dilluns, 28 juliol de 2014

La volta al món en 80 dies (Jules Verne) [Presentació]

1ª edició original francesa (1873)

En ple estiu, s'escau fer un gran viatge. I per això, en aquest blog n'hem triat un de molt gran. Comencem, ara i aquí, la lectura compartida de "La volta al món en 80 dies" (Jules Verne - 1873), tot un clàssic de la novel·la d'aventures.

Som a l'any 1872, en Phileas Fogg, un cavaller londinenc, aposta amb els seus amics del Reform Club que, gràcies als avenços tecnològics de la seva època, ja és possible circumval·lar el món en només vuitanta dies i emprèn, acompanyat pel seu criat Passepartout, aquest extraordinari viatge ple d'aventures i perills.

Un argument que coneixem bé perquè l'han adaptat en dibuixos animats:



O perquè n'han fet més d'una pel·lícula:



O, fins i tot, perquè n'hem escoltat la versió teatralitzada per la ràdio:

O, amb més seguretat, perquè n'hem llegit una adaptació per a infants:

En canvi, el que potser no hem fet és llegir la novel·la original tal com la va escriure Jules Verne:

I és per aquesta raó que hem decidit emprendre aquesta lectura. No la farem, perquè no en sabem prou, en versió original francesa (encara que si ho volguéssim només ens caldria clicar la imatge que tenim just damunt d'aquest paràgraf, que ens portarà a la versió digitalitzada pel "Projecte Gutemberg" de la primera edició de la novel·la) sinó que triarem una de les diverses edicions que s'han fet d'aquest llibre amb traducció al català i en versió íntegra. I ens endinsarem així en un viatge que té el següent itinerari (tal com consta al capítol III del propi llibre):

De Londres a Suez, per Mont-Cenis i Brindisitren i vaixell7 dies
De Suez a Bombaivaixell13 dies
De Bombai a Calcutatren3 dies
De Calcuta a Hong-Kong (Xina)vaixell13 dies
De Hong-Kong a Yokohama (Japó)vaixell6 dies
De Yokohama a San Franciscovaixell22 dies
De San Francisco a Nova Yorktren7 dies
De Nova York a Londresvaixell i tren9 dies
TOTAL80 dies

Mapa de l'itinerari a l'edició original del llibre (1873)

Un gran viatge que el llibre divideix en 37 capítols i que nosaltres repartirem en 5 posts de lectura, d'una cinquantena de pàgines cadascun d'ells:

1r. bloc - Capítols I a X

2n. bloc - Capítols XI a XVI

3r. bloc - Capítols XVII a XXIII

4r. bloc - Capítols XXIV a XXIX

5è. bloc - Capítols XXX a XXXVII

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dimarts, 24 juny de 2014

El tercer home, de Graham Greene.- Lectura


Doncs bé, ja som a dimarts i aquí està, puntual, el post promès. En primer lloc anem a especificar tot el tema corresponent a pàgines, capítols, etc.:

El meu llibre és un volum molt primet corresponent a una Col·lecció de llibres -tots igual de primets- però força bona que es diu "Grandes Autores. Biblioteca de Literatura Universal", que regalava (?) (probablement havies de pagar algun "extra" ara no ho recordo perquè qui ho comprava era el meu sogre) El Periódico i en la que es troben obres ben interessants. Com em feia una mica de mandra fer-li una foto al meu volum, he buscat per Google i així us mostro una mica més com son aquests llibres:


La obra en qüestió té exactament 94 pàgines amb una lletra petitona però sense exagerar. Està ben estructurat tot i es llegeix bé. Va dividit en capítols (numerats però sense títol) en un total de disset, de diferent llargada. Això sí, si un capítol acaba a la pàgina onze, a la mateixa pàgina onze comença el capítol següent (només amb això ja s'estalvien un munt de paper hehehe) Això sí, entre el final d'un i el començament de l'altre hi ha un espai correcte (ni massa junt ni massa separat). En el moment de començar a escriure aquest post jo vaig per la pàgina quaranta que és dins el capítol setè.

Com ja va explicar en MAC al seu post de presentació, ens trobem davant d'un relat que l'autor va escriure per tenir com a base per poder fer un guió cinematogràfic i crec que es nota clarament. Amb això vull dir que no veig grans demostracions de domini de llenguatge (igual són els efectes d'haver llegit en Pla!) però, en canvi, si es troba una ràpida successió de fets. Passen moltes coses i això fa que tinguis ganes de seguir llegint per saber on et portarà cada nou descobriment.

El protagonista és en Rollo Martins (que té un nom ben bonic... ehem). És un escriptor de novel·les barates de "l'Oeste", amb el pseudònim de Buck Dexter. Arriba a Viena (una Viena dividida en quatre parts, cada una sota el control d'un Estat diferent: Estats Units, Rússia, França i Anglaterra) l'any 1948. Un amic seu, Harry Lime, li ha demanat que hi vagi per alguna feina. Quan arriba, va a casa del seu amic i un veí l'assabenta que en Harry és mort. Que ha mort atropellat i que tot just en aquell moment el deuen estar enterrant.

