Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [IV]

Quart bloc de lectura.
Part IV - Viatge al país dels Huyhnhnms (12 capítols)

El "Viatge al país dels Huyhnhnms" és l'últim viatge de Gulliver. Es tracta d'una illa de gran extensió situada a prop de Nova Holanda (l'actual Austràlia) que està habitada pels "huyhnhnms" (criatures racionals i intel·ligents amb aspecte de cavall) i els "yahú" (éssers humans poc evolucionats mancats de cap nivell intel·lectual). Aquí els teniu tots dos:

Gulliver parlant amb un huyhnhnm

Gulliver descobreix els yahús

Sobre aquests noms, copio a continuació la nota que Josep Farran i Mayoral (1883·1955) va incloure en la primera edició d'aquesta obra al català ("Viatges de Gulliver: viatge a Lil·liput, viatge a Brobdingnag, viatge al país dels Huyhnhnms" / Biblioteca literària, nº 64 / Ed. Catalana - 1923) que ell va traduir:
Swift tenia un talent extraordinari a inventar llenguatges imaginaris com ho proven els noms de persones i coses escampats pels seus "Viatges". Els inventats per aquest viatge imiten el renill dels cavalls. Els havem adaptats a la nostra ortografia. Les H han de ser aspirades com en anglès i alemany. [N. del T.]

En aquesta quarta part de la novel·la és on l'autor deixa més de banda les "aventures" per centrar-se en la crítica a la condició humana. Mentre els yahús encarnen tots els vicis que l'autor atribueix als humans (l'avarícia, l'egoisme, l'agressivitat...), els huyhnhnms són tan racionals que fins i tot desconeixen el mot "mentida" ja que ells creuen que l'ús de la paraula era per tal de fer-nos entendre els uns dels altres i de rebre informació dels esdeveniments; ara bé, si algú deia "la cosa que no era", aquestes finalitats eren fallides, perquè aleshores "jo no puc dir pròpiament que entenc el que així parla, i estic tan lluny de rebre'n informació, que em deixa pitjor que en la ignorància...".
Aquest "món al revés" serveix a Swift per fer una repassada molt crítica a estaments com la judicatura, l'advocacia, la política i altres, fent evidents així els defectes que, al seu parer, té la societat de la seva època.

Una vegada acabat el llibre queda ben clar, com ja hem anat comentant, que "Els viatges de Gulliver" va més enllà de la novel·la d'aventures divertides que potser ens esperàvem trobar veient les diverses adaptacions que se n'han fet i que hem comprovat que estan molt allunyades de l'original. Pel que fa a mi, estic ben satisfet d'haver llegit la versió completa tal com l'autor la va escriure fa gairebé 300 anys.

Tot i així, vull acabar aquesta lectura conjunta tal com la vam començar i vull enllaçar a continuació una altra adaptació de l'obra de Swift. No perquè aquesta sigui més fidedigna, ben al contrari, sinó perquè és la primera que es va fer en cinema. Aquí teniu el vídeo complet de "Le voyage de Gulliver à Lilliput et chez les géants", una pel·lícula muda de quatre minuts feta l'any 1902 per Georges Méliès. Tota una joia.

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (segona part)

Doncs bé... vist el rotllo que vaig posar ahir (em va venir un atac d'inspiració) avui crec que he de ser més moderada... A veure si ho aconsegueixo.

Recordem que teníem el nostre amic Gulliver visitant l'Acadèmia i a un munt de savis i persones que treballaven per millorar-ho tot.

Aquesta meravella d'aquí dalt era una màquina que, mitjançant combinacions, produïa frases que, després d'unir-les (un munt d'escribes prenien nota dels resultats) oferiria al món una col·lecció complerta en el saber de les ciències i les arts. (em recorda la màquina de la Pilar Rahola, el TOPICÒGRAF, però més manual... hehehe

Un dels millors trossos del llibre:

"En la escuela de proyectistas políticos pasé un mal rato. Los profesores parecían, a mi juicio, haber perdido el suyo, y fue una escena que me entristece siempre que la recuerdo. Aquellos desgraciados ideaban planes para persuadir a los monarcas de que escogieran a sus predilectos en función de su sabiduría, capacidad e integridad; enseñaran a los ministros a tener en cuenta el bien público, recompensaran el mérito, las grandes aptitudes y los servicios eminentes; instruyeran a los soberanos sobre cuáles son sus verdaderos intereses, asentándolos en los mismos cimientos que los de su pueblo; emplearan a personas capacitadas para desempeñar esos puestos, además de muchas otras cosas, imposibles e ilusorias, que jamás habrían entrado en cabeza humana alguna."

