dijous, 26 febrer de 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [II]

Segon bloc de lectura.
05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953



(Fragment d'un documental sobre la família del Tsar)


Continuem la lectura de la novel·la seguint aquesta seqüència temporal que ens imposa l'autor que fa que els capítols que ens expliquen la història més actual vagin retrocedint en el temps mentre que en els altres que ens parlen de la vida als darrers anys de la Rússia dels Tsars, la trama va avançant seguint l'ordre cronològic, diguem-ne, normal. Tenim doncs la sensació d'estar llegint dues novel·les en una, les dues amb el mateix protagonista però amb una trama diferent que provoca el fet que les separin vàries dècades. Una separació que, per altra banda i a mesura que avancem en la lectura, es va fent més petita.

Dels tres capítols del llibre compresos en aquest segon bloc de lectura, n'hi ha dos escrits des del "present". Al primer ("1970"), ens assabentem de la mort d'Arina, la filla de Gueorgui i Zoia en un accident de trànsit i dels sentiments que això provoca en el seus pares:

- És clar que és culpa meva, va dir Zoia. I tu també me la dónes, em consta. Si no ho fas, ets un ximple.
- Jo no et culpo de res -vaig replicar cridant, acostant-m'hi per fer-la girar i mirar-la cara a cara. Se li notava una duresa en l'expressió, una mirada que s'havia ocultat durant molts anys però ara havia reaparegut, des de la mort d'Arina, i em deia què pensava Zoia exactament-. Creus que et faig responsable de la mort de la nostra filla?. Això és de bojos. Jo només et faig responsable d'una cosa: d'haver-li donat la vida.
- Per què em dius això ara? -em va preguntar, revelant en el to de veu que tenia les llàgrimes molt a prop.
- Perquè sempre has tingut aquesta sensació i durant anys i anys ha projectat una ombra sobre les nostres existències. I t'equivoques, Zoia, no te n'adones?. T'equivoques de ple, sentint-te així...

Queda clar que hi ha alguna cosa en el passat d'aquesta parella que encara no coneixem. Segur que ho farem, a mesura que anem llegint. De moment, retrocedim gairebé 20 anys per entrar a l'últim capítol d'aquest bloc ("1953"). En ell, continuem sabent detalls de la vida familiar dels protagonistes a Londres. En destaquen tres: El matrimoni, que ara ronda la cinquantena, passa per un mal moment per una infidelitat que ha comès Zoia. La seva filla de 19 anys els presenta formalment el seu primer xicot. Decideixen comprar el seu primer televisor per seguir en directe els actes de coronació d'Isabel II:

Arina em va demanar que comprés un televisor, per poder veure la coronació de la nova Reina des de casa, si bé d'entrada m'hi resistia, no pas perquè la cerimònia no m'interessés, sinó perquè no li veia la punta, a això de gastar-nos tants diners en un aparell que només faríem servir una vegada.
- L'engegarem cada dia -va insistir ella-. Almenys jo. Sisplau, no podem ser l'única família del carrer que no en té. Em fa vergonya.
- No exageris -li vaig respondre, sacsejant el cap-. Què pretens tu, fet i fet, que ens asseguem cada nit tots tres aquí a mirar una capsa allà al racó i no puguem parlar mai de res?...

1953 - En ocasió de la coronació d'Isabel II, la BBC estrena les emissions en color.

En el capítol central del bloc ("El príncep de Moguilev"), tornem a l'any 1915. En Gueorgui, de 16 anys, fa unes quantes setmanes que és a Sant Petersburg, a la residència dels Tsars on s'encarrega de protegir l'hereu al tron, Alexei d'onze anys. En aquest temps, ha conegut també a la resta de la família imperial i s'ha enamorat de la filla petita, Anastàsia que té 14 anys. Un amor que és correspost, encara que d'amagat.

Alexei Nikolàyevich Romànov           Anastàsia Nikolàyevna Romànova

En Gueorgui com a membre de la Guàrdia de Corps personal del tsarevitx, ha de vigilar constantment a Alexei i la poca diferència d'edat entre tots dos li facilita la feina d'anar sempre junts a tot arreu. Precisament en aquest capítol, se'ns explica el viatge que el Tsar i el seu fill van fer al Quarter General de l'exèrcit rus, Stavka, per donar ànims a les tropes que aleshores lluitaven en plena Primera Guerra Mundial. Aquest viatge fou una realitat històrica i l'autor l'aprofita per explicar-nos un "secret" del tsarevitx que en Gueorgui també descobreix amb sorpresa quan el nen jugant cau d'un arbre i, malgrat que aparentment no ha pres mal, tothom s'excita d'allò més. És la pròpia Tsarina, que s'ha desplaçat expressament a Stavka quan ha sabut de l'accident del seu fill qui revela el misteri explicant-li les conseqüències d'aquella caiguda:

