLlrAfq0X8bYtzF2rblEs-5wOQJMft7OJko60vmEqHT_4qogOPKUboIWEhPbqUyiorA/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit9jVOB_EMsS81A_DEPFH8JRAwwKwyc1RR8FYYsFpDrBf4hB2Yg2x2GgtDvyuo7E2Yhx-z62t4NLlrAfq0X8bYtzF2rblEs-5wOQJMft7OJko60vmEqHT_4qogOPKUboIWEhPbqUyiorA/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Acte V.- Tornem a ser a casa de la Sra. Higgins. Entra el Sr. Higgins tot atabalat dient que Elisa ha desaparegut. Ell i el coronel Pickering expliquen a la senyora que fins i tot han donat avís a la policia al que ella repon que han fet malament ja que la noia és totalment lliure d'anar on vulgui.<br />
<br />
Justament llavors es presenta el pare d'Elisa, que era drapaire, però resulta que ara és increïblement ric, de la qual cosa "acusa" al Sr. Higgins: Resulta que un multimilionari americà, conegut del lingüista, li va explicar que volia donar cinc milions de Lliures esterlines per fundar Societats de Reforma Moral a qui fos capaç de fer aquesta tasca i el Sr. Higgins, fent broma, li va dir que el moralista més original que hi ha a tota Anglaterra és Alfredo Doolitle. Així que l'americà, a la seva mort, li ha deixat una fortuna immensa amb la condició de fundar una Lliga de Reformes morals i pronunciar sis discursos de propaganda a l'any.<br />
<br />
Ara que és ric diu que es vol casar amb la seva companya (que no és la mare d'Elisa) i que vol que el Sr. Higgins l'ensenyi a parlar com la gent fina, ja que això és el que correspon al cavaller que ara és.<br />
<br />
A tot això, la Sra. Higgins els diu que la jove Elisa és amb ella.<br />
<br />
Llavors comença tota una discussió entre la senyora i els cavallers sobre com van tractar la noia, com no van valorar l'esforç que ella estava fent per aprendre, que només es donaven el mèrit de l'èxit a ells i cap reconeixement per a Elisa.<br />
<br />
La jove intervé i diu que si ha pogut comportar-se com una dama no és tan sols gràcies a les classes de dicció donades per Higgins sinó, i sobre tot, gràcies a que el Coronel Pickering la tractava com a tal i la feia sentir una veritable "senyoreta". Diu que ara es dedicarà ella a ensenyar a altres noies la fonètica que ha après. <br />
<br />
Però la sang no arriba al riu. Finalment fan les paus i acorden que, de moment, Elisa tornarà a casa de Higgins. Gairebé tots marxen al casament del Sr. Doolitle i Higgins es queda sol i satisfet de com han acabat les coses.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVgoVVLwm8eIKMSCFJRw3P8vuLLr3YknzsRT31rgV49rFwXBKb-0tJneHDDfTk8ZmxABxOJx4653kHGqYlKioZC0h3ox-pNjCQSDw-JNew71qdK7Jdswop2ZNxBLItGXp0PIgwwqC4WrY/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVgoVVLwm8eIKMSCFJRw3P8vuLLr3YknzsRT31rgV49rFwXBKb-0tJneHDDfTk8ZmxABxOJx4653kHGqYlKioZC0h3ox-pNjCQSDw-JNew71qdK7Jdswop2ZNxBLItGXp0PIgwwqC4WrY/s160/Captura.JPG" width="540" /></a></div>
<br />
I aquí acaba el llibre... o, millor dit, l'obra de teatre. El que ve ara és un llarg i pesat epílog en que se'ns explica que, encara que la majoria pensem que un final feliç seria el casament de la florista amb el malhumorat Higgins, que no és aquest el final que ell ha pensat. A en Higgins el deixa solter, igual que al coronel Pickering i la noia es casa amb en Freddy! el noi de casa rica que buscava cotxe per les seves mare i germana la nit en que comença l'obra. I ens explica com els hi anirà... i també les coses rares que fa la germana d'en Freddy, tot volent semblar una noia moderna com la seva cunyada (ja que va quedar meravellada de com parlava Elisa el dia que es van veure a casa la Sra. Higgins)<br />
<br />
En resum.<br />
<br />
1.- M'ha agradat? Doncs sí. Normalment sempre trobo coses que m'agraden a tots els llibres que llegeixo i, per tant, estic contenta. Ara bé, n'esperava més. No és en absolut un dels millors llibres que he llegit.<br />
<br />
2.- Sorpresa en saber que una de les dues versions llegides per en McAbeu té més escenes que la versió original primera i que estic segura que l'obra, amb aquestes escenes (per exemple de les classes d'Elisa) i sense el rotllo de l'Epílog, m'hauria agradat més.<br />
<br />
Nota: He escrit cada vegada Doolitle, amb una sola "t" perquè així ve al meu llibre. Em semblava raríssim i, ara que he acabat, veig que el nom correcte seria Doolittle. En fi. No ho canvio perquè consti com a protesta :-)<br />
<br />
I ja està! ;-)Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-778274965862899822016-11-07T09:00:00.000+01:002016-11-07T09:00:24.349+01:00Pigmalió (Bernard Shaw) [Presentació]<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/eb/Pygmalion_serialized_November_1914.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: 12.8px;">Primera publicació (en una revista) als Estats Units</div><div style="font-size: 12.8px;">[novembre de 1914]</div></td></tr>
</tbody></table></td><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img 200="" border="0" src="http://pictures.abebooks.com/LUCIUS/19055844541.jpg" height="300" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera edició en llibre (1916)</td></tr>
</tbody></table></td> </tr>
</tbody></table><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">En aquesta ocasió hem decidit compartir la lectura de <b>"PIGMALIÓ"</b>, una obra de teatre de l'escriptor irlandès <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw" target="_blank">George Bernard Shaw (1856 - 1950)</a> estrenada l'any 1913 a Viena en alemany (una traducció feta per l'agent literari de Shaw). La versió original anglesa es representà per primera vegada l'any següent, el 1914 i fou publicada per primera vegada en llibre l'any 1916, en un volum amb altres obres teatrals de l'autor.<br />
