dimarts, 8 de maig de 2018

La Metamorfosi, de Franz Kafka- Lectura

Aquest és un dels llibres que, en algun dels anys de la meva formació escolar, vaig haver de llegir dins del programa del curs. Als llibres de lectura obligatòria els agafava de forma immediata una mania molt gran i tenien, per principi, molt poques probabilitats d’agradar-me. De fet, si sóc sincera, del que tenien poques probabilitats era de ser llegits. Una repassada en diagonal, preguntar a unes quantes companyes quatre detalls de l’argument i anar fent. Igual afecte recordo per “El árbol de la ciencia”, de Pio Baroja.


Passats els anys, em vaig casar amb un dels més grans fans de Kafka de tot el món i vaig pensar que potser que em llegís el llibre en qüestió... No em deuria impactar massa perquè recordava el principi i l’episodi de la poma. Però tota la història no significava res per a mi, no li trobava cap sentit.
Fa un temps, en aquest mateix Espai de Lectura, vàrem llegir “El procés”, també de Kafka, i em va encantar. El vaig trobar magnífic. Cada situació, cada personatge, la gran càrrega crítica feta mitjançant una sèrie de fets absurds (bé, avui en dia potser no tan absurds, i no ho dic en broma) la forma en que avançava... Un llibre, en la meva opinió, de matrícula d’honor.

Així doncs, vaig pensar que, donat que “la Metamorfosi” era l’obra més reconeguda de l’autor, potser, si la tornava a llegir, li trobaria el sentit i m’agradaria.

Doncs bé, ja l’he llegit i he de dir que no m’ha entusiasmat. El fet és que crec que jo no sóc capaç de copsar el missatge que vol transmetre i, tal com en El procés vaig entrar totalment dins la història i crec que entenia ben bé tot el que l’autor ens volia dir, aquí no és així.

Havent llegit el pròleg, sé que Kafka volia descriure la seva vida: la d’un home que volia ser escriptor però es trobava fent una feina diferent i que no li agradava gens. Però això ho sé (o m’ho crec) perquè ho diu un expert, no perquè ho hagi pogut deduir tota sola. Ho reconec.

En quant a la història que se’ns explica, és molt xocant. Un pobre home, jove, que viu amb la seva família (pares i una germana de disset anys) i que treballa de viatjant, un bon dia (és un dir) es desperta convertit en un gran insecte. En alguna de les versions anteriors que havia llegit deia que era un escarabat. L’edició que he llegit ara (que, per cert, no he dit quina era, ara ho posaré) diu “un bicho monstruoso”.


En Gregor es lleva cada dia molt d’hora per agafar el tren i anar a fer les visites de la seva professió però, clar, ara que ja no té forma humana sinó una closca, un munt de petites potes i unes antenes, li costa aixecar-se.

Una de les coses que m’ha resultat molt xocant és que, quan el pobre Gregor ja és conscient del canvi físic que ha experimentat, encara segueix pensant en llevar-se per anar a la feina, tot i que arribi tard... Ens podem imaginar un gran escarabat agafant el tren carregat amb un maletí amb catàlegs de roba?

De totes les possibles imatges del “bitxo monstruós” que en Mac ens va posar en l’article de presentació, que apareixen en les cobertes de les diferents edicions, la d’Editorial Columna Jove és la que més s’assembla a com jo me l’he imaginat (per cert, que el pobre Kafka havia demanat expressament, com també podem llegir a l’article d’en Mac, que no es representés al “bitxo” en la coberta del llibre... es veu que ningú li feia cas, també va demanar al seu amic Max Brod que, quan ell morís, cremés tota la seva obra i en Max va fer just el contrari).



En veure que no surt de l’habitació els pares el criden. Fins i tot es presenta el gerent de l’empresa per saber què passa. Des de dins de la seva habitació sent com parla la seva família i els nota molt preocupats.

Ell és qui els manté a tots amb la seva feina, ja que es veu que el pare va contraure uns deutes i, gràcies a l’ajut del fill ho pot anar liquidant.

