dimecres, 20 de juliol de 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Tercer i darrer bloc de lectura.

Amb tan sols dos dies de retard sobre la data de lliurament (la darrera data fixada, vull dir, clar) em disposo a fer un post ben estrany ja que serà molt curtet, gairebé tot imatges, però anirà complementat amb un primer comentari ple d'spoilers. Ho dic perquè, clar, si en aquest post poso el desenllaç a la vista de tothom ja m'hauré carregat una història d'aventures...

Així doncs, resulta que navegant per poder fer aquesta magnífica entrada, he trobat una pel·li de l'any 2003. N'he mirat alguns trossos i, sincerament, la sensació és que no és massa fidel al llibre. Per posar un exemple: Surten escenes de la Wendy a l'escola on un professorat molt rígid la renya i la castiga per fer dibuixos fantasiosos (on surt en Peter). També es dóna a entendre que la família Darling són molt durs en l'educació dels seus fills i que per això ells tenen ganes de marxar de casa. Sincerament, jo no he vist res d'això en el llibre; és més, el que he vist és justament el contrari: Els pares Darling estimen molt els seus fills (que estiguin tan sonats com per tenir una gossa de mainadera no invalida gens ni mica la meva afirmació) i de problemes a l'escola ni se'n parla. A més, entre els dos protagonistes, adolescents, hi ha tota l'estona com una mena de "tensió sexual" que en el llibre he vist com quelcom molt més infantil.

El que ja no és tan infantil (en el llibre) i ho menciono aquí perquè en MAC ja ho va dir al seu post, és la quantitat de violència que surt en el llibre. I el masclisme, queda, al final, encara molt més marcat.

Anem a per les fotos...

Peter Pan

Wendy Darling

Vaixell pirata

Illa de Mai Més

Capità "Ganxut"

dilluns, 11 de juliol de 2016

Peter Pan (J. M. Barrie) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols: VI a XII



(Edició de 1915)

Hem arribat al segon bloc de lectura de "Peter Pan" (Peter and Wendy - 1911), el conte infantil escrit per J. M. Barrie del que estem compartint-ne la lectura en aquesta ocasió.

Aquesta part del llibre, que inclou els capítols compresos entre el 6 i el 12, ens porta al país de Peter Pan, l'illa de Mai més, un lloc imaginari habitat per nens perduts, fades, sirenes, pirates i pellroges. Aquí en teniu un mapa interactiu:


Podem fer-hi un repàs a les localitzacions més característiques de l'illa, que també va dibuixar F. D. Bedford (1864–1954) per il·lustrar la primera edició de la novel·la:

La caseta de la Wendy
La casa sota els arbres
El llac de les sirenes
Peter Pan amb els pirates i els pellroges

Aquestes localitzacions i aquests personatges (i d'altres) són els ingredients que trobem en aquesta part de la novel·la quan llegim les aventures que els van passant als protagonistes. No les explicaré aquí que no toca fer-ho i sempre és millor llegir-les directament al llibre.

De totes maneres, he de dir també que l'argument no és el que més m'ha interessat d'aquesta lectura. Efectivament ens estan explicant un conte i això és el que llegim, un conte infantil d'aventures protagonitzat per uns nens perduts, uns pirates i uns pellroges on també surten fades i sirenes. Com acabo de dir, no és això el que trobo realment interessant; per a mi el que potser caldria comentar és el que hi ha més enllà de l'argument. Per exemple, el masclisme (la Wendy, pobreta, només serveix per fer de mestressa de casa) o el racisme (els pellroges no queden massa ben parats) que trobem mentre llegim i que junt amb unes dosis de violència potser superiors al que ens esperàvem, ens sobta descobrir en un conte per a nens. Sens dubte, tot això té una explicació per l'època en que va ser escrit, per sort en 100 anys algunes coses han millorat a la nostra societat en aquest aspecte.

En podem parlar als comentaris d'aquest post. O del següent, perquè encara ens queda per llegir la part final de la novel·la i malgrat he dit que l'argument no és el més important, tampoc l'hem d'oblidar. Justament aquest segon bloc de lectura acaba en un punt àlgid: Els nens perduts estan a punt de ser segrestats pels pirates!!


...el Ganxut va donar ordres:
Un home a cada arbre i...



dimecres, 6 de juliol de 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Primer bloc de lectura.

