dijous, 13 d’agost de 2015

Orgull i Prejudici (Jane Austen) [II]

Segon bloc de lectura.
Segona part - Capítols 24 a 42


Escenes d'"Orgull i Prejudici" - Il·lustracions de C.E. Brock (1895)

Continuem avançant en la lectura d'"Orgull i Prejudici", la novel·la de Jane Austen que ens explica les relacions, sobretot amoroses, d'un grup de personatges que viuen a l'Anglaterra del segle XIX.

El llibre, però, va molt més enllà de ser una simple "història romàntica". Els personatges estan molt ben definits i ens mostren clarament com era la vida de la societat benestant d'aquella època i això és el que, al meu parer, fa la novel·la interessant. No és complicada de llegir ni molt menys però sí que té al darrera un entramat prou complex i ben travat que és el que fa que et quedi la sensació de tenir un gran llibre a les mans.

Com a prova d'això, enllaço el següent quadre-guia que ens presenta els personatges de l'obra i les relacions entre ells. Ja veureu que això d'entramat prou complex no ho dit perquè sí. ;-)

Tret de la Wikipèdia

Pel que fa a la història en sí, evidentment en els capítols que comentem en aquest bloc va avançant i, de fet, arribem a un punt crític en la trama principal que és la que viuen Elizabeth Bennet i el Sr. Darcy, una relació que semblava impossible per més d'un motiu (motius només basats en l'orgull de classe i els prejudicis socials, com no podia ser d'altra manera) però que en aquests capítols fa un tomb, que ja veurem on ens portarà. Coneixem també algun nou personatge com l'aristocràtica Lady Catherine de Bourgh, una dama molt tocada i posada que és la tia del Sr. Darcy. I continuem sabent coses dels que ja coneixíem, per exemple com és de servil amb els seus "superiors" el reverend Collins (quina ràbia que fa aquest home ;-D).

No cal explicar aquí gaire cosa més de l'argument, per això prefereixo aprofitar el post per mostrar les il·lustracions que C. E. Brock va fer per a una de les primeres edicions de la novel·la. He trobat una pàgina web en anglès (http://www.pemberley.com/janeinfo/pridprej.html) on hi ha la transcripció del text de la versió original i que també ens ofereix molta altra informació sobre l'obra, com per exemple aquestes magnífiques il·lustracions vuitcentistes que ja he fet servir en la imatge que encapçala el post i que també enllaçaré a continuació, triant només les que pertanyen als capítols inclosos en aquest segon bloc de lectura. El text que les acompanya són els fragments corresponents a les imatges, extrets de la traducció al català que Eulàlia Preses va fer de la novel·la:

Capítol 28: ... van baixar corrents al menjador, una cambra que donava al camí, per veure aquella meravella: dues dames en un petit faetó deturades a la porta del jardí. -I això és tot?, va cridar Elizabeth. Jo esperava que, almenys, els porcs haguessin envaït el jardí, i només són Lady Catherine i la seva filla!. -Oh, no, estimada, va exclamar Maria, astorada del seu error; no és Lady Catherine. La vella dama és la senyora Jenkinson, una dama que viu amb elles. La damisel·la és la senyoreta De Bourgh. Mira-la, quina criatura més poqueta cosa. Qui hauria pensat que pogués ser tan prima i esquifida [...] El Sr. Collins i Charlotte conversaven amb les dames a peu dret davant el portell...


Capítol 30: Elizabeth aviat es va adonar que, tot i que aquesta dama [lady Catherine de Bourgh] no formava part del Comitè per la Pau del comtat, era, tanmateix, un magistrat molt actiu de la seva pròpia parròquia, i que el senyor Collins la informava de tots els problemes que hi havia per petits que fossin. Sempre que algun habitant de les casetes del poble estava disposat a barallar-se, perquè era massa pobre, ella es llançava cap el poble plena de coratge per tal d'arreglar llurs diferències, fer callar les seves queixes i renyar-lo fins aconseguir l'harmonia i la seva tranquil·litat econòmica...


Capítol 31: Un cop enllestiren el cafè, el coronel Fitzwilliam va recordar a Elizabeth que li havia promés de tocar per a ell, i ella va seure al piano tot seguit sense fer-se pregar. Ell va apropar una cadira al seu costat. Lady Catherine va escoltar la meitat d'una cançó i després va continuar parlant amb el seu altre nebot fins que aquest, dirigint-se al piano amb el posat reflexiu que solia tenir, es va situar de manera que li fos possible de veure perfectament el rostre de la bella executant. Elizabeth es va adonar del que Darcy feia, i quan una pausa li ho va permetre es va girar i amb un somriure entremaliat li va dir: -Voleu esverar-me, senyor Darcy, venint a escoltar-me amb tota aquesta cerimònia? Doncs jo no em deixaré esporuguir...


