Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Cinquè relat "Pensió a Cambridge Street"

Cambridge Street. Tot i que no correspon a l'època del relat.

Doncs bé, amb aquest relat, s'acaben els cinc dels que consta aquest recull que hem llegit. Insistiré de nou -ja que és quelcom que s'ha de remarcar- en com en són de bones dels descripcions d'en Pla i que, un cop acabada la lectura, em sento satisfeta d'haver-la fet. Ara bé, també diré que alguns dels relats els he trobat raríssims i que moltes vegades m'he quedat amb la sensació -desagradable- de que no havia entès res. Que allí hi havia algun missatge de fons i que jo no l'havia vist. I això m'ha tornat a passar amb aquesta darrera història.

A l'últim conte, que passa tot ell a una pensió londinenca, allí ens trobem amb tres homes catalans, un d'ells acaba d'arribar i és el narrador de la història; els altres dos treballen a la City i fa ja força anys que viuen a dispesa. Es troben en aquella edat en que encara no són persones grans, però que la joventut "es va escapant" i, tot això, envoltat d'uns enyoraments cíclics de la seva terra. Els homes són força amics i al final un d'ells convenç a l'altre perquè demani en matrimoni a una altre dispesera, una noia molt amable i accessible amb tots els homes de la pensió... Tot plegat em deixa amb una sensació una mica surrealista.

De fet, sóc perfectament capaç d'imaginar-me en Pla escrivint tot això i rient d'amagatotis pensant en els esforçats intents de comprendre tota la història que faríem els lectors. I consti que això ho dic amb el màxim dels respectes envers l'autor ja que, deixant de banda la història en sí -que crec que no he entès- hi ha passatges memorables, per exemple:

"Tàpies portava un bigoti retallat i el seu ideal era l'estalvi. Per quins camins havia estat portat a aquesta conclusió, en virtut de quin mecanisme havia arribat a professar aquest ideal, ho vaig ignorar sempre, i ho ignoro encara. Era un bon estalviador, en el sentit que estalviava en virtut de la seva pròpia vida inconscient, vull dir, sense necessitat de deliberar. Probablement el Pare Etern, en el moment de donar-li la puntada de peu a l'anca -en el moment d'iniciar-se la seva combustió física, dirien els materialistes-, li digué ensenyant  un dit autoritari: "Tàpies, estalvia!". L'excel·lent amic començà a rodolar pels carrers i places d'aquest món d'una manera perfectament natural. Encara roda i encara estalvia complint el tracte imposat per la misteriosa llei que regula el fons de les persones humanes"

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [IV]

Quart bloc de lectura.
"UNA AVENTURA AL CANAL"

"LA VIDA AMARGA" de Josep Pla (Editorial Destino - 1967)

Comencem la segona part del llibre "Contraban i altres narracions" de Josep Pla, deixant enrere els contes de tema mariner extrets del volum "Aigua de Mar" per endinsar-nos en els relats de tema més cosmopolita originàriament publicats a "La Vida Amarga".
De les dues narracions d'aquest últim llibre que trobem en el recull que tenim entre mans, avui toca parlar de la primera d'elles que porta per títol "UNA AVENTURA AL CANAL".

En aquest relat, Josep Pla ens explica una història que troba en forma d'anotacions entre els papers del seu difunt amic Santaniol. Aquestes notes comencen quan en Santaniol es enviat a Londres per motius de feina, el nostre protagonista no s'adapta a aquella gran ciutat que no li agrada gens i hi viu amargat fins que un dia se li presenta una via d'escapament:
"Un dia vaig veure a la façana de la sucursal del Midland Bank a Victoria Street, un anunci invitant a la gent a passar el final de setmana al nord de França. El vaig llegir tres o quatre vegades seguides, fascinat. Aquella invitació em semblà la sortida d'una situació insuportable..."

Victoria Street - Londres (Regne Unit) - Primera dècada del s.XX

Santaniol aprofita aquesta oportunitat i no tarda a embarcar-se cap a França. Com que, per qüestions econòmiques, no pot fer-hi unes grans vacances decideix no anar gaire lluny:
"... vaig baixar dissabte a l'estació marítima de Calais i, en lloc de prendre un tren o altre dels nombrosos que hi havia a l'estació, vaig fer cap a la vila, amb una petita maleta a la mà..."

