Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- setè bloc de lectura

I acabem aquí un llarg viatge, molt llarg. Un viatge que dura cent quatre anys, els que va viure aquesta persona tan especial que ha estat, i és, el Dr. Broggi. En aquestes memòries hem trobat de tot i molt variat, i això és el que les ha fet tan interessants. A part dels fets objectius, dels avanços mèdics, de la situació política de cada moment, el Dr. Broggi ha compartit també amb tots nosaltres les seves reflexions sobre coses importantíssimes i ho ha fet amb una humilitat i una bondat que emocionen.

He tardat molt en llegir el llibre (he de dir que he fet una mica de trampa ja que, per qüestions d’un llibre que em van deixar i que s’havia de tornar a la biblioteca, durant uns dies vaig fer un canvi de lectura... No li vaig dir res a en MAC perquè no m’assassinés directament. Ell és una bona persona i tampoc cal portar la gent al límit de la seva paciència ;-)

D’altre banda, el ritme lent al que he llegit aquest llibre –i això de veritat que no és excusa sinó crua realitat- ha vingut també motivat per la tipografia que m’ha semblat un xic petita i perquè la que escriu aquestes línies ja fa temps que necessitaria un canvi d’ulleres. Tot i així, avui –sí, aquesta tarda!- quan llegia les darreres frases de les memòries i tancava el llibre, em sabia greu. Dr. Broggi, el trobaré a faltar. A vostè i la seva honestedat, la seva sinceritat i sencillesa.

No sé què remarcar d’aquest darrer bloc doncs ha estat un dels que més m’ha agradat. En fer-se gran i mirar enrere, són moltes les reflexions que li venen al cap i, poder-les llegir, ha estat un autèntic privilegi. Ell, com a científic, va ser membre de diversos grups en els que es tractava temes tan importants com les armes nuclears (de les que estava radicalment en contra), l’ecologia, la lluita contra la fam... És quan ens parla d’aquests temes que jo he descobert també el Moisès Broggi filòsof. Deixo aquí uns paràgrafs que m’han arribat molt endins:

“Per concebre esperances, l’Home hauria de poder dominar els seus instints i tendències egoistes i aturar a temps el camí seguit fins ara, marcat per l’agressivitat i el consumisme desbocat, ja que, segons tots els pronòstics, això ens porta a la ruïna de les reserves naturals, a la guerra i al desastre. N’hauria de seguir un altre de diferent, amb més espiritualitat i menys apetència pels bens materials, amb més amor i menys odi, amb més altruisme i menys egoisme. Naturalment que això representaria una veritable mutació de la mentalitat humana, i el sol fet d’enunciar-ho és entrar en el terreny de la utopia; però les amenaces són tan grans, el repte amb el qual s’enfronta la humanitat és tan greu, que creiem que no sols estem autoritzats a parlar d’utopies, sinó també a lluitar-hi” (Resum fet per ell de les conclusions del Congrés de Prato, convocat per la secció italiana de la Societat de Metges contra la Guerra nuclear)

Més endavant, a dos pàgines del final, ens deixa aquesta profunda reflexió:

“Segons les més antigues doctrines filosòfiques, hi ha dues maneres de concebre el Jo. Una és identificar-lo amb el nostre cos material, amb els seus instints primitius, desitjos i passions, manera de pensar que considera la persona com a quelcom únic, apartada de totes les altres coses; és la més freqüent i és la font de l’egoisme i de totes les calamitats; segons aquesta doctrina, després de la mort tot s’ha acabat i no queden més que pols cendres. En l’altra forma, que és la menys freqüent, la ment sap identificar-se amb la part més elevada de l’esperit, aquella part amagada que tots portem a dintre i que es confon amb l’esperit universal. Així és com el savi considera i estima tot el que l’envolta, éssers vius i natura, com si fossin el propi Jo, i veu tot el mal que es fa com si l’hi fessin a ell mateix. Així és com hauríem de sentir i pensar tots, sobre tot aquells que tinguessin en les seves mans la direcció d’una administració global.”

