dilluns, 14 de març del 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [II]

Segon bloc de lectura.
Part II - Viatge a Brobdingnag (8 capítols)




El "Viatge a Brobdingnag" és el segon viatge de Gulliver. En aquesta ocasió, el protagonista d'aquestes aventures arriba a una península situada al nord-oest del continent americà que ocupa la major part de l'oceà Pacífic Nord. Aquesta terra està habitada per gegants que a Gulliver li semblen tan alts com un campanar ordinari i que amb cada gambada abastaven unes deu iardes (9'14 metres). Evidentment, els animals, les plantes i tot el que hi ha en aquell país és també gegant als ulls de Gulliver en la mateixa proporció: Rates que tenen la grandària d'un gos mastí amb cues que mesuren dues iardes menys una polzada de llargària (1'80 metres), mosques tan grosses com una alosa de Dunstable (ciutat del Regne Unit), vespes tan grans com perdius amb fiblons d'una polzada i mitja de llargs (uns 4 cm) i punxeguts com agulles, passerells més grans que un cigne d'Anglaterra, calamarsa com pilotes de tennis, una espineta (instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit) que tenia prop de seixanta peus (18'28 metres) de llargada i cada tecla tenia gairebé un peu (30'48 cm) d'amplada, etc, etc...

Queda clar que, en aquestes condicions, la vida d'en Gulliver en aquest país dels gegants no pot ser gaire fàcil i així queda reflectit en les innombrables aventures que l'autor ens explica. No cal detallar-les aquí, que el millor és llegir-les al llibre, però us en faig un repàs mitjançant un recull d'il·lustracions de Thomas M. Balliet extretes d'una edició de la novel·la publicada l'any 1900 que he trobat a la wikipèdia:


Veient això ja podreu imaginar que a en Gulliver li passa de tot en aquest país dels gegants, però aquestes aventures que podríem qualificar de divertides (encara que el nostre protagonista no n'estaria d'acord en molts casos :-D) no són tot el que trobem al llegir aquest llibre. En aquesta segona part se m'ha incrementat la sensació que és ben veritat que Els viatges de Gulliver va més enllà d'un conte infantil o d'un llibre d'aventures. Això es nota força en alguns capítols ben concrets i, en aquest sentit, en destaco alguns molt concisament perquè, com ja he dit, és preferible llegir-los directament a la novel·la. Per exemple, n'hi ha que no són gens aptes per a menors com quan Gulliver ens parla de la seva relació amb les donzelles de la reina i sobretot amb una agradable i juganera noia de setze anys que m'utilitzava en altres menes de jocs, sobre els quals el lector m'excusarà d'entrar en detalls o quan, en un altre paràgraf, se'ns explica una execució per decapitació que fa brollar una quantitat de sang tan prodigiosa ... que arribava més amunt que el gran "Jet d'eau" de Versalles. Canviant de registre, igualment queda demostrat que aquesta obra no és un simple conte quan llegim les converses que Gulliver té amb el rei de Brobdingnag parlant de l'organització política i la història de la societat anglesa del seu temps; unes converses que, a ulls del rei, es podrien resumir com un munt de conspiracions, rebel·lions, assassinats, matances, revolucions, exilis, justament els pitjors efectes que l'avarícia, la parcialitat, la hipocresia, la perfídia, la crueltat, la ira, la follia, l'odi, l'enveja, la luxúria, la malvestat i l'ambició poden produir. Un bon retrat de la humanitat, fins i tot l'actual, no trobeu?.

Gulliver amb les donzelles de la reina
Gulliver i el rei de Brobdingnag

Aquesta multiplicitat de lectures, que ja havíem comentat en el post de presentació del llibre, m'està fent molt interessant aquesta novel·la que tinc moltes ganes de continuar llegint. Ho farem i en parlarem aquí, que encara queden dos blocs de lectura més...

