dilluns, 22 de febrer del 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [Presentació]

Primera edició (1726)

ELS VIATGES DE GULLIVER (Jonathan Swift - 1726), que a l'edició original portava (com veiem a la imatge que encapçala aquest post) el llarg títol de "Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells") és tot un clàssic de la literatura en anglès.

La novel·la és una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges típiques del s. XVIII on l'autor, tot explicant els fantàstics viatges de Gulliver, ens ofereix una sàtira dels costums anglesos de la seva època i de la naturalesa humana en general.

Aquest és el llibre que hem triat per encetar la "Temporada 2016" de lectures compartides en aquest blog. Una obra que, qui més qui menys, tothom coneix per les múltiples versions que se n'han fet:

- Llibres adaptats per a infants
Editorial Bruguera - 1964
Edicions Destino - 2014

- Espectacles de titelles


GÚLLIVER AL PAÍS DE LIL·LIPUT (Centre de Titelles de LLeida - 2011)


- Dibuixos animats


LOS VIAJES DE GULLIVER (Gulliver's Travels, 1939) - Completa


- Cinema


THE 3 WORLDS OF GULLIVER (Jack Sher, 1960) - Tràiler


LOS VIAJES DE GULLIVER (Gulliver's Travels, Rob Letterman, 2010) - Tràiler

Podríem arribar doncs, a la conclusió que coneixem de sobres la història i que llegir "ELS VIATGES DE GULLIVER" no ens aportarà res de nou. Però aquesta seria una conclusió errònia perquè el que més es coneix d'aquesta novel·la és només una part de la mateixa i moltes vegades ni això.

Tal com ens diu Marta Pessarrodona al pròleg de l'edició que jo llegiré ("Viatges de Gulliver" / MOLU nº 5 / Ed. 62 - 1981):
...Aquest llibre és una peça mestra de la misantropia i s'ha vist com una venjança de la humanitat el fet que els Viatges de Gulliver es consideri sovint un llibre per a infants, així com les mutilacions que ha sofert l'obra. No obstant això, mentre l'Alícia al país de les meravelles (1865), d'un misantrop posterior a Swift, Lewis Carroll, és un llibre per a infants perquè sempre que el llegim tornem a la infància (com observà tan encertadament Virginia Wolf), els Viatges de Gulliver és un bon llibre per a adults perquè és un magistral conte infantil. El repte que ens proposa és el de oferir-nos una fantasia que ens mena a una espècie de malson, del qual només despertem per a trobar-hi veritats inqüestionables. Podem llegir les aventures de Gulliver com una al·legoria política de l'època, com una burla dels llibres de viatges o com les reflexions d'un home conscient i preocupat pels abusos de la raó humana. En la seva multiplicitat, sens dubte, rau la seva grandesa, la qualitat d'obra mestra de tots els temps...


En conseqüència, el millor que podem fer és deixar-nos d'adaptacions i posar-nos a llegir la novel·la original. I justament això és el que ens disposem a fer en aquest blog a partir d'avui. El llibre de Jonathan Swift es divideix en quatre parts que expliquen sengles viatges del protagonista, aprofitarem doncs aquesta divisió per repartir els blocs de lectura en quatre posts de la següent manera:

1r. bloc - PART I: Viatge a Lil·liput

2n. bloc - PART II: Viatge a Brobdingnag

3r. bloc - PART III: Viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i Japó

4r. bloc - PART IV: Viatge al país dels Huyhnhnms

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dijous, 11 de febrer del 2016

Propostes de lectura 2016 (II)

Doncs bé, ha arribat el moment de fer la meva proposta de llibres. He de dir que, com la meva economia no em permet fer noves adquisicions en qualsevol moment (i el meu sant no és fins el quinze d’agost) i, d’altra banda, a la Biblioteca ja em deuen odiar perquè cada llibre que demano esgoto totes les pròrrogues (i ja hauré de demanar els llibres de la llista d’en MAC) el que he fet ha estat mirar per casa i a veure quins llibres que corren per aquí no he llegit i em faria gràcia fer-ho.

Seguint el model d’en MAC, també els posaré per antiguitat.- Em disculpareu que, de moment, no posi imatges, doncs he de marxar pitant. Tu, MAC, ja pots anar pensant i fer la teva tria que jo, quan pugui, animaré una mica el post amb les cobertes dels llibres, que queda molt més bonic :-)



1.- ROBINSON CRUSOE, de Daniel Defoe (1719)
Robinson Crusoe és una novel·la de l'escriptor Daniel Defoe, publicada per primer cop el 1719 i de vegades considerada la primera novel·la escrita en anglès. El llibre podria estar inspirat en el relat d'Alexander Selkirk, un mariner escocès que va passar molt de temps sol en l'arxipèlag Juan Fernández.
En el cas de la novel·la, es tracta d'una autobiografia fictícia del personatge del títol, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa remota. L'obra és una de les més venudes de la literatura abans del segle XX i va esdevenir un clàssic dels llibres d'aventures i la literatura juvenil.

