dilluns, 23 de juliol de 2012

INTRIGA EN BAGDAD (Agatha Christie)


'They Came to Baghdad' explica la història de la jove mecanògrafa Victòria Jones que s'ha quedat sense feina i, mentre medita asseguda en un banc del parc sobre el seu futur incert, coneix a un jove ex-pilot de la RAF del que s'enamora. Per desgràcia, el xicot marxa l'endemà mateix cap a Bagdad i, en un rampell, la noia decideix seguir-lo pel seu compte. Quan arribi a aquella ciutat es veurà immersa en una trama d'espionatge internacional plena d'emocionants i perilloses aventures.

Aquesta obra, publicada per primera vegada l'any 1951, és un llibre atípic dins la producció de la gran autora anglesa. Es tracta d'una novel·la d'espies i d'acció que s'allunya del gènere policíac i de misteri al que ens té més acostumats. No hi trobarem doncs un detectiu famós, no hi surten ni Hercule Poirot ni Miss Marple, sinó que la protagonista és una simple (però força espavilada) mecanògrafa, una noia normal que es troba embolicada en una gran aventura.

Una novel·la d'amor, intriga i aventures que hem triat per llegir aquesta última setmana de juliol. Una lectura entretinguda per aquests dies estiuencs... i per qualsevol altra època. Segurament els llibres de Dame Agatha no són "alta literatura" però alguna cosa bona han de tenir quan han estat traduïts a 103 idiomes i se n'han venut uns 4000 milions d'exemplars.

Primera edició anglesa (1951)

Comencem amb aquest post la posada en comú de la lectura d'aquesta novel·la. Als comentaris anirem comentant (no podria ser d'altra manera ;-D) que ens va semblant el llibre a mesura que l'anem llegint; per tant, si hi voleu dir la vostra, aneu molt en compte de no avançar res de l'argument sense avisar-ho abans. Així cadascú gaudirà de la lectura al seu ritme, que és com ha de ser.

22 comentaris:

  1. L'he començat aquesta tarda, MAC!! però he llegit poquet, molt poquet, potser fins la pàgina 20 o 25, a veure si aquest vespre llegeixo una mica més i vinc a fer un comentari una mica "decent" ;-))))

    ResponElimina
  2. Jo el vaig començar ahir a la tarda i em vaig llegir 50 o 60 pàgines de cop. Pinta força bé, ja estic patint per un parell de personatges. ;-DD
    Esperaré al teu comentari per dir-ne res més. :-))

    ResponElimina
  3. Ja estàs patint per un parell de personatges? Ostres, ostres... ja tinc ganes de seguir llegint!! ;-) però he de fer una mica de feina amb feltre i cintes... i ara estic fent una repassada de blogs ;-))

    ResponElimina
  4. fascinant el món de donya Agatha. Ens plnatejarem d'incorporar-la a la troika bogardera (forcades, feliu, march-smart).

    Aquí estem, ens veiem de blog en blog.

    ResponElimina
  5. ui dispenseu però m'estic llegint altres llibres si més no us llegiré

    ResponElimina
  6. Ai, MAC!! Que vaig a pas de tortuga!! ;-)) Tot i així, la història ja em té ben intrigada... vull esperar a acabar un capítol que tinc començat (no m'agrada deixar capítols a mitges) i aquest vespre poso el primer comentari! ;-))

    De moment només dir que, l'altre dia, només començar, a la pàgina 8, ja vaig veure que la primera vegada que surt el Sr. Dakin, posa Drake... Al principi no sabia quanta gent hi havia allí, fins que vaig deduir que era un dels típics errors de la meva estimada i entranyable Editorial Molino ;-))

    Fins al vespre!! :-))

    Ah, no pateixis ELFRI! ;-)) Aquesta lectura és una re-lectura "divertimento" estival (tant en MAC com jo ja l'hem llegit, però no recordàvem de què anava) ;-)) T'apuntaràs al HOBBIT que farem quan torni en MARCEL? ;-))