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [VI]

Sisè bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
7.- Fins a la transició política
8.- Vida acadèmica i alguns temes tractats

Aquest sisè bloc de lectura, el tercer del segon volum, ens porta als últims anys 60 i als primers de la dècada dels 70 del segle XX. El Dr. Broggi ens explica, com ha anat fent fins ara, les vicissituds de la seva família. Ens parla de casaments, de naixements i de defuncions d'una manera succinta que li fa afirmar:

... Aquestes cròniques familiars telegràfiques ens fan veure que la vida és, en conjunt, un seguit d'entrades i de sortides, en forma aparent d'una cadena sense fi que no saps ben bé on comença i on acaba...

Ens explica també l'empresonament del seu fill pels aldarulls estudiantils dels anys 1968 i 1969, el canvi de domicili i alguns dels viatges que va fer en aquella època: Praga, Dinamarca, Lock Port (USA), periple pels llocs de la Guerra Civil, Escòcia, Mèxic, etc.

Un altre dels capítols està dedicat a la compra del Mas Bosch a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Aquesta va ser una adquisició per convertir-se en propietaris rurals, objectiu que no acabà de reeixir:

... com més diners hi posava més n'hi perdia. Un tomàquet de la nostra collita em sortia molt més car que comprat a la plaça, la despesa dels pinsos pujava molt més que els beneficis de la vaqueria i els jornals de la collita de les olives superava el benefici de la venda de l'oli...

(poblesdecatalunya.cat)

A la foto feta al Mas Bosch que hi ha just damunt d'aquest paràgraf veiem al Dr. Broggi acompanyat del doctor Leo Eloesser, un notable cirurgià toràcic americà que acabà fent de "metge dels pobres" a Sierra Madre (Mèxic). No és l'única personalitat que trobem en aquestes pàgines, Moisès Broggi ens parla també del Padre Iturralde (autor del llibre "El catolicismo y la cruzada de Franco" on s'expliquen les atrocitats comeses pels vencedors de la guerra en nom de la Unitat de la Pàtria i la Religió) o de Josep Trueta (cirurgià català que fou catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford), entre d'altres.

Arriba també el moment històric de la transició política a Espanya que havia de portar la democràcia després de la mort del dictador Franco, el Dr. Broggi ens parla d'aquelles negociacions:

... els parlamentaris catalans presentaven un Estatut en què es demanava la transferència de moltes competències, però no va quedar clara la part econòmica, ja que no es determinaven les quantitats fins que no s'haguessin avaluat els traspassos dels serveis corresponents ... l'Estat seguia, i segueix encara, recaptant els impostos i invertint les quantitats que creu oportunes als llocs que creu més convenients, amb la qual cosa s'origina a la comunitat catalana un marcat desnivell entre els diners que entren i els que surten, amb amenaça creixent d'una crisi econòmica sobre la qual no podem tenir el degut control...

El segon capítol d'aquest bloc ens parla de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (una institució de la qual va ser nomenat membre al 1966 i que, des de la segona meitat del segle XVIII, es una espècie de senat de la medicina amb funcions d'assessorament) i també de l'IPPNW (aquesta "Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear" de la qual Moisès Broggi en formava part va obtenir l'any 1985 el premi Nobel de la Pau per la seva feina a favor dels desarmament mundial). Parlar d'aquestes destacades institucions, permet a l'autor entrar en temes tan importants per a la humanitat com l'alimentació, el creixement demogràfic, la drogoaddicció o l'amenaça de la guerra nuclear.

