dilluns, 2 de maig de 2016

L'Avar (Molière) [Presentació]

(Edició de 1669)


L'avar és una comèdia teatral de Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673) que va ser estrenada el 9 de setembre de 1668 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França). Són cinc actes escrits en prosa que expliquen com un home ric i avar que viu, i fa viure als que l'envolten, en una escassetat molt exagerada, vol casar els seus dos fills, un noi i una noia, amb sengles vidus rics. El problema és que ambdós estan ja enamorats d'altres persones i en el cas del fill ho està d'una veïna que també el pare vol prendre per esposa. Com veieu, l'embolic està servit.



Al text hi surten 15 personatges. A la imatge que encapçala aquest post s'hi veu la llista completa en versió original francesa treta de una edició de 1669 que es guarda a la Bibliothèque Nationale de France i que es pot consultar completa en aquest enllaç.
A continuació copio la mateixa llista que apareix a la versió catalana de l'obra traduïda per Alfons Maseras (1884 - 1939):

PERSONATGES
HARPAGON, pare de Cleant i d'Elisa i pretendent de Marianna.
CLEANT, fill d'Harpagon enamorat de Marianna.
ELISA, filla d'Harpagon.
VALERI, fill d'Anselm i enamorat d'Elisa.
MARIANNA, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon.
ANSELM, pare de Valeri i Marianna.
FROSINA, dona intrigant.
MESTRE SIMÓ, corredor.
MESTRE JAUME, cuiner i cotxer d'Harpagon.
SAGETA, criat d'Harpagon.
CLÀUDIA, criada d'Harpagon.
BACALLÀ, lacai d'Harpagon.
BRIDACIVADA, lacai d'Harpagon.
Un COMISSARI, amb el seu ESCRIVENT.

I seran aquests personatges els que ens faran viure aquesta història que, des de l'humor, ens parla del defecte de l'avarícia i que s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura universal.

La representació teatral de l'obra té una durada al voltant de les dues hores i el llibre no arriba a les 100 pàgines, per tant crec que el millor és dedicar-li un únic post de lectura on comentarem que ens ha semblat.

Qui vol encarregar-se de fer-lo?. :-))

********************************

Per cert, no cal dir que una obra com aquesta s'ha representat moltes vegades i a molts teatres de tot el món. Una mica més amunt d'aquest mateix post he enllaçat el vídeo de presentació de l'última versió en català que va protagonitzar Joan Pera fa pocs mesos i per acabar-lo vull posar la representació completa en espanyol que es va emetre al mític programa "Estudio 1" de TVE. La podem veure després de llegir el llibre:




dijous, 31 de març de 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [IV]

Quart bloc de lectura.
Part IV - Viatge al país dels Huyhnhnms (12 capítols)



El "Viatge al país dels Huyhnhnms" és l'últim viatge de Gulliver. Es tracta d'una illa de gran extensió situada a prop de Nova Holanda (l'actual Austràlia) que està habitada pels "huyhnhnms" (criatures racionals i intel·ligents amb aspecte de cavall) i els "yahú" (éssers humans poc evolucionats mancats de cap nivell intel·lectual). Aquí els teniu tots dos segons unes il·lustracions de J. J. Grandville (1803- 1847) que he trobat a la web Utpictura18:

Gulliver parlant amb un huyhnhnm
Gulliver descobreix els yahús

Sobre aquests noms, copio a continuació la nota que Josep Farran i Mayoral (1883·1955) va incloure en la primera edició d'aquesta obra al català ("Viatges de Gulliver: viatge a Lil·liput, viatge a Brobdingnag, viatge al país dels Huyhnhnms" / Biblioteca literària, nº 64 / Ed. Catalana - 1923) que ell va traduir:
Swift tenia un talent extraordinari a inventar llenguatges imaginaris com ho proven els noms de persones i coses escampats pels seus "Viatges". Els inventats per aquest viatge imiten el renill dels cavalls. Els havem adaptats a la nostra ortografia. Les H han de ser aspirades com en anglès i alemany. [N. del T.]

Primera edició en català (1923)

En aquesta quarta part de la novel·la és on l'autor deixa més de banda les "aventures" per centrar-se en la crítica a la condició humana. Mentre els yahús encarnen tots els vicis que l'autor atribueix als humans (l'avarícia, l'egoisme, l'agressivitat...), els huyhnhnms són tan racionals que fins i tot desconeixen el mot "mentida" ja que ells creuen que l'ús de la paraula era per tal de fer-nos entendre els uns dels altres i de rebre informació dels esdeveniments; ara bé, si algú deia "la cosa que no era", aquestes finalitats eren fallides, perquè aleshores "jo no puc dir pròpiament que entenc el que així parla, i estic tan lluny de rebre'n informació, que em deixa pitjor que en la ignorància...".
Aquest "món al revés" serveix a Swift per fer una repassada molt crítica a estaments com la judicatura, l'advocacia, la política i altres, fent evidents així els defectes que, al seu parer, té la societat de la seva època.

Una vegada acabat el llibre queda ben clar, com ja hem anat comentant, que "Els viatges de Gulliver" va més enllà de la novel·la d'aventures divertides que potser ens esperàvem trobar veient les diverses adaptacions que se n'han fet i que hem comprovat que estan molt allunyades de l'original. Pel que fa a mi, estic ben satisfet d'haver llegit la versió completa tal com l'autor la va escriure fa gairebé 300 anys.

Tot i així, vull acabar aquesta lectura conjunta tal com la vam començar i vull enllaçar a continuació una altra adaptació de l'obra de Swift. No perquè aquesta sigui més fidedigna, ben al contrari, sinó perquè és la primera que es va fer en cinema. Aquí teniu el vídeo complet de "Le voyage de Gulliver à Lilliput et chez les géants", una pel·lícula muda de quatre minuts feta l'any 1902 per Georges Méliès. Tota una joia.



dimarts, 29 de març de 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (segona part)

Doncs bé... vist el rotllo que vaig posar ahir (em va venir un atac d'inspiració) avui crec que he de ser més moderada... A veure si ho aconsegueixo.