...Els malsons l'esqueixaran, mentre esgaripa de dolor i ens prega a mi o al seu pare que l'ajudem, que li alleugem aquell turment, però nosaltres no hi podem pas fer res. Ens que darem asseguts a l'espona del llit i li parlarem, li agafarem la mà, però no plorarem, perquè no podem demostrar cap debilitat davant el nen. I això durarà qui sap quant. I saps llavors que podria passar també, Gueorgui?
Vaig moure el cap negativament.
- Què? -vaig preguntar.
- Llavors podria ser que es morís -va replicar corglaçada-. Que el meu fill es morís. I que Rússia es quedés sense hereu. I tot perquè tu vas permetre que s'enfilés a un arbre. Ho entens ara?
No sabia pas què dir. El nen era hemofílic; tenia allò que en deien la "malaltia reial", una dolença sobre la qual havia sentit a murmurar els criats però sense donar-hi cap importància. La reina difunta Victòria d'Anglaterra , àvia directa de la Tsarina, n'era portadora, i com que la majoria dels seus fills i filles, néts i nétes, s'havien casat amb prínceps i princeses europeus, la malaltia en qüestió era un secret vergonyós en moltes corts reials. Inclosa la nostra...

Quadre genealògic de la Reina Victòria i transmissió de l'hemofília
als seus descendents de les diverses cases reials europees

diumenge, 22 febrer de 2015

La casa del propòsit especial, de John Boyne.- Primer bloc de lectura

Començo aquest primer bloc de lectura dient que crec que, una vegada més, l’hem encertat. És veritat que portem pocs capítols però, de moment, La casa del propòsit especial de John Boyne m’està resultant una novel·la interessant, amena, fàcil de llegir i d’aquelles que et fan venir ganes de seguir avançant per veure què passa.

Ens trobem amb una història narrada en primera persona (al menys fins ara) pel protagonista, Gueorgui Danílovitx Jatxmienev, de la història de la seva vida; però aquesta narració no va ordenada cronològicament sinó que va alternant capítols del present, ja gran, amb més de vuitanta anys, amb altres en que ens va explicant la seva interessant història, des de que va néixer, la difícil relació amb el seu pare, la pobresa familiar, els somnis de prosperitat de la seva germana gran, etc. Una vida molt senzilla, esgotadora, treballant terres que no els pertanyen, sense possibilitats de millorar...

Família de camperols russos abans de la Revolució
Arriba un dia en que la gent de la petita vila s’assabenta el cosí del tsar ha de passar pel seu poble, Kaixin (lloc que he intentat googlejar fracassant rotundament amb la qual cosa em queda el dubte de si existeix i jo no l’he sabut trobar o és un nom inventat per l’autor) i la gent reacciona de diferent manera. Els més fidels al tsar, que el veuen com gairebé un déu, es preparen per aplaudir-lo al seu pas, mentre que n’hi ha qui el considera un tirà i el rebutgen profundament. El pare d’en Kolek, el millor amic d’en Gueorgui, és d’aquests darrers i, en un impuls per seguir els desitjos de son pare, en Kolek es proposa atemptar contra la vida del cosí del Tsar. En Gueorgui, absolutament sorprès, veu el moment en que el seu amic treu l’arma i, en un gest instintiu per aconseguir que en Kolek no faci aquella barbaritat, el que fa és situar-se en la trajectòria de la bala i rep ell el tret.

Agraït, el Gran Duc se l’emporta a Sant Petersburg amb la idea que pugui fer de guàrdia personal de confiança del jovenet Alexei, d’onze anys, fill del Tsar! I en aquest punt ens trobem: justament en Gueorgui acaba d’arribar a la meravellosa ciutat i ha conegut al Tsar en persona!!

Un dels magnífics "Ous Faberge".
Aquest, commemoratiu del Tricentenari dels Romanov
el pot veure i admirar en Gueorguei personalment
el dia de la seva entrevista personal amb el Tsar
D’altre banda, en el moment “present” Gueorgui, resident al Regne Unit des de fa molts anys, es troba de viatge amb la seva dona, malalta, per concedir-li el desig expressat per ella d’anar a Finlàndia abans de morir, per estar més a prop de Rússia... això, per les paraules de la narració, deduïm que podria ser perillós? Per què? Què ha passat a la vida dels nostres protagonistes perquè els trobem allunyats de la seva Rússia natal durant tantes dècades? Hi tornaran ara? Quelcom els ho pot impedir? Doncs no ho sé... per tant, hauré de seguir llegint la novel·la!!

dilluns, 16 febrer de 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [Presentació]



Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d'hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l'escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d'Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II. Seixanta anys més tard, mentre fa companyia a la seva dona Zoya, que jeu moribunda en un hospital de Londres, els records de la vida que han viscut junts comencen a envair-lo. El seu matrimoni, tot i que feliç, ha estat marcat per la tragèdia, per la pèrdua d'éssers estimats i l'experiència de l'exili, sempre dolorosa. En part història d'amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d'una casa pobra i llançat al cor d'un imperi en declivi, i la narració avança des del Sant Petersburg revolucionari fins al París de després de la Ia Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses dels anys 80, abans de retornar a un tranquil hospital on la història de Georgy i Zoya, finalment, s'haurà de resoldre.