Uns temes que preocupen molt al Dr. Broggi, com comprovem llegint els extensos apartats que els dedica en el llibre, i que en conseqüència també surten destacats en el documental de la seva vida titulat "Dr. Moisès Broggi: Ciència ètica" que aprofundeix en aquesta dimensió ètica que anà construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida. Va ser emès a l'espai "Sense Ficció" de TV3 i el podem veure a continuació:

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Cinquè bloc de lectura

Seguim avançant en la lectura d'aquesta obra, que és com seguir avançant en la lectura d'un llibre d'història, tot i que explicada a partir de la vida d'un personatge i de les seves experiències. Al tractar-se d'un cirurgià i de les seves memòries, és normal que, a més de les reflexions generals sobre l'entorn històric -que és la part del llibre que més m'agrada- també hi trobem diferents capítols sobre l'evolució de la medicina que, tot i que a vegades costen una mica més d'entendre (tampoc massa, sincerament), també ajuden moltíssim a veure que el món ha evolucionat una barbaritat durant el segle XX.

El tema de les especialitzacions mèdiques és un del que més ha canviat. El Dr. Broggi ens explica que, quan ell va començar, el fet de ser cirurgià abraçava tota la gran possibilitat, per la causa que fos, que tenia una persona de passar per una sala d'operacions. Posteriorment és com si la pràctica de la medicina s'hagués anat fragmentant. Això té avantatges però també algun inconvenient, com és el coneixement general que els cirurgians "d'abans" tenien del funcionament de tot el cos humà, cosa que podia ajudar a l'hora dels diagnòstics.

Una aportació pròpia del Dr. Broggi va ser en l'àmbit de l'hernia engonal. Les explicacions que ens fa -tant ara com en tot el llibre- deixen ben palès el fet de la seva constant formació i les ganes d'anar aprenent i avançant. El seu interès per estudis, novetats de les que tenia notícia, congressos mèdics, és constant i no s'atura mai.

Un altre tret que hem ressenyat de la personalitat del Dr. Broggi, en els diferents blocs en els que anem estudiant les seves memòries, és la valoració tan gran de l'amistat. La seva participació a la Guerra civil el va fer conèixer persones de molts llocs del món (a les Brigades Internacionals) i l'amistat que llavors va néixer es manté al llarg dels anys, de forma tan ferma que es van intercanviant diverses trobades entre ells, ja sigui aprofitant congressos mèdics als que el Doctor assisteix o, a vegades, com a alguns jorns de vacances. En aquest punt em va fer gràcia un comentari que diu que "sembla que es passava la vida de viatge" i explica que, en realitat, eren molts pocs dies a l'any, mentre que, a l'hora de treballar, fins i tot molts caps de setmana estava al peu del canó.

Anècdotes personals i familiars com la compra d'un nou cotxe, algun canvi de residència, l'ajut dels amics i coneguts per anar trobant feines -ja que, com a participant a la guerra en el bàndol republicà, qualsevol càrrec "oficial" li estava vetat- fan veure constantment les ganes de tirar endavant i la lluita per sortir-se'n.

Alguns dels amics que cita serien dignes, per ells mateixos, de tenir biografies que, de bon segur, serien interessantíssimes de llegir. Personatges d'allò més variat van desfilant per les memòries del Dr. Broggi, que amb una capacitat per recordar els més petits detalls, ens els va presentant. Penso, per exemple, en els Alier: L'any 39 Emili Alier es va exiliar a Veneçuela, però allí li exigien convalidar el títol de metge per poder exercir (cosa que representava un temps d'estudis), altrament tenia l'opció d'anar a exercir a un poblat on manqués l'assistència sanitària, llavors, al cap d'un temps, se li concediria el permís per exercir a tot el país. Va anar a un poblat anomenat Barlovento, cara al mar de les Antilles, amb un clima insuportable de calor i humitat. Van aguantar allí fins que un dia es va presentar una plaga de formigues devoradores que ho destruïen tot. Tota la gent fugí i ells també. Uns amics els ajudaren a aconseguir la forma de sortir del país. Llavors van marxar cap a Austràlia, però no van trobar forma de permanència. Allí els hi van indicar que a Nova Guinea hi havia una illa habitada per melanesis i papús on serien ben rebuts perquè, en quant a sanitat, faltava de tot... En fi, la història dels Alier continua extraordinàriament sorprenent i interessant al llarg d'unes quantes pàgines.

