dimecres, 24 d’octubre de 2012

Casa Inhòspita, Charles Dickens [V-a]

  • Seguim avançant fins al Capítol XXXV

Charles Dance en el paper de Mr. Tulkinghorn
a la sèrie de la BBC de l'any 2005
Un dels personatges que més detesto de tota l'obra és aquest de la foto: Mr. Tulkinghorn, advocat de prestigi, que porta casos ben complicats, que s'allarguen anys i anys, i que es sent feliç de conèixer misteris i secrets de les classes més benestants.

Segueixo amb la petita guia d'ahir :-)

Capítol XXIX.- Alguna cosa passa entre Lady Dedlock i Mr. Tulkinghorn, hi ha recels entre ells dos.
El Sr. Guppy, tractant de buscar dades sobre l'origen de la seva estimada Esther, troba certa relació amb Lady Dedlock, la va a veure per demanar-li informació, però ella li diu que no en sap res...
Ben diferent és la seva reacció quan el sr. Guppy marxa i es queda sola!

Capítol XXX.- La mare del Sr. Woodcourt, el metge que va marxar lluny amb l'exèrcit, visita els Jarndyce.
Preparatius pel casament entre Caddy Jellyby i en Prince Turveydrop, el jove professor de ball (sembla ser que la mare de la Caddy no se n'adona massa del que passa, tan centrada com està en l'Àfrica!)

Capítol XXXI.- La Charley es posa malalta i l'Esther la cuida. Quan el seu mal comença a curar, descobrim que és ella ara qui no es troba bé.

Capítol XXXII.- Quins fets tan estranys! Què són aquelles volves cendroses i greixoses que voleien per l'aire del barri aquella nit?
El Sr. Guppy i un amic seu esperen que siguin les dotze de la nit per aconseguir unes cartes que el Sr. Krook, el drapaire, té... Ho aconseguiran? Podran parlar amb ell?

Capítol XXXIII.- Noves diligències preliminars. Un nou mort, al mateix edifici que, no fa pas massa, va morir Nemo, el copista judicial, víctima d'una sobredosi d'Opi.
La Sra. Snagsby segueix sospitant ves a saber què del seu pobre marit.
I... qui ho havia de dir? El Sr. Smallweed era cunyat del Sr. Krook, el drapaire, i qui podrà entrar en possessió dels bens d'aquest!

Capítol XXXIV.- Com ja vàrem dir, el Sergent George té une carta manuscrita que pot anar molt bé per autenticar la lletra d'uns altres escrits. Com també vàrem dir, el Sergent George, amb la bona intenció de sortir de la crisi, ja fa temps que va demanar un préstec per crear el seu negoci de Galeria de Tir. Ara li reclamen els calers o hauran d'embargar al bo del Sr. Bagnet que havia avalat al seu amic George!

Capítol XXXV.- I com estarà l'Esther?... la vàrem deixar molt greument malalta. Poc a poc i amb l'ajut de la petita Charley (m'encanta aquest personatge, jo en vull una!) es va recuperant... Finalment, va uns dies al camp per agafar forces on rep la visita de la Srta. Flite i s'assabenta d'uns fets sobre el Dr. Woodcourt (per cert, amb comentaris irònics sobre qui i per què rep els títols a Anglaterra)

4 comentaris:

  1. M'encanten aquests resums que fas. :-))

    D'aquests capítols, remarcar el fet de la combustió espontània del pobre Sr. Krook. Es veu que Dickens creia fermament en aquest fenomen, de fet en fa una defensa al propi prefaci del llibre, i l'aprofita per carregar-se al drapaire ja que la seva mort és molt important pel final de la novel·la. A mi em sona molt inversemblant però al llibre hi queda bé.
    I també m'agradaria que m'expliquéssiu com enteneu que l'Esther quedi "desfigurada" després de la malaltia. És un fet que em va costar d'acceptar quan el vaig llegir.

    He vist que al post anterior en MARCEL li posa un 8 a la novel·la i tu ASSUMPTA un 9. A mi m'ha agradat però em quedo en un 7, com ja vaig dir se m'ha fet una mica llarga.

    ResponElimina
  2. Bon dia, MAC!!

    Estic súper contenta que t'agradi aquesta mini "guia" ;-))

    Jo no sé resumir, això és cert, per tant, si vosaltres no haguéssiu llegit el llibre i jo us l'hagués d'explicar "resumidament" no ho sabria fer perquè em començaria a embolicar amb detalls i sortiria llarguíssim ;-) però en aquest cas, vosaltres ja heu llegit tot això... així que tan sols es tracta de recordar una mica el més bàsic de cada capítol per saber "per on anem" :-))

    Sí, sí, Dickens creia veritablement en el fenomen de la combustió espontània... hi havia científics que en detallaven casos... (ves a saber com havien anat les coses). Jo ho veig molt difícil, clar... però si en Dickens ho diu, suposarem que en aquest cas va ser així :-DDD

    Jo interpreto que la Charley i l'Esther han passat la verola. La Charley de forma més benigna i no li ha deixat marques a la cara. L'Esther no ha tingut tanta sort i ha perdut part de la seva bellesa... però potser encara podrà millorar una mica :-)

    De fet, als fotogrames de la sèrie de la BBC que vaig posant, quan l'Esther surt malalta és ben bé com una verola.

    Mira aquí :-)

    Eeeeeei, amb un 7 estic molt contenta!! :-DDD

    ResponElimina
  3. La verola és una bona explicació, així em quadra tot força més. Gràcies!! :-))

    ResponElimina
  4. En realitat, a la sèrie de televisió mai es menciona que sigui verola, perquè al llibre tampoc es diu... però encaixaria perfectament... A diverses pàgines de literatura victoriana es comenta que, encara que no es digui el nom, el que ha passat Esther Summerson ha de ser "smallpox" (verola)

    En tot cas, a la sèrie, es va recuperant força i al final no li queden moltes cicatrius :-)

    ResponElimina