Estació Marítima - Calais (França) - Primera dècada del s.XX

Aquest primer viatge resultà, en paraules del mateix Santaniol, "d'una total exigüitat" però com que l'alternativa era sofrir el tedi de quedar-se a Londres, el nostre protagonista el va anar repetint durant una llarga temporada. Anà coneixent, doncs, aquella vila i així es feu client del restaurant de Monsieur Georges:
"... De la petita terrassa del restaurant -si plovia, de darrere els vidres- s'oferia un espectacle molt bonic. La plaça d'Armes de Calais, com moltes places antigues de les ciutats del nord, m'encanta. Les cases, altes i primes, acabades en pinyó agut del teulat de pissarra ribetejat de negre, amb les façanes picades de finestres menudes, irregulars i mofetes, brutes d'escorrialles de pluja i de neu, tenen una vivacitat popular i picant..."

Plaça d'Armes - Calais (França)

En aquell restaurant, a part de descobrir "l'odi que els ciutadans de Calais senten pel famós grup escultòric de Rodin que recorda ... sis burgesos de la vila", també coneix altres clients habituals i, entre ells, una senyoreta. La coneixença amb aquesta noia, la Marta Dubois, va creixent fins que fan junts un viatge a Bruges (Bèlgica), el desenllaç del qual, tal com el de la resta de la història, haurem de descobrir en el relat de Josep Pla.
Ho farem i en parlarem als comentaris.

"Les six bourgeois" de Rodin - Calais (França)

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Tercer relat "Contraban"

En aquesta mena de repte amb mi mateixa sobre "com aconseguir batre el rècord de lectura lenta" ha arribat el moment de comentar el tercer relat.

És el més llarg i, de moment, el que més m'ha agradat. Potser és que ja em vaig acostumant al vocabulari mariner o potser els personatges m'han resultat més fàcils d'entendre (tot i que al final tampoc m'acaba de quedar clar si s'aconsegueix "l'objectiu" -crec que no-, ho he de confessar)

Aquesta no és la coberta de la edició que jo he llegit, però l'he posat perquè hi ha un dibuix del vaixell protagonista, el "Tramuntana". Resulta que -al menys segons explica el relat- en Josep Pla es va fer construir un vaixell al que va anomenar Tramuntana i que, després, per qüestions que no s'expliquen, el va haver de vendre. Temps després, el nou propietari es presenta a casa seva i li proposa embarcar-se amb ell i el seu cunyat, uns dies, per anar al sud de França... La cosa queda molt misteriosa però s'entén que van a fer contraban.

Tot comença aquí, a Es Pianc, a Cadaqués.

Deixant a part l'acció del relat (que, de fet, d'acció n'hi ha poca, tot i que passen moltes coses) he de dir que he tornat a gaudir moltíssim amb algunes de les descripcions que fa l'autor. Val la pena llegir el llibre per trobar-se paràgrafs com aquests:

"A la superfície, l'embat del vent sobre les aigües de l'estany creava una agitació confusa que desprenia un ruixim tèrbol que el vent s'emportava avall i que barrejava amb el remolí de pols de la sorra finíssima, fangosa, de les vores de l'estany i de la barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquós i de miríades de partícules de sorra cobrí ràpidament d'una capa finíssima el pont del bastiment i els nostres cossos insignificants. Quedàrem coberts d'una sarna mineral humida que projectà en els cabells, en els ulls, en la cara, una desagradable frisança. En realitat quedàrem immersos en una atmosfera de petites, solides, molècules flotants que el vent s'enduia fent una cortina de fum no pas gaire alta, però impenetrable a la mirada."

"Era la prehistòria pura, la naturalesa en cru, l'atzar absolut, la transmutació de  la terra i el mar".

Un amic que em va veure que duia aquest llibre a la bossa em va dir que llegint en Pla s'aprèn a escriure. Ho crec.

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [II]

Segon bloc de lectura.
"PA I RAÏM"

"PA I RAÏM" de Josep Pla (Editorial Selecta - 1951)

Aquest relat de Josep Pla, inclòs originàriament en el recull "Aigua de Mar", està protagonitzat pel mateix autor que ens explica la història en primera persona i per un contrabandista empordanès a qui tothom anomena Pa i raïm.
"... heu de saber que això de parlar amb un home a qui diuen Pa i Raïm fa molta gràcia. Teniu un motiu molt bonic, però molt estrany.
- Què hi farem?. Al meu pare, ja l'hi deien, i a mi m'ha quedat..."