Amb un taxi i sense saber massa com trobar el lloc, en Rollo finalment arriba al cementiri i pot veure el final de la cerimònia. Es queda molt abatut. Però la seva presència no ha passat desapercebuda. L'han vist plorar durant l'enterrament i hi ha qui està molt interessat en saber qui és aquesta persona per la qual en Harry Lime era tan important.

Estic parlant del Coronel Calloway, policia -i narrador del relat- s'apropa a en Rollo Martins i se l'emporta a fer unes copes per mirar de treure-li informació sobre en Harry Lime. Finalment, després d'una llarga conversa, li deixa clar que en Harry Lime estava ficat en alguna cosa bruta.

I ja tenim plantejat l'argument de l'obra: El pobre Rollo, enlloc d'agafar el primer vol i marxar de Viena, decideix quedar-se i investigar pel seu compte si és veritat que en Harry no era tan bona persona i tan bon amic com ell creia.

I les explicacions seguiran a l'interior, en els comentaris, que podran estar plens de spoilers ;-))


Aquest és el post número CENT d'aquest blog tan simpàtic! ;-) FELICITATS, BLOG!!

divendres, 20 juny de 2014

El tercer home (Graham Greene) [Presentació]


"El tercer home" (Graham Greene - 1949) és tot un clàssic de la novel·la negra d'espies. Està ambientada en la Viena de després de la Segona Guerra Mundial i és a aquesta ciutat gairebé en ruïnes, ocupada i dividida en quatre zones, cadascuna d'elles controlada per una de les potència aliades (britànics, americans, francesos i russos), on arriba, convidat per un amic seu que li ofereix feina, en Rollo Martins, un escriptor de segona fila que no s'espera l'aventura que li tocarà viure.

És una novel·la no molt llarga, amb un ritme trepidant i que ens parla de l'amistat, la traïció i els desenganys. Va ser escrita com un pas previ abans d'abordar el guió de la pel·lícula del mateix títol dirigida per Carol Reed també el 1949. El mateix autor ens ho explica al prefaci del llibre:

"El tercer home" no va ser escrit per ser llegit, sinó per ser vist. A l'igual que molts afers amorosos, va començar a taula, a l'hora de sopar, i va continuar amb molts maldecaps a diferents llocs: Viena, Venècia, Ravello, Londres, Santa Mònica ... fa anys. vaig escriure darrere un sobre el primer paràgraf d'una història ... quan Alexander Korda em demanà que escrivís un guió per a Carol Reed ... no tenia altra cosa per oferir-li que aquest paràgraf.
...
A mi, em resulta gairebé impossible escriure el guió d'una pel·lícula sense escriure'n abans la història ... així doncs, "El tercer home", per bé que no vaig tenir mai la intenció de publicar-lo, va haver de començar com a novel·la abans de convertir-se en aquestes transformacions inacabables que exigeix un guió.
...
"El tercer home" no havia pretès mai ser res més que l'esborrany d'una pel·lícula. El lector notarà moltes diferències entre el llibre i la pel·lícula. Que no s'imagini que l'autor va haver d'acceptar aquests canvis de mal grat ... de fet, la pel·lícula és millor que el llibre, perquè, en aquest cas, és la forma acabada del producte tal com havia estat concebut.

(Graham Greene - 1949)


Després de llegir això, no sé si venen més ganes de llegir el llibre o de veure la pel·lícula però està clar que, si volem, ningú ens impedeix fer les dues coses. Per començar doncs, el que farem és llegir la novel·la posant als protagonistes, la cara dels actors que els interpreten:

Joseph Cotten
és
ROLLO / HOLLY MARTINS
Alida Valli
és
ANNA SCHMIDT
Orson Welles
és
HARRY LIME
Trevor Howard
és
MAJOR CALLOWAY
Bernard Lee
és
SARGENT PAINE
Paul Hoerbiger
és
KARL,
porter d'en Harry
Ernst Deutsch
és
"BARÓ" KURTZ
Siegfried Breuer
és
POPESCU
Erich Ponto
és
DOCTOR WINKEL
Wilfrid Hyde-White
és
CRABBIN
Hedwig Bleibtreu
és
la vella patrona d'ANNA

I després de fer-ho, en parlarem en aquest mateix blog i en un únic post de lectura que, per la curta extensió d'aquest llibre, és el que sembla més adient.

dilluns, 16 juny de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Cinquè relat "Pensió a Cambridge Street"

Cambridge Street. Tot i que no correspon a l'època del relat.

Doncs bé, amb aquest relat, s'acaben els cinc dels que consta aquest recull que hem llegit. Insistiré de nou -ja que és quelcom que s'ha de remarcar- en com en són de bones dels descripcions d'en Pla i que, un cop acabada la lectura, em sento satisfeta d'haver-la fet. Ara bé, també diré que alguns dels relats els he trobat raríssims i que moltes vegades m'he quedat amb la sensació -desagradable- de que no havia entès res. Que allí hi havia algun missatge de fons i que jo no l'havia vist. I això m'ha tornat a passar amb aquesta darrera història.

A l'últim conte, que passa tot ell a una pensió londinenca, allí ens trobem amb tres homes catalans, un d'ells acaba d'arribar i és el narrador de la història; els altres dos treballen a la City i fa ja força anys que viuen a dispesa. Es troben en aquella edat en que encara no són persones grans, però que la joventut "es va escapant" i, tot això, envoltat d'uns enyoraments cíclics de la seva terra. Els homes són força amics i al final un d'ells convenç a l'altre perquè demani en matrimoni a una altre dispesera, una noia molt amable i accessible amb tots els homes de la pensió... Tot plegat em deixa amb una sensació una mica surrealista.