El Port de la Selva

Pel que respecta a Catalunya, els lligams familiars amb El Port de la Selva fan que també dediqui alguns capítols a aquesta localitat en el que ens explica la forma de vida i costums durant anys, abans del boom turístic, La pesca i conserva de les tonyines, amb la implicació de tot el poble, tenien un sistema propi i molt interessant de dur-se a terme.

Els inicis del Mercat Comú, feien pensar en que, potser, s'acabaria impulsant el canvi de règim tan desitjat a Espanya, però les coses no havien d'anar tan ràpidament...

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on va ocupar el lloc que havia deixat vacant el Dr. Joaquim Trias, sogre del Dr. Broggi. Ell, que havia estat marginat de qualsevol càrrec públic, rebia així el reconeixement de l'Acadèmia, organisme que s'havia pogut mantenir independent, al marge de tota tempesta política.

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [IV]

Quart bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
1.- Tornar a començar
2.- L'entorn familiar i els amics
3.- Evolució històrica de la cirurgia

Després d'acabada la guerra, la vida d'aquí seguia sent molt difícil. A més de les repressions polítiques i policials, hi havia manca de tot: restriccions elèctriques, d'aigua, targetes de racionament. A la pobresa natural en que quedava el país després de tantes calamitats, calia afegir-hi el començament de la guerra mundial, que gairebé va coincidir amb l'acabament de la nostra. A més, en el meu cas, jo havia estat expulsat dels meus llocs de treball habituals i sense possibilitat de tornar-hi; és a dir, em trobava en unes condicions que no eren òptimes per fundar una família i, sobretot, una com la nostra, en què cada any ens venia un nou infant.

Així comença la segona part de les memòries del Dr. Broggi i, per tant, aquest bloc de lectura. En aquests primers capítols ens explica com va transcórrer la seva vida en aquests anys i en les difícils condicions que deixa veure aquest paràgraf inicial. Llegim doncs, aspectes de la seva vida quotidiana: el seu casament, el naixement dels seus fills, les visites als sogres exiliats primer a França i després a Andorra, la seva feina en clíniques privades ja que tenia vetat l'exercici de la professió als hospitals, el canvi de domicili, les vacances, les converses amb familiars i amics...

Un d'aquests coneguts era el Dr. Rosenthal, un famós metge berlinès de l'època molt entès en assumptes internacionals amb el qual el Dr. Broggi tingué grans converses parlant, per exemple, de la secta dels essenis i el naixement de les religions monoteistes, però també de la situació política i social després de la segona guerra mundial:

Després d'aquella guerra terrible que havia costat tants milions de morts, amb la ruïna d'una gran part del món, i malgrat l'esperança que amb aquella s'acabarien les guerres i els despotismes i s'imposarien arreu els principis de llibertat i justícia, s'acabà deixant les coses igual o pitjor que abans, amb el món dividit en dues superpotències, amb dos models de societat diferent, amb la impossibilitat d'entendre's i amb l'amenaça de la guerra nuclear ... Es van oblidar aquells grans principis de llibertat i benestar que havien d'assegurar la pau universal i en nom dels quals s'havia fet la guerra ... Així s'explica, entre moltes altres coses, la permanència de Franco, a qui tothom esperava que farien saltar com a usurpador del poder i pronazi declarat, però que es va mantenir gràcies a proclamar-se anticomunista acèrrim i també a causa de la situació estratègicament favorable de la península en cas d'un nou conflicte armat.


El tercer capítol d'aquest bloc és un interessant resum de la història de la cirurgia, des de que la practicaven els barbers-cirurgians de l'edat mitjana fins els grans avenços del segle XX. En destaco només dos detalls, el primer és que les operacions sense dolor no comencen fins l'any 1846 perquè abans no es coneixia l'anestèsia i l'altre és que l'any 1882 va tenir lloc la primera intervenció dins l'abdomen que es va fer a Barcelona.