10 comentaris:

  1. Ja sóc aquí!!!

    Caram quines il·lustracions, MAC!! Sempre m'agraden molt aquestes "antigues" i si són d'una edició de 1900, doncs ja n'han passat d'anys, ja...

    Estic totalment d'acord amb tu en quant a que, a través d'aquestes aventures del pobre Gulliver se'ns presenten retratades les característiques de la societat de l'època (i fa gairebé una mica de por pensar que hagi canviat tan poc). Ara bé, tot i aparèixer un munt de defectes, també hi ha personatges amb molt bon cor ;-)

    A mi em cau molt bé la nena que li fa de "cuidadora" (ara no tinc el llibre al costat i no recordo el nom que, com la majoria, no són gaire fàcils d'aprendre) que demostra bons sentiments en tot moment i ganes de protegir-lo.

    Personatge curiós és el bufó de la reina. Aquest sí que podria ser digne d'estudi psicològic. Es diu que és el nan més baixet que mai ningú havia vist (només fa uns "vuit metres")... en canvi, en veure en Gulliver, es sent gran, alt, poderós i els instints de "fer mal" al que és més feble fan que el tiri dins d'una salsera de crema... Com aquelles persones que mai no destaquen en res, que són mediocres... però el dia que coneixen algú més desgraciat que ells, l'enfonsarien... mala cosa.

    Això sí, em fa gràcia que el nostre amic Gulliver, finalment, sempre troba un vaixell que retorna a Anglaterra :-DD

    Tal com tu, amb moltes ganes de continuar llegint i seguir comentant :-))

    ResponElimina
  2. A mi m'encanta quan trobo velles edicions de les obres que llegim, així que deixar constància aquí d'aquesta sèrie d'il·lustracions de fa més de 100 anys em va semblar d'allò més adient per explicar algunes de les aventures que viu en Gulliver al país dels gegants. M'alegro que a tu també t'agradin. :-)

    Certament, Swift aprofita el "mirall deformat" d'aquestes societats estranyes que troba en Gulliver per reflectir (sense cap deformació) la nostra societat. Ens hi veiem retratats i, com dius, fa pensar que molts dels defectes que cita Swift encara siguin ben presents a l'actualitat.

    Continuem doncs endavant, ja espero el tercer post. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes il·lustracions "teves" són aquests detalls que -què caram!- em fan enorgullir (en el millor sentit de la paraula) d'aquest blog silenciós, petit però fet amb tanta delicadesa.

      Sí, sí, hehehe en Swift va dient les coses clares però "ep, que jo això ho dic d'aquestes societats estranyes, eh?" :-DDD

      El nou post dilluns que ve? Si arribo abans t'aviso, però és que entre setmana poc puc llegir (i ara que s'apropa Setmana Santa, a la Parròquia hi ha feina) i és el cap de setmana quan gaudeixo de bones estones seguides de lectura. A veure on anirà a parar ara el nostre heroi ;-))

      Elimina
    2. Sí, sí. Estic esperant el post però sense cap impaciència, així que em sembla perfecte deixar-ho per dilluns que no tenim cap pressa. :-)

      Elimina
  3. MAC!! Que dissabte vaig estar viatjant molt bé per "Mundodisco" (hehehe) però ahir no!! Així que faré el post DIMECRES...
    Podria dir demà, però no me'n refio de mi mateixa...

    (És que vaig estar pintant una mica i em van passar "hores"!!!) Podria inventar una excusa, però jo sóc de dir la veritat :-)

    https://www.instagram.com/p/BDL6pwbuvZy/?taken-by=assumptartesania

    La idea era fer coses manuals mentre escoltava el futbol i, després, ja centrar-me a llegir (llegir i escoltar futbol al mateix temps, evidentment, no és compatible... al menys per mi!! hehehe) però vaig anar pintant floretes i floretes i vaig "perdre" tota la tarda!!