2.- LOS VIAJES DE GULLIVER, de Jonathan Swift (1726)
Els viatges de Gulliver (títol complet Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735). Narra els viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l'època de l'autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l'època. És l'obra llarga més coneguda de Swift i tot un clàssic de la literatura en anglès.

3.- EMMA, de Jane Austen (1815)
Emma és una novel·la de Jane Austen publicada el 1815 que narra les aventures romàntiques de la protagonista fent d'alcavota dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. Publicada en tres volums i dedicada a l'aleshores príncep Jordi IV del Regne Unit, va ser un dels grans èxits de l'autora.

4.- VIAJE AL CENTRO DE LA TIERRA, de Julio Verne (1864)
Viatge al centre de la Terra (en francès: Voyage au centre de la Terre), és una novel·la de ciència-ficció i aventures, escrita el 1864 per Jules Verne, un dels escriptors francesos més famosos del segle XIX. Publicada originàriament en francès, l'obra conegué un èxit mundial que féu que es traduí a moltes llengües aviat. L'edició del 1867 comportà diversos canvis del text original i s'hi afegí dos capítols suplementaris.
La història se centra en un professor, que juntament amb el seu nebot i amb un guia, s'endinsen a través d'un volcà cap al "centre de la terra".

5.- PIGMALIÓN, de George Bernard Shaw (1919)
Pigmalió és una obra de teatre publicada el 1913 per Bernard Shaw. Té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, tot i que siguin moltes les seves qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica. Quan Bernard Shaw estrenà el seu Pygmalion l'any 1913 –inspirant-se en el mite clàssic de l'escultor xipriota que s'enamora de la seva estàtua, Galatea, a qui Afrodita dóna vida–, traslladà el mite en una societat moderna, la societat anglesa, que encara vivia les darreres ramalades de l'època victoriana. Pigmalió és una comèdia en la qual el llenguatge és l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure.

6.- EL VIEJO Y EL MAR, d’Ernest Hemingway (1951)
El vell i la mar (The Old Man and the Sea en anglès) és una novel·la escrita per Ernest Hemingway l'any 1951 a Cuba i publicada l'any 1952. Fou l'última gran obra de ficció escrita per Hemingway i publicada en vida seva. Es tracta d'una de les seves obres més famoses. L'argument se centra quasi exclusivament en Santiago, un vell pescador que lluita per pescar un marlí gegant enmig del corrent del Golf.
És àmpliament reconeguda com una de les obres de ficció més importants del segle XX, i ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Propostes de lectura 2016 (I)

Torna a ser l'hora de triar quines lectures compartirem en aquest blog durant el proper any. Pel 2016, continuarem llegint junts un llibre per trimestre i això fa un total de quatre llibres que escollirem d'entre una llista de propostes que ens farem nosaltres mateixos. En aquest post presento la meva part d'aquesta llista d'on l'ASSUMPTA haurà de triar dos llibres; el mateix que em tocarà fer a mi quan ella presenti la seva tria.

Enguany he seleccionat sis clàssics de la literatura universal. Llibres que tots coneixem però, com és el meu cas, que potser no hem llegit mai. Són llibres de gènere (teatre, aventures, terror, ciència-ficció...) i molt, molt coneguts. El més "modern" fa més de 100 anys que va ser escrit, així que ja va sent hora de donar-lis una oportunitat... almenys a dos d'ells. :-)

Aquí els teniu, ordenats per l'any de la seva primera edició:

L'AVAR
(Molière - 1668)


Avar. El personatge d'Harpagon no mereix cap altre qualificatiu. La seva cobdícia és extrema i només mira d'omplir-se les butxaques. Els seus fills n'esdevenen víctimes i els és imposat un matrimoni per interès. Però, el dringar del diner pot estar per sobre de les raons del cor? (Teatre. Comèdia de 5 actes en prosa).
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
(Lewis Carroll - 1865)


Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible: el país de les meravelles, habitat per un seguit d’animalons amb qui es relaciona com si fossin persones. La barreja de somni i realitat en un espai imaginari, ple de personatges fantàstics i d’objectes animats, va permetre a Lewis Carroll presentar una caricatura de les convencions socials que és, encara avui, una obra mestra divertidíssima, intel·ligent i captivadora.