Esmorzar de vinya - Pa amb raïm i Arengades

Però jo diria que el verdader protagonista és el paisatge de l'Empordà que en Pla descriu d'una manera magistral. Una part important de l'acció transcorre a la cala Es Jonquet situada a la badia Guillola a prop de Cadaqués.
"... La badia de Guillola és molt solitària, perquè els pescadors la naveguen de punta a punta, anant o venint entre Cap de Creus i de la Mar d'Amunt; però aquesta solitud i aquest silenci semblen tenir al Jonquet una qualitat especial donada per la pura felicitat indiferent que semblen posseir la mar i la terra..."

Cala Jonquet (Cadaqués - Alt Empordà)

A aquesta cala, hi va sovint a passejar en Josep Pla i és en un d'aquests passeigs en ple mes de novembre on hi veu un vaixell fondejat. És un fet estrany donat que a l'hivern, el Jonquet no ofereix gaire abric quan bufa el vent. En Pla doncs s'estranya de veure-l'hi i, encara més, quan de tornada al poble, es troba en Pa i Raïm que assabentat ja de la presència d'aquella balandra forastera, n'està tan preocupat que arriba fins al punt de demanar ajuda al propi Josep Pla.
"... ¿vol creure que tinc més confiança en vostè, que fa tres o quatre hores que conec, que en aquesta gent? Sí, vostè seria l'home indicat.
- Indicat per a què? ¿Voleu fer el favor d'explicar-vos?
- Indicat per a vigilar l'embarcació del Jonquet, ...

Balandra (Veler d’un sol arbre que hissa una vela de tallant i un o més flocs)

No cal dir que en Josep Pla accepta l'encàrrec, sinó no hi hauria relat, i així mentre avancem en la lectura anirem coneixent més coses de Pa i Raïm, de la seva feina de contrabandista, d'on ve aquell vaixell misteriós i qui són els seus tripulants i, és clar, quin desenllaç tindrà tota aquesta història.
En parlarem als comentaris!.

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Primer relat "Un de Begur"

Començo, per fi, amb molt més retard del que hagués volgut, i demanant disculpes, amb als posts dedicats a cada un dels relats d'aquest recull.

No havia llegit fins ara res d'en Josep Pla i ho he fet amb un respecte molt gran i una mica de por, pensant que potser em trobaria amb un autor d'aquells que tenen un llenguatge exquisit però absolutament inaccessible per a una persona "normal" i m'ha agradat veure que no era així... bé, al menys no era així al principi. Intentaré explicar-me, i és que aquesta lectura m'ha deixat amb un sabor una mica estrany.

Vaig començar entusiasmada, a cada frase que llegia hagués dedicat un aplaudiment, em trobava amb descripcions magnífiques, originals i que, al mateix temps, entenia perfectament. L'autor recorda la seva adolescència i diu que, dels personatges que llavors va conèixer, n'hi ha dos dels quals conserva un record molt clar. I comença a parlar del primer, un músic ambulant. Aquí jo assaboria cada paraula i somreia a cada demostració d'habilitat narrativa. La descripció que fa del personatge és tot un luxe:

"A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre..."

Semblava que l'havien bullit!!... Us ho imagineu? Ho vaig trobar genial.

L'explicació segueix i, al menys per a mi, es fa molt interessant. M'agradava aquest músic i els seus costums d'aparèixer i "desaparèixer" després d'actuar, cobrar i passar la nit al lloc. Els comentaris irònics, de caire social, sobre que la gent l'ajudava perquè no empipava massa però que si s'hagués volgut quedar més dies potser s'hauria fet pesat.

Però, de cop, a la segona pàgina, ja ens deixa de parlar del músic i entra el segon personatge, un de Begur a qui deien el Miner i que era manc a conseqüència d'un accident per pescar amb explosius.

Pesca amb explosius a la Costa Brava
a la primera meitat del s. XX

La història també es presenta interessant, a aquest home, coneixedor perfecte de la costa de la zona, li ofereixen una feina en un submarí alemany i, mentre espera que el submarí el vagi a buscar, passa una temporada en un vaixell de pesca... i aquí em trobo ja amb el que jo em temia. Vocabulari complicat, paraules específiques que, qui entengui del tema (vaixells, pesca, mar) sabrà que volen dir, però jo no. I un cert aire de misteri, de coses que no es diuen clarament però que, potser, s'haurien de sobreentendre, que feia que jo passés tota l'estona preguntant-me si ja em quedava clar el que estava passant o si hi havia algun missatge que se m'escapava.