Recordem que teníem el nostre amic Gulliver visitant l'Acadèmia i a un munt de savis i persones que treballaven per millorar-ho tot.


Aquesta meravella d'aquí dalt era una màquina que, mitjançant combinacions, produïa frases que, després d'unir-les (un munt d'escribes prenien nota dels resultats) oferiria al món una col·lecció complerta en el saber de les ciències i les arts. (em recorda la màquina de la Pilar Rahola, el TOPICÒGRAF, però més manual... hehehe


Un dels millors trossos del llibre:

"En la escuela de proyectistas políticos pasé un mal rato. Los profesores parecían, a mi juicio, haber perdido el suyo, y fue una escena que me entristece siempre que la recuerdo. Aquellos desgraciados ideaban planes para persuadir a los monarcas de que escogieran a sus predilectos en función de su sabiduría, capacidad e integridad; enseñaran a los ministros a tener en cuenta el bien público, recompensaran el mérito, las grandes aptitudes y los servicios eminentes; instruyeran a los soberanos sobre cuáles son sus verdaderos intereses, asentándolos en los mismos cimientos que los de su pueblo; emplearan a personas capacitadas para desempeñar esos puestos, además de muchas otras cosas, imposibles e ilusorias, que jamás habrían entrado en cabeza humana alguna."

Més endavant, entre unes idees per millorar el Senat diu...

"Disponía igualmente que a cada senador del gran consejo de una nación, una vez expresada y argumentada su opinión, se le obligase a votar justamente en sentido contrario, pues si esto se hiciera así, el resultado beneficiaría infaliblemente al bien público"

Estem en una part del llibre en que cada pàgina aporta quelcom interessant i curiós. Tan sols estic posant una petita part... però deixem-ho ja. Gulliver té ganes de tornar a Anglaterra i per això  ha d'anar a Legado i arribar a Maldonada on hi ha el port. Mentre espera un vaixell que el porti al Japó (a mi aquest detall no em va agradar. Que es connecti la narració amb un lloc real i existent, com és Japó, em fa preguntar que, si hi ha tracte entre japonesos i totes aquestes races de les que estem parlant, el seu coneixement no hauria de ser estrany per la resta d'Europa de l'època... però va, li perdonarem a en Swift)... deia que, mentre espera, va a passar una curta estada a Glubbdrubdrib, o la "Illa dels Mags". El governador és un nigromant que té el poder de fer tornar els morts de l'època que sigui i aquí en Gulliver passa uns quants dies parlant amb personatges històrics de tot tipus (filòsofs, pensadors, polítics, nobles). És un apartat molt curiós.

"Tres reyes me aseguraron que en el transcurso de su reinado jamás dieron cargo alguno a personas de mérito, salvo por error o por deslealtad de algun ministro en quien confiaban, ni lo harían si vivieran otra vez. Me daban como razón poderosa la de que el trono real no podía sostenerse sin corrupción, porque ese carácter positivo, firme y tenaz que la virtud comunica a los hombres era un obstáculo permanente para los asuntos públicos"

Ara bé, el més impressionant de tot el llibre -de moment- és quan, sortint per fi de Maldonada i arribant a Luggnagg es fet allí presoner, hi passa tres mesos i coneix l'existència dels struldbrugs o immortals...


No, no explicaré les característiques ni la forma de vida d'aquesta gent immortal. Ja ho llegireu al llibre... després d'això, Gulliver ja pot seguir endavant i tornar a Anglaterra sense massa problemes... S'hi quedarà per fi? No escarmentarà i voldrà tornar a viatjar?... Això ja ho veurem al proper post! :-)

dilluns, 28 de març de 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (primera part)

Il·lustració del meu llibre, d'Editorial Juventud,
que dóna pas a la tercera part de l'obra.

Seguir avançant en la lectura d'aquest llibre és com endinsar-se en un món surrealista o, potser, just al contrari, en un món on l'autor, amb una gran clarividència, retrata la realitat sense miraments i ens la posa al davant ben crua com és (i difícil de digerir), tot i que de forma camuflada. És un prodigi d'imaginació tot el que el cap d'en Jonathan Swift és capaç d'inventar per aconseguir que ens veiem reflectits en un mirall. I el més curiós de tot (per no dir "trist") és que els seus relats són d'una rigorosa actualitat.

Si copiés tots els fragments que he estat marcant i subratllant aquests dies, el post em quedaria llarguíssim, però és que és tan bo que la temptació de fer-ho existeix. Bé, de fet, crec que partiré el post en dues parts. A publicar en dos dies seguits o sinó em passaré hores per "passar-lo aquí" :-)

Som-hi!

Una cosa sí que tinc clara, en Gullivert no sap estar-se quiet! Després d'haver passat una temporada entre entre els lil·liputencs i una segona, molt més llarga, entre éssers gegantins, i haver salvat la vida les dues ocasions, té més ganes de tornar-se a embarcar. Aquesta vegada els llocs visitats són molt diferents i els tipus de persones (tots de la mateixa mida) ben diversos.

