dilluns, 30 de setembre del 2013

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (3r. i últim bloc)

3r. bloc de lectura
Capítols XXVI a XXXVI (final)

Volia fer aquest post quan hagués vist la pel·lícula que en Mac va citar en un comentari al post anterior, però mai no tinc temps i, com no vull eternitzar l'espera d'aquest post, el que faré serà posar el film aquí per mirar-lo tranquil·lament quan pugui i ara fer el post.

Així doncs, aquí tenim, sencereta, doblada en castellà, LES AVENTURES DE TOM SAWYER, amb un actor que s'adapta molt bé al Tom que jo sempre imagino:


En aquesta tercera part trobem noves aventures d'en Tom i els seus amics, així com el desenllaç d'algunes que havien començat abans. Entre elles en destaquen dues:

- La idea d'en Tom -amb l'ajut d'en Huck- de buscar un tresor. Sabent -perquè així ho expliquen els llibres d'aventures- que molts bandolers deixaven els seus botins (cofres plens de diners, joies, etc) enterrats i que després, per la causa que fos no els podien anar a recuperar, els dos nois creuen que és possible que, cavant a determinats llocs especials, acabin trobant-ne un.

- Una festa-excursió organitzada per la Becky Thatcher amb un gran grup de companys i companyes de l'escola en la que acaben perduts en una cova.

Una molt joveneta Jodie Foster
va interpretar Becky Thatcher al film de l'any 1973

No explicaré els dos finals, clar... al menys aquí al post. En podem parlar als comentaris ;-)

Després de llegir el llibre, la sensació que m'ha quedat és que l'acció, l'emoció, tot va in crescendo al llarg de la història. Les primeres coses que ens explica d'en Tom i el seu entorn són més senzilles, més "coses de nens" fins que arriba el moment en que, per causa de les seves trapelleries, es troben implicats en problemes seriosos. Ells, però, mai deixen de ser nens (o adolescents)... les seves reaccions són ben trobades i el que s'explica es pot imaginar com possiblement cert. Es tracta d'un bon nano, un belluguet inquiet, amb una imaginació desbordant, però noble i valent.

En resum, m'ha agradat força! La recomano!

dijous, 19 de setembre del 2013

Les aventures de Tom Sawyer (Mark Twain) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols XI al XXV



Continuem amb el relat d'aquestes Aventures de Tom Sawyer. Com explicava l'ASSUMPTA al post del primer bloc de lectura, al capítol X els dos nois protagonistes són testimonis d'un fet molt greu que els deixa ben astorats i sense saber que fer. Aquesta "aventura" no buscada per ells pot portar greus conseqüències i implicacions amb el món dels adults on els nois no voldrien entrar però ho hauran de fer, com descobrirem més endavant.

A aquest maldecap se li afegeix que la Becky Tatcher, la nena que li agrada a en Tom, es posa malalta i això també fa emmalaltir al nostre protagonista. Un decandiment melangiós que no pot guarir cap de les medecines de la tieta Polly. I a sobre, quan la noia torna per fi a l'escola sembla que ha deixat de fer-li cas. Això el fa convèncer que ningú l'estima i pren el determini de desaparèixer. Ell, en Huck i el seu amic Joe Harper s'escapen de casa per anar a fer de pirates a l'illa de Jackson, una illa fluvial que hi ha al mig del riu Mississippí. Les aventures dels tres nens en aquella illa, les conseqüències de la seva fugida entre els seus familiars i el seu retorn "triomfal" omplen gran part d'aquest segon bloc de lectura.


Però això no es tot, amb la tornada a la vida normal no s'acaben les aventures. En un principi l'assumpte amb la Becky encara no s'ha arreglat però aviat ho farà, en Tom tindrà una oportunitat per demostrar el seu amor per la noia. Pel que fa a l'escola, estan a punt d'arribar les vacances d'estiu i el mestre es torna més sever amb els seus alumnes. Vol que l'escola es llueixi el dia dels exàmens i els càstigs augmenten. Això provoca una revenja dels estudiants que, amb en Tom al capdavant, li faran una "broma" davant de tothom just el dia dels exàmens finals.