Submarí alemany U-14 de la Primera Guerra Mundial

Finalment arriba el submarí i no acabo de treure l'entrellat de quina feina fa allí exactament el nostre protagonista (només una vegada li pregunten alguna cosa sobre la costa). Això sí, les explicacions que fa sobre les sensacions que té el Miner dins el submarí, l'aire estrany que respira allí dins que fa que ni trobi bon gust al menjar... tot això ho torno a trobar magnífic, m'agrada, però no en puc acabar de gaudir perquè la sensació de que no estic entenent "el fons" del relat es manté fins al final, quan el submarí torpedeja un vaixell que anava ple de cavalls i el soroll dels animals intentant escapar, els cops de potes, renills frenètics dels pobres animals el fan plorar.

I, quan acabo, tinc la sensació de que no tinc prou "nivell" per llegir en Pla, que segur que se m'han escapat un munt de coses i que, al següent relat he d'intentar fer-ho millor.

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [Presentació]

Comencem la lectura de "Contraban i altres narracions" de Josep Pla (1897 - 1981), considerat el prosista més important de la literatura catalana del segle XX. Aquest llibre que tenim entre mans, és un recull de cinc narracions curtes de l'autor procedents de dos dels seus llibres: "Aigua de mar" (Compost per deu narracions de joventut amb un alt caràcter autobiogràfic i articulista, considerades el nucli essencial de les seves narracions marineres. Fou publicat el 1966 com a segon volum de l'Obra Completa) i "La vida amarga" (Llibre de literatura narrativa però amb un fort component memorialístic fabulat, que recull 24 narracions. Fou publicat el 1967 com a sisè volum de l'Obra Completa)

Obra Completa de Josep Pla (Editorial Destino - 1966/1984)

En aquests dos volums de l'Obra Completa és on jo llegiré els relats que formen "Contraban i altres narracions" i d'on extrec uns fragments dels prefacis corresponents escrits pel mateix Josep Pla:

M'hauria agradat enormement poder dedicar-me a la literatura narrativa d'una manera sistemàtica. Vaig cultivar-la amb una certa vitalitat, fins a vint-i-cinc anys. Després, les necessitats de la vida m'incidiren en l'engranatge periodístic i en la dispersió ineluctable. [...] és un fet que la dispersió periodística, que en l'etapa infantil de l'activitat literària resulta una bona escola, esdevé, si hom no pot arribar a alliberar-se'n, una nosa pesada. No me n'he pogut alliberar encara i això fa que jo pensi, amb una gran nostàlgia, en aquests escrits de "Aigua de mar" com a possibilitats del que hauria pogut fer.
[...] aquests escrits -i en general tot el que jo he elaborat- constitueixen testimonis de successius moments i situacions de la meva vida, que formen part d'unes vastes memòries, d'una successió de reflexos de la meva insignificant però autèntica existència. (Josep Pla - O.C. nº2: "Aigua de mar" - 1966)

Aquest és un llibre de literatura narrativa, que és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, [...] En la concepció de la meva literatura narrativa, hi ha intervingut, notòriament, l'admiració que sento pels pintors holandesos de caràcter. He tractat de posar sobre el paper, escalonades, un seguit d'escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat. No sé pas si he arribat a un resultat. No podria pas assegurar-ho. Pures temptatives.... (Josep Pla - O.C. nº6: "La vida amarga" - 1967)

Com acabem de llegir, el mateix Josep Pla reconeix que aquests contes no són part gaire representativa de tot el conjunt de la seva literatura però si que ho són de la seva vessant més narrativa que, com ell mateix confessa, va practicar menys del que li hauria agradat. És per això que crec que val la pena llegir-los i així ho farem aquí mateix.

Aquest recull de 5 contes queda, com hem dit, dividit en dues parts definides pel llibre d'on han estat extrets. La primera són els tres relats que tracten el tema del mar i els dos següents són una mostra de l'experiència cosmopolita de l'autor, al llarg dels anys en que visqué fora de Catalunya com corresponsal de premsa a l'estranger. Aquestes narracions són:

[I]

- UN DE BEGUR

- PA I RAÏM

- CONTRABAN

[II]

- UNA AVENTURA AL CANAL

- PENSIÓ A CAMBRIDGE STREET

Pel que fa als posts de lectura, en podríem anar fent un per relat o potser n'hi hauria prou en fer-ne un parell seguint les dues parts en que es divideix el llibre. En parlem a mesura que l'anem llegint.