[Any 1882]

[Any 1926]

[Any 1988]

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Tercer bloc de lectura

Aquesta biografia que estem llegint va ser escrita originàriament, com ja sabem, en dos parts. El tercer post que ara escric es correspon amb el final del primer llibre. I, justament, vull començar amb la frase que el Dr. Broggi tria per acabar el primer volum:

"Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable"

I és que, si alguna cosa traspua constantment aquest llibre, és la gran importància, l'immens valor que el seu autor dóna a l'amistat. Per damunt de tot, de les formes més diverses de pensar, de les ideologies més diferents, el Dr. Broggi ens demostra la seva capacitat de donar i rebre amistat sincera i, sincerament -i perdoneu-me la repetició de la paraula-, però això és bastant infreqüent i a mi m'ha semblat admirable.

Aquest tercer bloc de lectura va del final de la guerra civil espanyola fins als primers anys de la dictadura i, tal com vaig fer en el primer bloc, posaré uns fragments que em van cridar l'atenció especialment. Es tracta de la persecució de la llengua catalana.

"...desprecia cuanto ignora..."

A algun ésser humà mínimament educat, pot passar-li pel cap això?
Aquest personatge estava bé del cap?
Ja poden anar dient que mai han imposat res, ja...

Entremig de les interessants històries viscudes per ell mateix, moltes vegades el Dr. Broggi ens introdueix a alguns personatges que ell mateix considera dignes de ser recordats. Em va impressionar moltíssim la història d'aquell home bo de la Plaça Tetuan... "tenia tot l'aire venerable d'un apòstol... volia ajudar a uns grups de gent que vivien en situació de misèria extrema... llegim-ho tal com ell ho explica:

Doncs bé, ara us explicaré una cosa... Deixant de banda la política, el fet de pertànyer al partit A o al partit B, en Xavier Trias és un home que sempre, sempre m'ha inspirat honradesa i honestedat. D'aquelles persones que es poden equivocar, com tothom, però per les que posaria la mà al foc. I no sé per què ni d'on em venia aquest pensament. Ni el conec, ni l'he vist mai en persona. Quan fa poc, per part de determinada premsa estatal es va dubtar d'ell adjudicant-li uns comptes amagats i tal jo vaig dir "En Trias?... Segur que no!"... I jo mateixa em sorprenia en aquesta defensa, però és que alguna cosa en ell em transmetia que ell no podia ser un polític corrupte. Quan, en llegir aquesta història, em vaig adonar que es parlava del seu avi, del seu pare i, finalment, d'ell mateix, vaig sentir reforçades les meves intuïcions. Em direu que no vol dir res. Probablement... Però les meves sensacions són les que són ;-)

En fi, de tot això... i més, en podem parlar als comentaris :-)

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [II]

Segon bloc de lectura.
MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ (1908-1945)
3.- Començament de la Guerra Civil
4.- Al front

GUERNICA (Picasso - 1937)

Els dos capítols de la biografia del Dr. Broggi que formen aquest segon bloc de lectura estan dedicats a la Guerra Civil Espanyola.

El primer ens parla de com es va viure a Barcelona l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i com, derrotat aquest en un primer moment, la ciutat va quedar en mans de l'actuació indiscriminada dels anarquistes:

... grups de milicians armats es distribuïren per barris, formant les tristament cèlebres Patrulles de Control, que es dedicaven a registrar domicilis entre aquelles famílies que creien que eren de dretes o que amagaven algun clergue, o simplement que tenien alguna cosa que els pogués comprometre, com cartes, diaris, imatges o estampes religioses; aleshores se les emportaven a les seves presons particulars i en feien el que volien ... En aquestes condicions, el poder de la Generalitat era d'una completa nul·litat...

El Dr. Broggi viu aquesta època treballant al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic amb molta més feina de l'habitual, per la gran quantitat de morts i ferits que es produïen cada dia, però que funcionava perfectament adaptant-se a les tràgiques circumstàncies. Un exemple d'això, fou la creació d'un banc de sang per primera vegada en la història que tan necessari seria després per atendre els ferits a la guerra.