    ResponElimina
  7. Doncs bé, vaig a fer el primer comentari amb una mica de "fonament", així que aviso que comencen els famosos "spoilers" ;-))

    Avui (o sigui, dimecres, clar) he arribat fins la pàgina 78 i demà (o sigui, dijous) començo el capítol 10 i, la sensació que tinc és que, de moment, se'ns estan mostrant totes les peces del trenca-closques perquè, quan passi "alguna cosa", puguem començar a fer les nostres deduccions ;-)

    I és que, de fet, ja n'han passat de coses, ja... i moltes, però totes són això, com "parts" inacabades, coses que, de moment, encara no ens porten enlloc i, entremig de tot això, una noia força eixelebrada, la Victòria Jones, que, amb un munt d'històries inventades (amb una imaginació i intel·ligència força notables!) aconsegueix el que volia, anar a Bagdad perquè s'ha enamorat d'un noi que hi ha d'anar i al qual ha conegut al banc d'un parc i hi ha parlat una mitja hora :-DD

    A tot això hi ha un personatge que em té mooooooolt intrigada, l'Ana Scheele...

    Demà (dijous) segueixo amb una bona estona de lectura!!

    De moment m'agrada força! És ben diferent dels habituals llibres de Dame Agatha i, una vegada més, em reafirma que aquesta bona dona era una fora de sèrie!! ;-))

    ResponElimina
  8. Un agathista sempre és benvingut a can Bogarde, salutacions nocturnes.

    ResponElimina
  9. És això mateix, ASSUMPTA, aquests primers capítols ens fan conèixer els personatges i les situacions que a l'hora del desenllaç ens serviran, suposo, per treure l'entrellat de tot plegat.
    Per una banda tenim la protagonista principal, la Victòria, que Dame Aghata fa anar fins a Bagdad amb una excusa agafada pels pèls (per ser benèvols).
    També hi ha els "espies professionals", Carmichael, Crosbie i en Dankin (parlant d'aquella errada que cites a l'anterior comentari, quan ho vaig llegir per primer cop vaig pensar que Drake era el cognom i Dankin el nom, però després queda clar que això de Drake és una errada una mica incomprensible).
    I és clar, tenim l'Anna Scheele que ens la presenten i després desapareix, cosa que em fa pensar que ha de ser un personatge important pel desenllaç. :-))
    No sabem encara qui són "els dolents" més enllà de que són una organització secreta amb molt males intencions. :-DD

    Estic gaudint molt amb aquesta lectura. Ja havia llegit la novel·la, però fa tant de temps que no recordo gairebé res i això ha fet que m'hagi pogut enganxar a la trama, tinc ganes de saber com acaba tot. Jo ja vaig pel capítol XV, no t'explico res però ja pots suposar que la història es va complicant. ;-)

    ResponElimina
  10. Siiiiiii això és el que em passa a mi!! Hahaha no sé pas qui són els dolents i qui són els bons!! :-DD

    A veure si aquest vespre aconsegueixo arribar per on tu vas ara ;-))

    Tornaré!!!

    Ei, bona tria de llibre, eh? Jo tampoc recordo res... i m'està agradant molt!! :-))

    ResponElimina
  11. Maaaaaaaaaaac!! Això està molt, molt interessant!! :-)))

    Bé, per començar ja tenim un mort, pobre Carmichael, em queia bé... i la Victòria ja té una feina... moooooolt més arriscada que fer clauers i punts de llibre en feltre...

    Però... és que... en Carmichael... abans de morir ha dit Lefarge!! Lefarge!!... No serà LAFARGE?? Història de dues ciutats... Dickens :-DD
    La Victòria ja diu que no ho ha entès molt bé que li sembla que ha dit "Lefarge"... segur, segur que és Lafarge... Missatge en clau!!

