dimecres, 29 d’octubre del 2014

Les claus de vidre (Jaume Fuster) [II]

Segon bloc de lectura.
Casos 6 a 11



Aquest llibre és un recull de relats policíacs, això no es pot negar, però jo l'he llegit més com si fos una recopilació d'enigmes laterals perquè, de fet, sobretot es tracta d'això, de llegir cada cas intentant descobrir les pistes que ajuden a resoldre cada enigma.

Per això, quan m'he posat a fer aquest post, el primer que m'ha vingut al cap és presentar els sis casos d'aquest bloc de lectura com si es tractés de presentar uns enigmes al XAREL-10. He intentat reflectir el més essencial de cada relat de Jaume Fuster i, justament per això, poden faltar dades per treure'n l'entrellat. Unes dades que, evidentment, haureu de buscar al llibre.

M'he atrevit també, igual com faig al meu blog, a classificar-los segons la seva dificultat. Naturalment i com sempre dic, aquesta és una classificació subjectiva que he fet basant-me en la meva impressió després de llegir els relats complets.

Aquí els teniu:

Cas nº 6: ASSEGURANÇA DE VIDA

En Lluís Arquer acompanya a un amic seu que treballa per una companyia d'assegurances a investigar un accident de trànsit. Francesc Rotger, de 52 anys d'edat, veí de Barcelona, casat i sense fills, amb una salut excel·lent malgrat una certa tendència a l'obesitat i tenir tres diòptries a l'ull esquerre i dues i mitja a l'ull dret s'ha estimbat amb el seu cotxe a les costes del Garraf. Quan el detectiu arriba al lloc de l'accident estan traient el cotxe de l'aigua, un R-12 color verd poma amb el morro aixafat pel patac, dins encara es veu, al seient del conductor i subjectat pel cinturó, el cadàver del senyor Rotger. Un examen del que hi ha, i també del que no hi ha, dins del cotxe permetrà a Lluís Arquer descobrir que el que semblava un accident és, realment, un assassinat.
(Nivell FÀCIL)


Cas nº 7: CORNUT I PAGAR EL BEURE

La senyora Miró de Rodergues, esposa del diputat del Parlament de Catalunya, portaveu del seu grup i prohom de la pàtria, Jacint Rodergues, sospita que el seu marit li és infidel i encarrega a Lluís Arquer que en faci el seguiment. Després d'alguns dies de feina, el detectiu troba les proves concloents, unes fotografies, que demostren l'adulteri i cita a la seva clienta per fer-n'hi entrega. Aquesta es presenta a recollir-les tal com correspon a una senyorassa com ella, tibada com un pal de bandera, digna consort d'un polític de dretes enjoiada amb un rellotge de platí amb diamants a la ma dreta i una polsera que semblava una cadena d'àncora de vaixell a l'esquerra. Però un detall farà adonar al detectiu que aquella dona no és qui diu ser.
(Nivell DIFÍCIL)


Cas nº 8: PRESENTIS AL MOSTRADOR D'INFORMACIÓ

La Carme Vilalta contracta a Lluís Arquer per trobar al seu xicot, en Josep Viladomat, que ha desaparegut. Les investigacions del detectiu el porten, a la fi, a localitzar-lo a Mallorca on s'ha escapat per fer de pintor que és el que realment li agrada. En Lluís Arquer avisa a la seva clienta, aquesta arriba a Ses Illes per parlar amb en Josep i així el detectiu dóna per acabada la seva feina. O això és el que es pensa perquè, quan està a punt d'agafar l'avió que l'ha de portar de retorn a Barcelona, rep una trucada de la Carme dient-li que ha trobat mort al seu enamorat. Quan Arquer arriba a l'estudi del pintor, el troba estenallat a terra damunt d'una gran taca vermella. De seguida comprova que no és sang, sinó només pintura vermella que s'ha vessat. Tot sembla indicar que el pobre noi ha relliscat amb la pintura i ha mort d'un cop de cap a terra. De totes maneres, ja sabem que les aparences enganyen i només veient el cadàver podem adonar-nos que les coses no han anat com algú vol fer-nos creure.
(Nivell FÀCIL)