Il·lustració del meu llibre, feta per Willy Pogany,
on veiem un mapa del primer lloc on anirà a parar en Gulliver
Després d'uns dies de viatge, arran d'uns conflictes al vaixell, en Samuel Gulliver és abandonat en un bot a la deriva. Arriba a unes illes petites i pot salvar la vida però la seva sorpresa serà majúscula quan, veient una gran ombra, aixeca la vista al cel i veu una illa flotant


Els de l'illa també el veuen a ell i, després d'estar-se observant, li llencen una cadena amb una cadira per a poder-lo pujar. Les persones que allí trobarà són molt rares, com a despistades, perden fàcilment el fil d'una conversa i sembla que el que més els importa en el món és la música i les matemàtiques. Per aconseguir que no es despistin tan sovint, tenen uns criats que, amb uns instruments semblants a unes maraques, els hi donen copets (hehehe què pesadets) a la boca o a les orelles, segons els toqui parlar o escoltar...


Com sempre, coneix al rei del lloc, que li dóna acollida i, també, li envien un mestre per a ensenyar-li l'idioma de l'illa. He de dir que la facilitat d'en Gulliver per aprendre idiomes és fascinant, que ja m'agradaria a mi!. Tot està com mal fet, les cases són guerxes... i és que, malgrat l'amor dels habitants de la zona per les matemàtiques, aquestes no les fan servir mai per a coses pràctiques -doncs seria com "rebaixar-les"- sinó per a resoldre uns sèrie de misteris i assumptes que els tenen molt preocupats. Viuen sempre pendents de si la Terra acabarà essent engolida pel Sol o si el Sol es refredarà i deixarà de donar calor a la Terra. Això no els deixa dormir tranquils, ni divertir-se. Al temps que no mostren interès per res més.

El rei li dóna permís per visitar allò que vulgui de l'illa. El primer lloc on anirà és la Cova dels Astrònoms, lloc des d'on, mitjançant un sistema d'imants, es fa navegar l'illa per determinades zones de l'espai, aquelles que queden per damunt dels dominis del rei a terra ferma. O sigui, que des de l'illa flotant, el rei controla altres territoris, també seus, i sobre els quals va sobrevolant.


Si algun territori no fa el que ha de fer -per exemple, es negués a pagar tributs- el rei el pot castigar fent volar l'illa fins damunt seu i privant-los, amb l'ombra que fa, dels beneficis de la llum del sol, tirant-los pedres gegantines, o, fins i tot, deixant caure l'illa sencera damunt d'ells. Malgrat això, una vegada un territori es va revoltar i, creant un sistema d'imants de defensa, van aconseguir controlar ells l'illa!

En tot cas, veient que allí ningú s'interessa massa per ell, el que vol és marxar... "había en la corte un gran señor, pariente cercano del rey y sólo por esta causa tratado con respeto. Estaba reconocido por todo el mundo como la persona más ingnorante i estúpida del reino. Había prestado servicios relevantes a la Corona y tenía grandes dotes naturales y adquiridas, era íntegro y honesto, pero con tan mal oído para la música, que sus detractores contaban que en la mayoría de las ocasiones llevaba el compás a contratiempo y que a sus profesores les era extraordinariamente difícil enseñarle a resolver los más sencillos problemas matemáticos. Este caballero me daba numerosas pruebas de aprecio y en varias ocasiones me hizo el honor de visitarme pidiéndome que le informase de los asuntos de Europa, sus leyes, costumbres, formas de ser y cultura de los distintos países por los que yo había viajado. Me escuchaba con gran atención y hacía coemntarios muy acertados sobre lo que yo decía. Por su rango tenia dos bateadores a su servicio, pero nunca se servía de ellox, excepto en la corte y en las visitas protocolarias, y cuando estábamos los dos solos les mandaba retirarse."


Gulliver demana a aquest home tan estrany que intercedeixi davant del rei perquè el deixi marxar, cosa que fa, tot i que trist, doncs apreciava al nostre amic viatger.


Així doncs, baixen a Gulliver al territori continental, a la seva capital, Lagado, Tot el que allí veu resulta estrany. Terres magnífiques però molt mal cultivades i és que l'afany per canviar-ho tot no sempre és encertat. Feia uns quaranta anys, alguns habitants de Lagado havien pujat a l'illa flotant i quan van tornar a baixar, van retornar amb pocs coneixements matemàtics, però totalment imbuïts de l'esperit voluble de la regió aèria. Aquestes persones van començar a desaprovar tot el que es feia al territori continental i es van dedicar a planificar les arts, ciències, idiomes i oficis sobre noves bases, aconseguint una patent reial per crear una Acadèmia de Projectistes a la capital. Aquesta extravagància es va anar imitant a altres ciutats del regne i ara totes tenen alguna d'aquestes acadèmies que estudien noves formes i regles per l'agricultura, la construcció, la indústria, l'artesania, etc. prometent resultats espectaculars. El problema és que cap dels projectes arriba a realitzar-se i, mentrestant, el país resta sense cultivar, les cases en ruïnes i la població sense aliments.

El conviden a visitar l'Acadèmia, on la quantitat de bestieses que arriba a veure són dignes de ser llegides i que fan venir ganes de reflexionar sobre que la modernitat per la modernitat o sigui, perquè sí, no sempre té que ser bona i que, moltes vegades, si les coses funcionen, no cal canviar-les.


"...llevaba ocho años estudiando un proyecto para extraer rayos de sol de los pepinos, que luego se envasarían en frascos cerrados herméticamente. Luego los dejarían salir en veranos crudos y destemplados para calentar el aire..."

"...un proyecto para transformar el excremento humano en el alimento original, separando sus diversos componentes, extranyendo el tinte que le da la bilis, sublimando el olor y retirando las sustancias producidas por la saliva..."

"...un nuevo métodopara edificar casas empezando por el tejado y trabajando en sentido descendente..."

A l'escola d'idiomes uns professors estudien com perfeccionar la llengua del seu propi país i una de les propostes és abolir completament les paraules. Val la pena llegir tot el sistema ideat per poder-se comunicar.