<br />
El text s'inspira en el mite clàssic del mateix nom que explica la història d'un rei de Xipre que, en la seva recerca de la dona perfecta, crea una estàtua d'una jove de gran bellesa que anomena Galatea i de la qual s'enamora. La deessa Afrodita donarà vida a aquesta estàtua i Galatea es transformarà en una dona real que s'acabarà casant amb el rei Pigmalió.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Pygmalion_and_Galatea_(Normand).jpg/412px-Pygmalion_and_Galatea_(Normand).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="2" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Pygmalion_and_Galatea_(Normand).jpg/412px-Pygmalion_and_Galatea_(Normand).jpg" width="219" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Pygmalion and Galatea" (Ernest Normand - 1886)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Bernard Shaw trasllada aquesta llegenda de la mitologia grega a l'època moderna convertint el rei escultor Pigmalió en un professor de fonètica anglesa, <i>Henry Higgins</i>, i Galatea en <i>Eliza (Liza) Doolitle</i> una florista humil, inculta i malparlada que el professor Higgins s'encarregarà de transformar en una dona refinada, subtil i, finalment, lliure.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.cartelesmix.com/carteles/clasicos/letram/myfairlady40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="2" height="320" src="https://www.cartelesmix.com/carteles/clasicos/letram/myfairlady40.jpg" width="230" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"My fair Lady" (George Cukor - 1964)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;"><b>"My Fair Lady"</b>, la pel·lícula musical dirigida el 1964 per George Cukor, és potser l'adaptació més coneguda de l'obra (els que l'hem vist en versió espanyola segur que recordem allò de que "la lluvia en Sevilla es una maravilla" :-D). Però d'aquesta peça teatral i, per extensió del mite de Pigmalió, se n'han fet moltes i variades versions tant literàries com en teatre, cinema o televisió i en gairebé tots els idiomes.<br />
Entre moltes d'altres, a YOUTUBE n'he trobat dues de completes en castellà que no me n'he sabut estar d'enllaçar aquí... per veure-les després de llegir el llibre, és clar!.<br />
<br />
<b>La primera</b> és la representació teatral que, en el mític programa de teatre per a televisió "Estudio 1", es va emetre el 21 de febrer de 1979 per TVE.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/xhaCO1hTnnc?rel=0" width="560"></iframe></div><br />
<div style="text-align: justify;"><b>El segon vídeo</b> és la versió doblada de la pel·lícula que l'any 1938 van dirigir Anthony Asquith i Leslie Howard i que va guanyar un Òscar al millor guió adaptat. Cal destacar que el guió d'aquesta pel·lícula el signa el mateix Bernard Shaw i per tant es va donar la circumstància que per primera vegada (i fins ara única) un escriptor guardonat amb el més gran premi literari, el Nobel que havia guanyat el 1925, s'emportés també aquest important premi cinematogràfic.<br />
Una altra característica a remarcar d'aquesta pel·lícula és que va ser després de fer-la que l'autor va escriure l'edició definitiva de la seva obra (l'any 1941) modificant substancialment algunes parts de la primera edició, incorporant escenes senceres provinents de l'adaptació cinematogràfica i retocant un nombre de rèpliques que en moltes escenes s'acosta al 100%, amb la intenció de fer més explícit el sentit de la seva faula lingüística.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/QPpXKbg9a80?rel=0" width="560"></iframe></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">També cal parlar de les traduccions/adaptacions a la nostra llengua i, en aquest sentit, cal dir que en català disposem de dues versions de l'obra ben diferents. <br />
<br />
La primera la signa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s" target="_blank"><b>Joan Oliver</b></a> i, com el mateix subtítol del llibre ens indica, no és una simple traducció sinó que es tracta d'una adaptació lliure de l'obra de Bernard Shaw. El poeta i dramaturg català convertí el Londres postvictorià en la Barcelona dels anys 50 del segle XX que començava a recuperar-se dels efectes de la Guerra Civil Espanyola i va diferenciar la manera de parlar dels personatges entre el mal català, el xava, de les classes populars de la ciutat i el bon català dels barcelonins cultes. L'estrena d'aquesta versió tingué lloc a Sabadell el 26 de maig de 1957, malgrat això Joan Oliver no es basà en l'edició definitiva de l'obra que, com he explicat, publicà Bernard Shaw l'any 1941 sinó que partí de l'edició original de 1916.<br />
<br />
Quaranta anys després, en ocasió de <a href="http://www.dagolldagom.com/ca/pigmalio" target="_blank">les representacions que en va fer la companyia "Dagoll Dagom" </a>protagonitzades per Lloll Bertran el 1997, <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Bru_de_Sala_i_Castells" target="_blank">Xavier Bru de Sala</a></b> en feu una nova versió basada en l'adaptació de Joan Oliver pel que fa a situar l'escena a Barcelona però més respectuosa amb l'original anglès escrivint doncs una versió completa i fidel (adaptada a la realitat catalana però al màxim de literal) de l'edició definitiva de 1941. Aquesta versió de Bru de Sala està disponible completa a la web de la <a href="http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/pigmalio--0/html/ff1feebe-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html" target="_blank">Biblioteca Virtual "Miguel de Cervantes"</a>.<br />