De fet, sóc perfectament capaç d'imaginar-me en Pla escrivint tot això i rient d'amagatotis pensant en els esforçats intents de comprendre tota la història que faríem els lectors. I consti que això ho dic amb el màxim dels respectes envers l'autor ja que, deixant de banda la història en sí -que crec que no he entès- hi ha passatges memorables, per exemple:

"Tàpies portava un bigoti retallat i el seu ideal era l'estalvi. Per quins camins havia estat portat a aquesta conclusió, en virtut de quin mecanisme havia arribat a professar aquest ideal, ho vaig ignorar sempre, i ho ignoro encara. Era un bon estalviador, en el sentit que estalviava en virtut de la seva pròpia vida inconscient, vull dir, sense necessitat de deliberar. Probablement el Pare Etern, en el moment de donar-li la puntada de peu a l'anca -en el moment d'iniciar-se la seva combustió física, dirien els materialistes-, li digué ensenyant  un dit autoritari: "Tàpies, estalvia!". L'excel·lent amic començà a rodolar pels carrers i places d'aquest món d'una manera perfectament natural. Encara roda i encara estalvia complint el tracte imposat per la misteriosa llei que regula el fons de les persones humanes"

dilluns, 9 juny de 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [IV]

Quart bloc de lectura.
"UNA AVENTURA AL CANAL"


"LA VIDA AMARGA" de Josep Pla (Editorial Destino - 1967)

Comencem la segona part del llibre "Contraban i altres narracions" de Josep Pla, deixant enrere els contes de tema mariner extrets del volum "Aigua de Mar" per endinsar-nos en els relats de tema més cosmopolita originàriament publicats a "La Vida Amarga".
De les dues narracions d'aquest últim llibre que trobem en el recull que tenim entre mans, avui toca parlar de la primera d'elles que porta per títol "UNA AVENTURA AL CANAL".

En aquest relat, Josep Pla ens explica una història que troba en forma d'anotacions entre els papers del seu difunt amic Santaniol. Aquestes notes comencen quan en Santaniol es enviat a Londres per motius de feina, el nostre protagonista no s'adapta a aquella gran ciutat que no li agrada gens i hi viu amargat fins que un dia se li presenta una via d'escapament:
"Un dia vaig veure a la façana de la sucursal del Midland Bank a Victoria Street, un anunci invitant a la gent a passar el final de setmana al nord de França. El vaig llegir tres o quatre vegades seguides, fascinat. Aquella invitació em semblà la sortida d'una situació insuportable..."

Victoria Street - Londres (Regne Unit) - Primera dècada del s.XX

Santaniol aprofita aquesta oportunitat i no tarda a embarcar-se cap a França. Com que, per qüestions econòmiques, no pot fer-hi unes grans vacances decideix no anar gaire lluny:
"... vaig baixar dissabte a l'estació marítima de Calais i, en lloc de prendre un tren o altre dels nombrosos que hi havia a l'estació, vaig fer cap a la vila, amb una petita maleta a la mà..."

Estació Marítima - Calais (França) - Primera dècada del s.XX

Aquest primer viatge resultà, en paraules del mateix Santaniol, "d'una total exigüitat" però com que l'alternativa era sofrir el tedi de quedar-se a Londres, el nostre protagonista el va anar repetint durant una llarga temporada. Anà coneixent, doncs, aquella vila i així es feu client del restaurant de Monsieur Georges:
"... De la petita terrassa del restaurant -si plovia, de darrere els vidres- s'oferia un espectacle molt bonic. La plaça d'Armes de Calais, com moltes places antigues de les ciutats del nord, m'encanta. Les cases, altes i primes, acabades en pinyó agut del teulat de pissarra ribetejat de negre, amb les façanes picades de finestres menudes, irregulars i mofetes, brutes d'escorrialles de pluja i de neu, tenen una vivacitat popular i picant..."

Plaça d'Armes - Calais (França)

En aquell restaurant, a part de descobrir "l'odi que els ciutadans de Calais senten pel famós grup escultòric de Rodin que recorda ... sis burgesos de la vila", també coneix altres clients habituals i, entre ells, una senyoreta. La coneixença amb aquesta noia, la Marta Dubois, va creixent fins que fan junts un viatge a Bruges (Bèlgica), el desenllaç del qual, tal com el de la resta de la història, haurem de descobrir en el relat de Josep Pla.
Ho farem i en parlarem als comentaris.

"Les six bourgeois" de Rodin - Calais (França)


dilluns, 2 juny de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Tercer relat "Contraban"


En aquesta mena de repte amb mi mateixa sobre "com aconseguir batre el rècord de lectura lenta" ha arribat el moment de comentar el tercer relat.