"Estuve en la escuela de matemáticas, donde el profesor enseñaba a sus alumnos según un método difícilmente imaginable en Europa. El problema y su resolución se escribían en una hoja delgada con una tinta que contenía un colorante cefálico. El estudiante tenía que tragarse esto en ayunas y no tomar durante los tres días siguientes más que pan i agua. Cuando se digería la oblea el colorante subía al cerebro llevando la proposición. Pero hasta ahora el éxito no ha acompañado al sistema, en parte por algún error en la composición o en la dosis y en parte por la perversidad de los estudiantes a quienes resultan de tal modo nauseabundas aquellas bolitas que generalmente las disimulan en la buca y las vomitan antes de que puedan hacer efecto. Y tampoco ha podido persuadírseles hasta ahora de que practiquen la larga abstinencia que requiere la receta"

(Fi de la primera part del post)

dilluns, 14 de març de 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [II]

Segon bloc de lectura.
Part II - Viatge a Brobdingnag (8 capítols)




El "Viatge a Brobdingnag" és el segon viatge de Gulliver. En aquesta ocasió, el protagonista d'aquestes aventures arriba a una península situada al nord-oest del continent americà que ocupa la major part de l'oceà Pacífic Nord. Aquesta terra està habitada per gegants que a Gulliver li semblen tan alts com un campanar ordinari i que amb cada gambada abastaven unes deu iardes (9'14 metres). Evidentment, els animals, les plantes i tot el que hi ha en aquell país és també gegant als ulls de Gulliver en la mateixa proporció: Rates que tenen la grandària d'un gos mastí amb cues que mesuren dues iardes menys una polzada de llargària (1'80 metres), mosques tan grosses com una alosa de Dunstable (ciutat del Regne Unit), vespes tan grans com perdius amb fiblons d'una polzada i mitja de llargs (uns 4 cm) i punxeguts com agulles, passerells més grans que un cigne d'Anglaterra, calamarsa com pilotes de tennis, una espineta (instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit) que tenia prop de seixanta peus (18'28 metres) de llargada i cada tecla tenia gairebé un peu (30'48 cm) d'amplada, etc, etc...

Queda clar que, en aquestes condicions, la vida d'en Gulliver en aquest país dels gegants no pot ser gaire fàcil i així queda reflectit en les innombrables aventures que l'autor ens explica. No cal detallar-les aquí, que el millor és llegir-les al llibre, però us en faig un repàs mitjançant un recull d'il·lustracions de Thomas M. Balliet extretes d'una edició de la novel·la publicada l'any 1900 que he trobat a la wikipèdia:


Veient això ja podreu imaginar que a en Gulliver li passa de tot en aquest país dels gegants, però aquestes aventures que podríem qualificar de divertides (encara que el nostre protagonista no n'estaria d'acord en molts casos :-D) no són tot el que trobem al llegir aquest llibre. En aquesta segona part se m'ha incrementat la sensació que és ben veritat que Els viatges de Gulliver va més enllà d'un conte infantil o d'un llibre d'aventures. Això es nota força en alguns capítols ben concrets i, en aquest sentit, en destaco alguns molt concisament perquè, com ja he dit, és preferible llegir-los directament a la novel·la. Per exemple, n'hi ha que no són gens aptes per a menors com quan Gulliver ens parla de la seva relació amb les donzelles de la reina i sobretot amb una agradable i juganera noia de setze anys que m'utilitzava en altres menes de jocs, sobre els quals el lector m'excusarà d'entrar en detalls o quan, en un altre paràgraf, se'ns explica una execució per decapitació que fa brollar una quantitat de sang tan prodigiosa ... que arribava més amunt que el gran "Jet d'eau" de Versalles. Canviant de registre, igualment queda demostrat que aquesta obra no és un simple conte quan llegim les converses que Gulliver té amb el rei de Brobdingnag parlant de l'organització política i la història de la societat anglesa del seu temps; unes converses que, a ulls del rei, es podrien resumir com un munt de conspiracions, rebel·lions, assassinats, matances, revolucions, exilis, justament els pitjors efectes que l'avarícia, la parcialitat, la hipocresia, la perfídia, la crueltat, la ira, la follia, l'odi, l'enveja, la luxúria, la malvestat i l'ambició poden produir. Un bon retrat de la humanitat, fins i tot l'actual, no trobeu?.

Gulliver amb les donzelles de la reina
Gulliver i el rei de Brobdingnag

Aquesta multiplicitat de lectures, que ja havíem comentat en el post de presentació del llibre, m'està fent molt interessant aquesta novel·la que tinc moltes ganes de continuar llegint. Ho farem i en parlarem aquí, que encara queden dos blocs de lectura més...

dilluns, 7 de març de 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Primer bloc de lectura

Comencem amb els posts dels diferents blocs en que vàrem dividir la lectura d'aquest llibre. En aquest primer ens trobem amb les aventures que el navegant anglès Lemuel Gulliver. Bé, de fet jo l'anomeno navegant, tot i que la seva autèntica professió és la de metge però, atret per les aventures i el mar, s'embarca diverses vegades per exercir la feina per la que va estudiar dalt d'un vaixell.

He de dir que el llibre m'està agradant molt, tot i que, com ja suposava, no és la "forma" sinó el "contingut" el que més m'agrada. El llibre, com a tal, no és cap meravella literària, però la imaginació de l'autor i el fet de pensar que fa tres-cents anys que va ser escrit és el que més gràcia em fa.


Després d'una terrible tempesta, Lemuel Gulliver es desperta a una platja, lligat per milers de petites cordes que l'impedeixen moure's. No sap on ha arribat, però el que és evident és que els habitants d'aquell lloc són molt més petits que els humans "normals", fan uns 15 cm. de llarg. La resta, animals, arbres (tots més o menys com els que tenim al nostre món) mantenen una proporció de mida equivalent a la de les persones...