Passen algunes hores i ell encara confia en poder sortir de l’habitació i, si els demés accepten el seu canvi, doncs marxar ràpidament a buscar el tren i fer la seva feina. Però llavors resulta que, quan vol parlar a través de la porta per mirar d’explicar la situació, les seves paraules ja no són comprensibles pels altres i, fins i tot, sent que diuen que “era una voz de animal”. Quan aconsegueix sortir vol demanar comprensió al Gerent, el qual fuig espantat i el pare fa retrocedir Gregor a l’habitació.

I així passen els primers dies. La germana li porta diversos tipus de menjar per veure quin és el que li agrada més... Ell està content perquè estima molt a la germana. El temps avança, cada dia s’hi veu pitjor. Qui guanyarà diners, ara, per mantenir a la família?


En adonar-se –per les marques que deixa- que li agrada passejar per les parets i el sostre, la mare i la germana li volen apartar tots els mobles perquè tingui espai lliure per recórrer. Quan ell és conscient del què estan fent, primer es posa content pensant que tindrà molt més lloc per passejar, però després agafa consciència que això serà com perdre tot contacte amb el que tenia com a persona: el seu escriptori, totes les seves coses i mira de posar-se damunt d’un quadre perquè, al menys, allò, no s’ho emportin.

En fi, no explicaré tot el què li passa perquè perdria interès i si algú vol llegir el llibre s’enfadaria amb mi per tant spoiler. Dir només que ens anem trobant amb diferents reaccions, de les minyones, d’uns rellogats que agafen... i el canvi d’actitud de la germana.

Una escena que sí vull comentar és la de la poma, perquè ja em va impressionar l’anterior vegada que vaig llegir el llibre i ara ho ha tornat a fer. El pobre Gregor, un dia que surt de la seva habitació, provoca tal ensurt general que al final, per fer-lo recular, son pare l’ataca a cops de poma... o sigui, va agafant pomes d’un fruiter i “l’apedrega”... Una de les pomes se li encasta al cos... i allí es queda. La poma, meitat dins del seu cos, meitat fora, incrustada, podrint-se. Ell no se la pot treure, amb les seves minúscules potetes no s’arriba a l’esquena i ningú no li treu... Us imagineu tenir una ferida provocada per una poma, amb la poma enganxada, entre les dues espatlles? Deu fer molt de mal... i la fruita, que s’aniria fent malbé...


En Gregor mai té un mal pensament en contra la seva família. No està enfadat pel seu rebuig, tot i que està afligit. En tot moment es preocupa per ells, vol que les coses els hi vagin bé, mentre està tancat i separat de tots, encara pensa com li agradaria poder apuntar a la germana a classes de violí...

En resum, és un llibre molt trist. No l’he trobat una obra mestra com El procés però m’ha agradat llegir-lo.

3 comentaris:

  1. A mi, en canvi, m'ha agradat molt més aquest relat que "El Procés" que vaig trobar molt "desorganitzat", vaig notar molt que aquella era una novel·la inacabada i, per tant, mal "solucionada". Ara en una cosa si que estic d'acord amb tu, les parts d'El Procés que ens mostren una justícia absurda i "embogida" no semblen tan absurdes com això si tenim en compte la realitat judicial que actualment estem patint al nostre país (i jo tampoc ho dic de broma).

    "La Metamorfosi" és una altra cosa. Un conte ben narrat que, partint d'una situació absurda i increïble, ens explica una situació ben real de manera metafòrica. Jo ho vaig entendre així almenys. Aquesta interpretació que cites del pròleg del teu llibre (que el text és una mena d'autobiografia de l'autor) és una de les possibles com ja vaig dir al post de presentació però jo, que no sé res de la vida de Kafka, tampoc ho he vist així. La sensació que m'ha quedat després de la lectura és que Kafka m'ha explicat la història d'una persona que es torna "diferent" a la resta (per una malaltia, per exemple) i com va sent apartada i rebutjada per la societat que el rodeja. Una societat (la seva família) que fins aquell moment depenia d'ell però que, quan ja no els "serveix" s'espavilen pel seu compte demostrant que és ben cert allò de que "la vida continua" i que ningú és realment imprescindible del tot. Aquesta és la meva interpretació del text (que també és una de les vàries que vaig citar al post de presentació, per altra banda). Efectivament és una obra trista però, com he dit abans, ben real si pensem que això de l'escarabat és només una metàfora.