<br />
Per saber-ne més sobre les diferències entre aquestes dues versions catalanes, recomano llegir el llarg i molt interessant article que <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Boix_i_Fuster" target="_blank">Emili Boix-Fuster</a> publicà a la revista "Els Marges" (2006 - nº 78) amb el títol: <a href="http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/142418/193972" target="_blank"><b>"Els Pigmalions catalans de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues aportacions separades per quaranta anys"</b></a>.<br />
<br />
</div><br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="2" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-8i-G9oaA-T4/U0WIcLlAD8I/AAAAAAAAIq8/vSuagRZcV5k/s1600/20140409194924786_0001.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Adaptació al català de Joan Oliver (1957)</td></tr>
</tbody></table></td><td style="text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estemllegint.blogspot.com/" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img 200="" border="2" src="http://www.cervantesvirtual.com/obra/pigmalio--0/portada/Max.jpg" height="300" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Traducció al català de Xavier Bru de Sala (1997)</td></tr>
</tbody></table></td> </tr>
</tbody></table><br />
<br />
<span style="text-align: justify;">He de dir que jo he tingut la sort que a la meva biblioteca habitual estaven disponibles aquestes dues versions en català i per això he decidit no triar entre l'una i l'altra sinó, ja que el text no és gaire llarg, llegir-les totes dues, una darrere l'altra.</span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
Com he comentat abans, jo coneixia l'obra només per la seva versió cinematogràfica de 1964 i per altres llibres que també toquen el mite de Pigmalió però l'abundant informació que he anat trobant tot preparant aquest post m'ha fet venir un gran interès per aquesta lectura i tinc moltes ganes de saber que els passa als protagonistes. Copio a continuació la llista dels personatges que surten a l'obra, (entre parèntesis els noms, donats per Joan Oliver, amb què són coneguts a l'escena catalana.):</div><br />
<div style="text-align: center;">ELIZA DOOLITTLE, (Rosita Fernandes), florista <br />
ALFRED DOOLITTLE, (Joaquim Fernandes), el seu pare <br />
HENRY HIGGINS, (Martí Jordana) <br />
SENYORA HIGGINS, (Senyora Jordana), la seva mare <br />
CORONEL PICKERING, (Coronel Fontanella) <br />
SENYORA PEARCE, (Senyora Mercè), majordoma de Higgins <br />
SENYORA EYNSFORD HILL, (Senyora Fortuny) <br />
CLARA, (Clara Fortuny), la seva filla <br />
FREDDY, (Toni Fortuny) el seu fill <br />
NEPOMMUCK <br />
EL XOFER DEL TAXI <br />
PERSONATGES SECUNDARIS</div><br />
<div style="text-align: justify;">Comencem doncs la lectura d'aquesta obra de teatre en cinc actes que com que no és gaire llarga (el llibre té al voltant de les 100 pàgines però al ser text dialogat hi ha força espais en blanc i es llegeix més ràpidament) proposo que comentem en un únic post de lectura.<br />
<br />
Qui vol encarregar-se de fer-lo? :-))</div>McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-20632838736222188782016-09-09T01:22:00.002+02:002016-09-09T01:22:54.448+02:00La Guerra dels mons, d' H. G. Wells.- Tercer bloc de lectura i últimJa fa molts dies que vaig acabar el llibre i, des de llavors, estic donant voltes a com explicar el final d'un llibre sense explicar el final. Com tots sabeu, el llibre tracta d'una invasió marciana a la Terra i, al final de la història es pot deduir que hi ha d'haver uns vencedors i uns vençuts, però si ho poso aquí seria un spoiler molt gran!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH_gCThyphenhyphenncJH9-cywdy_8uc9VutiSMrqa7uucKsyVNnNCBIBZzQ95-hF4LChuxutgdxGzQRis7ZBaE76S-ew5iWOqHmQ2fSZeau9PAc_0c0LHZyw5QOOI6v-l_V6RlWA7-Yb6ZEX-Uzsw/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH_gCThyphenhyphenncJH9-cywdy_8uc9VutiSMrqa7uucKsyVNnNCBIBZzQ95-hF4LChuxutgdxGzQRis7ZBaE76S-ew5iWOqHmQ2fSZeau9PAc_0c0LHZyw5QOOI6v-l_V6RlWA7-Yb6ZEX-Uzsw/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Per allí on passen els marcians tot queda destruït i apareix una vegetació de color vermell.<br />
De totes formes aquesta vegetació no s'adapta a la terra i acaba morint ràpid...</span></td></tr>
</tbody></table><br />
Per tant, tan sols deixaré una opinió personal de "sensacions" i ja en parlarem més en profunditat en els comentaris. <br />
<br />
En primer lloc dir que, com em passa gairebé sempre, estic contenta d'haver llegit el llibre. És un clàssic i crec que aquests llibres s'han de llegir i conèixer. No m'ha desagradat. De totes formes, jo havia llegit un altre llibre del mateix autor "La máquina del tiempo" i em va agradar més. En aquell cas la "ficció" predominava clarament sobre la "ciència", tot era molt més fantàstic; mentre que aquesta novel·la té alguna cosa que me la fa veure com més real (de fet, la gent que l'escoltava per la ràdio es va pensar que els marcians ens envaïen de veritat!) i, si la observo així, com quelcom que és possible creure, llavors em sembla massa irreal. <br />
<br />
Moltes de les coses que es diuen dels marcians em fan gairebé sentir llàstima per aquests pobres éssers tan terriblement lletjos a la vista humana:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCnofznQwuVovmuUmTsuIKl19Gt73KKzOmiy5WKR6u9Un7Gkh33Lq-YsijmqSPSK4QzDxVK0OaJ1Gu2U9fqJGHNrtGFis2BC6PcGTL8jYrcwluHrOPsU-4xLyxXPSYLqbMtz4yOv82gS8/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCnofznQwuVovmuUmTsuIKl19Gt73KKzOmiy5WKR6u9Un7Gkh33Lq-YsijmqSPSK4QzDxVK0OaJ1Gu2U9fqJGHNrtGFis2BC6PcGTL8jYrcwluHrOPsU-4xLyxXPSYLqbMtz4yOv82gS8/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div><br />