Gulliver aconsegueix donar-los a entendre que no és un ésser violent, que no els vol fer mal i, finalment, el deixen lliure, li proporcionen menjar i vestit. És curiosa la descripció de tot ja que, per la mida d'en Gulliver, un xai sencer podria ser com una oliveta per a nosaltres... imagineu la quantitat de bestiar que menja en un sol àpat!!


Però a part d'aquestes curiositats hi ha alguns comentaris molt interessants. En copiaré algun.

Al principi, quan la gent vol veure en Gulliver, al final s'han de fer torns i qui l'ha vist ja no pot tornar a posar-se a la cua "... dispuso que los que ya me habían visto se volviesen a sus casas... con lo que los secretarios de Estado percibieron grandes sobornos"

Més endavant, en Gulliver ajuda els seus nous veïns en una batalla contra els seus enemics de Blefuscu (l'altre imperi de l'Univers, segons creuen ells) però quan el gegant, un cop aconseguida una gran victòria, es nega a acabar d'aixafar els rivals. "Poco valen los mayores servicios prestados a los monarcas si se les pone en una balanza frente a una negativa a satisfacer su soberbia"

Mireu quines coses passaven ja fa tres-cents anys entre Liliput i Blefuscu: "Hay que advertir que los embajadores me hablaron por medio de un intérprete, pues los idiomas de ambos imperios son tan distintos entre sí como dos cualesquera de Europa, y cada nación se enorgullece de la antigüedad, belleza y energía de su propia lengua y siente un manifiesto desprecio por la de su vecino".

Són aquests comentaris irònics que fan que el llibre m'estigui agradant força.

Ara bé, trobar una mena d'embrió de "jubilació" em va fer moltíssima gràcia i és que a Liliput, quan algú es porta malament és castigat (com a tot arreu, clar. Encara que els càstigs puguin ser ben diferents) però també hi ha un sistema de compensació per algú que, al llarg de la seva vida sempre s'ha comportat bé i no ha delinquit mai: "Cualquiera que pueda probar convenientemente que ha observado estrictamente las leyes de su país durante setenta y tres lunas, tiene derecho a ciertos privilegios, de acuerdo con su rango y la condición, así como a una cantidad de dinero proporcional, de un fondo creado con este fin." Ei, que això està escrit l'any 1726!!

Lamentablement, també veurem que la corrupció no és res nou. Fins i tot a països on els habitants fan quinze centímetres d'alçada, se'n donen casos...

I bé, no diré res més. Tan sols que, finalment, per un munt d'enveges i embolics, en Gulliver ha d'acabar marxant. Pot fer-se a la mar arreglant les restes d'un vell bot que ha trobat i, amb molta sort, arribar allí on tothom és de la nostra mida.

Quines històries més li esperen a aquest metge navegant?


dilluns, 22 de febrer de 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [Presentació]

Primera edició (1726)

ELS VIATGES DE GULLIVER (Jonathan Swift - 1726), que a l'edició original portava (com veiem a la imatge que encapçala aquest post) el llarg títol de "Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells") és tot un clàssic de la literatura en anglès.

La novel·la és una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges típiques del s. XVIII on l'autor, tot explicant els fantàstics viatges de Gulliver, ens ofereix una sàtira dels costums anglesos de la seva època i de la naturalesa humana en general.

Aquest és el llibre que hem triat per encetar la "Temporada 2016" de lectures compartides en aquest blog. Una obra que, qui més qui menys, tothom coneix per les múltiples versions que se n'han fet:

- Llibres adaptats per a infants
Editorial Bruguera - 1964
Edicions Destino - 2014

- Espectacles de titelles


GÚLLIVER AL PAÍS DE LIL·LIPUT (Centre de Titelles de LLeida - 2011)


- Dibuixos animats


LOS VIAJES DE GULLIVER (Gulliver's Travels, 1939) - Completa


- Cinema


THE 3 WORLDS OF GULLIVER (Jack Sher, 1960) - Tràiler


LOS VIAJES DE GULLIVER (Gulliver's Travels, Rob Letterman, 2010) - Tràiler

Podríem arribar doncs, a la conclusió que coneixem de sobres la història i que llegir "ELS VIATGES DE GULLIVER" no ens aportarà res de nou. Però aquesta seria una conclusió errònia perquè el que més es coneix d'aquesta novel·la és només una part de la mateixa i moltes vegades ni això.

Tal com ens diu Marta Pessarrodona al pròleg de l'edició que jo llegiré ("Viatges de Gulliver" / MOLU nº 5 / Ed. 62 - 1981):
...Aquest llibre és una peça mestra de la misantropia i s'ha vist com una venjança de la humanitat el fet que els Viatges de Gulliver es consideri sovint un llibre per a infants, així com les mutilacions que ha sofert l'obra. No obstant això, mentre l'Alícia al país de les meravelles (1865), d'un misantrop posterior a Swift, Lewis Carroll, és un llibre per a infants perquè sempre que el llegim tornem a la infància (com observà tan encertadament Virginia Wolf), els Viatges de Gulliver és un bon llibre per a adults perquè és un magistral conte infantil. El repte que ens proposa és el de oferir-nos una fantasia que ens mena a una espècie de malson, del qual només despertem per a trobar-hi veritats inqüestionables. Podem llegir les aventures de Gulliver com una al·legoria política de l'època, com una burla dels llibres de viatges o com les reflexions d'un home conscient i preocupat pels abusos de la raó humana. En la seva multiplicitat, sens dubte, rau la seva grandesa, la qualitat d'obra mestra de tots els temps...