Què és el País de Mai Més? És una illa... però una de molt especial. No sé si jo ho estic entenent bé, perquè estic parlant d’un lloc de conte i als adults moltes vegades els contes se’ns fan dificilíssims mentre que, pels infants, són de facilíssima comprensió... però jo diria que l'illa de Mai Més és el lloc comú on tenen lloc els somnis de tots els nens i nenes del món.

El que somien la majoria dels infants es pot trobar a l’illa: aventures amb indis, pirates, fades, o tenir un cadell de llop propi.


Ui, crec que he començat de forma desordenada! Hauria d’anar al principi de la història... Ens trobem a una família tradicional: els pares i tres fills: una nena i dos nens, Wendy, John i Michael. Però, he dit tradicional? No sé si pot ser-ho gaire el fet de tenir una gossa com a mainadera. No, no estic dient que la família tingui una gossa i que els xiquets juguin amb ella, estic dient que la gossa fa totes les feines d’una mainadera humana.

Dient això, ja veiem que, molt “normal”, la situació no és. Al menys –insisteixo- des del punt de vista d’un adult. Crec que hauré de rellegir aquest llibre més d’una vegada perquè, a part de poder ser vist com una història d’aventures, podria ser també un autèntic tractat de psicologia.

Segueixo escrivint molt desordenadament... però crec que ho publicaré així. Pot ser un post diferent. Una ressenya feta a l’estil “escriptura automàtica”. I, sincerament, crec que la culpa no és meva, sinó del conte...

En fi, a la vida d’aquesta família, de condició més aviat humil (cada vegada que arriba un fill es pregunten si el podran mantenir) que té una gossa per nanny perquè no en poden pagar una d’humana, hi començaran a passar coses rares. Un personatge de somnis, Peter Pan, entrarà una nit a l’habitació on dormen els tres germans i se’ls emportarà a l’Illa de Mai Més, on ell viu amb uns altres nens (nens que s’han caigut del llit i s’han perdut). Per aconseguir això, primer els haurà d’ensenyar a volar, ja que marxen per la finestra...

Una curiositat: A la pel·lícula que es va rodar l'any 1915,
tot just ha fet cent anys, el personatge de Peter Pan
va ser interpretat per una dona: Maude Adams

Acompanya a en Peter Pan una fada que es diu Campaneta i que té molt mal geni.

En Peter Pan és un nen que no vol créixer, no es vol fer gran. Recorda les coses que li resulten interessants o li poden ser útils, però el que no li agrada ho oblida fàcilment. La Wendy és... bé... l'antítesi de l’Anna Gabriel (no ho he pogut evitar!). És una nena que té molt clara la funció “tradicional” de la dona en el món. Ella està aquí perquè un dia es casarà i serà mare i, mentre aquest moment no arriba, es dedicarà a fer de mare dels Infants Perduts que viuen amb en Peter Pan (ja dic que l’hauré de llegir moltes vegades més, perquè estic segura que se m’estan escapant un munt de coses!) i, evidentment, en Peter és el pare. I la fada Campaneta Dringadora es mor de gelosia perquè ella també està enamorada d’en Peter i, per fer fora la seva rival, no dubta ni un segon a posar-la en perill.

Crec que és millor deixar-ho aquí, de moment. Ja són a l'illa, aviat començaran a passar moltes coses...

dilluns, 23 de maig de 2016

Peter Pan (J. M. Barrie) [Presentació]

Primera edició (1911)

PETER PAN o El nen que no volia créixer ("Peter Pan; or, the Boy Who Wouldn't Grow Up" o també "Peter and Wendy") és, originàriament, una obra de teatre per a nens escrita per l'autor escocès Sir James Matthew Barrie (1860 - 1937) i estrenada a Londres el 27 de desembre de 1904. Uns anys més tard, el 1911, el mateix J. M. Barrie en va escriure la versió en forma de novel·la que s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura infantil i que és el llibre que, en aquesta ocasió, hem triat per compartir-ne la lectura en aquest blog.

Segur que, qui més qui menys, tothom coneix aquest personatge i la seva història. El nen que pot volar, la fada Campaneta, el capità Garfí, els nens perduts de l'illa de Mai més... tots ells són ben coneguts per les múltiples versions i adaptacions que se n'han fet de l'obra de J. M. Barrie però ja sabem (en aquest mateix blog ho hem comprovat més d'una vegada) que sovint el que ens ensenyen aquestes adaptacions no és el mateix que trobem quan llegim el text original i per això, una vegada més, ens atrevim amb la lectura d'un llibre del que suposadament en coneixem de sobres l'argument però que li volem donar l'oportunitat de que ens sorprengui.