Cas nº 9: MARÇ MARÇOT, MATA LA VELLA I LA JOVE SI POT

A una torre de Vallvidrera hi viuen la senyora Valldaura de la Bellacasa i Comagelada, amb més anys que cognoms, i la seva jove. Sogra i nora no s'entenen gaire i la vella ha fet venir a Lluís Arquer perquè sospita que la jove la vol enverinar. Però quan la nora li porta un got de llet, la sogra se la beu sense problemes i, fins i tot, li'n dóna la meitat al seu gat. Això fa que el detectiu no s'acabi de creure les sospites de la dona i no accepti el cas. Però pocs dies després, la vella apareix morta deixant una nota on acusa la seva nora. Quan Arquer i la policia busquen proves per la torre, troben que la jove també és morta. En aquella casa només ha quedat viu el gat. De totes maneres, la nota d'un moribund no sempre ha de dir tota la veritat...
(Nivell FÀCIL)


Cas nº 10: DE LLIBRES I PARAIGÜES NO SE'N TORNEN GAIRES

Un valuós incunable ha estat robat. Els últims estudiosos que han tingut accès a la sala on es custodiava el llibre, la versió catalana del Necromicó de l'àrab foll Abdul Alhazred feta per Anselm Turmeda, són un professor de la Sorbona i un altre de Yale però ells expliquen que van deixar el llibre tal com el van trobar i que en acabar, com que es van oblidar de tornar la clau al bidell, la van deixar a un altre professor, aquest de la Universitat Autònoma de Madrid que havia dit que estava interessat en estudiar l'incunable aquell mateix dia. Interrogat el madrileny, admet que va rebre la clau però explica que al final va ajornar les seves intencions fins l'endemà perquè va preferir anar primer a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona per consultar l'ortografia del poema de Rois de Corella en l'exemplar de "Les trobes en lahors de la Verge Maria". La llàstima és que l'endemà, el llibre ja havia desaparegut... En Lluís Arquer no n'entén gaire de llibres incunables però sí sap quan algú intenta encolomar-li alguna guatlla i per això no ha tardat gaire a descobrir el lladre.
(Nivell DIFÍCIL)


Cas nº 11: MÚSIC PAGAT FA MAL SO

En Lluís Arquer ha estat contractat per fer de guardaespatlles d'un pianista famós que ha vingut a fer un concert a Barcelona. El detectiu s'instal·la a la torre de Pedrables on viu el músic durant la seva estada a Catalunya, junt amb una cuinera, dues minyones, la secretària del pianista i el seu ajuda de cambra, i es disposa a fer la seva feina vigilant la rutina diària del seu client. Tot va com una seda, fins que el matí abans del concert i mentre el mestre esta assajant, demanen al detectiu que vagi a recollir el frac del músic perquè, amb els nervis de l'estrena, ningú ha pogut fer-ho. No fa gaire que en Lluís Arquer ha sortit quan rep una trucada per fer-lo tornar urgentment. El pianista ha estat assassinat mentre assajava, algú l'ha agafat per sorpresa i d'un cop al clatell l'ha deixat mort damunt del mateix piano on estava tocant. Així el troba el detectiu, amb el cap encara sobre les tecles, i comença a investigar. Ningú sembla saber res: el mànager havia sortit a fer uns encàrrecs, la secretària tampoc hi era, l'ajuda de cambra estava preparant el bany i, quan ha sentit que el pianista acabava de tocar, s'ha estranyat de que no vingués i l'ha trobat mort, les minyones i la cuinera diuen que no han sentit res... Tot i així, el detectiu ja sap qui és l'assassí...
(Nivell DIFÍCIL)

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Les claus de vidre, de Jaume Fuster.- Primer Bloc de lectura

Estem fent aquests dies la lectura d'un llibre una mica diferent doncs, a més de contenir una sèrie de relats "de detectius", ens aporta un joc, i és que cada història és un enigma. Curiosament, no es tracta d'endevinar culpables, no. Això ja ho ens ho donen resolt. El que es tracta és de descobrir, sabent la història i el desenllaç, quina ha estat la pista clau que ha portat al gran detectiu Lluís Arquer a resoldre el misteri.