I es que, quan es parla d'ells, tan evolucionats, tan "cerebrals", tan intel·ligents... però sense cap mena de "vida social". I no ho dic per fer broma, no, que ho dic ben seriosament. Per què serveix tant de coneixement si no tens sentiments, si no vius cap emoció, si no et relaciones amb els demés, si no saps què és l'amistat o l'amor... Valdria la pena viure així? Pot un marcià estar content o trist? I si no "sent" res... què és? Una mena de màquina?... Fins i tot els animals tenen una vida més interessant que aquests pobres marcians d'H. G. Wells. Per aquí és on més fluix he trobat el llibre.<br />
<br />
La millor part: Tot el que "saben fer" els marcians: El raig de calor, el fum negre, els cilindres enviats amb tanta exactitud, la manera d'anar creant les pròpies màquines que necessitaran... <br />
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-46362035505487296332016-08-17T09:00:00.000+02:002016-08-17T09:00:17.470+02:00La guerra dels mons (H. G. Wells) [II]<b><span style="color: #cc0000; font-size: large;">Segon bloc de lectura. <br />
<i>LLIBRE PRIMER<br />
Capítols: XII a XVII</i></span></b><br />
<br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://pictures.abebooks.com/isbn/9788485752256-us.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://pictures.abebooks.com/isbn/9788485752256-us.jpg" height="400" width="275" /></a></td> <td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGr8oNUSab6GszeLV297gKHmtnXQ2sN1ksvqnPHFkB-75xXNS-AULsXGyOVr4OU-dvhn0kTCwKlprVe_mg3qjW07IrDgH4qwuEeP0zzFDtRNpNhr9DMYCRIvMitENuHkv_tqj5zorGcpjJ/s1600/La+guerra+de+los+mundos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGr8oNUSab6GszeLV297gKHmtnXQ2sN1ksvqnPHFkB-75xXNS-AULsXGyOVr4OU-dvhn0kTCwKlprVe_mg3qjW07IrDgH4qwuEeP0zzFDtRNpNhr9DMYCRIvMitENuHkv_tqj5zorGcpjJ/s1600/La+guerra+de+los+mundos.jpg" width="275" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Abans que res, vull deixar "constància per a la posteritat" de les dues versions del llibre que estem llegint en aquesta ocasió. Encapçalant aquest post, els veieu tots dos per ordre de edició.<br />
El de l'esquerra, amb la portada més "carregada" típica dels anys vuitanta ;-) va ser publicat, el desembre de 1986, per l'editorial PLENILUNI al volum nº 10 de la seva col·lecció "2001" amb traducció al català de Joan Ayala i és el que llegeixo jo.<br />
El de la dreta, amb una portada més simple però potser per això més inquietant, és el que llegeix l'ASSUMPTA. Publicat per l'editorial DEBOLSILLO amb traducció espanyola de Julio Vacareza <i>(que podria ser argentí, en alguns llocs escriuen el seu cognom com Vaccarezza)</i>, la primera edició en aquest format és de 2010 i pertany a la sèrie "Clásica" d'aquesta editorial.<br />
Només dos exemples de la infinitat d'edicions que s'han fet en gairebé tots els idiomes d'aquest clàssic de la ciència-ficció que no ha deixat mai de publicar-se des de que va ser escrit, aviat farà 120 anys.</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.filmica.com/casiopea/archivos/guerrawelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.filmica.com/casiopea/archivos/guerrawelles.jpg" height="267" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dit això, passo a parlar del segon bloc de lectura que és el que toca. La història continua just on la vam deixar al <a href="http://estemllegint.blogspot.com/2016/08/la-guerra-dels-mons-d-h-g-wells-primer.html" target="_blank">post anterior</a>, el protagonista ens continua explicant com els marcians avancen inexorablement perquè, malgrat no són indestructibles, la seva potència militar supera de molt la dels humans. A més del "raig calorífic" que ja coneixíem i que pot provocar grans malvestats, ara descobrim que els extraterrestres també són capaços de produir el "fum negre", un gas verinós que asfixia sense remei tothom qui el respira.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://gutenberg.net.au/ebooks/fr100076-images/TWOTW-Correa-15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://gutenberg.net.au/ebooks/fr100076-images/TWOTW-Correa-15.jpg" height="400" width="278" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>"Cada un dels marcians ... va descarregar, mitjançant el tub que<br />
transportava a tall de canó, un immens pot de metralla ...[que]...<br />
en comptes d'esclatar, produïren un volum enorme de vapor dens i<br />
negre com la tinta, que pujava en espirals formant un cúmulus <br />
immens, d'eben, un pujol de gas que s'enfonsava i s'escampava <br />
lentament sobre els terrenys circumdants. I el contacte amb aquest<br />
vapor acre, la seva inhalació, era mortal per a tots els homes..."</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fugint de tot això, el protagonista continua avançant acompanyat primer d'un soldat d'artilleria que ha vist com tot el seu batalló era anihilat i més tard d'un vicari que ha perdut tota esperança. Llegim així les diferents reaccions que provoca l'atac marcià en l'ànim de les persones i no només en l'àmbit rural, en el que ens havíem mogut fins ara sinó que el narrador passa a explicar com van viure aquells fets els habitants de Londres, donant veu al seu germà petit que hi viu. També a la gran ciutat és passa d'un primer estat d'incredulitat i de pensar que l'exèrcit aturarà els extraterrestres, a un segon estadi on el pànic provoca l'èxode de gairebé tota la població quan s'adonen que els marcians ho arrasen tot sense remei.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://gutenberg.net.au/ebooks/fr100076-images/TWOTW-Goble-36.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://gutenberg.net.au/ebooks/fr100076-images/TWOTW-Goble-36.jpg" height="400" width="236" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i>"... s'apoderaven del terreny conquerit. La seva finalitat no semblava<br />