Ja veurem si aquest "Peter Pan" aconsegueix fer-ho i descobrim, més enllà del conte infantil, el perquè s'ha convertit en tot un clàssic que no ha deixat d'editar-se en aquests més de 100 anys que fa que va ser escrit. Si més no, del que no tinc cap dubte és que hi trobaren alguna cosa més que la versió Disney que tots tenim al cap... m'estranyaria moltíssim que no fos així.


La primera edició d'aquest llibre en la nostra llengua la va publicar, el novembre de 1935, l'editorial JOVENTUT de Barcelona. La traducció del text va anar a càrrec del poeta Marià Manent (1898 - 1988) i incorporava uns dibuixos de la il·lustradora anglesa Mabel Lucie Attwell (1879 - 1964). Aquí tenim les fotografies d'algunes de les seves pàgines: (cliqueu damunt de cadascuna per veure-les millor)



Nosaltres també llegirem la novel·la en català però en una edició més moderna que porta la traducció que va fer l'escriptora Maria Antònia Oliver (Manacor - 1946). És aquesta:


El llibre té una mica més de 200 pàgines que, per fer els posts corresponents, ens repartirem en tres blocs de gairebé 70 pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex marcant amb diferents colors aquests blocs de lectura:

ÍNDEX

I - En Peter s'obre camí
II - L'ombra
III - Anem, anem!
IV - El vol
V - L'illa es fa realitat


VI - La caseta
VII - La casa sota terra
VIII - El llac de les sirenes
IX - L'ocell Meravella
X - La Casa Feliç
XI - La història de la Wendy
XII - S'emporten els nois


XIII - Creieu en les fades?
XIV - El vaixell pirata
XV - "Aquesta vegada, el Ganxut o jo"
XVI - El retorn a casa
XVII - Quan la Wendy va créixer


Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

diumenge, 15 de maig de 2016

L'Avar, de Molière.- Comentaris a la lectura

No sé per què he tardat tant en fer aquest post quan, en realitat, ja fa dies que he acabat la lectura del llibre i, a més, ja sé que ha de ser una entrada bastant breu, ja que els comentaris més importants van "dins" (som així de bons i no ens agrada fer Spoilers hehe)


Ara bé, algun comentari general sí que vull fer:

En primer lloc, dir que és la primera obra de teatre que llegim en aquest blog conjunt, per tant és una experiència nova aquí però, a més, per mi, també és quelcom bastant poc comú. Estic segura que es podrien comptar amb els dits de les mans les obres de teatre que he llegit -i me'n sobrarien-. Després d'aquesta lectura, he de dir que potser m'aficionaré una mica més a llegir teatre ja que m'ha agradat. Ha estat una lectura distreta i divertida.


I aquí ve la segona cosa que volia comentar i és que -no sé per què- tenia ficat al cap que aquesta era una obra dramàtica. Potser el tema de l'avarícia i el personatge principal em portaven al cap al vell Fagin, d'Oliver Twist, de Dickens i, clar, el pobre Fagin no és que tingui un final massa alegre i feliç. Per tant, vaig tenir una agradable sorpresa en veure que tot tenia un aire còmic i divertit (malgrat la crítica, autèntica, a quelcom tan lleig com és l'avarícia), així que, encara millor.

Ara falta veure el vídeo de l'obra que en MAC va posar al post anterior i que estic segura que em farà passar una molt bona estona! :-)

dilluns, 2 de maig de 2016

L'Avar (Molière) [Presentació]

(Edició de 1669)


L'avar és una comèdia teatral de Molière (Jean-Baptiste Poquelin / 1622 - 1673) que va ser estrenada el 9 de setembre de 1668 al "Théâtre du Palais-Royal" de París (França). Són cinc actes escrits en prosa que expliquen com un home ric i avar que viu, i fa viure als que l'envolten, en una escassetat molt exagerada, vol casar els seus dos fills, un noi i una noia, amb sengles vidus rics. El problema és que ambdós estan ja enamorats d'altres persones i en el cas del fill ho està d'una veïna que també el pare vol prendre per esposa. Com veieu, l'embolic està servit.