A mi, que m'agrada llegir, m'agraden els relats, m'agraden els detectius i m'agraden els enigmes, he de dir que... el llibre m'està agradant! (Lògic, no?) Així que m'he posat el meu vestit especial de perdiguera i us explicaré amb un parell de frases de què va cada un d'aquests primers enigmes.

Ah, però abans, afegir que al llibre totes les solucions van juntes al final, així que un pot triar entre anar a mirar després de cada relat quina era la clau o bé pot anar llegint i, només quan ja ha acabat tota l'obra, si veu que hi ha algun cas en el que no acaba de treure l'entrellat, dirigir-se al capítol amb les solucions. Jo he optat pel segon sistema, o sigui que, en aquests moments no sé pas si els que crec que he resolt els he encertat o no.


Els relats que corresponen a aquest primer bloc són aquests:

01.- Farina de fer nones: Un home de classe alta vol que el seu fill, un noi universitari i que està ficat en un munt d'embolics, torni a casa. Quan en Lluís Arquer el troba, es mort d'una sobredosi. El nostre detectiu ràpidament s'adona que no ha estat accidental sinó un assassinat. Aquest estic segura que l'encerto. Em va semblar força fàcil.

02.- La Marieta de Bolvir: Una dona humil, de poble, busca la seva filla que va anar a Barcelona a servir. Finalment li diuen que la noia ha marxat a l'estranger, però ell s'adona que, justament, qui li està dient això és la pròpia noia que buscava! Aquest també crec que l'he encertat, també vaig veure ràpidament la pista.

03.- La ruta dels almogàvers: En Lluís Arquer es contractat per vigilar un cantant en hores baixes el qual, per millorar la inspiració, fa una ruta en vaixell pel Mediterrani. Al noi li ve la inspiració musical però tot el que ha gravat ha desaparegut! El nostre detectiu enseguida encerta qui ha amagat el material. He de confessar que no en tinc ni idea.

04.- No dispareu contra el burgès: Davant d'un conflicte sindical, un empresari contracta en Lluís Arquer perquè el protegeixi. Malgrat això, l'empresari pateix un atemptat però el nostre heroi descobreix que ha estat fingit pel mateix empresari. Aquest tampoc l'acabo de veure.

05.- Algú té un llumí?: Uns científics investiguen un nou sistema d'il·luminació, però els disquets (entranyables i enyorats disquets!) on guardaven informació, han desaparegut! Qui ha estat? En Lluís Arquer descobreix que ha estat "algú de dins"... i jo crec que sé com ho ha fet. No el tinc tan clar com els dos primers, però crec que l'encerto.

Les solucions (les "meves") al primer comentari!!

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Les claus de vidre (Jaume Fuster) [Presentació]


Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogués arribar al màxim de públic possible. En aquest sentit, la seva obra literària va tractar temàtiques diverses (novel·les policíaques, ficció mitològica, periodisme polític, impacte dels mass-media, etc). Destaca també la seva notable tasca de traductor i d'articulista als principals mitjans de comunicació catalans, així com l'aportació que va fer en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogràfic.