Més endavant, entre unes idees per millorar el Senat diu...

"Disponía igualmente que a cada senador del gran consejo de una nación, una vez expresada y argumentada su opinión, se le obligase a votar justamente en sentido contrario, pues si esto se hiciera así, el resultado beneficiaría infaliblemente al bien público"

Estem en una part del llibre en que cada pàgina aporta quelcom interessant i curiós. Tan sols estic posant una petita part... però deixem-ho ja. Gulliver té ganes de tornar a Anglaterra i per això  ha d'anar a Legado i arribar a Maldonada on hi ha el port. Mentre espera un vaixell que el porti al Japó (a mi aquest detall no em va agradar. Que es connecti la narració amb un lloc real i existent, com és Japó, em fa preguntar que, si hi ha tracte entre japonesos i totes aquestes races de les que estem parlant, el seu coneixement no hauria de ser estrany per la resta d'Europa de l'època... però va, li perdonarem a en Swift)... deia que, mentre espera, va a passar una curta estada a Glubbdrubdrib, o la "Illa dels Mags". El governador és un nigromant que té el poder de fer tornar els morts de l'època que sigui i aquí en Gulliver passa uns quants dies parlant amb personatges històrics de tot tipus (filòsofs, pensadors, polítics, nobles). És un apartat molt curiós.

"Tres reyes me aseguraron que en el transcurso de su reinado jamás dieron cargo alguno a personas de mérito, salvo por error o por deslealtad de algun ministro en quien confiaban, ni lo harían si vivieran otra vez. Me daban como razón poderosa la de que el trono real no podía sostenerse sin corrupción, porque ese carácter positivo, firme y tenaz que la virtud comunica a los hombres era un obstáculo permanente para los asuntos públicos"

Ara bé, el més impressionant de tot el llibre -de moment- és quan, sortint per fi de Maldonada i arribant a Luggnagg es fet allí presoner, hi passa tres mesos i coneix l'existència dels struldbrugs o immortals...

No, no explicaré les característiques ni la forma de vida d'aquesta gent immortal. Ja ho llegireu al llibre... després d'això, Gulliver ja pot seguir endavant i tornar a Anglaterra sense massa problemes... S'hi quedarà per fi? No escarmentarà i voldrà tornar a viatjar?... Això ja ho veurem al proper post! :-)

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (primera part)

Il·lustració del meu llibre, d'Editorial Juventud,
que dóna pas a la tercera part de l'obra.

Seguir avançant en la lectura d'aquest llibre és com endinsar-se en un món surrealista o, potser, just al contrari, en un món on l'autor, amb una gran clarividència, retrata la realitat sense miraments i ens la posa al davant ben crua com és (i difícil de digerir), tot i que de forma camuflada. És un prodigi d'imaginació tot el que el cap d'en Jonathan Swift és capaç d'inventar per aconseguir que ens veiem reflectits en un mirall. I el més curiós de tot (per no dir "trist") és que els seus relats són d'una rigorosa actualitat.

Si copiés tots els fragments que he estat marcant i subratllant aquests dies, el post em quedaria llarguíssim, però és que és tan bo que la temptació de fer-ho existeix. Bé, de fet, crec que partiré el post en dues parts. A publicar en dos dies seguits o sinó em passaré hores per "passar-lo aquí" :-)

Som-hi!

Una cosa sí que tinc clara, en Gullivert no sap estar-se quiet! Després d'haver passat una temporada entre entre els lil·liputencs i una segona, molt més llarga, entre éssers gegantins, i haver salvat la vida les dues ocasions, té més ganes de tornar-se a embarcar. Aquesta vegada els llocs visitats són molt diferents i els tipus de persones (tots de la mateixa mida) ben diversos.

Il·lustració del meu llibre, feta per Willy Pogany,
on veiem un mapa del primer lloc on anirà a parar en Gulliver

Després d'uns dies de viatge, arran d'uns conflictes al vaixell, en Samuel Gulliver és abandonat en un bot a la deriva. Arriba a unes illes petites i pot salvar la vida però la seva sorpresa serà majúscula quan, veient una gran ombra, aixeca la vista al cel i veu una illa flotant

Els de l'illa també el veuen a ell i, després d'estar-se observant, li llencen una cadena amb una cadira per a poder-lo pujar. Les persones que allí trobarà són molt rares, com a despistades, perden fàcilment el fil d'una conversa i sembla que el que més els importa en el món és la música i les matemàtiques. Per aconseguir que no es despistin tan sovint, tenen uns criats que, amb uns instruments semblants a unes maraques, els hi donen copets (hehehe què pesadets) a la boca o a les orelles, segons els toqui parlar o escoltar...