    Sort de dissabte havia avançat molt, també s'ha de dir ;-))

    ResponElimina
  4. Per un moment he pensat que t'havies equivocat de llibre i que havies agafat un Pratchett. :-DD

    Dimecres?. Deixa-m'ho mirar... Sí, dimecres també em va bé. ;-)

    PS: Veig que t'has apuntat a una altra xarxa social... ves que no sigui culpa d'això que després no tens temps per a res. (és broma) :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi vas pensar en "Mundo disco"? :-DD

      Bé, és que com el meu llibre té dibuixets, i jo vaig veure la illa per allí volant, fins i tot en PONS em va venir al cap! hahaha

      Sí, m'he apuntat a l'INSTAGRAM :-DDD que és una tonteria perquè és per pujar (i mirar fotos) jo bàsicament ho vaig fer perquè la Helen, la meva profe d'anglès, està apuntada i em va ensenyar que ella segueix unes instagrameres de manualitats que pengen coses xulíssimes. Unes coses a ganxet que són al·lucinants i que jo, ni que visqués mil vides, sabria fer-ho tan maco...

      Però dic que és una tonteria perquè, clar, el meu mòbil no és gens bo (de fet, me'l van regalar a Movistar per fidelitzar-me un any o així) i una de les coses pitjors que té és la càmera. Així que, si jo faig una coseta que penso "mira que bonic m'ha quedat", faré una foto i la penjaré a l'Instagram, doncs és bastant inútil... les fotos no em queden gens clares... res a veure amb altres usuaris.

      Així que, ja veus, em fa perdre poquet temps, alguna foto de tant en tant i alguns likes a fotos d'altres... però, no és una satisfacció de veure que queda molt bé, perquè no m'hi queda.

      D'altra banda, com la gent és addicta al mòbil, tot ho miren per aquí i jo trobo que les fotos tan petites tampoc és que es gaudeixin massa, així que, per pujar una foto ho has de fer OBLIGATÒRIAMENT des del mòbil (o tauleta) però per mirar-ho es pot mirar per l'ordinador també i llavors és quan sí val la pena veure aquestes fotos que et dic de manualitats... mira, perquè vegis quines coses fan :-DDD

      https://www.instagram.com/p/BDHAEvuoAaa/?taken-by=mobiusgirl

      https://www.instagram.com/p/BCS967doAUu/?taken-by=mobiusgirl

      https://www.instagram.com/p/BBfbtZYIARR/?taken-by=mobiusgirl

      https://www.instagram.com/p/6beFn3oAT7/?taken-by=mobiusgirl

      Segur que si els ensenyes a la teva mare li encanten!! ;-)))

      Elimina
  5. Doncs t'he dir que no, no em va venir al cap el Discworld de Pratchett (potser perquè a aquesta illa de Swift li falta la tortuga :-DD) però he d'admetre que tens raó que hi té una retirada. :-))

    Ja saps que no estic en contra de cap xarxa social però que al mateix temps sempre dic que no estan fetes per a mi. No vull (i és una voluntat ferma, almenys ara com ara) dedicar a internet més temps del que li dedico i les xarxes socials, qualsevol d'elles, necessita temps s'hi t'hi vols dedicar ni que sigui mínimament. Per cert, que una cosa no treu l'altra, són realment molt maques aquestes manualitats tens raó que val la pena veure-les. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai!! Per fi!! Aquest matí he provat de respondre un munt de vegades i no s'obria la finestreta!

      Tens raó en el que dius... la qüestió és que jo no tinc feina i, clar, em sobra temps per tot arreu. I tu diràs "si et sobra temps, llegeix!!" però jo dic que NO sempre el meu cap està en condicions de llegir... Jo necessito crear tot un ambient per llegir i gaudir de la lectura. Llavors és genial! :-) Però si estic per aquí i de fons se sent una ràdio o una tele... jo ja no puc llegir... Si no tinc la llum adequada, doncs tampoc... i, clar, passa el que passa :-))

      Elimina