dijous, 24 d’abril del 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [II]

Segon bloc de lectura.
"PA I RAÏM"


"PA I RAÏM" de Josep Pla (Editorial Selecta - 1951)

Aquest relat de Josep Pla, inclòs originàriament en el recull "Aigua de Mar", està protagonitzat pel mateix autor que ens explica la història en primera persona i per un contrabandista empordanès a qui tothom anomena Pa i raïm.
"... heu de saber que això de parlar amb un home a qui diuen Pa i Raïm fa molta gràcia. Teniu un motiu molt bonic, però molt estrany.
- Què hi farem?. Al meu pare, ja l'hi deien, i a mi m'ha quedat..."

Pa amb raïm - Corpus  Culinari Català - Gastroteca.cat

Però jo diria que el verdader protagonista és el paisatge de l'Empordà que en Pla descriu d'una manera magistral. Una part important de l'acció transcorre a la cala Es Jonquet situada a la badia Guillola a prop de Cadaqués.
"... La badia de Guillola és molt solitària, perquè els pescadors la naveguen de punta a punta, anant o venint entre Cap de Creus i de la Mar d'Amunt; però aquesta solitud i aquest silenci semblen tenir al Jonquet una qualitat especial donada per la pura felicitat indiferent que semblen posseir la mar i la terra..."

Cala Jonquet (Cadaqués - Alt Empordà)

A aquesta cala, hi va sovint a passejar en Josep Pla i és en un d'aquests passeigs en ple mes de novembre on hi veu un vaixell fondejat. És un fet estrany donat que a l'hivern, el Jonquet no ofereix gaire abric quan bufa el vent. En Pla doncs s'estranya de veure-l'hi i, encara més, quan de tornada al poble, es troba en Pa i Raïm que assabentat ja de la presència d'aquella balandra forastera, n'està tan preocupat que arriba fins al punt de demanar ajuda al propi Josep Pla.
"... ¿vol creure que tinc més confiança en vostè, que fa tres o quatre hores que conec, que en aquesta gent? Sí, vostè seria l'home indicat.
- Indicat per a què? ¿Voleu fer el favor d'explicar-vos?
- Indicat per a vigilar l'embarcació del Jonquet, ...

Balandra (Veler d’un sol arbre que hissa una vela de tallant i un o més flocs)

No cal dir que en Josep Pla accepta l'encàrrec, sinó no hi hauria relat, i així mentre avancem en la lectura anirem coneixent més coses de Pa i Raïm, de la seva feina de contrabandista, d'on ve aquell vaixell misteriós i qui són els seus tripulants i, és clar, quin desenllaç tindrà tota aquesta història.
En parlarem als comentaris!.


dimecres, 9 d’abril del 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Primer relat "Un de Begur"

Començo, per fi, amb molt més retard del que hagués volgut, i demanant disculpes, amb als posts dedicats a cada un dels relats d'aquest recull.

No havia llegit fins ara res d'en Josep Pla i ho he fet amb un respecte molt gran i una mica de por, pensant que potser em trobaria amb un autor d'aquells que tenen un llenguatge exquisit però absolutament inaccessible per a una persona "normal" i m'ha agradat veure que no era així... bé, al menys no era així al principi. Intentaré explicar-me, i és que aquesta lectura m'ha deixat amb un sabor una mica estrany.

Vaig començar entusiasmada, a cada frase que llegia hagués dedicat un aplaudiment, em trobava amb descripcions magnífiques, originals i que, al mateix temps, entenia perfectament. L'autor recorda la seva adolescència i diu que, dels personatges que llavors va conèixer, n'hi ha dos dels quals conserva un record molt clar. I comença a parlar del primer, un músic ambulant. Aquí jo assaboria cada paraula i somreia a cada demostració d'habilitat narrativa. La descripció que fa del personatge és tot un luxe:

"A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre..."

Semblava que l'havien bullit!!... Us ho imagineu? Ho vaig trobar genial.

L'explicació segueix i, al menys per a mi, es fa molt interessant. M'agradava aquest músic i els seus costums d'aparèixer i "desaparèixer" després d'actuar, cobrar i passar la nit al lloc. Els comentaris irònics, de caire social, sobre que la gent l'ajudava perquè no empipava massa però que si s'hagués volgut quedar més dies potser s'hauria fet pesat.

Però, de cop, a la segona pàgina, ja ens deixa de parlar del músic i entra el segon personatge, un de Begur a qui deien el Miner i que era manc a conseqüència d'un accident per pescar amb explosius.

Pesca amb explosius a la Costa Brava
a la primera meitat del s. XX

La història també es presenta interessant, a aquest home, coneixedor perfecte de la costa de la zona, li ofereixen una feina en un submarí alemany i, mentre espera que el submarí el vagi a buscar, passa una temporada en un vaixell de pesca... i aquí em trobo ja amb el que jo em temia. Vocabulari complicat, paraules específiques que, qui entengui del tema (vaixells, pesca, mar) sabrà que volen dir, però jo no. I un cert aire de misteri, de coses que no es diuen clarament però que, potser, s'haurien de sobreentendre, que feia que jo passés tota l'estona preguntant-me si ja em quedava clar el que estava passant o si hi havia algun missatge que se m'escapava.

Submarí alemany U-14 de la Primera Guerra Mundial

Finalment arriba el submarí i no acabo de treure l'entrellat de quina feina fa allí exactament el nostre protagonista (només una vegada li pregunten alguna cosa sobre la costa). Això sí, les explicacions que fa sobre les sensacions que té el Miner dins el submarí, l'aire estrany que respira allí dins que fa que ni trobi bon gust al menjar... tot això ho torno a trobar magnífic, m'agrada, però no en puc acabar de gaudir perquè la sensació de que no estic entenent "el fons" del relat es manté fins al final, quan el submarí torpedeja un vaixell que anava ple de cavalls i el soroll dels animals intentant escapar, els cops de potes, renills frenètics dels pobres animals el fan plorar.

I, quan acabo, tinc la sensació de que no tinc prou "nivell" per llegir en Pla, que segur que se m'han escapat un munt de coses i que, al següent relat he d'intentar fer-ho millor.