Com sempre, coneix al rei del lloc, que li dóna acollida i, també, li envien un mestre per a ensenyar-li l'idioma de l'illa. He de dir que la facilitat d'en Gulliver per aprendre idiomes és fascinant, que ja m'agradaria a mi!. Tot està com mal fet, les cases són guerxes... i és que, malgrat l'amor dels habitants de la zona per les matemàtiques, aquestes no les fan servir mai per a coses pràctiques -doncs seria com "rebaixar-les"- sinó per a resoldre uns sèrie de misteris i assumptes que els tenen molt preocupats. Viuen sempre pendents de si la Terra acabarà essent engolida pel Sol o si el Sol es refredarà i deixarà de donar calor a la Terra. Això no els deixa dormir tranquils, ni divertir-se. Al temps que no mostren interès per res més.

El rei li dóna permís per visitar allò que vulgui de l'illa. El primer lloc on anirà és la Cova dels Astrònoms, lloc des d'on, mitjançant un sistema d'imants, es fa navegar l'illa per determinades zones de l'espai, aquelles que queden per damunt dels dominis del rei a terra ferma. O sigui, que des de l'illa flotant, el rei controla altres territoris, també seus, i sobre els quals va sobrevolant.

Si algun territori no fa el que ha de fer -per exemple, es negués a pagar tributs- el rei el pot castigar fent volar l'illa fins damunt seu i privant-los, amb l'ombra que fa, dels beneficis de la llum del sol, tirant-los pedres gegantines, o, fins i tot, deixant caure l'illa sencera damunt d'ells. Malgrat això, una vegada un territori es va revoltar i, creant un sistema d'imants de defensa, van aconseguir controlar ells l'illa!

En tot cas, veient que allí ningú s'interessa massa per ell, el que vol és marxar... "había en la corte un gran señor, pariente cercano del rey y sólo por esta causa tratado con respeto. Estaba reconocido por todo el mundo como la persona más ingnorante i estúpida del reino. Había prestado servicios relevantes a la Corona y tenía grandes dotes naturales y adquiridas, era íntegro y honesto, pero con tan mal oído para la música, que sus detractores contaban que en la mayoría de las ocasiones llevaba el compás a contratiempo y que a sus profesores les era extraordinariamente difícil enseñarle a resolver los más sencillos problemas matemáticos. Este caballero me daba numerosas pruebas de aprecio y en varias ocasiones me hizo el honor de visitarme pidiéndome que le informase de los asuntos de Europa, sus leyes, costumbres, formas de ser y cultura de los distintos países por los que yo había viajado. Me escuchaba con gran atención y hacía coemntarios muy acertados sobre lo que yo decía. Por su rango tenia dos bateadores a su servicio, pero nunca se servía de ellox, excepto en la corte y en las visitas protocolarias, y cuando estábamos los dos solos les mandaba retirarse."

Gulliver demana a aquest home tan estrany que intercedeixi davant del rei perquè el deixi marxar, cosa que fa, tot i que trist, doncs apreciava al nostre amic viatger.

Així doncs, baixen a Gulliver al territori continental, a la seva capital, Lagado, Tot el que allí veu resulta estrany. Terres magnífiques però molt mal cultivades i és que l'afany per canviar-ho tot no sempre és encertat. Feia uns quaranta anys, alguns habitants de Lagado havien pujat a l'illa flotant i quan van tornar a baixar, van retornar amb pocs coneixements matemàtics, però totalment imbuïts de l'esperit voluble de la regió aèria. Aquestes persones van començar a desaprovar tot el que es feia al territori continental i es van dedicar a planificar les arts, ciències, idiomes i oficis sobre noves bases, aconseguint una patent reial per crear una Acadèmia de Projectistes a la capital. Aquesta extravagància es va anar imitant a altres ciutats del regne i ara totes tenen alguna d'aquestes acadèmies que estudien noves formes i regles per l'agricultura, la construcció, la indústria, l'artesania, etc. prometent resultats espectaculars. El problema és que cap dels projectes arriba a realitzar-se i, mentrestant, el país resta sense cultivar, les cases en ruïnes i la població sense aliments.

El conviden a visitar l'Acadèmia, on la quantitat de bestieses que arriba a veure són dignes de ser llegides i que fan venir ganes de reflexionar sobre que la modernitat per la modernitat o sigui, perquè sí, no sempre té que ser bona i que, moltes vegades, si les coses funcionen, no cal canviar-les.