A l'estudi "Teoría e historia de las sagas policiales en la literatura española contemporánea (1972-2007)", escrit per Javier Sánchez Zapatero i per Àlex Martín Escribà, coordinadors del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca i publicat a Dicenda - Cuadernos de Filología Hispánica (2010 - vol. 28, 289-305) podem llegir:
"... Al hablar de la primera saga policial de la década de los setenta se ha de hacer referencia a un escritor que frecuentemente es olvidado como antecesor del siempre citado Manuel Vázquez Montalbán. Se trata de Jaume Fuster, que establece dos sagas claramente diferenciadas dentro de su narrativa, compuesta también en catalán. La primera está protagonizada por el investigador ocasional Enric Vidal, un personaje que participa en dos novelas: De mica en mica s’omple la pica [El procedimiento] (1972), novela fundacional que marcó el resurgir del género tras el ostracismo al que fue condenado por la política cultural franquista, y La Corona Valenciana [La Corona Valenciana] (1982), una novela dedicada a Rafael Tasis ... La otra saga de Fuster la interpreta el detective Lluís Arquer, un “tipo duro” que protagonizó tres aventuras con los títulos Les claus de vidre [Las llaves de cristal] (1984), Sota el signe de sagitari [Bajo el signo de la sagitario] (1986) y Vida de gos i altres claus de vidre [Vida de perro y otras llaves de cristal] (1989). A pesar de que los dos personajes creados por Fuster se desplazan de forma constante para resolver sus casos, apareciendo en sus novelas escenarios urbanos de toda Europa y de Estados Unidos, la ciudad de Barcelona vertebra las dos sagas desde el punto de vista espacial. Los protagonistas se mueven por todo tipo de espacios de la capital catalana, conformando así un entramado laberíntico que permite observar la ciudad en todas sus variantes y que se podría definir, tal y como han hecho algunos críticos como Jordi Castellanos, como de “costumbrismo urbano” (J. Castellanos, p. 154).
Después de la aparición de la obra de Fuster, Vázquez Montalbán, padre indiscutible de la novela negra española y admirador del escritor catalán, creó al investigador iconoclasta y gourmet Pepe Carvalho, el protagonista de la saga más importante del género español..."

En aquest blog i per compartir-ne la lectura en aquesta ocasió, hem triat el seu llibre titulat "LES CLAUS DE VIDRE" (1984), un dels més destacats dins la producció de temàtica policíaca de l'autor. Es tracta d'un llibre interactiu on se'ns plantegen disset casos del detectiu Lluís Arquer, un peculiar perdiguer que fuma en pipa i és amant de la música clàssica.

Jaume Fuster ret, amb aquest llibre, un particular doble homenatge a dos destacats autors del gènere de misteri. El primer el veiem en el mateix títol, manllevat d'una de les obres cabdals de la novel·la negra, "La clau de vidre" (Dashiell Hammett - 1931), i l'altre es troba en el nom del detectiu protagonista ja que Lluís Arquer és una adaptació al català del mític Lew Archer creat per Ross Macdonald. A aquest personatge i autor, el propi Jaume Fuster els anomena, respectivament, cosí germà i oncle del seu protagonista, tal com podem llegir en els agraïments del llibre.
Una primera versió de les històries que apareixen en aquesta obra va ser publicada, entre el 25 de desembre de 1982 i el 17 de juny de 1983, a la revista 'El Món'. Després el mateix autor en feu, per aquest llibre publicat per primera vegada l'any 1984, la versió definitiva d'aquesta selecció de disset relats negres que ens porten a diferents espais de la societat barcelonina de l'època: del món de la droga al dels concerts de rock, de la burgesia industrial a la política, del món de la pintura al de la música, d'un plàcid monestir al mig de la Mediterrània a un creuer de luxe. Sempre envoltats de la violència social, de la ironia i de la duresa que comporta el gènere i amb l'afegit del joc que Fuster, a més, ens proposa a cada relat.
Aquestes històries també van servir de base per un concurs de televisió, emès per TV3 l'estiu de 1986, que amb el mateix títol presentava cada setmana un episodi protagonitzat per Jaume Comes en el paper de Lluís Arquer on s'escenificava un cas policíac que tres parelles de concursants havien d'intentar resoldre amb les pistes que els donaven.

I és aquest mateix joc, el que ens proposa Jaume Fuster quan ens posem a llegir aquesta obra que, com ja he dit, vol ser un llibre interactiu que busca la implicació del lector. Així ens ho expliquen a la introducció:
"L'autor i l'editor us proposen un joc. Lluís Arquer, detectiu privat, resol, en cadascuna d'aquestes claus de vidre, un misteri a través de determinats mecanismes de deducció, a partir d'elements que es troben en la història. Un cop llegida cada aventura de Lluís Arquer, doncs, us desafien a buscar les pistes que han solucionat el cas. Si no les trobeu, al final del llibre hi ha les disset claus. Abans de buscar-les, però, penseu-hi una mica, rellegiu si cal, la història i intenteu resoldre el misteri vosaltres mateixos"
.