És el més llarg i, de moment, el que més m'ha agradat. Potser és que ja em vaig acostumant al vocabulari mariner o potser els personatges m'han resultat més fàcils d'entendre (tot i que al final tampoc m'acaba de quedar clar si s'aconsegueix "l'objectiu" -crec que no-, ho he de confessar)


Aquesta no és la coberta de la edició que jo he llegit, però l'he posat perquè hi ha un dibuix del vaixell protagonista, el "Tramuntana". Resulta que -al menys segons explica el relat- en Josep Pla es va fer construir un vaixell al que va anomenar Tramuntana i que, després, per qüestions que no s'expliquen, el va haver de vendre. Temps després, el nou propietari es presenta a casa seva i li proposa embarcar-se amb ell i el seu cunyat, uns dies, per anar al sud de França... La cosa queda molt misteriosa però s'entén que van a fer contraban.

Tot comença aquí, a Es Pianc, a Cadaqués.



Deixant a part l'acció del relat (que, de fet, d'acció n'hi ha poca, tot i que passen moltes coses) he de dir que he tornat a gaudir moltíssim amb algunes de les descripcions que fa l'autor. Val la pena llegir el llibre per trobar-se paràgrafs com aquests:

"A la superfície, l'embat del vent sobre les aigües de l'estany creava una agitació confusa que desprenia un ruixim tèrbol que el vent s'emportava avall i que barrejava amb el remolí de pols de la sorra finíssima, fangosa, de les vores de l'estany i de la barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquós i de miríades de partícules de sorra cobrí ràpidament d'una capa finíssima el pont del bastiment i els nostres cossos insignificants. Quedàrem coberts d'una sarna mineral humida que projectà en els cabells, en els ulls, en la cara, una desagradable frisança. En realitat quedàrem immersos en una atmosfera de petites, solides, molècules flotants que el vent s'enduia fent una cortina de fum no pas gaire alta, però impenetrable a la mirada."

"Era la prehistòria pura, la naturalesa en cru, l'atzar absolut, la transmutació de  la terra i el mar".

Un amic que em va veure que duia aquest llibre a la bossa em va dir que llegint en Pla s'aprèn a escriure. Ho crec.

dijous, 24 abril de 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [II]

Segon bloc de lectura.
"PA I RAÏM"


"PA I RAÏM" de Josep Pla (Editorial Selecta - 1951)

Aquest relat de Josep Pla, inclòs originàriament en el recull "Aigua de Mar", està protagonitzat pel mateix autor que ens explica la història en primera persona i per un contrabandista empordanès a qui tothom anomena Pa i raïm.
"... heu de saber que això de parlar amb un home a qui diuen Pa i Raïm fa molta gràcia. Teniu un motiu molt bonic, però molt estrany.
- Què hi farem?. Al meu pare, ja l'hi deien, i a mi m'ha quedat..."

Pa amb raïm - Corpus  Culinari Català - Gastroteca.cat

Però jo diria que el verdader protagonista és el paisatge de l'Empordà que en Pla descriu d'una manera magistral. Una part important de l'acció transcorre a la cala Es Jonquet situada a la badia Guillola a prop de Cadaqués.
"... La badia de Guillola és molt solitària, perquè els pescadors la naveguen de punta a punta, anant o venint entre Cap de Creus i de la Mar d'Amunt; però aquesta solitud i aquest silenci semblen tenir al Jonquet una qualitat especial donada per la pura felicitat indiferent que semblen posseir la mar i la terra..."

Cala Jonquet (Cadaqués - Alt Empordà)

A aquesta cala, hi va sovint a passejar en Josep Pla i és en un d'aquests passeigs en ple mes de novembre on hi veu un vaixell fondejat. És un fet estrany donat que a l'hivern, el Jonquet no ofereix gaire abric quan bufa el vent. En Pla doncs s'estranya de veure-l'hi i, encara més, quan de tornada al poble, es troba en Pa i Raïm que assabentat ja de la presència d'aquella balandra forastera, n'està tan preocupat que arriba fins al punt de demanar ajuda al propi Josep Pla.
"... ¿vol creure que tinc més confiança en vostè, que fa tres o quatre hores que conec, que en aquesta gent? Sí, vostè seria l'home indicat.
- Indicat per a què? ¿Voleu fer el favor d'explicar-vos?
- Indicat per a vigilar l'embarcació del Jonquet, ...

Balandra (Veler d’un sol arbre que hissa una vela de tallant i un o més flocs)

No cal dir que en Josep Pla accepta l'encàrrec, sinó no hi hauria relat, i així mentre avancem en la lectura anirem coneixent més coses de Pa i Raïm, de la seva feina de contrabandista, d'on ve aquell vaixell misteriós i qui són els seus tripulants i, és clar, quin desenllaç tindrà tota aquesta història.
En parlarem als comentaris!.


dimecres, 9 abril de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Primer relat "Un de Begur"

Començo, per fi, amb molt més retard del que hagués volgut, i demanant disculpes, amb als posts dedicats a cada un dels relats d'aquest recull.

No havia llegit fins ara res d'en Josep Pla i ho he fet amb un respecte molt gran i una mica de por, pensant que potser em trobaria amb un autor d'aquells que tenen un llenguatge exquisit però absolutament inaccessible per a una persona "normal" i m'ha agradat veure que no era així... bé, al menys no era així al principi. Intentaré explicar-me, i és que aquesta lectura m'ha deixat amb un sabor una mica estrany.