Aquests exàmens finals reunien a l'escola, brillantment il·luminada i agençada amb garlandes (tal com veiem a la imatge), els dignataris del poble i els parents dels alumnes per escoltar com els nois i les noies llegien davant d'ells els exercicis que havien preparat per a l'ocasió. Aquests exercicis consistien en redaccions i poemes plens, com ens diu l'autor, d'un doll opulent i malversador de bell llenguatge. Com exemple, copio a continuació la primera estrofa d'un dels poemes. Cosa que també ens servirà per comparar la traducció de Josep Carner que jo estic llegint amb la més actual que està llegint l'Assumpta:

L'ADÈU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA

Adéu, mon Alabama!. Mon amor pregon!
Però per una estona et tinc que abandonar.
Tristes idees, tristes, sento en el cor niar;
memòries arborades s'acoblen en mon front.
Que jo per tes boscúries aní, totes florides;
vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig;
he oït del Talassee les ones enfurides,
i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig.

Amb l'escola acabada arriben les vacances, encara que de moment en Tom no les gaudeix gaire. La Becky ha marxat, el noi agafa el xarampió i a sobre encara li pesa a la consciència el que ell i en Huck van veure al cementiri. Per sort, aquest tema es pot solucionar en el judici que ben aviat es durà a terme. Però aquest judici té un final inesperat que fa que aquesta solució no sigui la que el nostre protagonista esperava i que el problema encara no quedi resolt.

Haurem d'esperar al proper i últim bloc de lectura per saber com acaba tot, que li passa a en Tom i com continuen les seves aventures!

dilluns, 16 de setembre del 2013

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (1r. bloc)

Bloc 1r. Capítols I al X

Després del breu parèntesi per l'adhesió d'aquest Blog a la Via de Blogs enllaçats per la Independència, comencem ja amb els primers comentaris en aquesta esperada lectura compartida.

Aquest és un llibre que em feia moltíssima il·lusió rellegir, doncs ho vaig fer en castellà fa molts, molts anys, uns trenta-cinc.

L'edició que jo llegeixo és de "La Galera" i té 271 pàgines. El capítol X acaba a la pàgina 96.

Tom Sawyer és un adolescent que viu en una petita ciutat, prop del riu Mississipí, amb la seva tieta Polly i els seus cosins Sid y Mary. En Tom és un trapella, però un trapella simpàtic i intel·ligent. S'avorreix a classe i li agrada molt més jugar a l'aire lliure, pujar als arbres, nedar...


Jackie Coogan, vuit anys després de protagonitzar
Oliver Twist, va ser el Tom Sawyer de l'any 1930 al cinema.

Les primeres coses que se'ns expliquen d'en Tom són bastant normals en un adolescent... Una mica desobedient, però bon nano. Falta a l'escola de tant en tant, mira d'entabanar els seus amics per aconseguir alguns dels seus tresors (algun pom de porta, o un escarabat mort), es sent perdudament enamorat d'una companya d'escola.

Evidentment, quan el renyen es sent l'ésser més desgraciat del món i imagina què passaria si estès molt malalt o morís (Em fan molta gràcia aquestes escenes perquè jo mateixa ho havia pensat infinitat de vegades a aquestes edats. Quin adolescent no es sent injustament tractat i pensa que, si no hi fos, llavors s'adonarien de la gran pèrdua que representa?)

L'actor Tommy Kelly: Tom Sawyer a la pel·lícula de 1938

És justament al Capítol X que el llibre fa un pas més i el que viuen en Tom i el seu amic Huckleberry Finn una nit que han anat al Cementiri a fer una mena d'encantament -que representa que és molt bo per curar els grans- ja no és d'aquelles coses que poden passar a tothom... Veuen quelcom molt greu... què fer?

L'actor Johnny Withaker: Tom Sawyer 
a la pel·lícula musical de 1974

Doncs no us ho puc dir... haurem d'esperar propers capítols d'aquesta novel·la en la qual he entrat totalment i que m'està fent passar molt bones estones ;-)

dilluns, 9 de setembre del 2013

Fem via!


Manuel de Pedrolo (1918 - 1990) fou un escriptor català extraordinàriament fecund. La seva activitat literària comprèn la poesia, el teatre, els articles periodístics i, naturalment, també la narració amb una gran quantitat de novel·les i contes publicats. Una vasta producció que tracta multitud d'aspectes, va escriure novel·les policíaques, simbòliques, de ciència ficció, etc i els seus temes són també molt variats: l'alineació en les societats occidentals, les repressions sexuals i polítiques, la incomunicació humana, la visió d'un món futur, els conflictes socials i molts d'altres. L'objectiu de Pedrolo va ser donar una àmplia visió de la vida catalana en totes les seves manifestacions.