    Avui començaré el Capítol XV ;-))

    ResponElimina
  12. Ja ho tinc!! Ja ho tinc!! Ja ho tinc... Acabo de tenir una revelació... i et PROMETO que no recordo el llibre (el vaig llegir l'any 84!! hehehe, ho tinc apuntat)

    Ostreeeees... Com ho podria dir sense que tu ho llegissis ara, però després poder demostrar que ho he encertat? :-))

    Per mail!!

    Et faig un mail que NO HAURÀS D'OBRIR fins que acabis el llibre, val? ;-)))

    ResponElimina
  13. He rebut el mail i malgrat que encara no he acabat el llibre, no he pogut evitar llegir-lo. :-DD
    Segur que tens raó en la teva deducció i que aquesta connexió amb Dickens és ben buscada per Dame Agatha. Però amb això no n'hi ha prou, falta saber quina missió té la misteriosa Anna Scheele i qui són els dolents (jo ja sospito d'un, que sembla massa bon xiquet per ser real :-DD). I també em falta saber com se'n surt la Victòria del mal tràngol on la vaig deixar ahir quan vaig parar la lectura.
    Ja veus que les ganes de continuar la història no me les has tret amb la teva deducció, ben al contrari. Així que a veure si avui, avanço un bon grapat de pàgines. :-))

    ResponElimina
  14. Hahahaha mira que he posat tres o quatre vegades al principi, "No llegir fins haver acabat el llibre" :-DD

    Ets impacient com jo, quina gràcia m'has fet!! :-P

    Sí, sí, clar, el que jo "crec" que he trobat és la clau que ens portarà a descobrir el misteri :-))
    Jo també sospito d'un...

    I et quedaràs parat quan llegeixis què li ha passat a la Victòria!! :-DDDD

    ResponElimina
  15. Tu no saps que quan hi ha un cartell on diu "NO PREMEU AQUEST BOTÓ", la tendència natural és prémer-lo? :-DD
    I parlant d'impaciència, ahir vaig acabar tot el llibre així que si tu encara no ho has fet, sé que et falta poc, NO LLEGEIXIS A PARTIR D'AQUÍ.

    ..........................

    T'ho dic seriosament, PER CONTINUAR ESPERA A ACABAR EL LLIBRE

    ...........................

    Després de l'avís (dels avisos) començo.

    Tenies tota la raó en la teva deducció sobre Lafarge /Defarge. En Carmichael es refereix al personatge de Dickens i la bufanda és la clau per descobrir el secret. M'ha fet molta gràcia la conversa sobre Dickens a la pàgina 193, tradueixo de la traducció de l'original:
    - Estic llegint "Historia de dues ciutats"
    - No l'havies llegit fins ara?
    - No. Sempre havia pensat que Dickens era avorrit.
    - Quines idees!!

    No et recorda alguna conversa que havíem tingut tu i jo abans de muntar l'homenatge blogaire a Dickens. :-))
    Pel que fa al "dolent", es confirmen les meves sospites (i suposo que també les teves), el bon noi resulta ser un boig perillós i el que semblava el cap resulta ser només un pobre estafador.
    I el final de la novel·la està molt bé, es nota la mestria de Dame Agatha per fer-ho lligar tot i, malgrat que tenia clar que havia d'acabar bé, estàs fins gairebé l'últim moment amb l'ai al cor per la Victòria i per l'aparició de l'Anna Scheele (encara que de seguida vaig endevinar que no seria la dona danesa).
    En resum, una lectura molt entretinguda que he gaudit força i que m'ha agradat poder compartir amb tota una experta en Dame Agatha com tu. :-))

    ResponElimina
  16. Hola Mac! L'Assumpta em diu que et digui que: "Missatge rebut" i per no tenir temptacions de mirar més avall, m'ho fa escriure a mi. Quin abús! Salutacions.

    ResponElimina
  17. Hola, Josep Lluís!.

    ASSUMPTA; NO LLEGEIXIS A PARTIR D'AQUÍ

    Si noi, és que les dones en saben molt de manar. Va amb els gens, no ho poden evitar.