Al text hi surten 15 personatges. A la imatge que encapçala aquest post s'hi veu la llista completa en versió original francesa treta d'una edició de 1669 que es guarda a la Bibliothèque Nationale de France i que es pot consultar completa en aquest enllaç.
A continuació copio la mateixa llista que apareix a la versió catalana de l'obra traduïda per Alfons Maseras (1884 - 1939):

PERSONATGES
HARPAGON, pare de Cleant i d'Elisa i pretendent de Marianna.
CLEANT, fill d'Harpagon enamorat de Marianna.
ELISA, filla d'Harpagon.
VALERI, fill d'Anselm i enamorat d'Elisa.
MARIANNA, enamorada de Cleant i sol·licitada per Harpagon.
ANSELM, pare de Valeri i Marianna.
FROSINA, dona intrigant.
MESTRE SIMÓ, corredor.
MESTRE JAUME, cuiner i cotxer d'Harpagon.
SAGETA, criat d'Harpagon.
CLÀUDIA, criada d'Harpagon.
BACALLÀ, lacai d'Harpagon.
BRIDACIVADA, lacai d'Harpagon.
Un COMISSARI, amb el seu ESCRIVENT.

I seran aquests personatges els que ens faran viure aquesta història que, des de l'humor, ens parla del defecte de l'avarícia i que s'ha convertit en tot un clàssic de la literatura universal.

La representació teatral de l'obra té una durada al voltant de les dues hores i el llibre no arriba a les 100 pàgines, per tant crec que el millor és dedicar-li un únic post de lectura on comentarem que ens ha semblat.

Qui vol encarregar-se de fer-lo?. :-))

********************************

Per cert, no cal dir que una obra com aquesta s'ha representat moltes vegades i a molts teatres de tot el món. Una mica més amunt d'aquest mateix post he enllaçat el vídeo de presentació de l'última versió en català que va protagonitzar Joan Pera fa pocs mesos i per acabar-lo vull posar la representació completa en espanyol que es va emetre al mític programa "Estudio 1" de TVE. La podem veure després de llegir el llibre:




dijous, 31 de març de 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [IV]

Quart bloc de lectura.
Part IV - Viatge al país dels Huyhnhnms (12 capítols)



El "Viatge al país dels Huyhnhnms" és l'últim viatge de Gulliver. Es tracta d'una illa de gran extensió situada a prop de Nova Holanda (l'actual Austràlia) que està habitada pels "huyhnhnms" (criatures racionals i intel·ligents amb aspecte de cavall) i els "yahú" (éssers humans poc evolucionats mancats de cap nivell intel·lectual). Aquí els teniu tots dos segons unes il·lustracions de J. J. Grandville (1803- 1847) que he trobat a la web Utpictura18:

Gulliver parlant amb un huyhnhnm
Gulliver descobreix els yahús

Sobre aquests noms, copio a continuació la nota que Josep Farran i Mayoral (1883·1955) va incloure en la primera edició d'aquesta obra al català ("Viatges de Gulliver: viatge a Lil·liput, viatge a Brobdingnag, viatge al país dels Huyhnhnms" / Biblioteca literària, nº 64 / Ed. Catalana - 1923) que ell va traduir:
Swift tenia un talent extraordinari a inventar llenguatges imaginaris com ho proven els noms de persones i coses escampats pels seus "Viatges". Els inventats per aquest viatge imiten el renill dels cavalls. Els havem adaptats a la nostra ortografia. Les H han de ser aspirades com en anglès i alemany. [N. del T.]

Primera edició en català (1923)

En aquesta quarta part de la novel·la és on l'autor deixa més de banda les "aventures" per centrar-se en la crítica a la condició humana. Mentre els yahús encarnen tots els vicis que l'autor atribueix als humans (l'avarícia, l'egoisme, l'agressivitat...), els huyhnhnms són tan racionals que fins i tot desconeixen el mot "mentida" ja que ells creuen que l'ús de la paraula era per tal de fer-nos entendre els uns dels altres i de rebre informació dels esdeveniments; ara bé, si algú deia "la cosa que no era", aquestes finalitats eren fallides, perquè aleshores "jo no puc dir pròpiament que entenc el que així parla, i estic tan lluny de rebre'n informació, que em deixa pitjor que en la ignorància...".
Aquest "món al revés" serveix a Swift per fer una repassada molt crítica a estaments com la judicatura, l'advocacia, la política i altres, fent evidents així els defectes que, al seu parer, té la societat de la seva època.