En conseqüència, el millor que podem fer és deixar-nos d'adaptacions i posar-nos a llegir la novel·la original. I justament això és el que ens disposem a fer en aquest blog a partir d'avui. El llibre de Jonathan Swift es divideix en quatre parts que expliquen sengles viatges del protagonista, aprofitarem doncs aquesta divisió per repartir els blocs de lectura en quatre posts de la següent manera:

1r. bloc - PART I: Viatge a Lil·liput

2n. bloc - PART II: Viatge a Brobdingnag

3r. bloc - PART III: Viatge a Laputa, Balnibarbi, Glubbdubdrib, Luggnagg i Japó

4r. bloc - PART IV: Viatge al país dels Huyhnhnms

Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dijous, 11 de febrer de 2016

Propostes de lectura 2016 (II)

Doncs bé, ha arribat el moment de fer la meva proposta de llibres. He de dir que, com la meva economia no em permet fer noves adquisicions en qualsevol moment (i el meu sant no és fins el quinze d’agost) i, d’altra banda, a la Biblioteca ja em deuen odiar perquè cada llibre que demano esgoto totes les pròrrogues (i ja hauré de demanar els llibres de la llista d’en MAC) el que he fet ha estat mirar per casa i a veure quins llibres que corren per aquí no he llegit i em faria gràcia fer-ho.

Seguint el model d’en MAC, també els posaré per antiguitat.- Em disculpareu que, de moment, no posi imatges, doncs he de marxar pitant. Tu, MAC, ja pots anar pensant i fer la teva tria que jo, quan pugui, animaré una mica el post amb les cobertes dels llibres, que queda molt més bonic :-)



1.- ROBINSON CRUSOE, de Daniel Defoe (1719)
Robinson Crusoe és una novel·la de l'escriptor Daniel Defoe, publicada per primer cop el 1719 i de vegades considerada la primera novel·la escrita en anglès. El llibre podria estar inspirat en el relat d'Alexander Selkirk, un mariner escocès que va passar molt de temps sol en l'arxipèlag Juan Fernández.
En el cas de la novel·la, es tracta d'una autobiografia fictícia del personatge del títol, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa remota. L'obra és una de les més venudes de la literatura abans del segle XX i va esdevenir un clàssic dels llibres d'aventures i la literatura juvenil.

2.- LOS VIAJES DE GULLIVER, de Jonathan Swift (1726)
Els viatges de Gulliver (títol complet Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735). Narra els viatges fantàstics de Gulliver, i és alhora una sàtira dels costums anglesos de l'època de l'autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l'època. És l'obra llarga més coneguda de Swift i tot un clàssic de la literatura en anglès.

3.- EMMA, de Jane Austen (1815)
Emma és una novel·la de Jane Austen publicada el 1815 que narra les aventures romàntiques de la protagonista fent d'alcavota dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. Publicada en tres volums i dedicada a l'aleshores príncep Jordi IV del Regne Unit, va ser un dels grans èxits de l'autora.

4.- VIAJE AL CENTRO DE LA TIERRA, de Julio Verne (1864)
Viatge al centre de la Terra (en francès: Voyage au centre de la Terre), és una novel·la de ciència-ficció i aventures, escrita el 1864 per Jules Verne, un dels escriptors francesos més famosos del segle XIX. Publicada originàriament en francès, l'obra conegué un èxit mundial que féu que es traduí a moltes llengües aviat. L'edició del 1867 comportà diversos canvis del text original i s'hi afegí dos capítols suplementaris.
La història se centra en un professor, que juntament amb el seu nebot i amb un guia, s'endinsen a través d'un volcà cap al "centre de la terra".

5.- PIGMALIÓN, de George Bernard Shaw (1919)
Pigmalió és una obra de teatre publicada el 1913 per Bernard Shaw. Té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, tot i que siguin moltes les seves qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica. Quan Bernard Shaw estrenà el seu Pygmalion l'any 1913 –inspirant-se en el mite clàssic de l'escultor xipriota que s'enamora de la seva estàtua, Galatea, a qui Afrodita dóna vida–, traslladà el mite en una societat moderna, la societat anglesa, que encara vivia les darreres ramalades de l'època victoriana. Pigmalió és una comèdia en la qual el llenguatge és l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure.

6.- EL VIEJO Y EL MAR, d’Ernest Hemingway (1951)
El vell i la mar (The Old Man and the Sea en anglès) és una novel·la escrita per Ernest Hemingway l'any 1951 a Cuba i publicada l'any 1952. Fou l'última gran obra de ficció escrita per Hemingway i publicada en vida seva. Es tracta d'una de les seves obres més famoses. L'argument se centra quasi exclusivament en Santiago, un vell pescador que lluita per pescar un marlí gegant enmig del corrent del Golf.
És àmpliament reconeguda com una de les obres de ficció més importants del segle XX, i ha estat objecte de diverses adaptacions cinematogràfiques.

dimarts, 9 de febrer de 2016

Propostes de lectura 2016 (I)

Torna a ser l'hora de triar quines lectures compartirem en aquest blog durant el proper any. Pel 2016, continuarem llegint junts un llibre per trimestre i això fa un total de quatre llibres que escollirem d'entre una llista de propostes que ens farem nosaltres mateixos. En aquest post presento la meva part d'aquesta llista d'on l'ASSUMPTA haurà de triar dos llibres; el mateix que em tocarà fer a mi quan ella presenti la seva tria.