ser tant l'exterminació com la desmoralització completa i la destrucció<br />
de les persones que se'ls oposaven. Feren esclatar tots els magatzems <br />
de pólvora amb que ensopegaven, tallaren tots els fils telegràfics i feren<br />
destrosses a les línies ferroviàries aquí i allà. Paralitzaven la raça humana"</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La fugida de Londres ens l'explica, com he dit, el germà del protagonista mentre acompanya una mare i una filla per les carreteres plenes de gent desesperada. En aquestes condicions, l'autor aprofita per mostrar-nos el millor i el pitjor dels humans quan només pensem en sobreviure mentre anem seguint el periple dantesc dels protagonistes fins que arriben al mar amb la intenció de passar a França, allí encara serem testimonis d'un altre combat: les màquines dels marcians contra el "Fill del Tro". Aquest apel·latiu que Jesús de Natzaret donà a Jaume i Joan, els seus deixebles més temperamentals, és el nom d'un cuirassat emblema de l'armada britànica que planta cara als invasors però que tampoc és suficient per derrotar-los. Per si no n'hi hagués prou, aquest bloc de lectura s'acaba amb una altra sorpresa: Es veu que els marcians disposen ara d'una nova arma temible, una màquina voladora...</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.feedbackciencia.com/wp-content/uploads/2015/04/war-of-the-worlds-xbla-psn-title.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.feedbackciencia.com/wp-content/uploads/2015/04/war-of-the-worlds-xbla-psn-title.jpg" height="360" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Haurem de seguir llegint per descobrir com acaba tot. Per què els marcians sembla que no volen l'extermini total de la raça humana?. Què els passa, al narrador i al vicari, mentre fugen dels extraterrestres?. Trobarem els humans una manera d'aturar la invasió?. I sinó, ens haurem de resignar a deixar de ser l'espècie dominant del planeta per passar a ocupar un nivell inferior, com el dels animals respecte a nosaltres?. El desenllaç de tot plegat, al proper post. ;-)</div>
<br />McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-50996847142535485522016-08-12T13:26:00.001+02:002016-09-05T01:01:14.607+02:00La Guerra dels mons, d' H. G. Wells.- Primer bloc de lecturaComencem a comentar la lectura d'aquest interessant llibre, clàssic en la literatura de ciència ficció i que estic trobant molt interessant. De fet, el llibre m'està fent reflexionar molt sobre com ha canviat el món des del moment en que es va escriure aquesta obra a l'actualitat i, sobre tot, en el tema de les comunicacions. Ho aniré explicant...<br />
<br />
La història comença a partir d'uns personatges que senten interès per l'astronomia. Es comenta que, entre ells, alguns creuen possible la vida a diferents planetes a part del nostre mentre que altres rebutgen aquesta possibilitat. El que no saben és que, mentre aquí les coses van seguin el seu curs normal, mentre ells van vivint les rutines habituals en les seves vides, a Mart hi ha problemes. La seva llunyania del Sol fa que el planeta s'estigui refredant i es preveuen greus problemes de recursos. Els marcians, molt més desenvolupats que nosaltres, sabent que en el nostre planeta cap d'aquests problemes es dóna, decideixen envair-nos. <br />
<br />
El fet és que comencen a tirar, amb una precisió impressionant d'un cada vint-i-quatre hores, una sèrie de "missils", com uns cilindres metàl·lics tripulats i amb armes. N'envien deu.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiif6-F_zNpTSfTUME4gyFv3bVt5Qx0ry-CzYRjZsw92lBdNKwxVYhFzyOPzDq1jfyzmE6rbeQOyawanRX3VC6R3KrHI9-m_EQt6qW7XRfzOy-kxgU4r_8IJeWw9nkCZaz3uTw6VQOheH8/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="481" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiif6-F_zNpTSfTUME4gyFv3bVt5Qx0ry-CzYRjZsw92lBdNKwxVYhFzyOPzDq1jfyzmE6rbeQOyawanRX3VC6R3KrHI9-m_EQt6qW7XRfzOy-kxgU4r_8IJeWw9nkCZaz3uTw6VQOheH8/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Quan el primer d'ells cau, a la campinya anglesa, la comunitat científica de la zona el primer que pensa és que ha estat un meteorit però, quan van a veure'l s'adonen que no té la forma irregular habitual dels meteorits sinó que és com un cilindre i que, de dins seu es senten una sèrie de sorolls. Primer creueu que poden ser deguts al refredament d'aquell cos estrany, però finalment, el cilindre s'obre i surt un marcià.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2S6Gc4kZUxXiM7aOj500wJzAZvmCJIXTZpXKYPtV5BytpdzA0ZkHqk-0gzG7RCIgjdCp149B5tnhuoHc3KsjxJasVKWuDKM9_ILKpF0uPuS7R19c1F0wYCgUH7j_RqTXMOO-9dKAoeUo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2S6Gc4kZUxXiM7aOj500wJzAZvmCJIXTZpXKYPtV5BytpdzA0ZkHqk-0gzG7RCIgjdCp149B5tnhuoHc3KsjxJasVKWuDKM9_ILKpF0uPuS7R19c1F0wYCgUH7j_RqTXMOO-9dKAoeUo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Tots hem imaginat sempre que els marcians serien més o menys com nosaltres però més alts o més baixos, de diferent color, amb o sense orelles... però bastant semblants a la forma humana. <br />