(galeriametges.cat)

El segon capítol d'aquest bloc ens explica com el Dr. Broggi s'incorpora al front com a cap d'equip quirúrgic a les Brigades Internacionals. Lloc des del que viu, de primera mà, la crueltat de la guerra:

... Tots sabem per experiència pròpia els horribles excessos de què fou capaç la gent sense el fre de l'autoritat, sobretot quan aquesta mancança donà temps als assassins per organitzar-se en forma de bandes dedicades a matar, al pillatge i als incendis, que és el que va passar al nostre territori. Ara bé, tothom veia com a l'altre costat també passava el mateix, amb l'agreujant que allí tot es feia amb l'anuència de la mateixa autoritat...

... malgrat els errors comesos pels republicans, els militars eren els grans responsables de tot el que havia passat, i havien deixat el país indefens, desprotegit i en mans de les masses incontrolades...

Llegim doncs com el Dr. Broggi va viure la guerra fent de cirurgià als hospitals de campanya, que per primera vegada es van instal·lar el més a prop possible del front i, fins i tot, es van fer mòbils amb la novetat dels Auto-Chir, una completa sala d'operacions ambulant muntada dins d'un camió.

Un relat colpidor que acaba, pel que fa a aquest segon bloc de lectura, amb el trencament del front d'Aragó i la conseqüent ordre de retirada immediata de l'exèrcit de la República. És aleshores quan el Dr. Broggi es cridat a Barcelona amb destí al Departament de Sanitat de l'Exèrcit i es posa d'aquesta manera el punt i final a les seves peripècies (així ho diu ell mateix) al front, formant part de les Brigades Internacionals.

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Primer bloc de lectura

Estem llegint les memòries d'una persona fora de sèrie. Portava ben poques pàgines que el Dr. Broggi ja em tenia profundament captivada. M'agrada la seva forma de pensar i de fer però, sobre tot, m'agrada la seva forma de ser.

Moisès Broggi va començar a escriure les seves memòries passats els noranta. Em fa somriure pensar-ho. S'ha de ser optimista i positiu per fer-ho. Jo, que en tinc cinquanta-dos (i onze mesos exactes, fets avui) penso que "hi ha tantes coses que ja no podré fer!"... Potser em convenia una bona dosi de Dr. Broggi :-)

Dotat d'una memòria meravellosa (i suposo que d'unes bones agendes i blocs de notes) ens explica la seva vida des de la més tendra infantesa. Molts dels carrers i llocs que descriu de Barcelona són coneguts per mi i, des d'un punt de vista subjectiu, em fa il·lusió pensar que mon pare (al Cel ja des de fa nou anys) era tan sols nou anys més jove que el Dr. Broggi i que, per tant, moltes de les coses que ell explica de jovenet, el meu pare les va viure de petit... i això me'l fa molt proper.

Coneixedor de les persones més diverses i interessants, persones que triomfen i d'altres que fracassen, persones de gran fortuna i persones sense recursos, ell no valora mai les circumstàncies sinó la persona per donar la seva amistat.

Àngel Rodergas era carlí, militant actiu. Mosès Broggi no compartia pas les seves idees, però mireu què diu d'ell:

És impossible fer un "resum" d'unes memòries, doncs tot és important. Però si una altre cosa volia remarcar és que, com diem tantes vegades, "la història es repeteix" i que, en alguns paràgrafs, llegint la història del Dr. Broggi -la nostra història!- em semblava de la més rabiosa actualitat. Mirem sinó què va passar amb la magnífica reforma de la Universitat a Catalunya. Resulta que va durar molt poc, molt poc...

La brillant documentació del llibre, fins i tot busca arrels d'alguns fets abans del naixement de l'autor:

En fi, no segueixo posant "retalls" o posaré tot el llibre... Més val avançar, seguir endavant en aquestes memòries per seguir admirant el personatge i, també, aprenent molt d'ell.