Vaig començar entusiasmada, a cada frase que llegia hagués dedicat un aplaudiment, em trobava amb descripcions magnífiques, originals i que, al mateix temps, entenia perfectament. L'autor recorda la seva adolescència i diu que, dels personatges que llavors va conèixer, n'hi ha dos dels quals conserva un record molt clar. I comença a parlar del primer, un músic ambulant. Aquí jo assaboria cada paraula i somreia a cada demostració d'habilitat narrativa. La descripció que fa del personatge és tot un luxe:

"A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos i d’una pell tan blanca i esblaimada que semblava que l’havien bullit o almenys que l’interessat havia de tenir un cobriment de cor d’un moment a l’altre..."

Semblava que l'havien bullit!!... Us ho imagineu? Ho vaig trobar genial.

L'explicació segueix i, al menys per a mi, es fa molt interessant. M'agradava aquest músic i els seus costums d'aparèixer i "desaparèixer" després d'actuar, cobrar i passar la nit al lloc. Els comentaris irònics, de caire social, sobre que la gent l'ajudava perquè no empipava massa però que si s'hagués volgut quedar més dies potser s'hauria fet pesat.

Però, de cop, a la segona pàgina, ja ens deixa de parlar del músic i entra el segon personatge, un de Begur a qui deien el Miner i que era manc a conseqüència d'un accident per pescar amb explosius.

Pesca amb explosius a la Costa Brava
a la primera meitat del s. XX

La història també es presenta interessant, a aquest home, coneixedor perfecte de la costa de la zona, li ofereixen una feina en un submarí alemany i, mentre espera que el submarí el vagi a buscar, passa una temporada en un vaixell de pesca... i aquí em trobo ja amb el que jo em temia. Vocabulari complicat, paraules específiques que, qui entengui del tema (vaixells, pesca, mar) sabrà que volen dir, però jo no. I un cert aire de misteri, de coses que no es diuen clarament però que, potser, s'haurien de sobreentendre, que feia que jo passés tota l'estona preguntant-me si ja em quedava clar el que estava passant o si hi havia algun missatge que se m'escapava.

Submarí alemany U-14 de la Primera Guerra Mundial

Finalment arriba el submarí i no acabo de treure l'entrellat de quina feina fa allí exactament el nostre protagonista (només una vegada li pregunten alguna cosa sobre la costa). Això sí, les explicacions que fa sobre les sensacions que té el Miner dins el submarí, l'aire estrany que respira allí dins que fa que ni trobi bon gust al menjar... tot això ho torno a trobar magnífic, m'agrada, però no en puc acabar de gaudir perquè la sensació de que no estic entenent "el fons" del relat es manté fins al final, quan el submarí torpedeja un vaixell que anava ple de cavalls i el soroll dels animals intentant escapar, els cops de potes, renills frenètics dels pobres animals el fan plorar.

I, quan acabo, tinc la sensació de que no tinc prou "nivell" per llegir en Pla, que segur que se m'han escapat un munt de coses i que, al següent relat he d'intentar fer-ho millor.

dissabte, 1 març de 2014

Contraban i altres narracions (Josep Pla) [Presentació]

"CONTRABAN" de Josep Pla (Editorial Selecta - 1954)


Comencem la lectura de "Contraban i altres narracions" de Josep Pla (1897 - 1981), considerat el prosista més important de la literatura catalana del segle XX. Aquest llibre que tenim entre mans, és un recull de cinc narracions curtes de l'autor procedents de dos dels seus llibres: "Aigua de mar" (Composat per deu narracions de joventut amb un alt caràcter autobiogràfic i articulista, considerades el nucli essencial de les seves narracions marineres. Fou publicat el 1966 com a segon volum de l'Obra Completa) i "La vida amarga" (Llibre de literatura narrativa però amb un fort component memorialístic fabulat, que recull 24 narracions. Fou publicat el 1967 com a sisè volum de l'Obra Completa)


Obra Completa de Josep Pla (Editorial Destino - 1966/1984)


En aquests dos volums de l'Obra Completa és on jo llegiré els relats que formen "Contraban i altres narracions" i d'on extrec uns fragments dels prefacis corresponents escrits pel mateix Josep Pla:

M'hauria agradat enormement poder dedicar-me a la literatura narrativa d'una manera sistemàtica. Vaig cultivar-la amb una certa vitalitat, fins a vint-i-cinc anys. Després, les necessitats de la vida m'incidiren en l'engranatge periodístic i en la dispersió ineluctable. [...] és un fet que la dispersió periodística, que en l'etapa infantil de l'activitat literària resulta una bona escola, esdevé, si hom no pot arribar a alliberar-se'n, una nosa pesada. No me n'he pogut alliberar encara i això fa que jo pensi, amb una gran nostàlgia, en aquests escrits de "Aigua de mar" com a possibilitats del que hauria pogut fer.
[...] aquests escrits -i en general tot el que jo he elaborat- constitueixen testimonis de successius moments i situacions de la meva vida, que formen part d'unes vastes memòries, d'una successió de reflexos de la meva insignificant però autèntica existència.
(Josep Pla - O.C. nº2: "Aigua de mar" - 1966)


Aquest és un llibre de literatura narrativa, que és la literatura que m'hauria agradat de cultivar si no m'hagués dedicat al periodisme, [...] En la concepció de la meva literatura narrativa, hi ha intervingut, notòriament, l'admiració que sento pels pintors holandesos de caràcter. He tractat de posar sobre el paper, escalonades, un seguit d'escenes de la vida humana, escenes molt diverses, amb la misèria i la bellesa barrejades, alternant el vici i la virtut, la línia del sentiment i la línia trencada de la insanitat. No sé pas si he arribat a un resultat. No podria pas assegurar-ho. Pures temptatives.... (Josep Pla - O.C. nº6: "La vida amarga" - 1967)

Com acabem de llegir, el mateix Josep Pla reconeix que aquests contes no són part gaire representativa de tot el conjunt de la seva literatura però si que ho són de la seva vessant més narrativa que, com ell mateix confessa, va practicar menys del que li hauria agradat. És per això que crec que val la pena llegir-los i així ho farem aquí mateix.