"...llevaba ocho años estudiando un proyecto para extraer rayos de sol de los pepinos, que luego se envasarían en frascos cerrados herméticamente. Luego los dejarían salir en veranos crudos y destemplados para calentar el aire..."

"...un proyecto para transformar el excremento humano en el alimento original, separando sus diversos componentes, extranyendo el tinte que le da la bilis, sublimando el olor y retirando las sustancias producidas por la saliva..."

"...un nuevo métodopara edificar casas empezando por el tejado y trabajando en sentido descendente..."

A l'escola d'idiomes uns professors estudien com perfeccionar la llengua del seu propi país i una de les propostes és abolir completament les paraules. Val la pena llegir tot el sistema ideat per poder-se comunicar.

"Estuve en la escuela de matemáticas, donde el profesor enseñaba a sus alumnos según un método difícilmente imaginable en Europa. El problema y su resolución se escribían en una hoja delgada con una tinta que contenía un colorante cefálico. El estudiante tenía que tragarse esto en ayunas y no tomar durante los tres días siguientes más que pan i agua. Cuando se digería la oblea el colorante subía al cerebro llevando la proposición. Pero hasta ahora el éxito no ha acompañado al sistema, en parte por algún error en la composición o en la dosis y en parte por la perversidad de los estudiantes a quienes resultan de tal modo nauseabundas aquellas bolitas que generalmente las disimulan en la buca y las vomitan antes de que puedan hacer efecto. Y tampoco ha podido persuadírseles hasta ahora de que practiquen la larga abstinencia que requiere la receta"

(Fi de la primera part del post)

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [II]

Segon bloc de lectura.
Part II - Viatge a Brobdingnag (8 capítols)

El "Viatge a Brobdingnag" és el segon viatge de Gulliver. En aquesta ocasió, el protagonista d'aquestes aventures arriba a una península situada al nord-oest del continent americà que ocupa la major part de l'oceà Pacífic Nord. Aquesta terra està habitada per gegants que a Gulliver li semblen tan alts com un campanar ordinari i que amb cada gambada abastaven unes deu iardes (9'14 metres). Evidentment, els animals, les plantes i tot el que hi ha en aquell país és també gegant als ulls de Gulliver en la mateixa proporció: Rates que tenen la grandària d'un gos mastí amb cues que mesuren dues iardes menys una polzada de llargària (1'80 metres), mosques tan grosses com una alosa de Dunstable (ciutat del Regne Unit), vespes tan grans com perdius amb fiblons d'una polzada i mitja de llargs (uns 4 cm) i punxeguts com agulles, passerells més grans que un cigne d'Anglaterra, calamarsa com pilotes de tennis, una espineta (instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit) que tenia prop de seixanta peus (18'28 metres) de llargada i cada tecla tenia gairebé un peu (30'48 cm) d'amplada, etc, etc...

Queda clar que, en aquestes condicions, la vida d'en Gulliver en aquest país dels gegants no pot ser gaire fàcil i així queda reflectit en les innombrables aventures que l'autor ens explica. No cal detallar-les aquí, que el millor és llegir-les al llibre, però us en faig un repàs mitjançant un recull d'il·lustracions de Thomas M. Balliet extretes d'una edició de la novel·la publicada l'any 1900 que he trobat a la wikipèdia:

Veient això ja podreu imaginar que a en Gulliver li passa de tot en aquest país dels gegants, però aquestes aventures que podríem qualificar de divertides (encara que el nostre protagonista no n'estaria d'acord en molts casos :-D) no són tot el que trobem al llegir aquest llibre. En aquesta segona part se m'ha incrementat la sensació que és ben veritat que Els viatges de Gulliver va més enllà d'un conte infantil o d'un llibre d'aventures. Això es nota força en alguns capítols ben concrets i, en aquest sentit, en destaco alguns molt concisament perquè, com ja he dit, és preferible llegir-los directament a la novel·la. Per exemple, n'hi ha que no són gens aptes per a menors com quan Gulliver ens parla de la seva relació amb les donzelles de la reina i sobretot amb una agradable i juganera noia de setze anys que m'utilitzava en altres menes de jocs, sobre els quals el lector m'excusarà d'entrar en detalls o quan, en un altre paràgraf, se'ns explica una execució per decapitació que fa brollar una quantitat de sang tan prodigiosa ... que arribava més amunt que el gran "Jet d'eau" de Versalles. Canviant de registre, igualment queda demostrat que aquesta obra no és un simple conte quan llegim les converses que Gulliver té amb el rei de Brobdingnag parlant de l'organització política i la història de la societat anglesa del seu temps; unes converses que, a ulls del rei, es podrien resumir com un munt de conspiracions, rebel·lions, assassinats, matances, revolucions, exilis, justament els pitjors efectes que l'avarícia, la parcialitat, la hipocresia, la perfídia, la crueltat, la ira, la follia, l'odi, l'enveja, la luxúria, la malvestat i l'ambició poden produir. Un bon retrat de la humanitat, fins i tot l'actual, no trobeu?.