<br />
Veiem la descripció que en dóna H.G. Wells:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #38761d;">Dos grandes ojos oscuros me miraban con tremenda fijeza. Era redondo y podría decirse que tenía cara. Había una boca bajo los ojos: la abertura temblaba, abriéndose y cerrándose convulsivamente mientras babeaba. El cuerpo palpitaba de manera violenta. Un delgado apéndice tentacular se aferró al borde del cilindro; otro se aferró en el aire.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #38761d;">Los que nunca han visto un marciano vivo no pueden imaginar lo horroroso de su aspecto. La extraña boca en forma de uve, con su labio superior en punta; la ausencia de frente; la carencia de barbilla debajo del labio inferior, parecido a una cuña; el incesante palpitar de esa boca; los tentáculos, que le dan el aspecto de una gorgona; el laborioso funcionamiento de sus pulmones en nuestra atmósfera; la evidente pesadez de sus movimientos, debido a la mayor fuerza de gravedad de nuestro planeta, y en especial la extraordinaria intensidad con que miran sus ojos inmensos... Todo ello produce un efecto muy parecido a la náusea.</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #38761d;">Hay algo profundamente desagradable en su piel olivácea, y algo terrible en la torpe lentitud de sus tediosos movimientos. Aun en aquel primer encuentro, y a la primera mirada, me sentí dominado por la repugnancia y el terror.</span></blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoyKP7wRq6x44iUiXLXBgz_iIj5LBz-d5SKlm9tvIiVkRdJKVf_wWBY7vGqrv-jeLb_gUSXmrnUITcstHOlmyh75p7NM4YLsKoPOJs3rel3lgWAJynzIW7IR6h5TpmUGAhQ8_4dtgerlo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoyKP7wRq6x44iUiXLXBgz_iIj5LBz-d5SKlm9tvIiVkRdJKVf_wWBY7vGqrv-jeLb_gUSXmrnUITcstHOlmyh75p7NM4YLsKoPOJs3rel3lgWAJynzIW7IR6h5TpmUGAhQ8_4dtgerlo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
A partir d'aquí entrem en això que dic del tema de les comunicacions. Si això passés avui en dia, un munt de tuitaires estarien parlant de l'arribada dels marcians i en deu minuts ho sabria el món sencer. A mi se'm fa estrany llegir com passen les hores i gent que viu a pocs kilòmetres d'on està passant tot això estan tan tranquils. Alguns han sentit a dir alguna cosa d'arribada de "marcians" però tampoc estan massa preocupats. No ho acabo d'entendre. Com reaccionaria jo si em diguessin que a Tarragona han arribat marcians? No tindria, com a mínim, una gran curiositat? Por? No estaria posant la ràdio, la tele, internet per veure les notícies?... Evidentment, l'any en que es va escriure el llibre no hi havia tots aquests mitjans, però és que la gent sembla passar tranquil·lament fins i tot del que diuen els diaris!!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKsbxsAq3Pn8MdgZSOIIGuSszM0hnPe1Ej_ZWRH6jf9PjBc-joE2POpAzNJL_ZvogGZMkaWlI_5u90iNLzZmG3tFGQmg-jym2lVQBKStEZb6QAQUekUjxPFli-eXiPUKDCELB_9IFxHWo/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKsbxsAq3Pn8MdgZSOIIGuSszM0hnPe1Ej_ZWRH6jf9PjBc-joE2POpAzNJL_ZvogGZMkaWlI_5u90iNLzZmG3tFGQmg-jym2lVQBKStEZb6QAQUekUjxPFli-eXiPUKDCELB_9IFxHWo/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
Ja han arribat més naus en forma de cilindres, com la primera. Al principi, els humans, veient que els marcians semblen tenir problemes de mobilitat amb la nostra atmosfera, creuen que els costarà sortir del forat on ha anat a parar el cilindre. Envien una delegació de pau per poder-hi parlar però, sorprenentment, els extraterrestres tenen com una mena de naus individuals que, tot i que ells tinguin dificultat de moviments, poden desplaçar-se perfectament en aquesta mena de trípodes amb caputxó metàl·lic. Amb aquesta mena d'artefactes, altíssims (en algun punt del llibre parla de trenta metres d'alçada) es desplacen amb rapidesa d'un lloc a l'altre i, sense cap ganes d'establir relacions amb els habitants de la Terra, comencen a destruir el que tenen al seu voltant. Disposen d'una mena de raig calòric que fa que tot cremi.<br />
<br />
L'exèrcit aconsegueix derribar una d'aquestes "bèsties", però les altres avancen direcció Londres sembrant destrucció i foc per allí on passen.<br />
<br />
El protagonista de la història ha deixat la seva dona amb uns amics però ara, justament el que vol fer és anar a buscar-la per fugir més lluny encara. Ho aconseguirà? Tindran per fi les grans ciutats del món informació del que està passant a un racó d'Anglaterra? Com reaccionarà la gent?... Això ho anirem veient als propers blocs de lectura... No us els perdeu! ;-)Unknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-70234453913806996292016-08-08T09:00:00.000+02:002016-08-12T13:06:01.229+02:00La guerra dels mons (H. G. Wells) [Presentació]<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://images.justcollecting.com/large/M1576/PIC1000069549/DRCYIWEHEL.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://images.justcollecting.com/large/M1576/PIC1000069549/DRCYIWEHEL.JPG" width="260" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera edició (1898)</td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Comencem ara i aquí la lectura conjunta de <b>"LA GUERRA DELS MONS"</b>, una obra escrita per l'escriptor anglès <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/H.G._Wells" target="_blank">H. G. Wells (1866 - 1946)</a> publicada per primera vegada en forma de llibre, el que veiem encapçalant aquest post, l'any 1898 per l'editorial de William Heinemann de Londres però que prèviament ja havia aparegut com una sèrie de nou capítols a "Pearson's Magazine" entre els mesos d'abril a desembre de 1897.</div><br />