DRÀCULA
(Bram Stoker - 1897)


Drácula és una novel·la sobre vampirs que mereix des del judici més elogiós (Oscar Wilde la qualificà com una de les millors novel·les de tots els temps) fins a la valoració més moderada (Montague Summer deia que “està admirablement elaborada i, si tota l’obra hagués mantingut el mateix nivell que la primera part, estaríem davant d’una autèntica obra mestra”), que ha estat traduïda a les llengües més importants del món i sobre la qual s’han fet nombroses versions cinematogràfiques i diverses representacions teatrals.




LA GUERRA DELS MONS
(H. G. Wells - 1898)


Més de cent anys després de la seva aparició, aquest llibre sobre una invasió extraterrestre continua fascinant els lectors, fins i tot si els coneixements científics de l'època s'han distanciat extraordinàriament dels nostres. L'autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l'habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció (gènere en el qual va despuntar especialment) amb els relats d'aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana.



PETER PAN
(James M. Barrie - 1911)


El personatge de Peter Pan es va presentar per primera vegada al públic en l'obra de teatre "Peter Pan: o el nen que no volia créixer", de l'escriptor escocès James M. Barrie, que es va estrenar a Londres el 1904. El 1911 Barrie transforma aquesta peça dramàtica en un llibre, neixia així un mite modern i universal de la cultura popular. Com tothom sap, és la història de tres nens anglesos que una nit, després de rebre la visita d'un estrany ésser que té poders màgics anomenat Peter Pan, surten volant amb ell fins a arribar al sorprenent país d'on procedeix: l'illa de Mai Més. Allà, acompanyats per la fada Campaneta, viuran divertides i perilloses aventures entre indis, feres i una banda de pirates sota les ordres del capità Garfi.
TARZAN DE LES MONES
(Edgar R. Burroughs - 1912)


Tot un clàssic de la novel·la d'aventures. Després de la mort de Lord i Lady Greystroke a la selva, el seu fill és adoptat per la Kala dins d'una tribu de simis, que el bateja com a Tarzan. Amb la seva intel·ligència i les ensenyances dels simis es convertirà en el senyor de la selva. Però el descobriment dels homes i l'arribada d'una jove blanca alterarà tota la seva existència.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.- Tercer i últim bloc de lectura

Doncs ha arribat el moment de fer el tercer post que tancarà els comentaris d’aquest llibre. Un llibre que em deixa un regust molt estrany. Així, a la primera, sense pensar-hi massa, puc dir que no m’ha agradat gens. És lent, molt lent, amb unes descripcions que no s’acaben mai; trist, depriment, angoixant, ple de morts i malalties, ple de decadència. Ple d’arbres grans i petits, vius i verds, però molts més de secs i morts, branques seques, branques que un nen petit fa servir per fer un barquet, branca assassina que serveix per treure la vida a un infant... fulles seques, i més varietats d’arbres, i branques esqueixades per un llamp, i vinga fulles i més fulles, i més arbres i més branques.

Malgrat això he de dir que em quedo amb les ganes de tornar-lo a llegir. Sí, sí, tal com ho dic. Llegir-lo en unes altres circumstàncies i és que aquesta vegada no he disposat de temps i calma per fer-ho bé. A més, quan anava per una mica més de la meitat em vaig veure en el compromís de llegir un llibre sobre la Fibromiàlgia –que m’interessava molt, però que jo volia llegir també amb calma- i després d’acabar amb el mirall. El resultat va ser que, per no deixar del tot “El mirall”, vaig haver de tornar el de la Fibromiàlgia sense acabar, havent-lo llegit al final mig en diagonal, i obligant-me a mi mateixa a córrer per poder tornar “El mirall” a temps a la Biblioteca. Un desastre.

Potser si el tornés a llegir, d’aquí uns anys, podria gaudir molt més de totes les simbologies que fa servir l’autora, em podria entretenir en les descripcions llargues i poètiques sense pensar això, que són llargues i assaborint el que siguin poètiques. Potser no em semblaria tan depriment i trobaria alguna escletxa de felicitat en algun personatge –escletxa que, en aquesta lectura, se m’ha escapat totalment-. I és que no sóc capaç de dir si, en aquesta novel·la, algú estima algú. Tot sembla un seguit d’interessos, bàsicament econòmics.



Ara bé, una història en la que un xiquet mor a mans dels seus germans, una noia –just l’assassina- mor caient del terrat i quedant clavada en una de les famoses branques d’arbre; una narració on no hi ha amor, ni respecte ni fidelitat entre cap dels matrimonis... o, no, potser sí, potser n’hi ha un... Un dels personatges –vidu!- havia estimat la seva dona; una família on la gran majoria de les minyones passen pel llit de l’amo, com podria acabar aquesta història? Doncs amb un fantasma que es manifesta en forma de teranyina i una rata. Una gran rata morta, mig podrida al forat d’un arbre.

Decididament, em quedo amb la Plaça del Diamant un milió de vegades.