Els Romanov, família imperial russa (1894 - 1917)


Hem triat, per començar les lectures compartides de 2015, la novel·la "LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL" de John Boyne (Dublín, 1971). Com acabem de llegir en el text de la contraportada, que he copiat per iniciar aquest post, el novel·lista irlandès ens porta a la Rússia dels tsars i, amb el seu estil característic i la seva prosa fluida, revisa un fet històric real on fa viure als seus personatges la trama del llibre. La novel·la transcorre en dos escenaris i en dues èpoques diferents, els capítols es van alternant i van passant de l'Anglaterra actual fins la Rússia dels darrers anys de la dinastia Romanov en plena revolució bolxevic. L'autor utilitza una seqüència temporal a l'hora d'escriure el seu llibre que provoca que passat i present es vagin apropant a mesura que avança la trama que ens enganxa fins el final.


Palau d'Hivern, residència oficial dels tsars a Sant Petersburg (1732-1917)


La novel·la té 432 pàgines dividides en 20 capítols que, al seu torn, nosaltres dividirem en 5 posts de lectura d'una vuitantena de pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex del llibre ressaltant amb diferents colors aquests blocs de lectura:

01.- 1981
02.- El príncep de Kaixin
03.- 1979
04.- El palau d'hivern


05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953


08.- L'stàrets i els patinadors
09.- 1941
10.- Les nits blanques
11.- 1935


12.- El Neva
13.- 1924
14.- La signatura del Tsar
15.- 1922


16.- El viatge a Ekaterinburg
17.- 1919
18.- La casa Ipatev
19.- 1918
20.- 1981



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dissabte, 7 febrer de 2015

Propostes de Lectura 2015 (2)

Després de llegir, meditar, reflexionar i, finalment, decidir els llibres de la selecció d'en MAC que triava, em toca presentar la meva selecció. Evidentment no té res a veure amb la seva, doncs és un "totum revolutum" de temes, autors i èpoques que tan sols s'uneix per dues circumstàncies: que els tinc tots a casa i no hauria de comprar ni treure de la biblioteca res i el fet important que m'agradaria llegir-los. En realitat, dos d'ells ja els he llegit (el tercer i el quart) però mentre que un el poso a la llista perquè m'encantaria rellegir-lo doncs és un dels llibres que més m'han agradat en tota la vida de lectora, l'altre el poso justament perquè el vaig llegir de mala gana, per força, a mitges, en diagonal, etc. com em passava gairebé sempre que hi havia una "lectura obligatòria" a l'escola, així que he pensat que li podria donar una altra oportunitat.

Faré com en MAC i els posaré per ordre d'antic a modern:


Robinson Crusoe, de Daniel Defoe
Any de la primera publicació, 1719
Novel·la basada la història real del mariner escocès Alexander Selkirk, que va ser capaç de sobreviure durant cinc anys en una illa de l'arxipèlag de Juan Fernández, al Pacífic. Tot i això, Daniel Defoe va canviar bastant la història i, entre altres  coses, va allargar molt més l'exili d'en Robinson.


Orgullo y prejuicio, de Jane Austen
Any de la primera publicació, 1813
La novel·la del s. XIX anglès m'agrada molt, per això no he volgut buscar cap lloc on expliqués la trama perquè no podria soportar ni un mini-spoiler, tan sols puc dir que sé que hi ha qui té aquesta obra com "la millor" de totes les que ha llegit fins ara.
Jo he llegit una altre obra de la mateixa autora "Seny i sensibilitat" i en vaig gaudir força.


Grandes esperanzas, de Charles Dickens
Any de la primera publicació, 1860
Aquest va ser el primer llibre de Dickens que vaig llegir i em va atrapar tant, em va agradar tantíssim que ja no vaig poder parar de demanar llibres del mateix autor.
Crec que tothom l'hauria de llegir.
De fet, son molts els autors d'obres ben diferents que, al llarg dels anys, el mencionen dins les seves obres.

El árbol de la ciencia, de Pio Baroja
Any de la primera publicació, 1911
Si em preguntessin quin és el llibre més odiat per mi, segur que respondria que aquest. El vaig arribar a tenir totalment creuat per ser de lectura obligatòria a l'escola.
Amb els anys, vaig conèixer Josep Lluís i... Baroja era un dels seus escriptors preferits!
Doncs res, que he pensat que potser el llibre es mereixia una segona oportunitat.

Testigo en la sombra, de Mary Higgins Clark
Any de la primera publicació, 1997
Com que m'agrada l'autora i les edicions de butxaca estan bé de preu, aquest és un dels llibres que em van portar els reis (d'Orient) aquest any.
"Espeluznante historia de Lacey Farrell, vendedora de pisos neoyorquina que presencia involuntariamente un crimen brutal... y ve la cara del asesino. A partir de ese momento, el FBI pone en marcha su programa de protección a testigos, pero el asesino tiene una idea fija: encontrar a Lacey y matarla, y no está dispuesto a detenerse ante nada."

La casa del propòsit especial, de John Boyne
Any de la primera publicació, 2009
Aquest li va agradar molt a en Josep Lluís.
"Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d'hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l'escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d'Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II."


Bé doncs, ja només queda esperar la tria d'en MAC... (Eh, pots pensar més de deu minuts, eh? :-DDD)

dimarts, 3 febrer de 2015

Propostes de lectura 2015 (I)

Ha arribat el moment de decidir quines lectures compartirem en aquest blog durant l'any 2015. Tal com vam fer l'any passat, publicarem una llista de propostes entre les quals triarem els 4 llibres (un per trimestre) que enguany hem decidit compartir.
Avui toca fer la meitat de la feina. En aquest post presento la meva llista d'on l'ASSUMPTA ha de triar els dos llibres que li facin més el pes, en dies següents els rols s'invertiran i serè jo mateix qui triaré un parell de llibres de la seva llista de propostes.