    ASSUMPTA, JA POTS TORNAR A LLEGIR


    Salutacions també per tu i saluda l'Assumpta de part meva. ;-))

    ResponElimina
  18. Hola, MAC!! Amb els ulls mig tancats fins arribar al final, per no captar cap frase o paraula reveladora del comentari que NO podia llegir (i que, veritablement, vull esperar a llegir hehe), però aquest SÍ que l'he llegit!! :-DDD

    De totes formes, m'agrada que entenguis que és quelcom que no podem evitar, és genètic!!... Es la realitat! :-DDD

    Vaig a fer un post al Petit Blog i anem a llegir! hehehe ;-)))

    ResponElimina
  19. Sabia que ho llegiries malgrat l'advertiment, també és una cosa genètica que no es pot evitar. :-DD

    Per això valoro molt que m'hagis fet cas en l'altre comentari i que t'esperis a acabar el llibre. Fas ben fet, que hi comento coses del final de la novel·la que val més no saber abans d'hora. Esperem a que l'acabis i aleshores continuem amb els comentaris finals. :-)

    ResponElimina
  20. Ja l'he acabat!!! :-DDD

    Per cert, MAC, tu també vas llegir el meu mail sencer, malgrat que t'avisava de no llegir-lo fins acabar el llibre, eh? Hahaha així que això no deu ser genètic! :-P

    Jo també havia marcat aquesta fraseeee!! És boníssima!! Sí, sí, a la Victòria li passa com a tanta gent (inclosa jo mateixa no fa pas massa temps) que imaginem Dickens com quelcom pesat, avorrit, antiquat... quan és genial!! Què bona Dame Agatha!! ;-))

    Sí, jo també sospitava del "bon noi" ;-)) I també imaginava que, al final, la Victòria s'adonaria que el jove arqueòleg era millor :-))

    En canvi, jo sí vaig pensar que l'Ana Scheele seria la dona danesa! I ni sospitar del matrimoni anglès, els Clipp, els imaginava totalment innocents :-)

    Jo també ho he passat molt bé amb aquesta relectura!! No entenc que cap director de cinema no hagi fet una pel·li d'aquest llibre! Si dóna per molt!! :-))

    ResponElimina
  21. Quan preparava aquest post vaig llegir la informació sobre el llibre que dóna la Wikipedia i es veu que Dame Agatha la va escriure inspirant-se en els seus propis viatges a Bagdad acompanyant al seu segon marit que era arqueòleg, suposo que això té molt a veure en que "el noi que es queda amb la noia" sigui el jove arqueòleg. :-))

    Jo vaig sospitar que la dona danesa no era la Scheele perquè em va sembla massa obvi però esperava que aquesta arribaria per un altre mitjà, fer-la arribar al mateix avió com la Sra. Pauncefoot-Jones ho vaig trobar força bo. Com també descobrir que els Clipp (com un clip d'oficina però amb dos pes :-DD) formaven part de la trama. penso que això soluciona força allò que vaig dir que la manera com Dame Agatha fa anar a Victòria fins a Bagdad era una mica agafat pels pèls, al final veiem que no va ser tanta casualitat sinó que tot estava ben preparat pels "dolents". El que deia, una mostra més de la mestria de Dame Agatha, més que contrastada. :-))

    ResponElimina
  22. Bon dia MAC!!! Siiiiiii ara tot lliga! aquesta dona era una crack mega crack!!

    Els CLIPP, com un clip d'oficina però amb dos pes, van sortir taaaaaan oportunament!! :-DDD

    Sí, quan jo llegia les primeres impressions de la Victòria a les excavacions, com li va interessant tot el tema de l'arqueologia i tal, pensava que segurament eren les seves pròpies primeres sensacions quan va començar a conèixer aquest món :-))

    Ja veus que avui de VilaWeb ens fan esperar... Jo ja no puc estar més o faré tard a Missa. Ja el posaré al migdia (si ha sortit) ;-)

    ResponElimina