Enguany he seleccionat sis clàssics de la literatura universal. Llibres que tots coneixem però, com és el meu cas, que potser no hem llegit mai. Són llibres de gènere (teatre, aventures, terror, ciència-ficció...) i molt, molt coneguts. El més "modern" fa més de 100 anys que va ser escrit, així que ja va sent hora de donar-lis una oportunitat... almenys a dos d'ells. :-)

Aquí els teniu, ordenats per l'any de la seva primera edició:

L'AVAR
(Molière - 1668)


Avar. El personatge d'Harpagon no mereix cap altre qualificatiu. La seva cobdícia és extrema i només mira d'omplir-se les butxaques. Els seus fills n'esdevenen víctimes i els és imposat un matrimoni per interès. Però, el dringar del diner pot estar per sobre de les raons del cor? (Teatre. Comèdia de 5 actes en prosa).
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES
(Lewis Carroll - 1865)


Somiant que segueix el Conill Blanc, Alícia entra a la seva llodriguera i hi descobreix un món on tot és possible: el país de les meravelles, habitat per un seguit d’animalons amb qui es relaciona com si fossin persones. La barreja de somni i realitat en un espai imaginari, ple de personatges fantàstics i d’objectes animats, va permetre a Lewis Carroll presentar una caricatura de les convencions socials que és, encara avui, una obra mestra divertidíssima, intel·ligent i captivadora.


DRÀCULA
(Bram Stoker - 1897)


Drácula és una novel·la sobre vampirs que mereix des del judici més elogiós (Oscar Wilde la qualificà com una de les millors novel·les de tots els temps) fins a la valoració més moderada (Montague Summer deia que “està admirablement elaborada i, si tota l’obra hagués mantingut el mateix nivell que la primera part, estaríem davant d’una autèntica obra mestra”), que ha estat traduïda a les llengües més importants del món i sobre la qual s’han fet nombroses versions cinematogràfiques i diverses representacions teatrals.




LA GUERRA DELS MONS
(H. G. Wells - 1898)


Més de cent anys després de la seva aparició, aquest llibre sobre una invasió extraterrestre continua fascinant els lectors, fins i tot si els coneixements científics de l'època s'han distanciat extraordinàriament dels nostres. L'autor va ser amb tota probabilitat el més llegit pels seus contemporanis, i això no tan sols per la seva capacitat narradora veritablement fascinant o per l'habilitat amb què va saber combinar la ciència-ficció (gènere en el qual va despuntar especialment) amb els relats d'aventures, sinó també per les seves reflexions sobre la condició humana.



PETER PAN
(James M. Barrie - 1911)


El personatge de Peter Pan es va presentar per primera vegada al públic en l'obra de teatre "Peter Pan: o el nen que no volia créixer", de l'escriptor escocès James M. Barrie, que es va estrenar a Londres el 1904. El 1911 Barrie transforma aquesta peça dramàtica en un llibre, neixia així un mite modern i universal de la cultura popular. Com tothom sap, és la història de tres nens anglesos que una nit, després de rebre la visita d'un estrany ésser que té poders màgics anomenat Peter Pan, surten volant amb ell fins a arribar al sorprenent país d'on procedeix: l'illa de Mai Més. Allà, acompanyats per la fada Campaneta, viuran divertides i perilloses aventures entre indis, feres i una banda de pirates sota les ordres del capità Garfi.
TARZAN DE LES MONES
(Edgar R. Burroughs - 1912)


Tot un clàssic de la novel·la d'aventures. Després de la mort de Lord i Lady Greystroke a la selva, el seu fill és adoptat per la Kala dins d'una tribu de simis, que el bateja com a Tarzan. Amb la seva intel·ligència i les ensenyances dels simis es convertirà en el senyor de la selva. Però el descobriment dels homes i l'arribada d'una jove blanca alterarà tota la seva existència.

dissabte, 6 de febrer de 2016

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.- Tercer i últim bloc de lectura

Doncs ha arribat el moment de fer el tercer post que tancarà els comentaris d’aquest llibre. Un llibre que em deixa un regust molt estrany. Així, a la primera, sense pensar-hi massa, puc dir que no m’ha agradat gens. És lent, molt lent, amb unes descripcions que no s’acaben mai; trist, depriment, angoixant, ple de morts i malalties, ple de decadència. Ple d’arbres grans i petits, vius i verds, però molts més de secs i morts, branques seques, branques que un nen petit fa servir per fer un barquet, branca assassina que serveix per treure la vida a un infant... fulles seques, i més varietats d’arbres, i branques esqueixades per un llamp, i vinga fulles i més fulles, i més arbres i més branques.

Malgrat això he de dir que em quedo amb les ganes de tornar-lo a llegir. Sí, sí, tal com ho dic. Llegir-lo en unes altres circumstàncies i és que aquesta vegada no he disposat de temps i calma per fer-ho bé. A més, quan anava per una mica més de la meitat em vaig veure en el compromís de llegir un llibre sobre la Fibromiàlgia –que m’interessava molt, però que jo volia llegir també amb calma- i després d’acabar amb el mirall. El resultat va ser que, per no deixar del tot “El mirall”, vaig haver de tornar el de la Fibromiàlgia sense acabar, havent-lo llegit al final mig en diagonal, i obligant-me a mi mateixa a córrer per poder tornar “El mirall” a temps a la Biblioteca. Un desastre.

Potser si el tornés a llegir, d’aquí uns anys, podria gaudir molt més de totes les simbologies que fa servir l’autora, em podria entretenir en les descripcions llargues i poètiques sense pensar això, que són llargues i assaborint el que siguin poètiques. Potser no em semblaria tan depriment i trobaria alguna escletxa de felicitat en algun personatge –escletxa que, en aquesta lectura, se m’ha escapat totalment-. I és que no sóc capaç de dir si, en aquesta novel·la, algú estima algú. Tot sembla un seguit d’interessos, bàsicament econòmics.



Ara bé, una història en la que un xiquet mor a mans dels seus germans, una noia –just l’assassina- mor caient del terrat i quedant clavada en una de les famoses branques d’arbre; una narració on no hi ha amor, ni respecte ni fidelitat entre cap dels matrimonis... o, no, potser sí, potser n’hi ha un... Un dels personatges –vidu!- havia estimat la seva dona; una família on la gran majoria de les minyones passen pel llit de l’amo, com podria acabar aquesta història? Doncs amb un fantasma que es manifesta en forma de teranyina i una rata. Una gran rata morta, mig podrida al forat d’un arbre.