Com que aquest any no cal triar tants llibres com l'any passat, la meva sel·lecció prèvia serà també més curta i m'he volgut centrar només en llibres d'autors catalans i amb una certa solera. El que he fet és buscar a la biblioteca de casa aquells "clàssics catalans" que tinc ganes de rellegir perquè fa tants anys que no ho he fet que amb prou feines podria explicar de què van. He anat, doncs, a la prestatgeria del menjador, he mirat quins llibres tenien dos dits de pols (NOTA: Això és una exageració retòrica. No vull que penseu que a les prestatgeries de casa s'hi acumulen dos dits de pols... com a molt un dit i prou! ;-D), n'he escollit mitja dotzena i els he portat cap aquí.

I fins aquí la meva feina en aquesta ocasió. Ara et toca a tu, ASSUMPTA, triar-ne dos. Són llibres tan coneguts que segur que si no els tens a casa no costarà res trobar-los a la biblioteca, així que en aquest sentit no cal patir. Aquí els tens, ordenats per l'any de la seva primera edició:

LA VIDA I LA MORT D'EN JORDI FRAGINALS (Josep Pous i Pagès - 1912)
Aquesta novel·la, l'obra més important de l'autor, és una plasmació completa de les teories individualistes del Modernisme, que plantegen un problema d'abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l'ambient. La novel·la de Pous i Pagès presenta una "vida", des que comença fins que s'acaba, entesa com a lluita per escapar al destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura. En definitiva, l'individu -cadascun dels individus- és l'única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.
VIDA PRIVADA (J. M. de Sagarra - 1932)
Josep Maria de Sagarra retrata amb implacable precisió l'època daurada de Barcelona, els magnífics anys 20, quan els diners que els catalans havien fet amb la Primera Guerra Europea corrien pels carrers com l'aigua de pluja. El lector hi trobarà els personatges més poderosos en els seus millors moments i en els pitjors. Hi sentirà també l'olor dels barris baixos i el perfum de les entretingudes, la grandesa i la misèria d'una ciutat que abraça la carrera del progrés.
RONDA NAVAL SOTA LA BOIRA (Pere Calders - 1966)
El transatlàntic Panoràmic pateix una avaria. L'embarcació queda enganxada en un bucle cobert d'una boira permanent, sense possibilitat aparent de rescat. Els passatgers porten la situació com poden; amb algun moment de tensió i mantenint discussions interminables sobre el bé i el mal i el camí que porta el progrés de la humanitat. Les grans potències mundials s'enfronten mitjançant grans gestos inútils per veure qui serà capaç de rescatar el vaixell. Mentre el capità només té una idea al cap: mantenir la dignitat i aconseguir per al seu vaixell un final tan èpic com el del Titànic.
MIRALL TRENCAT (Mercè Rodoreda - 1974)
Novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura. Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de la guerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de petits fragments de les vides que descriu.
CAMÍ DE SIRGA (Jesús Moncada - 1988)
Novel·la que evoca la tràgica desaparició de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües per la construcció d'un embassament, que un temps va ser centre d'una important conca minera i d'un intens tràfic fluvial i que es troba abocada a la destrucció. A través de les vivències d'una allau de personatges, l'autor rememora els darrers cent anys de la vila condemnada. Aquesta novel·la ha estat considerada una de les obres més importants de la literatura catalana actual i ha estat traduïda a dotze llengües.
SENYORIA (Jaume Cabré - 1991)
La trama de Senyoria és, en primer lloc, una variant d'intriga policíaca, basada en un doble crim; després, una recreació històrica de la corrupció política i social de la Barcelona de Carles IV; finalment, el procés psicològic que porta el protagonista, Rafael Massó, regent civil de l'audiència de Barcelona, de la prepotència inicial a la humiliació final, intentant evitar la seva pròpia decadència. L'altre protagonista, Andreu Perramon, acusat injustament d'assassinat, haurà de lluitar per provar la seva innocència; la seva peripècia reflecteix clarament un esperit romàntic incipient. La convivència entre els sentiments i els valors de dues èpoques contrasta clarament en una societat desorientada.

dissabte, 31 gener de 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- setè bloc de lectura

I acabem aquí un llarg viatge, molt llarg. Un viatge que dura cent quatre anys, els que va viure aquesta persona tan especial que ha estat, i és, el Dr. Broggi. En aquestes memòries hem trobat de tot i molt variat, i això és el que les ha fet tan interessants. A part dels fets objectius, dels avanços mèdics, de la situació política de cada moment, el Dr. Broggi ha compartit també amb tots nosaltres les seves reflexions sobre coses importantíssimes i ho ha fet amb una humilitat i una bondat que emocionen.