Aquest recull de 5 contes queda, com hem dit, dividit en dues parts definides pel llibre d'on han estat extrets. La primera són els tres relats que tracten el tema del mar i els dos següents són una mostra de l'experiència cosmopolita de l'autor, al llarg dels anys en que visqué fora de Catalunya com corresponsal de premsa a l'estranger. Aquestes narracions són:

[I]

- UN DE BEGUR

- PA I RAÏM

- CONTRABAN

[II]

- UNA AVENTURA AL CANAL

- PENSIÓ A CAMBRIDGE STREET


Pel que fa als posts de lectura, en podríem anar fent un per relat o potser n'hi hauria prou en fer-ne un parell seguint les dues parts en que es divideix el llibre. En parlem a mesura que l'anem llegint.

dimecres, 22 gener de 2014

Les aventures d'en Huckleberry Finn (Mark Twain) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols 17 a 28

Tercer bloc de lectura i últim.
Capítols 29 a FINAL




Continuem la lectura de "Les aventures d'en Huckleberry Finn" (Mark Twain - 1884). En les pàgines que ens queden coneixerem com es va desenvolupant i com arriba al final el llarg viatge riu avall que en Huck, fugint del seu pare borratxo i violent, emprèn en companyia d'en Jim, un negre que al seu torn s'està escapant de la casa on era esclau.

L'autor ens explica les aventures que viuen aquests dos protagonistes amb el rerefons del racisme de la societat nord-americana de l'època. Una història d'amistat i de recerca de la llibertat, escrita amb l'humor i la humanitat de Mark Twain. D'aquesta novel·la, Ernest Hemingway en va dir: «Tota la literatura nord-americana moderna ve de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre.».

Després d'aquestes paraules no caldria dir-ne gaires més però, malgrat tot, nosaltres no ens en volem estar i continuarem explicant que ens sembla el llibre en els comentaris d'aquest mateix post. :-))

**********************************************************

Per acabar, un parell de "regals" que no es poden obrir fins que acabem el llibre ;-D.

El primer, és la transcripció que de la primera edició d'aquest llibre n'ha fet el Projecte Gutenberg (una associació que es dedica a digitalitzar obres de referència i clàssics de la literatura que han passat a ser de domini públic). Si cliquem sobre la imatge de la portada del llibre que trobarem a continuació, tindrem al nostre abast la versió original de la novel·la i tots els dibuixos que l'acompanyaven en la seva edició de 1884:


I el segon és, com no podia ser d'una altra manera, una vella versió cinematogràfica del llibre. En aquest cas n'he triat una versió de 1955 en blanc i negre parlada en anglès i subtitulada per a sords pel programa "Described and Captioned Media" del Departament d'Ensenyament dels Estats Units. Aquests subtítols també estan en anglès però espero que ens ajudaran a seguir més fàcilment la pel·lícula. Ja ho veurem.

dijous, 16 gener de 2014

Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, (1r. bloc)

Primer bloc de lectura: Capítols 1 al 16


Així comença aquest nou llibre de Mark Twain. Huckleberry Finn es presenta a sí mateix dient que si no hem llegit "Les aventures de Tom Sawyer" segur que mai haurem sentit parlar d'ell... així que, en dos o tres paràgrafs ens explica com va acabar l'altre novel·la perquè sapiguem situar el començament d'aquesta i no ens trobem amb coses que ens resultin desconcertants (Per exemple, per què Huck Finn, un noi del carrer és immensament ric i viu afillat per la vídua Douglas?)

Un cop ens ha posat en situació, comença la narració de les seves aventures, de forma molt àgil i "com si res" t'explica tot el que li va passant.

En primer lloc l'arribada d'un nou personatge, el seu pare, un vagabund alcoholitzat que té al fill totalment abandonat i que només torna al poble en arribar a les seves oïdes que el noi va trobar un tresor i ara és ric.


L'home mira d'aconseguir d'en Huck els diners i, finalment, el "segresta". A en Huck això de viure de nou a l'aire lliure no li és massa desagradable, però les pallisses que li pega son pare en els moments de borratxera no les suporta, així que finalment aconsegueix escapar-se amb un pla molt ben pensat que fa tothom el cregui mort (així ja no el buscaran més i el deixaran tranquil)

En Huck, ja lliure, va a refugiar-se a la mateixa illa on s'havia amagat un parell de vegades amb en Tom Sawyer. De fet, no sé com a ningú se li ocorre anar a buscar-lo directament allí, doncs sembla ser el lloc on tothom s'amaga hehehe ja que, quan es creia salvat de tots, descobreix que no és sol a l'illa sinó que també hi ha el negre Jim, propietat de la Srta. Watson -amiga de la viuda Douglas- que s'ha escapat en haver sentit en una conversa que la seva mestressa el volia vendre.