    Parlant de "l'escarabat", m'ha estranyat (relativament perquè ja se sap que algunes traduccions deixen molt que desitjar) que diguis que algunes versions de l'obra que havies llegit definissin l'aspecte d'en Gregor directament com un escarabat quan en Kafka va insistir en no especificar en cap moment dins el text el resultat de la transformació del protagonista. Aquesta versió que has llegit ara és més acurada en aquest sentit, la que vaig llegir jo amb traducció al català de Jordi Llovet va pel mateix camí i parla d'un "insecte monstruós"
    En copio les primeres línies del primer capítol:
    Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l’esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s’aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s’agitaven indefenses davant els seus ulls....

    Resumint, que jo si que he gaudit força d'aquesta lectura. Reconec que he llegit molt poc de l'autor. A casa, de Kafka només tinc un volum titulat "Diaris de viatge" i és un llibret de menys de 100 pàgines (d'aquella col·lecció anomenada "Petita Biblioteca Universal") que, per tant, no compta com obra de ficció. No recordo haver llegit res de l'autor a l'escola i després de la lectura d'El Procés vaig arribar a pensar que Kafka no estava fet per a mi, una idea que després de "La Metamorfosi" ha començat a canviar i potser ho tornaré a provar amb un altre llibre seu més endavant, gairebé segur. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Has fet un comentari gairebé millor que el post en sí :-))

      Després de llegir-te arribo a la conclusió que mai més (MAI!!) he de llegir els pròlegs i les introduccions... I és que m'ha agradat molt veure com tu mateix arribes a la teoria d'una persona que se sent diferent (per la causa que sigui) i, amb això, jo ja en tindria prou... Però, clar, jo m'he passat el llibre pensant en que Kafka volia ser escriptor i el pobre tan sols era advocat (cosa que, si no ets un "de primera", pot portar molts mals de cap i poques satisfaccions).

      També m'has fet dubtar en això del llibre que posava directament que era un escarabat... Sempre ho he recordat així, però, sincerament, ara no n'estic segura. Ves... potser el llibre que ho posava era el llibre de text de l'escola?

      En la comparació amb El Procés crec que també pot influir el fet que jo, al ser de Dret, captava molt ràpidament totes les bestieses i trencaments de principis jurídics bàsics.
      Tu no ets de Dret, ets de ciències, i tens un gran sentit comú per tant, una història com el Procés és massa desordenada, en canvi tens prou imaginació com per anar llegint La Metamorfosi i anar trobant el sentit :-)

      N'haurem de llegir un tercer per desempatar!! ;-)

      En tot cas, és trist... em fa una llàstima, pobre, quan ell intenta fer les coses amb bona intenció i cada moviment seu és interpretat malament...

      Suprimeix
  2. Els pròlegs els carrega el diable. :-DD
    Jo sempre els llegeixo, ho he de reconèixer, però també he d'admetre que, de vegades, hauria preferit no haver-ho fet. Hi ha prologuistes que sembla que no entenguin que darrere del seu text el lector es trobarà l'obra que vol llegir, una obra que no hauria de ser mai "esbudellada" abans d'hora. :-))

    Pot ser que això que dius d'El Procés sigui cert. Suposo que si tens formació en dret, la novel·la et pot atrapar molt més, és clar.

    No em faria res llegir un altre Kafka conjuntament en un futur. Com t'he dit, després d'aquesta lectura m'han quedat ganes de tornar a provar alguna altra obra seva per acabar de decidir si em "reconcilio" amb l'autor definitivament o no. :-)))

    ResponSuprimeix