He tardat molt en llegir el llibre (he de dir que he fet una mica de trampa ja que, per qüestions d’un llibre que em van deixar i que s’havia de tornar a la biblioteca, durant uns dies vaig fer un canvi de lectura... No li vaig dir res a en MAC perquè no m’assassinés directament. Ell és una bona persona i tampoc cal portar la gent al límit de la seva paciència ;-)


D’altre banda, el ritme lent al que he llegit aquest llibre –i això de veritat que no és excusa sinó crua realitat- ha vingut també motivat per la tipografia que m’ha semblat un xic petita i perquè la que escriu aquestes línies ja fa temps que necessitaria un canvi d’ulleres. Tot i així, avui –sí, aquesta tarda!- quan llegia les darreres frases de les memòries i tancava el llibre, em sabia greu. Dr. Broggi, el trobaré a faltar. A vostè i la seva honestedat, la seva sinceritat i sencillesa.


No sé què remarcar d’aquest darrer bloc doncs ha estat un dels que més m’ha agradat. En fer-se gran i mirar enrere, són moltes les reflexions que li venen al cap i, poder-les llegir, ha estat un autèntic privilegi. Ell, com a científic, va ser membre de diversos grups en els que es tractava temes tan importants com les armes nuclears (de les que estava radicalment en contra), l’ecologia, la lluita contra la fam... És quan ens parla d’aquests temes que jo he descobert també el Moisès Broggi filòsof. Deixo aquí uns paràgrafs que m’han arribat molt endins:

Per concebre esperances, l’Home hauria de poder dominar els seus instints i tendències egoistes i aturar a temps el camí seguit fins ara, marcat per l’agressivitat i el consumisme desbocat, ja que, segons tots els pronòstics, això ens porta a la ruïna de les reserves naturals, a la guerra i al desastre. N’hauria de seguir un altre de diferent, amb més espiritualitat i menys apetència pels bens materials, amb més amor i menys odi, amb més altruisme i menys egoisme. Naturalment que això representaria una veritable mutació de la mentalitat humana, i el sol fet d’enunciar-ho és entrar en el terreny de la utopia; però les amenaces són tan grans, el repte amb el qual s’enfronta la humanitat és tan greu, que creiem que no sols estem autoritzats a parlar d’utopies, sinó també a lluitar-hi” (Resum fet per ell de les conclusions del Congrés de Prato, convocat per la secció italiana de la Societat de Metges contra la Guerra nuclear)


Més endavant, a dos pàgines del final, ens deixa aquesta profunda reflexió:

Segons les més antigues doctrines filosòfiques, hi ha dues maneres de concebre el Jo. Una és identificar-lo amb el nostre cos material, amb els seus instints primitius, desitjos i passions, manera de pensar que considera la persona com a quelcom únic, apartada de totes les altres coses; és la més freqüent i és la font de l’egoisme i de totes les calamitats; segons aquesta doctrina, després de la mort tot s’ha acabat i no queden més que pols cendres. En l’altra forma, que és la menys freqüent, la ment sap identificar-se amb la part més elevada de l’esperit, aquella part amagada que tots portem a dintre i que es confon amb l’esperit universal. Així és com el savi considera i estima tot el que l’envolta, éssers vius i natura, com si fossin el propi Jo, i veu tot el mal que es fa com si l’hi fessin a ell mateix. Així és com hauríem de sentir i pensar tots, sobre tot aquells que tinguessin en les seves mans la direcció d’una administració global.

divendres, 23 gener de 2015

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [VI]

Sisè bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
7.- Fins a la transició política
8.- Vida acadèmica i alguns temes tractats



Aquest sisè bloc de lectura, el tercer del segon volum, ens porta als últims anys 60 i als primers de la dècada dels 70 del segle XX. El Dr. Broggi ens explica, com ha anat fent fins ara, les vicissituds de la seva família. Ens parla de casaments, de naixements i de defuncions d'una manera succinta que li fa afirmar:

... Aquestes cròniques familiars telegràfiques ens fan veure que la vida és, en conjunt, un seguit d'entrades i de sortides, en forma aparent d'una cadena sense fi que no saps ben bé on comença i on acaba...

Ens explica també l'empresonament del seu fill pels aldarulls estudiantils dels anys 1968 i 1969, el canvi de domicili i alguns dels viatges que va fer en aquella època: Praga, Dinamarca, Lock Port (USA), periple pels llocs de la Guerra Civil, Escòcia, Mèxic, etc.

Un altre dels capítols està dedicat a la compra del Mas Bosch a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Aquesta va ser una adquisició per convertir-se en propietaris rurals, objectiu que no acabà de reeixir:

... com més diners hi posava més n'hi perdia. Un tomàquet de la nostra collita em sortia molt més car que comprat a la plaça, la despesa dels pinsos pujava molt més que els beneficis de la vaqueria i els jornals de la collita de les olives superava el benefici de la venda de l'oli...

(poblesdecatalunya.cat)


A la foto feta al Mas Bosch que hi ha just damunt d'aquest paràgraf veiem al Dr. Broggi acompanyat del doctor Leo Eloesser, un notable cirurgià toràcic americà que acabà fent de "metge dels pobres" a Sierra Madre (Mèxic). No és l'única personalitat que trobem en aquestes pàgines, Moisès Broggi ens parla també del Padre Iturralde (autor del llibre "El catolicismo y la cruzada de Franco" on s'expliquen les atrocitats comeses pels vencedors de la guerra en nom de la Unitat de la Pàtria i la Religió) o de Josep Trueta (cirurgià català que fou catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford), entre d'altres.