Arriba un dia que sospiten que algú els pot trobar a l'illa i de Jackson i, en un rai, que és com una plataforma de fustes lligades que flota, a la que en Jim havia construït com una tenda (wigwam) al damunt comencen a baixar pel riu Mississippi. L'esperança d'en Jim és arribar a Cairo, ciutat d'un Estat on no existeix l'esclavitut per, així, poder aconseguir la llibertat.



Malauradament, una nit de molta boira, passen de llarg de Cairo...


Durant tot el viatge, passem per moltíssimes aventures, tempestes fortíssimes, trobada de vaixells a punt d'enfonsar-se, baixades a terra ferma d'en Huck, fins i tot disfressat, per saber on es troben...

També, al llarg de tota la història anem aprenent la quantitat de supersticions que coneixen els negres, les coses que porten bona sort o mala sort i com els van afectant...

Bé, que el llibre enganxa moltíssim i ja tinc ganes de seguir!! A veure si avui avanço una mica més ;-)

dijous, 2 gener de 2014

Les aventures d'en Huckleberry Finn (Mark Twain) [Presentació]


Comencem les lectures compartides de 2014 amb "Les aventures d'en Huckleberry Finn" (Mark Twain - 1884), una novel·la d'aventures juvenils que explica els fets ocorreguts cronològicament just després del final de "Les aventures de Tom Sawyer" que ja vam llegir i comentar aquí mateix fa uns mesos.
Es tracta doncs d'una mena de continuació d'aquell llibre, tornarem a saber les coses que els passen al dos amics Tom i Huck, llegint una obra que es considera una de les Grans Novel·les Americanes i també l'obra mestra de Twain. En les seves pàgines, l'autor ens parla del racisme i la superstició cap als esclaus que tenien els estatunidencs del sud. Mark Twain escriu una sàtira sobre l'esclavisme que suposa per a ell un punt i apart respecte les seves obres anteriors, doncs inicia aquí una mirada pessimista sobre la humanitat que anirà creixent en els altres llibres d'aquest geni de la literatura universal, considerat per alguns el Dickens nord-americà.

La imatge que encapçala el post és un volum signat per l'autor de la primera edició del llibre publicada per l'editorial Charles L. Webster & Co que va fundar el mateix Twain. No cal que us digui que no és l'edició que llegiré jo, però m'ha semblat adient posar-la perquè he trobat la publicitat amb que es presentava aquest llibre i que val la pena llegir. És aquesta, amb la traducció a continuació:


L'últim llibre de Mark Twain
LES AVENTURES D'EN HUCKLEBERRY FINN
El company de Tom Sawyer

Cadascuna de les línies és fresca i nova. CAP frase d'aquest llibre ha aparegut mai impresa en qualsevol altra forma. Totes les il·lustracions són noves, i es van fer expressament per a aquest llibre amb grans despeses.

ESCRIT EN L'ESTIL MARK TWAIN DE SEMPRE

Aquest llibre és simplement irresistible, i així ho diu un autor de FAMA MUNDIAL i de GRAN AUTORITAT, que ha llegit el manuscrit: "És el llibre més brillant i més humorístic que Mark Twain ha escrit mai"

UN LLIBRE PER ALS JOVES I ELS VELLS,
ELS RICS I ELS POBRES

Una cura per la malenconia. Nou desenes parts dels nostres mals es deuen a una ment sobrepassada, a un cervell sobrecarregat o a imaginaris problemes que mai no arriben. Un llibre divertit és una panacea més agradable que les medecines i menys costosa que les factures dels metges.

UNA MINA D'HUMOR

Farcit d'incidents alarmants i fugides per un pèl. Amb 366 pàgines i 174 il·lustracions originals té gairebé UN CENTENAR MÉS de pàgines que "Les aventures de Tom Sawyer" i catorze il·lustracions més, amb millor impressió i més atractiva enquadernació, en canvi s'ofereix al mateix preu.

ES VEN NOMÉS PER SUBSCRIPCIÓ
Preu d'enquardenació en tela fina i vores llises ...... $ 2,75
Cuir estil Biblioteca, vores amb esquitxos ...... 3,25
"Half Morocco", vores estil marbre ....... 4,25
Nota: L'enquadernació en tela és en color blau o verd oliva.
S'enviarà en verd a menys que s'ordeni el contrari

PUBLICAT PER CHARLES L. WEBSTER & CO - NEW YORK CITY

Les persones que ens indiquin el seu nom a les pàgines en blanc d'aquest fullet informatiu es consideraran abonades a l'obra.
No es necessari cap pagament, fins el moment de lliurament del llibre.
No acceptem cap responsabilitat si, al rebre el llibre, aquest no és igual, en algun aspecte, a la descripció donada o als exemples mostrats.