Capítol 37: Els dos cavallers van deixar Rosings l'endemà al matí i el senyor Collins, que s'havia esperat al costat dels pavellons per tal de fer-los l'última reverència de comiat, va poder portar a la casa l'agradable notícia que llur aspecte era bastant saludable i llur estat d'ànim el que calia esperar després de la malenconiosa escena que havia tingut lloc a Rosings. I a Rosings es va dirigir després per consolar Lady Catherine i la seva filla, d'on va tornar satisfet amb un missatge de Sa Senyoria que els feia saber que estava tan deprimida, que sentia el desig de tenir-los tots a dinar amb ella. [...] El primer tema de la conversa fou la disminució del grup de Rosings. -Us asseguro que ho he sentit moltíssim, va dir lady Catherine; crec que ningú sent la pèrdua dels amics tant com la sento jo...

7 comentaris:

  1. He vist el magnífic post poc cap a les cinc de la tarda però havia de sortir i, com m'esperaven he preferit deixar el meu comentari per ara, amb més temps.

    Abans que se m'oblidi dir que a mi també em fa molta ràbia en Collins!! :-DD

    Aquesta tarda he estat una estoneta mirant el quadre de relacions entre els personatges i és una passada... "primo de", "conocido de", "se interesa por", "enamorada de"... hehehe molt, molt bo.

    També molt adequades les il·lustracions! Sempre m'agraden molt aquests dibuixos d'època :-))

    Per cert, ara que som aquí dins i es poden fer spoilers, s'ha de dir que la declaració d'amor d'en Darcy és sincera, sincera, però amb una mica de "mala pata", eh? No m'estranya que ella li digui que no.

    - T'estimo encara que econòmicament no em representes cap benefici.
    - T'estimo encara que la teva família és un desastre, la teva mare és tonta i ella i les teves germanes petites van fent el ridícul...

    Homeeeeeeeee, Darcyyyyyy :-DDD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig a passejar-me una estona per l'enllaç que poses... ;-))

      Suprimeix
  2. Sí, tens raó, però aquesta declaració d'en Darcy és la demostració de com en aquesta societat l'únic important són els prejudicis socials. Com vas dir tu al post anterior, la gent val pel que valen les seves possessions i no pas pel que són. Sort que en el cas Lizzy-Darcy sembla que al final ho comencen a veure d'una altra manera que sinó... :-)))

    Per cert, jo ja he acabat el llibre i t'he de dir que em reafirmo amb la meva impressió que ja vaig donar aquí mateix: no el recordaré com un dels meus llibres preferits però sí que m'ha agradat força. Però ja en parlarem que encara falta un bloc i en aquestes últimes pàgines també hi ha força teca que comentar. :-)

    ResponSuprimeix
  3. Ja m'has guanyat! :-)) Jo fa dos dies que no he llegit ni una pàgina, a veure si avui puc avançar una mica.. vaig pel 52 :-)

    Per cert, que ahir, voltant per l'enllaç que vas posar, no vaig ser capaç d'arribar als dibuixos, però vaig trobar un munt de coses interessants com diferents quadres genealògics de diferents famílies ("Els Darcys", "Els Bingleys"... i així, tot ben claret... :-))

    Sí, sí que queda teca, si!! :-DDD

    ResponSuprimeix
  4. Dona, si em dones peixet i pares de llegir, com vols que no t'atrapi... :-DDD

    Sí, ja ho vaig dir que en aquella pàgina hi ha un munt d'informació referida a la novel·la i, fins i tot, la mateixa novel·la en versió original. De fet, allí on hi ha els enllaços als capítols (per allà al mig de la pàgina, on hi diu "Longer Table of Contents") pots trobar els enllaços als dibuixos. Entremig d'alguns capítols veuràs uns enllaços on en comptes de posar el número de capítol hi diu "Illustration JPEG", doncs cadascun d'aquests enllaços et porta a una de les imatges. :-)))

    ResponSuprimeix
  5. Em queden 40 pàgines!! El més segur és que l'acabi avui o, com a molt, demà... Està molt interessant ;-)) però bé ja ho anirem veient... Quan acabi necessitaré un parell de dies per buscar material i redactar un post mínimament decent, que tu poses el llistó molt alt, company... cosa que, d'altra banda he de dir que m'encanta... com que no tinc àvies em dic jo les coses boniques sense cap vergonya: Tenim un blog petitó però xulíssim :-DDDD

    ResponSuprimeix
  6. Jo tampoc tinc àvies però estic segur que si en tingués et donarien la raó: Aquest blog ens el treballem i per això ens queda xulíssim. :-DD

    És cert que a la tercera part, el llibre es fa encara més interessant. Hi ha un parell d'històries que val la pena comentar, ho farem en el teu post quan toqui. I no pateixis per fer-ho en dos dies o en quatre, que no tenim cap pressa. No en tenim mai, de fet, però en aquest cas encara menys que hem llegit la novel·la a un molt bon ritme. :-))

    ResponSuprimeix