Una vegada acabat el llibre queda ben clar, com ja hem anat comentant, que "Els viatges de Gulliver" va més enllà de la novel·la d'aventures divertides que potser ens esperàvem trobar veient les diverses adaptacions que se n'han fet i que hem comprovat que estan molt allunyades de l'original. Pel que fa a mi, estic ben satisfet d'haver llegit la versió completa tal com l'autor la va escriure fa gairebé 300 anys.

Tot i així, vull acabar aquesta lectura conjunta tal com la vam començar i vull enllaçar a continuació una altra adaptació de l'obra de Swift. No perquè aquesta sigui més fidedigna, ben al contrari, sinó perquè és la primera que es va fer en cinema. Aquí teniu el vídeo complet de "Le voyage de Gulliver à Lilliput et chez les géants", una pel·lícula muda de quatre minuts feta l'any 1902 per Georges Méliès. Tota una joia.



dimarts, 29 de març de 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (segona part)

Doncs bé... vist el rotllo que vaig posar ahir (em va venir un atac d'inspiració) avui crec que he de ser més moderada... A veure si ho aconsegueixo.

Recordem que teníem el nostre amic Gulliver visitant l'Acadèmia i a un munt de savis i persones que treballaven per millorar-ho tot.


Aquesta meravella d'aquí dalt era una màquina que, mitjançant combinacions, produïa frases que, després d'unir-les (un munt d'escribes prenien nota dels resultats) oferiria al món una col·lecció complerta en el saber de les ciències i les arts. (em recorda la màquina de la Pilar Rahola, el TOPICÒGRAF, però més manual... hehehe


Un dels millors trossos del llibre:

"En la escuela de proyectistas políticos pasé un mal rato. Los profesores parecían, a mi juicio, haber perdido el suyo, y fue una escena que me entristece siempre que la recuerdo. Aquellos desgraciados ideaban planes para persuadir a los monarcas de que escogieran a sus predilectos en función de su sabiduría, capacidad e integridad; enseñaran a los ministros a tener en cuenta el bien público, recompensaran el mérito, las grandes aptitudes y los servicios eminentes; instruyeran a los soberanos sobre cuáles son sus verdaderos intereses, asentándolos en los mismos cimientos que los de su pueblo; emplearan a personas capacitadas para desempeñar esos puestos, además de muchas otras cosas, imposibles e ilusorias, que jamás habrían entrado en cabeza humana alguna."

Més endavant, entre unes idees per millorar el Senat diu...

"Disponía igualmente que a cada senador del gran consejo de una nación, una vez expresada y argumentada su opinión, se le obligase a votar justamente en sentido contrario, pues si esto se hiciera así, el resultado beneficiaría infaliblemente al bien público"

Estem en una part del llibre en que cada pàgina aporta quelcom interessant i curiós. Tan sols estic posant una petita part... però deixem-ho ja. Gulliver té ganes de tornar a Anglaterra i per això  ha d'anar a Legado i arribar a Maldonada on hi ha el port. Mentre espera un vaixell que el porti al Japó (a mi aquest detall no em va agradar. Que es connecti la narració amb un lloc real i existent, com és Japó, em fa preguntar que, si hi ha tracte entre japonesos i totes aquestes races de les que estem parlant, el seu coneixement no hauria de ser estrany per la resta d'Europa de l'època... però va, li perdonarem a en Swift)... deia que, mentre espera, va a passar una curta estada a Glubbdrubdrib, o la "Illa dels Mags". El governador és un nigromant que té el poder de fer tornar els morts de l'època que sigui i aquí en Gulliver passa uns quants dies parlant amb personatges històrics de tot tipus (filòsofs, pensadors, polítics, nobles). És un apartat molt curiós.

"Tres reyes me aseguraron que en el transcurso de su reinado jamás dieron cargo alguno a personas de mérito, salvo por error o por deslealtad de algun ministro en quien confiaban, ni lo harían si vivieran otra vez. Me daban como razón poderosa la de que el trono real no podía sostenerse sin corrupción, porque ese carácter positivo, firme y tenaz que la virtud comunica a los hombres era un obstáculo permanente para los asuntos públicos"

Ara bé, el més impressionant de tot el llibre -de moment- és quan, sortint per fi de Maldonada i arribant a Luggnagg es fet allí presoner, hi passa tres mesos i coneix l'existència dels struldbrugs o immortals...