Arriba també el moment històric de la transició política a Espanya que havia de portar la democràcia després de la mort del dictador Franco, el Dr. Broggi ens parla d'aquelles negociacions:

... els parlamentaris catalans presentaven un Estatut en què es demanava la transferència de moltes competències, però no va quedar clara la part econòmica, ja que no es determinaven les quantitats fins que no s'haguessin avaluat els traspassos dels serveis corresponents ... l'Estat seguia, i segueix encara, recaptant els impostos i invertint les quantitats que creu oportunes als llocs que creu més convenients, amb la qual cosa s'origina a la comunitat catalana un marcat desnivell entre els diners que entren i els que surten, amb amenaça creixent d'una crisi econòmica sobre la qual no podem tenir el degut control...



El segon capítol d'aquest bloc ens parla de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (una institució de la qual va ser nomenat membre al 1966 i que, des de la segona meitat del segle XVIII, es una espècie de senat de la medicina amb funcions d'assessorament) i també de l'IPPNW (aquesta "Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear" de la qual Moisès Broggi en formava part va obtenir l'any 1985 el premi Nobel de la Pau per la seva feina a favor dels desarmament mundial). Parlar d'aquestes destacades institucions, permet a l'autor entrar en temes tan importants per a la humanitat com l'alimentació, el creixement demogràfic, la drogoaddicció o l'amenaça de la guerra nuclear.

Uns temes que preocupen molt al Dr. Broggi, com comprovem llegint els extensos apartats que els dedica en el llibre, i que en conseqüència també surten destacats en el documental de la seva vida titulat "Dr. Moisès Broggi: Ciència ètica" que aprofundeix en aquesta dimensió ètica que anà construint i acumulant al llarg dels més de cent anys de la seva vida. Va ser emès a l'espai "Sense Ficció" de TV3 i el podem veure a continuació:





dilluns, 19 gener de 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Cinquè bloc de lectura

Seguim avançant en la lectura d'aquesta obra, que és com seguir avançant en la lectura d'un llibre d'història, tot i que explicada a partir de la vida d'un personatge i de les seves experiències. Al tractar-se d'un cirurgià i de les seves memòries, és normal que, a més de les reflexions generals sobre l'entorn històric -que és la part del llibre que més m'agrada- també hi trobem diferents capítols sobre l'evolució de la medicina que, tot i que a vegades costen una mica més d'entendre (tampoc massa, sincerament), també ajuden moltíssim a veure que el món ha evolucionat una barbaritat durant el segle XX.


El tema de les especialitzacions mèdiques és un del que més ha canviat. El Dr. Broggi ens explica que, quan ell va començar, el fet de ser cirurgià abraçava tota la gran possibilitat, per la causa que fos, que tenia una persona de passar per una sala d'operacions. Posteriorment és com si la pràctica de la medicina s'hagués anat fragmentant. Això té avantatges però també algun inconvenient, com és el coneixement general que els cirurgians "d'abans" tenien del funcionament de tot el cos humà, cosa que podia ajudar a l'hora dels diagnòstics.

Una aportació pròpia del Dr. Broggi va ser en l'àmbit de l'hernia engonal. Les explicacions que ens fa -tant ara com en tot el llibre- deixen ben palès el fet de la seva constant formació i les ganes d'anar aprenent i avançant. El seu interès per estudis, novetats de les que tenia notícia, congressos mèdics, és constant i no s'atura mai.

Un altre tret que hem ressenyat de la personalitat del Dr. Broggi, en els diferents blocs en els que anem estudiant les seves memòries, és la valoració tan gran de l'amistat. La seva participació a la Guerra civil el va fer conèixer persones de molts llocs del món (a les Brigades Internacionals) i l'amistat que llavors va néixer es manté al llarg dels anys, de forma tan ferma que es van intercanviant diverses trobades entre ells, ja sigui aprofitant congressos mèdics als que el Doctor assisteix o, a vegades, com a alguns jorns de vacances. En aquest punt em va fer gràcia un comentari que diu que "sembla que es passava la vida de viatge" i explica que, en realitat, eren molts pocs dies a l'any, mentre que, a l'hora de treballar, fins i tot molts caps de setmana estava al peu del canó.

Anècdotes personals i familiars com la compra d'un nou cotxe, algun canvi de residència, l'ajut dels amics i coneguts per anar trobant feines -ja que, com a participant a la guerra en el bàndol republicà, qualsevol càrrec "oficial" li estava vetat- fan veure constantment les ganes de tirar endavant i la lluita per sortir-se'n.

