dimecres, 24 de desembre del 2014

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [IV]

Quart bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
1.- Tornar a començar
2.- L'entorn familiar i els amics
3.- Evolució històrica de la cirurgia



Després d'acabada la guerra, la vida d'aquí seguia sent molt difícil. A més de les repressions polítiques i policials, hi havia manca de tot: restriccions elèctriques, d'aigua, targetes de racionament. A la pobresa natural en que quedava el país després de tantes calamitats, calia afegir-hi el començament de la guerra mundial, que gairebé va coincidir amb l'acabament de la nostra. A més, en el meu cas, jo havia estat expulsat dels meus llocs de treball habituals i sense possibilitat de tornar-hi; és a dir, em trobava en unes condicions que no eren òptimes per fundar una família i, sobretot, una com la nostra, en què cada any ens venia un nou infant.

Així comença la segona part de les memòries del Dr. Broggi i, per tant, aquest bloc de lectura. En aquests primers capítols ens explica com va transcórrer la seva vida en aquests anys i en les difícils condicions que deixa veure aquest paràgraf inicial. Llegim doncs, aspectes de la seva vida quotidiana: el seu casament, el naixement dels seus fills, les visites als sogres exiliats primer a França i després a Andorra, la seva feina en clíniques privades ja que tenia vetat l'exercici de la professió als hospitals, el canvi de domicili, les vacances, les converses amb familiars i amics...








Un d'aquests coneguts era el Dr. Rosenthal, un famós metge berlinès de l'època molt entès en assumptes internacionals amb el qual el Dr. Broggi tingué grans converses parlant, per exemple, de la secta dels essenis i el naixement de les religions monoteistes, però també de la situació política i social després de la segona guerra mundial:

Després d'aquella guerra terrible que havia costat tants milions de morts, amb la ruïna d'una gran part del món, i malgrat l'esperança que amb aquella s'acabarien les guerres i els despotismes i s'imposarien arreu els principis de llibertat i justícia, s'acabà deixant les coses igual o pitjor que abans, amb el món dividit en dues superpotències, amb dos models de societat diferent, amb la impossibilitat d'entendre's i amb l'amenaça de la guerra nuclear ... Es van oblidar aquells grans principis de llibertat i benestar que havien d'assegurar la pau universal i en nom dels quals s'havia fet la guerra ... Així s'explica, entre moltes altres coses, la permanència de Franco, a qui tothom esperava que farien saltar com a usurpador del poder i pronazi declarat, però que es va mantenir gràcies a proclamar-se anticomunista acèrrim i també a causa de la situació estratègicament favorable de la península en cas d'un nou conflicte armat.


El tercer capítol d'aquest bloc és un interessant resum de la història de la cirurgia, des de que la practicaven els barbers-cirurgians de l'edat mitjana fins els grans avenços del segle XX. En destaco només dos detalls, el primer és que les operacions sense dolor no comencen fins l'any 1846 perquè abans no es coneixia l'anestèsia i l'altre és que l'any 1882 va tenir lloc la primera intervenció dins l'abdomen que es va fer a Barcelona.

[Any 1882]

[Any 1926]

[Any 1988]

dimecres, 17 de desembre del 2014

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Tercer bloc de lectura

Aquesta biografia que estem llegint va ser escrita originàriament, com ja sabem, en dos parts. El tercer post que ara escric es correspon amb el final del primer llibre. I, justament, vull començar amb la frase que el Dr. Broggi tria per acabar el primer volum:

"Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable"

I és que, si alguna cosa traspua constantment aquest llibre, és la gran importància, l'immens valor que el seu autor dóna a l'amistat. Per damunt de tot, de les formes més diverses de pensar, de les ideologies més diferents, el Dr. Broggi ens demostra la seva capacitat de donar i rebre amistat sincera i, sincerament -i perdoneu-me la repetició de la paraula-, però això és bastant infreqüent i a mi m'ha semblat admirable.

Aquest tercer bloc de lectura va del final de la guerra civil espanyola fins als primers anys de la dictadura i, tal com vaig fer en el primer bloc, posaré uns fragments que em van cridar l'atenció especialment. Es tracta de la persecució de la llengua catalana.

"...desprecia cuanto ignora..."

A algun ésser humà mínimament educat, pot passar-li pel cap això?
Aquest personatge estava bé del cap?
Ja poden anar dient que mai han imposat res, ja...

Entremig de les interessants històries viscudes per ell mateix, moltes vegades el Dr. Broggi ens introdueix a alguns personatges que ell mateix considera dignes de ser recordats. Em va impressionar moltíssim la història d'aquell home bo de la Plaça Tetuan... "tenia tot l'aire venerable d'un apòstol... volia ajudar a uns grups de gent que vivien en situació de misèria extrema... llegim-ho tal com ell ho explica:


Doncs bé, ara us explicaré una cosa... Deixant de banda la política, el fet de pertànyer al partit A o al partit B, en Xavier Trias és un home que sempre, sempre m'ha inspirat honradesa i honestedat. D'aquelles persones que es poden equivocar, com tothom, però per les que posaria la mà al foc. I no sé per què ni d'on em venia aquest pensament. Ni el conec, ni l'he vist mai en persona. Quan fa poc, per part de determinada premsa estatal es va dubtar d'ell adjudicant-li uns comptes amagats i tal jo vaig dir "En Trias?... Segur que no!"... I jo mateixa em sorprenia en aquesta defensa, però és que alguna cosa en ell em transmetia que ell no podia ser un polític corrupte. Quan, en llegir aquesta història, em vaig adonar que es parlava del seu avi, del seu pare i, finalment, d'ell mateix, vaig sentir reforçades les meves intuïcions. Em direu que no vol dir res. Probablement... Però les meves sensacions són les que són ;-)

En fi, de tot això... i més, en podem parlar als comentaris :-)