Gulliver amb les donzelles de la reina

Gulliver i el rei de Brobdingnag

Aquesta multiplicitat de lectures, que ja havíem comentat en el post de presentació del llibre, m'està fent molt interessant aquesta novel·la que tinc moltes ganes de continuar llegint. Ho farem i en parlarem aquí, que encara queden dos blocs de lectura més...

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Primer bloc de lectura

Comencem amb els posts dels diferents blocs en que vàrem dividir la lectura d'aquest llibre. En aquest primer ens trobem amb les aventures que el navegant anglès Lemuel Gulliver. Bé, de fet jo l'anomeno navegant, tot i que la seva autèntica professió és la de metge però, atret per les aventures i el mar, s'embarca diverses vegades per exercir la feina per la que va estudiar dalt d'un vaixell.

He de dir que el llibre m'està agradant molt, tot i que, com ja suposava, no és la "forma" sinó el "contingut" el que més m'agrada. El llibre, com a tal, no és cap meravella literària, però la imaginació de l'autor i el fet de pensar que fa tres-cents anys que va ser escrit és el que més gràcia em fa.

Després d'una terrible tempesta, Lemuel Gulliver es desperta a una platja, lligat per milers de petites cordes que l'impedeixen moure's. No sap on ha arribat, però el que és evident és que els habitants d'aquell lloc són molt més petits que els humans "normals", fan uns 15 cm. de llarg. La resta, animals, arbres (tots més o menys com els que tenim al nostre món) mantenen una proporció de mida equivalent a la de les persones...

Gulliver aconsegueix donar-los a entendre que no és un ésser violent, que no els vol fer mal i, finalment, el deixen lliure, li proporcionen menjar i vestit. És curiosa la descripció de tot ja que, per la mida d'en Gulliver, un xai sencer podria ser com una oliveta per a nosaltres... imagineu la quantitat de bestiar que menja en un sol àpat!!

Però a part d'aquestes curiositats hi ha alguns comentaris molt interessants. En copiaré algun.

Al principi, quan la gent vol veure en Gulliver, al final s'han de fer torns i qui l'ha vist ja no pot tornar a posar-se a la cua "... dispuso que los que ya me habían visto se volviesen a sus casas... con lo que los secretarios de Estado percibieron grandes sobornos"

Més endavant, en Gulliver ajuda els seus nous veïns en una batalla contra els seus enemics de Blefuscu (l'altre imperi de l'Univers, segons creuen ells) però quan el gegant, un cop aconseguida una gran victòria, es nega a acabar d'aixafar els rivals. "Poco valen los mayores servicios prestados a los monarcas si se les pone en una balanza frente a una negativa a satisfacer su soberbia"

Mireu quines coses passaven ja fa tres-cents anys entre Liliput i Blefuscu: "Hay que advertir que los embajadores me hablaron por medio de un intérprete, pues los idiomas de ambos imperios son tan distintos entre sí como dos cualesquera de Europa, y cada nación se enorgullece de la antigüedad, belleza y energía de su propia lengua y siente un manifiesto desprecio por la de su vecino".

Són aquests comentaris irònics que fan que el llibre m'estigui agradant força.

Ara bé, trobar una mena d'embrió de "jubilació" em va fer moltíssima gràcia i és que a Liliput, quan algú es porta malament és castigat (com a tot arreu, clar. Encara que els càstigs puguin ser ben diferents) però també hi ha un sistema de compensació per algú que, al llarg de la seva vida sempre s'ha comportat bé i no ha delinquit mai: "Cualquiera que pueda probar convenientemente que ha observado estrictamente las leyes de su país durante setenta y tres lunas, tiene derecho a ciertos privilegios, de acuerdo con su rango y la condición, así como a una cantidad de dinero proporcional, de un fondo creado con este fin." Ei, que això està escrit l'any 1726!!

Lamentablement, també veurem que la corrupció no és res nou. Fins i tot a països on els habitants fan quinze centímetres d'alçada, se'n donen casos...

I bé, no diré res més. Tan sols que, finalment, per un munt d'enveges i embolics, en Gulliver ha d'acabar marxant. Pot fer-se a la mar arreglant les restes d'un vell bot que ha trobat i, amb molta sort, arribar allí on tothom és de la nostra mida.

Quines històries més li esperen a aquest metge navegant?