No, no explicaré les característiques ni la forma de vida d'aquesta gent immortal. Ja ho llegireu al llibre... després d'això, Gulliver ja pot seguir endavant i tornar a Anglaterra sense massa problemes... S'hi quedarà per fi? No escarmentarà i voldrà tornar a viatjar?... Això ja ho veurem al proper post! :-)

dilluns, 28 de març de 2016

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.- Tercer bloc de lectura (primera part)

Il·lustració del meu llibre, d'Editorial Juventud,
que dóna pas a la tercera part de l'obra.

Seguir avançant en la lectura d'aquest llibre és com endinsar-se en un món surrealista o, potser, just al contrari, en un món on l'autor, amb una gran clarividència, retrata la realitat sense miraments i ens la posa al davant ben crua com és (i difícil de digerir), tot i que de forma camuflada. És un prodigi d'imaginació tot el que el cap d'en Jonathan Swift és capaç d'inventar per aconseguir que ens veiem reflectits en un mirall. I el més curiós de tot (per no dir "trist") és que els seus relats són d'una rigorosa actualitat.

Si copiés tots els fragments que he estat marcant i subratllant aquests dies, el post em quedaria llarguíssim, però és que és tan bo que la temptació de fer-ho existeix. Bé, de fet, crec que partiré el post en dues parts. A publicar en dos dies seguits o sinó em passaré hores per "passar-lo aquí" :-)

Som-hi!

Una cosa sí que tinc clara, en Gullivert no sap estar-se quiet! Després d'haver passat una temporada entre entre els lil·liputencs i una segona, molt més llarga, entre éssers gegantins, i haver salvat la vida les dues ocasions, té més ganes de tornar-se a embarcar. Aquesta vegada els llocs visitats són molt diferents i els tipus de persones (tots de la mateixa mida) ben diversos.

Il·lustració del meu llibre, feta per Willy Pogany,
on veiem un mapa del primer lloc on anirà a parar en Gulliver
Després d'uns dies de viatge, arran d'uns conflictes al vaixell, en Samuel Gulliver és abandonat en un bot a la deriva. Arriba a unes illes petites i pot salvar la vida però la seva sorpresa serà majúscula quan, veient una gran ombra, aixeca la vista al cel i veu una illa flotant


Els de l'illa també el veuen a ell i, després d'estar-se observant, li llencen una cadena amb una cadira per a poder-lo pujar. Les persones que allí trobarà són molt rares, com a despistades, perden fàcilment el fil d'una conversa i sembla que el que més els importa en el món és la música i les matemàtiques. Per aconseguir que no es despistin tan sovint, tenen uns criats que, amb uns instruments semblants a unes maraques, els hi donen copets (hehehe què pesadets) a la boca o a les orelles, segons els toqui parlar o escoltar...


Com sempre, coneix al rei del lloc, que li dóna acollida i, també, li envien un mestre per a ensenyar-li l'idioma de l'illa. He de dir que la facilitat d'en Gulliver per aprendre idiomes és fascinant, que ja m'agradaria a mi!. Tot està com mal fet, les cases són guerxes... i és que, malgrat l'amor dels habitants de la zona per les matemàtiques, aquestes no les fan servir mai per a coses pràctiques -doncs seria com "rebaixar-les"- sinó per a resoldre uns sèrie de misteris i assumptes que els tenen molt preocupats. Viuen sempre pendents de si la Terra acabarà essent engolida pel Sol o si el Sol es refredarà i deixarà de donar calor a la Terra. Això no els deixa dormir tranquils, ni divertir-se. Al temps que no mostren interès per res més.

El rei li dóna permís per visitar allò que vulgui de l'illa. El primer lloc on anirà és la Cova dels Astrònoms, lloc des d'on, mitjançant un sistema d'imants, es fa navegar l'illa per determinades zones de l'espai, aquelles que queden per damunt dels dominis del rei a terra ferma. O sigui, que des de l'illa flotant, el rei controla altres territoris, també seus, i sobre els quals va sobrevolant.


