dimecres, 20 de novembre del 2013

El pare Goriot, d'Honoré de Balzac (1r. bloc)


Comencem els comentaris de la lectura d'aquest clàssic que, de moment, està aportant una sèrie de sorpreses com són les diferents traduccions del títol (quan la versió original i el contingut de la història, deixa ben clar que estem parlant d'algú que és "Pare") o la divisió -o no- en capítols del text. Espero que estiguem llegint el mateix llibre!! ;-)

El primer que trobem és una descripció del que, de moment, ha estat l'escenari principal de la història, la Maison Vauquer, una pensió que, tot i que l'autor descriu com de poca categoria (al principi, sembla que ha de ser un lloc horrible i tètric, brut, deixat...), el cert és que a mi tampoc m'ho sembla tant. Clar que, potser aquest ambient decadent de la Casa Vauquer s'accentua quan comencem a visitar palaus i palauets de la noblesa parisenca.

Balzac ens va descrivint tots els hostes de la pensió, el pis que ocupen (com més amunt, més petita l'habitació i menys categoria), i una mica d'història de la seva vida. Es pot fer lent però, com no és gens complicat, va passant bé ;-)

Un dels hostes, el Sr. Goriot és un ex-fideuer, vidu, que amb els seus negocis ha aconseguit reunir una bona quantitat de diners. Així doncs, podem dir que és un home ric. Què fa, doncs, a un lloc com la Casa Vauquer? Doncs resulta que el bon home ha repartit els seus diners entre les seves dues filles, a les que ha consentit tots els capricis que han volgut i ara, ja gran, i amb una renda suficient, espera gaudir d'una vellesa tranquil·la.

Una de les coses que millor retrata el llibre és la naturalesa humana: Aquestes filles ambicioses, enlloc d'estar agraïdes al pare, li tanquen les portes de casa seva (una s'ha casat amb un noble i l'altre amb un banquer) i, a més, encara li van xuclant tots els diners que poden per anar pagant despeses en les que s'emboliquen. Amb la qual cosa el pobre Pare Goriot ha d'anar venent tots els records que tenia (coberteries de plata, jocs de cafè...). Els altres habitants de casa Vauquer el veuen com si fos un vell verd (si, al principi, una de les seves filles el va a veure -per demanar diners, és clar- tothom imagina que "és una amiga" i si ell, tot orgullós -doncs les estima moltíssim- diu "era la meva filla",  no el creuen. No comprenen el que veritablement passa el pobre home i el menyspreen.

Un altre dels hostes és el jove Eugène de Rastignac que, amb l'esforç econòmic de la seva família, és a París estudiant Dret. Aquest noi, ple de bones intencions i principis, poc a poc es va sentint atret pel luxe i la bona vida de les classes altes de París... aquí estem, just quan Eugène ha demanat diners a la mare i germanes per poder disposar de més mitjans per moure's en societat.

Si Eugène fos un personatge dickensià estic segura que s'arruïnaria totalment (ell i a la família) però com no ho és, haurem d'esperar a veure què passa...

El millor del llibre (doncs la història de fons és súper senzilla i es podria escriure el mateix de forma més resumida) són algunes reflexions que va fent... per exemple aquesta:

-Això significa -va dir l'Eugène amb un to de repugnància- que el vostre París és un fanguissar.
-Sí, és un fanguissar força curiós -prosseguí en Vautrin-. Els qui s'enfanguen amb cotxe són gent com cal, els qui s'enfanguen a peu són uns bergants. Si hom té la mala sort d'afanar qualsevol fotesa, el mostraran a la plaça del Palau de Justícia com una curiositat. Si hom roba un milió, als salons el tindran per model de grans virtuts. I per tal de mantenir aquesta mena de moral paguem entre tots trenta milions a la gendarmeria i a la justícia. Fa gràcia, oi?

O uns comentaris en que ens demostra com ens és molt més fàcil ser amables i caritatius amb persones desconegudes que amb la gent del nostre entorn. Sincerament, crec que en aquestes frases, Balzac, ho clava.

5 comentaris:

  1. Després de llegir el post et puc confirmar que sí, que estem llegint el mateix llibre malgrat el títol diferent i la divisió o no en capítols. :-D (Per cert, parlant del títol encara n'he trobat una altra versió que no vaig citar al meu post de presentació. Una edició recent en espanyol el titula "El POBRE Goriot" :-P)

    Et dono la raó que no és gens complicat i passa relativament bé però el que passa passa molt lentament perquè com dius la història que explica és relativament senzilla i Monsieur Balzac la complica amb massa descripcions. Pel meu gust, això fa que la lectura que ja he dit que no és difícil es torni un pèl pesada i provoca, parlo per mi, que no m'enganxi.

    No et dic que aquestes reflexions, com la que cites, no siguin interessants (ja vam dir al teu blog gran que sembla estrany que estigui escrita fa 200 anys perquè continua sent de rabiosa actualitat) però per a mi no em donen prou per fer-me el llibre "interessant".
    Hem compartit ja vàries lectures d'autors del XIX i així com amb en Dickens no em va passar gairebé gens, aquest trobo que s'ha quedat força desfasat.

    ResponElimina
  2. Hehehe menys mal que és el mateix llibre! Imagina que ara haguéssim de tornar a començar! ;-))

    Estic d'acord amb tu en que:
    - és de rabiosa actualitat.
    - s'ha quedat desfasat.

    Em refereixo a dues coses diferents, és clar hihi. La història, és cert, ha quedat desfasada. Costa d'imaginar avui en dia (tot i que, si traiem la part externa: el "decorat" i ens quedem amb el fons del que passa, llavors ja no costa tant)

    Però, en canvi -com diria la nostra estimada Miss Marple- la naturalesa humana no canvia i determinades actituds, situacions, reaccions, són les mateixes sempre.

    No sé com evolucionarà, si es farà una mica més complex, si aniran entrant nous personatges o tot quedarà entre els que ja tenim però, de moment, també vull senyalar que m'imaginava una obra més complexa, més difícil d'entendre.

    M'agrada, però tampoc la tindria com a "obra mestra" :-)

    ResponElimina
  3. El problema és que aquest "decorat" es fa massa feixuc i costa de treure'l i això fa un pèl pesada la lectura.
    Tot i així, vaig avançant i tampoc el catalogaria de mal llibre però si que, al meu parer, li falta aquell punt que t'enganxa perquè et fa interessar pel que estàs llegint.

    Jo la setmana que ve ja he de tornar el llibre a la biblioteca per tant l'acabaré aquest cap de setmana. Però això no vol dir res, tu no hi pateixis i quan hagis avançat més m'avises i publicaré el post del segon bloc. :-)

    ResponElimina
  4. Doncs jo ara trobo que es va posant més interessant ;-))

    Quan vulguis ja pots fer el segon bloc... t'asseguro que no trobo divisions estranyes per enlloc i una cosa que has posat com a entrada del tercer bloc jo diria que la vaig llegir a poques pàgines de començar el segon ¿?¿?¿? hahaha

    A veure si al final tot serà com un dels teus jocs... A algú dels dos -a tu o a mi- se'ns ha caigut el llibre per terra i se'ns han desordenat les frases i per això no trobem capítols ni res :-DDD

    ResponElimina
  5. Doncs ja tens el post del segon bloc publicat, en continuem parlant allà. :-)

    ResponElimina