<table border="0" style="width: 100%;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://blogs.bodleian.ox.ac.uk/maps/wp-content/uploads/sites/143/2016/05/titlepg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogs.bodleian.ox.ac.uk/maps/wp-content/uploads/sites/143/2016/05/titlepg.jpg" height="225" width="150"></a></td><td style="text-align: center;"><a href="http://blogs.bodleian.ox.ac.uk/maps/wp-content/uploads/sites/143/2016/05/page.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogs.bodleian.ox.ac.uk/maps/wp-content/uploads/sites/143/2016/05/page.jpg" height="225" width="150"></a></td><td style="text-align: center;"><a href="https://farm6.staticflickr.com/5611/15523195125_9d81890e68_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://farm6.staticflickr.com/5611/15523195125_9d81890e68_o.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://farm6.staticflickr.com/5608/15522799382_5c06afe4ac_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://farm6.staticflickr.com/5608/15522799382_5c06afe4ac_o.jpg" width="150" /></a></td><td style="text-align: center;"><a href="https://farm6.staticflickr.com/5614/15522789642_d069cf5cc2_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://farm6.staticflickr.com/5614/15522789642_d069cf5cc2_o.jpg" width="150" /></a></td><td style="text-align: center;"><a href="https://farm4.staticflickr.com/3932/15523172975_5189a38ac8_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://farm4.staticflickr.com/3932/15523172975_5189a38ac8_o.jpg" width="150" /></a></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">Aquesta novel·la és un clàssic de la literatura de ciència-ficció que conté la primera descripció coneguda d'una invasió extraterrestre de la Terra, per això ha servit de base a les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea que han omplert milers de pàgines dels llibres d'aquest gènere de tots els temps.<br />
<br />
La mateixa obra de Wells ha estat també profusament versionada, havent-se'n fet adaptacions per cinema, ràdio, televisió, còmics, videojocs...<br />
<br />
Pel que fa al cinema en destaquen dues versions. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_guerra_dels_mons_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1953)" target="_blank">La primera</a> va ser dirigida el 1953 per Byron Haskin i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_guerra_dels_mons_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_2005)" target="_blank">la segona</a>, més recent, la va dirigir Steven Spielberg l'any 2005. Aquest vídeo de Youtube les compara:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/XXHfd7RFGFw?rel=0" width="560"></iframe><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;">Però sens dubte, les adaptacions que han tingut més repercussió són les que s'han fet per a la ràdio. En destaquem també dues: <br />
<br />
Comencem amb la que va tenir conseqüències més tràgiques. El dissabte 12 de febrer de 1949 l'emissora equatoriana "Radio Quito" va informar d'un suposat atac extraterrestre i d'un núvol de gas tòxic que s'apropava a la capital. El pànic s'estengué entre els oients que, quan van descobrir que es tractava només d'un ràdio-teatre basat en una novel·la de ciència-ficció, van entrar en còlera i van incendiar l'edifici de la ràdio. La policia, ofesa també per la "broma", no va prestar cap ajuda i cinc persones van morir entre les flames. L'emissió es va interrompre només uns 20 minuts després de començar però en va haver prou per causar aquests aldarulls i més d'un suïcidi.<br />
<br />
L'altra adaptació radiofònica de la novel·la que hem de comentar és la primera i la més coneguda. Ens referim, evidentment, a la que havia fet <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Orson_Welles" target="_blank">Orson Welles (1915-1985)</a> gairebé una dècada abans. El 30 d'octubre de 1938, la nit de Halloween, Welles i els components del Mercury Theatre van radiar per l'emissora nord-americana CBS un guió basat en aquest llibre. En forma de noticiari, els oients van poder escoltar durant una hora com havien caigut uns meteorits dels quals sortien unes naus marcianes que derrotaven l'exercit americà, impotent davant uns suposats "raigs de calor" i "núvols de gasos verinosos". Al principi del programa es va explicar que es tractava d'una dramatització de l'obra de H. G. Wells però això no va evitar que es creés una alarma general a tot el país perquè molta gent es va creure que la suposada invasió alienígena era ben real.<br />
<br />
Aquest altre vídeo, conté la versió completa d'aquell guió traduït a l'espanyol en ocasió del 70è aniversari de la primera emissió:</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/84P9-Z6lzIg?rel=0" width="560"></iframe><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;">Tornant a l'obra literària, dir que la novel·la està dividida en dos llibres que tenen 17 i 10 capítols respectivament. Pel que fa al nombre de pàgines, resulta que el Llibre Primer ocupa aproximadament el doble d'espai que el Llibre Segon. Això ens permet respectar la divisió feta per l'autor i repartir-nos la lectura en tres blocs de la següent manera (cada color representa un bloc de lectura):<br />
<br />
<b>ÍNDEX</b><br />
<br />
<span style="color: red;">LLIBRE PRIMER - La vinguda dels marcians<br />
1.- La vigília de la guerra<br />
2.- L'estrella fugaç<br />
3.- Als terrenys comunals de Horsell<br />