Decididament, em quedo amb la Plaça del Diamant un milió de vegades.

dimecres, 13 de gener de 2016

Mirall Trencat (Mercè Rodoreda) [II]

Segon bloc de lectura.
Segona part (21 capítols)



Continuant amb la lectura compartida de la novel·la "Mirall Trencat" (Mercè Rodoreda - 1974), arriba el torn de la segona part del llibre.

A la primera part, l'autora ens fa una presentació de l'escenari i dels personatges i ens comença a explicar les diferents històries vitals de cadascun d'ells. Una explicació que, evidentment, continua en aquesta segona part però on es trenca el relat més o menys cronològic de la trama per centrar-se sobretot en els sentiments dels personatges.

Com es sabut, "Mirall Trencat" és la història de tres generacions de la família Valldaura en la Barcelona de principis del segle XX fins just després de la Guerra Civil espanyola. En aquesta segona part de l'obra, aquestes tres generacions estan ben presents. La primera, representada per la vella matriarca Teresa Goday de Valldaura, evoca els ja passats moments de felicitat mentre la segona, amb Sofia Valldaura al capdavant, comença a caminar cap el desenllaç gens feliç de la història. La tercera generació, la dels nens, és la que constitueix la trama principal d'aquesta segona part i es converteix en el centre dels fets tràgics que l'autora ens explica.

http://ajudamsele.webnode.es/català/mirall-trencat/

Copio a continuació un fragment de la GUIA DE LECTURA DE "MIRALL TRENCAT" escrita per Najat El Hachmi (l'enllaç ens porta al text complet molt interessant però és aconsellable haver llegit tota la novel·la abans per evitar trobar-se espòilers) :

Mirall trencat és una novel·la feta de fragments, de capítols que són peces que encaixen perfectament en el conjunt però que podrien funcionar amb independència sense perdre sentit. Cada capítol gira al voltant d'una escena concreta, d'una perspectiva i d'un personatge, construint així la visió polièdrica de la realitat ... El que fa que el conjunt quedi cohesionat, deixant de banda la trama principal que es va desenvolupant al llarg de les pàgines, és l'entramat complex i ben teixit de detalls i símbols que es van repetint al llarg de l'obra.

En aquesta segona part, aquesta "fragmentació" hi està, tal com he explicat abans, ben present. Això provoca, almenys en el meu cas ha estat així, que costi sentir-se enganxat per la trama de la novel·la però, tot i així, t'adones que tens a les mans una gran obra i molt ben escrita perquè l'autora si que aconsegueix, al final, que tot lligui a la perfecció. Ho veurem en el següent post dedicat a la tercera part del llibre.

dissabte, 9 de gener de 2016

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.- Primer bloc de lectura

Aquesta és l'edició del llibre que estic llegint.

Amb moltíssims dies de retard començo a escriure aquest post sense saber ben bé què diré encara perquè les sensacions que estic tenint han estat molt canviants des dels primers capitolets fins al punt en que s'acaba aquest primer bloc de lectura.

La novel·la es centra en la vida de Teresa Goday, dona d'ascendència humil, de gran bellesa, que pels seus matrimonis entra a formar part de l'alta societat.


A través de capítols curts, se'ns van presentant diversos personatges, tots ells amb el nexe comú de tenir alguna relació més o menys directa amb la Teresa. Precisament per ser els capítols breus, estan mancats de coses sobreres i fer un resum és difícil, ja que tot el que digui pot ser considerat spoiler.

Ara bé, si una cosa puc destacar és que, en aquesta obra, ningú sembla ser feliç. Hi poden haver moments d'alegria, de satisfacció, de festa... però felicitat de veritat no l'he vist enlloc.

La Teresa fa un primer matrimoni amb un home molt ric i molt més gran que ella que, evidentment, la deixa vidua jove i rica. Llavors es torna a casar amb un altre home també molt ric: Salvador Valldaura.


Tenen una filla, la Sofia, una noia seria i una mica estranya (al menys a mi m'ho sembla)...


La Sofia estima molt el seu pare, amb el qual té una molt bona relació (a la imatge de dalt una escena de la sèrie de TV3 sobre el llibre en que Salvador i Sofia Valldaura surten a estrenar un cotxe nou), però no sembla estimar tant la Teresa.

Quan la Sofia es casa ella i el seu marit, l'Eladi, es queden a viure a la mateixa mansió on encara viu la mare. Igual com penso que la Teresa no estimava cap dels seus dos marits, apostaria el que fos a que la Sofia tampoc estimava el seu (un home raríssim, en la meva forma de veure-ho).


El marit de la Sofia, l'Eladi, havia tingut una aventura amb una corista, quan ja anava amb la Sofia, de la que va néixer una nena, la Maria. La Sofia, per tenir cert control del seu marit, decideix adoptar la nena. Després tindrà dos fills més, en Ramon, un nano sa i fort i en Jaume un xiquet malaltís.

Tot això amanit amb la llista d'amics dels protagonistes, de les criades -tot un exèrcit- que van i venen i tenen les seves històries amb els senyors de la casa...

Quadre de la Viquipèdia de les relacions principals entre els personatges

Al principi de la lectura, el llibre m'agradava força, em semblava interessant i, evidentment, ben escrit... però, poc a poc li anava trobant una negativitat creixent, com un pessimisme que em cansava una mica. Ara bé, el que em va semblar terrible i, fins i tot exagerat i irreal, és el que passa entre els tres nens just al final del primer bloc de lectura.

En fi, seguirem endavant a veure com acaba tot però, sincerament, he de dir que, de moment, aquest no entraria en una llista meva de llibres preferits.