Alguns dels amics que cita serien dignes, per ells mateixos, de tenir biografies que, de bon segur, serien interessantíssimes de llegir. Personatges d'allò més variat van desfilant per les memòries del Dr. Broggi, que amb una capacitat per recordar els més petits detalls, ens els va presentant. Penso, per exemple, en els Alier: L'any 39 Emili Alier es va exiliar a Veneçuela, però allí li exigien convalidar el títol de metge per poder exercir (cosa que representava un temps d'estudis), altrament tenia l'opció d'anar a exercir a un poblat on manqués l'assistència sanitària, llavors, al cap d'un temps, se li concediria el permís per exercir a tot el país. Va anar a un poblat anomenat Barlovento, cara al mar de les Antilles, amb un clima insuportable de calor i humitat. Van aguantar allí fins que un dia es va presentar una plaga de formigues devoradores que ho destruïen tot. Tota la gent fugí i ells també. Uns amics els ajudaren a aconseguir la forma de sortir del país. Llavors van marxar cap a Austràlia, però no van trobar forma de permanència. Allí els hi van indicar que a Nova Guinea hi havia una illa habitada per melanesis i papús on serien ben rebuts perquè, en quant a sanitat, faltava de tot... En fi, la història dels Alier continua extraordinàriament sorprenent i interessant al llarg d'unes quantes pàgines.

El Port de la Selva
Pel que respecta a Catalunya, els lligams familiars amb El Port de la Selva fan que també dediqui alguns capítols a aquesta localitat en el que ens explica la forma de vida i costums durant anys, abans del boom turístic, La pesca i conserva de les tonyines, amb la implicació de tot el poble, tenien un sistema propi i molt interessant de dur-se a terme.

Els inicis del Mercat Comú, feien pensar en que, potser, s'acabaria impulsant el canvi de règim tan desitjat a Espanya, però les coses no havien d'anar tan ràpidament...

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on va ocupar el lloc que havia deixat vacant el Dr. Joaquim Trias, sogre del Dr. Broggi. Ell, que havia estat marginat de qualsevol càrrec públic, rebia així el reconeixement de l'Acadèmia, organisme que s'havia pogut mantenir independent, al marge de tota tempesta política.


dimecres, 24 desembre de 2014

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [IV]

Quart bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
1.- Tornar a començar
2.- L'entorn familiar i els amics
3.- Evolució històrica de la cirurgia



Després d'acabada la guerra, la vida d'aquí seguia sent molt difícil. A més de les repressions polítiques i policials, hi havia manca de tot: restriccions elèctriques, d'aigua, targetes de racionament. A la pobresa natural en que quedava el país després de tantes calamitats, calia afegir-hi el començament de la guerra mundial, que gairebé va coincidir amb l'acabament de la nostra. A més, en el meu cas, jo havia estat expulsat dels meus llocs de treball habituals i sense possibilitat de tornar-hi; és a dir, em trobava en unes condicions que no eren òptimes per fundar una família i, sobretot, una com la nostra, en què cada any ens venia un nou infant.

Així comença la segona part de les memòries del Dr. Broggi i, per tant, aquest bloc de lectura. En aquests primers capítols ens explica com va transcórrer la seva vida en aquests anys i en les difícils condicions que deixa veure aquest paràgraf inicial. Llegim doncs, aspectes de la seva vida quotidiana: el seu casament, el naixement dels seus fills, les visites als sogres exiliats primer a França i després a Andorra, la seva feina en clíniques privades ja que tenia vetat l'exercici de la professió als hospitals, el canvi de domicili, les vacances, les converses amb familiars i amics...








Un d'aquests coneguts era el Dr. Rosenthal, un famós metge berlinès de l'època molt entès en assumptes internacionals amb el qual el Dr. Broggi tingué grans converses parlant, per exemple, de la secta dels essenis i el naixement de les religions monoteistes, però també de la situació política i social després de la segona guerra mundial:

Després d'aquella guerra terrible que havia costat tants milions de morts, amb la ruïna d'una gran part del món, i malgrat l'esperança que amb aquella s'acabarien les guerres i els despotismes i s'imposarien arreu els principis de llibertat i justícia, s'acabà deixant les coses igual o pitjor que abans, amb el món dividit en dues superpotències, amb dos models de societat diferent, amb la impossibilitat d'entendre's i amb l'amenaça de la guerra nuclear ... Es van oblidar aquells grans principis de llibertat i benestar que havien d'assegurar la pau universal i en nom dels quals s'havia fet la guerra ... Així s'explica, entre moltes altres coses, la permanència de Franco, a qui tothom esperava que farien saltar com a usurpador del poder i pronazi declarat, però que es va mantenir gràcies a proclamar-se anticomunista acèrrim i també a causa de la situació estratègicament favorable de la península en cas d'un nou conflicte armat.


El tercer capítol d'aquest bloc és un interessant resum de la història de la cirurgia, des de que la practicaven els barbers-cirurgians de l'edat mitjana fins els grans avenços del segle XX. En destaco només dos detalls, el primer és que les operacions sense dolor no comencen fins l'any 1846 perquè abans no es coneixia l'anestèsia i l'altre és que l'any 1882 va tenir lloc la primera intervenció dins l'abdomen que es va fer a Barcelona.

[Any 1882]

[Any 1926]

[Any 1988]

dimecres, 17 desembre de 2014

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Tercer bloc de lectura

Aquesta biografia que estem llegint va ser escrita originàriament, com ja sabem, en dos parts. El tercer post que ara escric es correspon amb el final del primer llibre. I, justament, vull començar amb la frase que el Dr. Broggi tria per acabar el primer volum:

"Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable"

I és que, si alguna cosa traspua constantment aquest llibre, és la gran importància, l'immens valor que el seu autor dóna a l'amistat. Per damunt de tot, de les formes més diverses de pensar, de les ideologies més diferents, el Dr. Broggi ens demostra la seva capacitat de donar i rebre amistat sincera i, sincerament -i perdoneu-me la repetició de la paraula-, però això és bastant infreqüent i a mi m'ha semblat admirable.