4.- La tapa del cilindre es desenrosca<br />
5.- El raig calorífic<br />
6.- El raig calorífic a la carretera de Chobham<br />
7.- Com vaig arribar a casa meva<br />
8.- Divendres a la nit<br />
9.- La lluita comença<br />
10.- Sota la tempesta<br />
11.- A la finestra</span><br />
<br />
<span style="color: #38761d;">12.- El que jo vaig veure de la destrucció de Weybridge i Shepperton<br />
13.- Com vaig ensopegar-me amb el vicari<br />
14.- A Londres<br />
15.- El que havia succeït a Surrey<br />
16.- La fugida de Londres<br />
17.- El "fill del tro"</span><br />
<br />
<span style="color: #0b5394;">LLIBRE SEGON - La terra sota el domini dels marcians<br />
1.- Sota els peus<br />
2.- El que vam veure des de la casa arruïnada<br />
3.- Els dies d'empresonament<br />
4.- La mort del vicari<br />
5.- La quietud<br />
6.- La feina de quinze dies<br />
7.- L'home del pujol de Putney<br />
8.- Londres mort<br />
9.- Ruïnes<br />
10.- Epíleg</span><br />
<br />
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))<br />
<br />
</div>McAbeuhttp://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7452835470247735049.post-77449493424143341972016-07-20T13:14:00.000+02:002016-07-20T13:39:05.846+02:00Peter Pan, de J. M. Barrie.- Tercer i darrer bloc de lectura.Amb tan sols dos dies de retard sobre la data de lliurament (la darrera data fixada, vull dir, clar) em disposo a fer un post ben estrany ja que serà molt curtet, gairebé tot imatges, però anirà complementat amb un primer comentari ple d'spoilers. Ho dic perquè, clar, si en aquest post poso el desenllaç a la vista de tothom ja m'hauré carregat una història d'aventures...<br />
<br />
Així doncs, resulta que navegant per poder fer aquesta magnífica entrada, he trobat una pel·li de l'any 2003. N'he mirat alguns trossos i, sincerament, la sensació és que no és massa fidel al llibre. Per posar un exemple: Surten escenes de la Wendy a l'escola on un professorat molt rígid la renya i la castiga per fer dibuixos fantasiosos (on surt en Peter). També es dóna a entendre que la família Darling són molt durs en l'educació dels seus fills i que per això ells tenen ganes de marxar de casa. Sincerament, jo no he vist res d'això en el llibre; és més, el que he vist és justament el contrari: Els pares Darling estimen molt els seus fills (que estiguin tan sonats com per tenir una gossa de mainadera no invalida gens ni mica la meva afirmació) i de problemes a l'escola ni se'n parla. A més, entre els dos protagonistes, adolescents, hi ha tota l'estona com una mena de "tensió sexual" que en el llibre he vist com quelcom molt més infantil. <br />
<br />
El que ja no és tan infantil (en el llibre) i ho menciono aquí perquè en MAC ja ho va dir al seu post, és la quantitat de violència que surt en el llibre. I el masclisme, queda, al final, encara molt més marcat.<br />
<br />
Anem a per les fotos...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibWvDv_bOCP2NrAfUeENtoFZY_6kdVsue7mpjiWTSoMrlj_bo4_1CclRARschoQ40v9PY0R6FMiH8P9uf18I-hDFYf7Qv9ZKSUr5nb3ST06bftEl4PpL3M9OOrscUISc53qP3Z3SQPRdM/s1600/Peter+Pan.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="337" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibWvDv_bOCP2NrAfUeENtoFZY_6kdVsue7mpjiWTSoMrlj_bo4_1CclRARschoQ40v9PY0R6FMiH8P9uf18I-hDFYf7Qv9ZKSUr5nb3ST06bftEl4PpL3M9OOrscUISc53qP3Z3SQPRdM/s400/Peter+Pan.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Peter Pan</span></td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUc9he9dRVWhvt0ATAkva1c0hGEcsa2RHe6NCHsAVq5EsvJnUFxdhXv0Ko3C0IXx10nyvwx1DKtzR0vC0Osgg6PNW9gbWZa8oI8Uh3gOpYnbBGevtkFHxPAlYomhK41vtDbapuFMpXeMg/s1600/Wendy.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="340" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUc9he9dRVWhvt0ATAkva1c0hGEcsa2RHe6NCHsAVq5EsvJnUFxdhXv0Ko3C0IXx10nyvwx1DKtzR0vC0Osgg6PNW9gbWZa8oI8Uh3gOpYnbBGevtkFHxPAlYomhK41vtDbapuFMpXeMg/s400/Wendy.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Wendy Darling</span></td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMpI-NDhzgktOzkRWYEn7f5uld7IcJ5c4FbyZuepWsg6RrtEVszqh1i0-GmXRycI-Cke8YTjhWSUnw-ujAyr1FzOvgfD5h5q5torNlAlLCjDau4ZY1jNg7oSvdIqxQ890TCmufiOTd98/s1600/Vaixell+pirata.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWMpI-NDhzgktOzkRWYEn7f5uld7IcJ5c4FbyZuepWsg6RrtEVszqh1i0-GmXRycI-Cke8YTjhWSUnw-ujAyr1FzOvgfD5h5q5torNlAlLCjDau4ZY1jNg7oSvdIqxQ890TCmufiOTd98/s400/Vaixell+pirata.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Vaixell pirata</span></td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjotGJ7vK3Zlj2LAut_56qKbBjoLE6C0Z4AYM1nxI9ONsyx0RKzGJApclFdKW31_bFZqrJ1o7gRbOGw3EDnWIOlWCkGyr8yZ4CSYD_zHd5CK6fqR2n9uLvOQMSTx5A-aVBBuU9E5P7u8I/s1600/Neverland.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjotGJ7vK3Zlj2LAut_56qKbBjoLE6C0Z4AYM1nxI9ONsyx0RKzGJApclFdKW31_bFZqrJ1o7gRbOGw3EDnWIOlWCkGyr8yZ4CSYD_zHd5CK6fqR2n9uLvOQMSTx5A-aVBBuU9E5P7u8I/s400/Neverland.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Illa de Mai Més</span></td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGhxfWGeAo3euOePWiY99CrfeQVjy9y6zwNQxvxP2-EQhhvRxp9i6fGWoiri4KE2OC84TfrZOLaY04LcS_XyDIw3yoRmG3SsZb-MZL_UzYGusB8WFeRcWBBoDo-GC3RhXSYlGDBmTTEtQ/s1600/Capit%25C3%25A0+pirata.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGhxfWGeAo3euOePWiY99CrfeQVjy9y6zwNQxvxP2-EQhhvRxp9i6fGWoiri4KE2OC84TfrZOLaY04LcS_XyDIw3yoRmG3SsZb-MZL_UzYGusB8WFeRcWBBoDo-GC3RhXSYlGDBmTTEtQ/s400/Capit%25C3%25A0+pirata.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Capità "Ganxut"</span></td></tr>
</tbody></table>Unknownnoreply@blogger.com9