No es pot negar que et venen ganes de llegir-lo. :-))
Nosaltres ho farem aquí. En el meu cas, ho faré a partir d'una versió per ebook d'una edició en espanyol on no he pogut trobar ni l'editorial ni el traductor. Ja veurem com anirà.
El que si he trobat és l'índex, i aquest ens diu que el llibre té 43 capítols prou curts per dividir la lectura en tres blocs d'una mica més de 100 pàgines cadascun:

1r. bloc - Capítols 1 a 16

2n. bloc - Capítols 17 a 28

3r. bloc - Capítols 29 a FINAL

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

diumenge, 29 desembre de 2013

Propostes de lectura 2014 (II)

Tot i que fer una proposta de llibres per llegir no és massa fàcil, en aquest cas vaig tenir claríssim el "com" ho havia de fer i és que a casa tenim molts llibres que m'agradaria llegir i que encara no ho he fet (alguns els va comprar en Josep Lluís per llegir-los ell ja fa un munt d'anys i a mi em van cridar l'atenció, altres fins i tot són meus que van esperant torn) Així doncs, la idea és no haver d'anar massa lluny a buscar els volums ja que són a quatre passes d'on escric aquestes línies.

En el meu cas he de proposar set llibres i que en MAC en triï dos... A veure quins seran!

L'ordre en que els poso no té res a veure amb les meves preferències. En absolut.

LLIBRE CATALÀ / AUTOR CATALÀ

No he llegit res de Pla i això no pot ser i menys encara ara que sé que tenim dos llibres seus a una de les prestatgeries de casa. Llibres als que donaré dos llocs a la meva llista:

EL QUADERN GRIS, Josep Pla
Editorial Destino.- 505 pàgines.

Aquest llibre ha estat considerat l'obra fonamental del cànon de la literatura catalana. A part d'una obra clàssica i mítica... és un document de la segona i tercera dècades d'aquest segle.
Hi trobem crítica literària, judicis polítics, consideracions intel·lectuals, aforismes.
Aquest dietari fou començat a escriure el 1918 i repassat i enllestit per un Pla madur...

CONTRABAN I ALTRES NARRACIONS, Josep Pla
Edicions 62.- 213 pàgines

Es tracta d'un recull de cinc relats (cosa que ja ens indica que no són excessivament breus, d'aquells de tres o quatre pàgines... o paràgrafs!) dels més representatius de l'autor. Els tres primers tenen el comú denominador del que en podríem dir "el tema del mar", una de les constants de Pla; els dos restants són una reduïda mostra de la seva gran experiència cosmopolita.


BIOGRAFIES / AUTOBIOGRAFIES / MEMÒRIES

MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ, Moisès Broggi
labutxaca.- 705 pàgines.

Aquest llibre el va llegir en Josep Lluís fa dos o tres anys i li va agradar moltíssim. Quan va sortir editat el Dr. Broggi encara vivia i mantenia totes les seves il·lusions envers el nostre futur com a país. Ara ja no és entre nosaltres. Quan ho aconseguim, ell serà una de les persones en les que pensaré.
Diuen que el llibre, malgrat ser una biografia, enganxa moltíssim perquè la vida del Dr. Broggi va ser molt intensa.

DICKENS, EL OBSERVADOR SOLITARIO, Peter Ackroyd
Edhasa.- 675 pàgines.

De tots els llibres de Dickens que vaig rebre com a regal amb motiu del bicentenari del naixement de l'autor, ja només me'n queden dos per llegir. Em vaig obligar a anar espaiant les lectures per fer-ho més interessant.
Un és aquesta fantàstica biografia i l'altre també sortirà al proper apartat ;-)
La traducció al català no existeix... lamentablement.


NOVEL·LES VARIADES


LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL, John Boyne
Labutxaca.- 430 pàgines

D'aquest llibre no puc dir-ne gairebé res. Fa un temps es va posar de moda per la catosfera. Vaig llegir algunes ressenyes i em semblaven interessants. Li vaig regalar un any a en Josep Lluís per Sant Jordi i li va agradar... Vaig pensar que un dia m'arriscaria a llegir-lo.

NUESTRO AMIGO COMÚN, Charles Dickens
Debols!llo.- 1.081 pàgines

Aquest és l'altre Dickens que tinc pendent de llegir. No tinc ni idea de què va, tan sols puc dir que una nit em vaig quedar enganxada llegint els comentaris que feien un grup d'un Club de lectura a mida que anaven llegint... parlaven de forma molt críptica, però el que sí vaig entendre és que s'ho passaven "pipa". Opinions per tots els gustos... des de les "boníssimes" a les més "normaletes".
Una de les pitjors crítiques era per un dels traductors al castellà (no tots els lectors tenien la mateixa traducció) i, això sí, em vaig assegurar que aquesta versió de "Debols!llo" era la bona.

LA DAMA DE BLANCO, Wilkie Collins
Debols!llo.- 809 pàgines

Aquest autor ja el coneixem i ens va agradar. Aquesta novel·la encara té "més nom" que l'altre. Va ser un regal de l'any passat i aquest segur que li tocarà el seu torn.
La versió en català SÍ que existeix, però suposo que ja t'has fixat que la majoria dels llibres són de Labutxaca o Debols!llo, perquè són els més econòmics i,  per la qual cosa, en aquest cas, vaig triar el castellà.


Bé doncs, espero que n'hi hagi un parell que t'agradin... i ara sóc jo qui espera amb "impaciència" la teva tria :-)