Si algun territori no fa el que ha de fer -per exemple, es negués a pagar tributs- el rei el pot castigar fent volar l'illa fins damunt seu i privant-los, amb l'ombra que fa, dels beneficis de la llum del sol, tirant-los pedres gegantines, o, fins i tot, deixant caure l'illa sencera damunt d'ells. Malgrat això, una vegada un territori es va revoltar i, creant un sistema d'imants de defensa, van aconseguir controlar ells l'illa!

En tot cas, veient que allí ningú s'interessa massa per ell, el que vol és marxar... "había en la corte un gran señor, pariente cercano del rey y sólo por esta causa tratado con respeto. Estaba reconocido por todo el mundo como la persona más ingnorante i estúpida del reino. Había prestado servicios relevantes a la Corona y tenía grandes dotes naturales y adquiridas, era íntegro y honesto, pero con tan mal oído para la música, que sus detractores contaban que en la mayoría de las ocasiones llevaba el compás a contratiempo y que a sus profesores les era extraordinariamente difícil enseñarle a resolver los más sencillos problemas matemáticos. Este caballero me daba numerosas pruebas de aprecio y en varias ocasiones me hizo el honor de visitarme pidiéndome que le informase de los asuntos de Europa, sus leyes, costumbres, formas de ser y cultura de los distintos países por los que yo había viajado. Me escuchaba con gran atención y hacía coemntarios muy acertados sobre lo que yo decía. Por su rango tenia dos bateadores a su servicio, pero nunca se servía de ellox, excepto en la corte y en las visitas protocolarias, y cuando estábamos los dos solos les mandaba retirarse."


Gulliver demana a aquest home tan estrany que intercedeixi davant del rei perquè el deixi marxar, cosa que fa, tot i que trist, doncs apreciava al nostre amic viatger.


Així doncs, baixen a Gulliver al territori continental, a la seva capital, Lagado, Tot el que allí veu resulta estrany. Terres magnífiques però molt mal cultivades i és que l'afany per canviar-ho tot no sempre és encertat. Feia uns quaranta anys, alguns habitants de Lagado havien pujat a l'illa flotant i quan van tornar a baixar, van retornar amb pocs coneixements matemàtics, però totalment imbuïts de l'esperit voluble de la regió aèria. Aquestes persones van començar a desaprovar tot el que es feia al territori continental i es van dedicar a planificar les arts, ciències, idiomes i oficis sobre noves bases, aconseguint una patent reial per crear una Acadèmia de Projectistes a la capital. Aquesta extravagància es va anar imitant a altres ciutats del regne i ara totes tenen alguna d'aquestes acadèmies que estudien noves formes i regles per l'agricultura, la construcció, la indústria, l'artesania, etc. prometent resultats espectaculars. El problema és que cap dels projectes arriba a realitzar-se i, mentrestant, el país resta sense cultivar, les cases en ruïnes i la població sense aliments.

El conviden a visitar l'Acadèmia, on la quantitat de bestieses que arriba a veure són dignes de ser llegides i que fan venir ganes de reflexionar sobre que la modernitat per la modernitat o sigui, perquè sí, no sempre té que ser bona i que, moltes vegades, si les coses funcionen, no cal canviar-les.


"...llevaba ocho años estudiando un proyecto para extraer rayos de sol de los pepinos, que luego se envasarían en frascos cerrados herméticamente. Luego los dejarían salir en veranos crudos y destemplados para calentar el aire..."

"...un proyecto para transformar el excremento humano en el alimento original, separando sus diversos componentes, extranyendo el tinte que le da la bilis, sublimando el olor y retirando las sustancias producidas por la saliva..."

"...un nuevo métodopara edificar casas empezando por el tejado y trabajando en sentido descendente..."

A l'escola d'idiomes uns professors estudien com perfeccionar la llengua del seu propi país i una de les propostes és abolir completament les paraules. Val la pena llegir tot el sistema ideat per poder-se comunicar.