Aquest tercer bloc de lectura va del final de la guerra civil espanyola fins als primers anys de la dictadura i, tal com vaig fer en el primer bloc, posaré uns fragments que em van cridar l'atenció especialment. Es tracta de la persecució de la llengua catalana.

"...desprecia cuanto ignora..."

A algun ésser humà mínimament educat, pot passar-li pel cap això?
Aquest personatge estava bé del cap?
Ja poden anar dient que mai han imposat res, ja...

Entremig de les interessants històries viscudes per ell mateix, moltes vegades el Dr. Broggi ens introdueix a alguns personatges que ell mateix considera dignes de ser recordats. Em va impressionar moltíssim la història d'aquell home bo de la Plaça Tetuan... "tenia tot l'aire venerable d'un apòstol... volia ajudar a uns grups de gent que vivien en situació de misèria extrema... llegim-ho tal com ell ho explica:


Doncs bé, ara us explicaré una cosa... Deixant de banda la política, el fet de pertànyer al partit A o al partit B, en Xavier Trias és un home que sempre, sempre m'ha inspirat honradesa i honestedat. D'aquelles persones que es poden equivocar, com tothom, però per les que posaria la mà al foc. I no sé per què ni d'on em venia aquest pensament. Ni el conec, ni l'he vist mai en persona. Quan fa poc, per part de determinada premsa estatal es va dubtar d'ell adjudicant-li uns comptes amagats i tal jo vaig dir "En Trias?... Segur que no!"... I jo mateixa em sorprenia en aquesta defensa, però és que alguna cosa en ell em transmetia que ell no podia ser un polític corrupte. Quan, en llegir aquesta història, em vaig adonar que es parlava del seu avi, del seu pare i, finalment, d'ell mateix, vaig sentir reforçades les meves intuïcions. Em direu que no vol dir res. Probablement... Però les meves sensacions són les que són ;-)

En fi, de tot això... i més, en podem parlar als comentaris :-)

dilluns, 24 novembre de 2014

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [II]

Segon bloc de lectura.
MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ (1908-1945)
3.- Començament de la Guerra Civil
4.- Al front


GUERNICA (Picasso - 1937)

Els dos capítols de la biografia del Dr. Broggi que formen aquest segon bloc de lectura estan dedicats a la Guerra Civil Espanyola.

El primer ens parla de com es va viure a Barcelona l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i com, derrotat aquest en un primer moment, la ciutat va quedar en mans de l'actuació indiscriminada dels anarquistes:

... grups de milicians armats es distribuïren per barris, formant les tristament cèlebres Patrulles de Control, que es dedicaven a registrar domicilis entre aquelles famílies que creien que eren de dretes o que amagaven algun clergue, o simplement que tenien alguna cosa que els pogués comprometre, com cartes, diaris, imatges o estampes religioses; aleshores se les emportaven a les seves presons particulars i en feien el que volien ... En aquestes condicions, el poder de la Generalitat era d'una completa nul·litat...

El Dr. Broggi viu aquesta època treballant al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic amb molta més feina de l'habitual, per la gran quantitat de morts i ferits que es produïen cada dia, però que funcionava perfectament adaptant-se a les tràgiques circumstàncies. Un exemple d'això, fou la creació d'un banc de sang per primera vegada en la història que tan necessari seria després per atendre els ferits a la guerra.

(galeriametges.cat)

El segon capítol d'aquest bloc ens explica com el Dr. Broggi s'incorpora al front com a cap d'equip quirúrgic a les Brigades Internacionals. Lloc des del que viu, de primera mà, la crueltat de la guerra:

... Tots sabem per experiència pròpia els horribles excessos de què fou capaç la gent sense el fre de l'autoritat, sobretot quan aquesta mancança donà temps als assassins per organitzar-se en forma de bandes dedicades a matar, al pillatge i als incendis, que és el que va passar al nostre territori. Ara bé, tothom veia com a l'altre costat també passava el mateix, amb l'agreujant que allí tot es feia amb l'anuència de la mateixa autoritat...

... malgrat els errors comesos pels republicans, els militars eren els grans responsables de tot el que havia passat, i havien deixat el país indefens, desprotegit i en mans de les masses incontrolades...


Llegim doncs com el Dr. Broggi va viure la guerra fent de cirurgià als hospitals de campanya, que per primera vegada es van instal·lar el més a prop possible del front i, fins i tot, es van fer mòbils amb la novetat dels Auto-Chir, una completa sala d'operacions ambulant muntada dins d'un camió.






Un relat colpidor que acaba, pel que fa a aquest segon bloc de lectura, amb el trencament del front d'Aragó i la conseqüent ordre de retirada immediata de l'exèrcit de la República. És aleshores quan el Dr. Broggi es cridat a Barcelona amb destí al Departament de Sanitat de l'Exèrcit i es posa d'aquesta manera el punt i final a les seves peripècies (així ho diu ell mateix) al front, formant part de les Brigades Internacionals.