Llegirem doncs i també farem de detectius, i ho anirem explicant en els següents posts. El llibre no és gaire llarg, té 162 pàgines, per això dividirem la seva lectura en només tres blocs d'una mitja dotzena de relats cadascun. Copio a continuació l'índex, ressaltant en diferents colors aquests blocs de lectura:

00.- Un pany rovellat (Pròleg)
01.- Farina de fer nones
02.- La Marieta de Bolvir
03.- La ruta dels almogàvers
04.- No dispareu contra el burgès
05.- Algú té un llumí?


06.- Assegurança de vida
07.- Cornut i pagar el beure
08.- Presenti's al mostrador d'informació
09.- Març marçot, mata la vella i la jove si pot
10.- De llibres i paraigües no se'n tornen gaires
11.- Músic pagat fa mal so


12.- Fiat lux
13.- El rapte de les Sabines
14.- La festa
15.- La finestra tancada
16.- Mas Obac
17.- La lluna en un cove


ZZ.- Les claus de vidre (Solucions)



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

dimecres, 1 d’octubre del 2014

La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne.- Cinquè -i darrer- bloc de lectura - Capítols XXX al XXXVII


I arribem al final d'aquesta gran i magnífica aventura! Encapçalo el post amb un dibuixet que vaig fer per seguir als nostres amics. De fet, el vaig imprimir d'Internet però, perquè quedés més clar, el vaig pintar i marcar la línia de tota la ruta, afegint un nom important que hi faltava.

El meu problema és que jo recordava la cançó de Mocedades, que diu:

Son ochenta días son
ochenta nada más,
para dar la vuelta al mundo
Londres, Suez, tambien Hong Kong, Bombay,
Hawai Tijuana y Singapour.

I, en començar a llegir, creia que, d'alguna manera, havien de passar per Hawai i per Tijuana però no és així. La ruta és la que es veu al mapa. Tan interessant que és la història, no entenc perquè no poden ser fidels al llibre original. Però aquestes són lamentacions que sempre tinc. Sempre em queixo del mateix, de la falta de fidelitat de les pel·lícules als llibres (i no diguem de les de cinema, amb corridas de toros i tot!!... Pobre Passepartout!!)

En fi, anem per feina! El tren en el que viatjaven els nostres amics havia patit un atac dels indis i, després d'haver fet una acció molt valenta que aconsegueix desenganxar uns vagons del tren i salvar tothom, s'adonen que en Passepartout ha desaparegut! Però no patim, el seu amo no l'abandonarà, junt amb un grup de soldats surten a cavall a buscar-lo, enmig d'un fred intens, molt intens, i el poden rescatar. Però, i el temps perdut? Doncs es podrà recuperar viatjant d'una forma molt original, però no us ho explico aquí!

El fet és que podríem dir que sembla que ens apropem plàcidament al final del viatge i que el nostre heroi, el cavaller anglès Phileas Fogg, però no és així. Encara li costarà poder arribar a Liverpool, però arribarà. Ell va lluitant i superant. El que no espera és l'entrebanc pitjor de tots, el que es trobarà quan ja és a punt d'arribar, quan ja és a terra anglesa...


Sí, quan ja li queda el més senzill: arribar a Londres, una dificultat que podria ser insuperable li pot fer perdre la seva aposta. Fix, el policia que té ficat entre cella i cella que Mr. Fogg és el lladre del Banc d'Anglaterra, el deté i, allí, al calabós, veu, impotent, com el temps passa inexorable. Quan es demostra que en Fix s'ha equivocat, tot sembla perdut. Han passat els 80 dies... i, quan arriben a Londres, ni es molesten en anar al Club, van directament a casa i, allí...

Ei, no ho penso pas explicar tot, si voleu saber com acaba, llegiu el llibre i passeu-ho tan bé com jo ho he passat! ;-)