"Estuve en la escuela de matemáticas, donde el profesor enseñaba a sus alumnos según un método difícilmente imaginable en Europa. El problema y su resolución se escribían en una hoja delgada con una tinta que contenía un colorante cefálico. El estudiante tenía que tragarse esto en ayunas y no tomar durante los tres días siguientes más que pan i agua. Cuando se digería la oblea el colorante subía al cerebro llevando la proposición. Pero hasta ahora el éxito no ha acompañado al sistema, en parte por algún error en la composición o en la dosis y en parte por la perversidad de los estudiantes a quienes resultan de tal modo nauseabundas aquellas bolitas que generalmente las disimulan en la buca y las vomitan antes de que puedan hacer efecto. Y tampoco ha podido persuadírseles hasta ahora de que practiquen la larga abstinencia que requiere la receta"

(Fi de la primera part del post)

dilluns, 14 de març de 2016

Viatges de Gulliver (Jonathan Swift) [II]

Segon bloc de lectura.
Part II - Viatge a Brobdingnag (8 capítols)




El "Viatge a Brobdingnag" és el segon viatge de Gulliver. En aquesta ocasió, el protagonista d'aquestes aventures arriba a una península situada al nord-oest del continent americà que ocupa la major part de l'oceà Pacífic Nord. Aquesta terra està habitada per gegants que a Gulliver li semblen tan alts com un campanar ordinari i que amb cada gambada abastaven unes deu iardes (9'14 metres). Evidentment, els animals, les plantes i tot el que hi ha en aquell país és també gegant als ulls de Gulliver en la mateixa proporció: Rates que tenen la grandària d'un gos mastí amb cues que mesuren dues iardes menys una polzada de llargària (1'80 metres), mosques tan grosses com una alosa de Dunstable (ciutat del Regne Unit), vespes tan grans com perdius amb fiblons d'una polzada i mitja de llargs (uns 4 cm) i punxeguts com agulles, passerells més grans que un cigne d'Anglaterra, calamarsa com pilotes de tennis, una espineta (instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit) que tenia prop de seixanta peus (18'28 metres) de llargada i cada tecla tenia gairebé un peu (30'48 cm) d'amplada, etc, etc...

Queda clar que, en aquestes condicions, la vida d'en Gulliver en aquest país dels gegants no pot ser gaire fàcil i així queda reflectit en les innombrables aventures que l'autor ens explica. No cal detallar-les aquí, que el millor és llegir-les al llibre, però us en faig un repàs mitjançant un recull d'il·lustracions de Thomas M. Balliet extretes d'una edició de la novel·la publicada l'any 1900 que he trobat a la wikipèdia:


Veient això ja podreu imaginar que a en Gulliver li passa de tot en aquest país dels gegants, però aquestes aventures que podríem qualificar de divertides (encara que el nostre protagonista no n'estaria d'acord en molts casos :-D) no són tot el que trobem al llegir aquest llibre. En aquesta segona part se m'ha incrementat la sensació que és ben veritat que Els viatges de Gulliver va més enllà d'un conte infantil o d'un llibre d'aventures. Això es nota força en alguns capítols ben concrets i, en aquest sentit, en destaco alguns molt concisament perquè, com ja he dit, és preferible llegir-los directament a la novel·la. Per exemple, n'hi ha que no són gens aptes per a menors com quan Gulliver ens parla de la seva relació amb les donzelles de la reina i sobretot amb una agradable i juganera noia de setze anys que m'utilitzava en altres menes de jocs, sobre els quals el lector m'excusarà d'entrar en detalls o quan, en un altre paràgraf, se'ns explica una execució per decapitació que fa brollar una quantitat de sang tan prodigiosa ... que arribava més amunt que el gran "Jet d'eau" de Versalles. Canviant de registre, igualment queda demostrat que aquesta obra no és un simple conte quan llegim les converses que Gulliver té amb el rei de Brobdingnag parlant de l'organització política i la història de la societat anglesa del seu temps; unes converses que, a ulls del rei, es podrien resumir com un munt de conspiracions, rebel·lions, assassinats, matances, revolucions, exilis, justament els pitjors efectes que l'avarícia, la parcialitat, la hipocresia, la perfídia, la crueltat, la ira, la follia, l'odi, l'enveja, la luxúria, la malvestat i l'ambició poden produir. Un bon retrat de la humanitat, fins i tot l'actual, no trobeu?.

Gulliver amb les donzelles de la reina
Gulliver i el rei de Brobdingnag

Aquesta multiplicitat de lectures, que ja havíem comentat en el post de presentació del llibre, m'està fent molt interessant aquesta novel·la que tinc moltes ganes de continuar llegint. Ho farem i en parlarem aquí, que encara queden dos blocs de lectura més...