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [Presentació]

No és fins ara, ja ben passats els noranta, que em poso a escriure amb el temor d'haver-m'hi posat massa tard i que el temps no em permeti d'acomplir la intenció d'explicar les moltes coses que he vist, les persones que he conegut i els canvis que s'han produït en el curs d'aquests anys que estan capgirant el món.

En aquests moments apareixen a la meva vista les coses que he viscut més intensament, les unes nítides, talment com si fessin part de la mateixa realitat actual, i d'altres, en canvi, en forma confusa, com si es trobessin embolcallades per una boira espessa. També em venen a la memòria les penes i les alegries passades, així com aquelles il·lusions de la joventut que no han deixat mai d'acompanyar-me.

La meva generació ha estat, sens cap mena de dubte, una generació privilegiada per la gran quantitat i especial rellevància dels progressos de la ciència i de la tècnica que hem vist produir-se i que han canviat l'aspecte del món i el destí de la humanitat.

...

Per la meva part, jo, que he viscut aquests anys tan plens de canvis i d'innovacions, he de confessar que el que més m'ha impressionat i commogut no han estat els meravellosos i prometedors esdeveniments tècnics i científics, sinó les persones amb qui m'he topat i he tingut ocasió de tractar en el curs de tots aquests anys, que m'han donat suport, que he estimat i que m'han donat mostres d'afecte i d'estimació, fins al punt que considero que molts són veritables àngels protectors. Confesso que aquest relació humana és el que de debò ha il·luminat i donat sentit i alegria a la meva vida, per sobre de tota la resta. (Moisès Broggi, 2001)

Acabem de llegir un extracte del prefaci del llibre de memòries del Dr. Moisès Broggi i Vallès (1908 - 2012) publicat originàriament en dues parts: "Memòries d'un cirurgià [1908/1945]" (Edicions 62 - 2001) i "Anys de plenitud [1945/2005]" (Edicions 62 - 2005) que després es van publicar conjuntament a "Memòries d'un cirurgià" (Edicions 62 - 2011)

Aquest és el llibre que hem triat en aquesta ocasió per fer-ne una lectura conjunta. Llegint la vida d'aquest insigne metge i pacifista català llegirem també la nostra història i la del nostre país doncs el Dr. Broggi fou un observador privilegiat d'esdeveniments cabdals de la mateixa i ens els explica, tal com diu a la contraportada del primer volum, amb una "mirada curiosa i lúcida ... que esdevé cada vegada més sàvia, el que ens atrau i enriqueix fins al final en aquestes memòries tan personals i d'un extraordinari interès col·lectiu".

Per anar obrint boca, podem veure l'entrevista que Josep Maria Espinàs va fer al Dr. Broggi pel programa "Identitats" de TV3 l'any 1988:

IDENTITATS (TV3 - 02/07/1988)
Entrevista a Moisès Broggi

Tinc la impressió que aquesta serà una lectura molt interessant que gaudirem força. Ho anirem veient i comentant aquí mateix, i per fer-ho se m'ha acudit dividir el llibre en 7 blocs de lectura d'unes 100 pàgines cadascun. Copio a continuació l'índex, ressaltant en diferents colors aquests blocs de lectura:

MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ (1908-1945)
01.- Infantesa i joventut
02.- Estudis universitaris i d'especialitat

03.- Començament de la guerra civil
04.- Al front

05.- Final de la guerra
06.- La pau dels vencedors
07.- Epíleg

ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
01.- Tornar a començar
02.- L'entorn familiar i els amics
03.- Evolució històrica de la cirurgia

04.- Alguna dedicació específica i personal en la cirurgia
05.- Els anys cinquanta i problemes de postguerra
06.- Els anys seixanta i l'entrada a la Real Acadèmia

07.- Fins a la transició política
08.- Vida acadèmica i alguns temes tractats

09.- Els anys vuitanta
10.- Darrera etapa i algunes preocupacions

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))