És sens dubte un dels més grans escriptors catalans contemporanis que potser no ha estat prou reivindicat al nostre país on hi ha gent que només el coneix per ser l'autor del "Mecanoscrit del segon origen". Per això, des d'aquest modest blog de lectura, volem aprofitar l'ocasió que ens brinda la Diada Nacional de Catalunya per dedicar-li aquest post. Fet que ens sembla ben adient, ja que Pedrolo tenia les idees ben clares sobre el nostre fet nacional, defensava que la independència dels Països catalans era l'única forma possible de mantenir vives la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra manera de ser. Va arribar a dir que hauria deixat cremar tota la seva obra a canvi de l'alliberament nacional.

Acabem amb una citació del seu llibre "Cròniques d'una ocupació" (1989):

La llibertat no és fer el que vulguis,
és no haver de fer allò que volen els altres

I hem de FER VIA si volem aconseguir aquesta llibertat!!


Pel proper dimecres, 11 de setembre de 2013 DIADA NACIONAL de CATALUNYA, hi ha convocada la VIA CATALANA, una gran cadena humana que unirà el nostre país de nord a sud.

El blog "BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA" ens proposa que els blogaires participem d'aquesta festa amb una altra cadena, en aquest cas virtual, enllaçant els nostres blogs.

Aquest post forma part d'aquesta cadena virtual
que ve d'un post al blog
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc
i que continua amb un altre post al blog
MARC PEIRON

Clicant el logo veureu tots els blogs
adherits a aquesta iniciativa

dilluns, 2 de setembre del 2013

Les aventures de Tom Sawyer (Mark Twain) - [Presentació]


Aquesta de la imatge és la portada interior de la primera edició en català de "Les aventures de Tom Sawyer" (Mark Twain - 1876), publicada l'any 1918 per Editorial Catalana i amb la traducció de Josep Carner. Del mateix traductor, el 1937 se'n publicà dins la col·lecció Univers una nova edició i encara una altra el 1953 a càrrec de l'Editorial Selecta. L'any 1982, Edicions de La Magrana feu servir també la traducció de Josep Carner (la de l'edició de 1937 degudament corregida d'errors tipogràfics) per publicar la novel·la en la seva col·lecció "L'Esparver" d'autors clàssics.

I aquesta edició de 1982 és la que avui mateix he tret de la biblioteca i que jo llegiré en la lectura conjunta que ara comencem d'aquesta coneguda novel·la d'aventures juvenils que ens explica uns mesos en la vida de Tom Sawyer i el seu amic Huckleberry Finn. Uns nens que viuen en una petita ciutat prop del riu Mississipí a mitjans segle XIX i que contemplen el món d'una manera molt diferent a la dels adults amb qui han de conviure, fet que els permet sortir airosos de les moltes aventures que els toca viure en aquest llibre. Us copio a continuació el prefaci de la novel·la, escrit pel mateix autor:

La major part de les aventures en aquest llibre succeïren de bo de bo; una o dues són experiments de la meva collita; la resta pertanyen a minyons que m'eren companys d'escola. Huck Finn és tret de la vida real; Tom Sawyer també, però no d'un individu: és una combinació de les característiques de tres nois que jo vaig conèixer; així és que pertany a l'ordre arquitectònic compost.
Les estranyes supersticions a les quals hom fa referència, predominaven totes entre nois i esclaus de l'oest en el període d'aquesta història; és a dir, fa trenta o quaranta anys.
Encara que el meu llibre s'adreça sobretot al divertiment de nois i noies, espero que això no serà causa que el defugin homes i dones, perquè part del meu propòsit ha estat mirar de fer plaent memòria als adults d'allò que un dia foren, i de com sentiren i pensaren i parlaren, i en quines singulars empreses s'esmerçaren de vegades.

(Mark Twain - Hartford - 1876)


Per la nostra part, no només no el defugim sinó que n'agafem la lectura amb ganes. Una lectura que, com sempre, dividirem en uns quants blocs que es convertiran en posts d'aquest blog.
El meu exemplar té 208 pàgines, de les quals les 8 últimes són de vocabulari. Josep Carner fa servir paraules com "acalar", "anar llatí", "aporrinar", "arrapissar", "arrossinat" o "atarantador" (i això només de les començades per "a") que necessiten una mica d'explicació.
En conseqüència, els 36 capítols de la novel·la ocupen 200 pàgines que proposo dividir en tres blocs d'unes 70 pàgines cadascun i de la següent manera:

1r. bloc - Capítols I a X (pàg. 6 a 70)

2n. bloc - Capítols XI a XXV (pàg. 70 a 137)

3r. bloc - Capítols XXVI a XXXVI (pàg. 137 a 199)

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))