dilluns, 18 de juny de 2012

OLIVER TWIST (Charles Dickens) [II]


Aquest és el cartell de la pel·lícula basada en la novel·la de Charles Dickens del mateix títol que Roman Polanski va dirigir l'any 2005. Protagonitzat per Barney Clark fent d'Oliver Twist i Ben Kingsley en el paper de Fagin, el film es força fidel al llibre (encara que mostra algunes diferències ja que el guionista va eliminar algunes trames secundàries per centrar-se en la història del nen) i és tota una superproducció amb espectaculars decorats. Aquesta versió cinematogràfica va ser doblada al català i publicada en DVD en la nostra llengua.

A la xarxa he trobat la presentació d'aquest DVD que Eduardo de Vicente, crític de cinema, fa en ocasió d'una promoció del diari "El Periódico". Al vídeo hi surten algunes seqüències del film i podreu veure-hi i sentir-hi a l'Oliver Twist en català:


Però se n'han fet moltes més versions en cinema d'aquest clàssic de la literatura. Segons diuen al vídeo anterior, més de 30 on sens dubte podem sentir parlar a l'Oliver en molts altres idiomes i, fins i tot, en cap. :-))
A continuació us poso el vídeo d'una versió muda de l'any 1922 que he trobat completa al YouTube:


Es tracta d'una pel·lícula protagonitzada per Jackie Coogan, el mateix nen que un any abans havia actuat al costat de Charlie Chaplin a "The Kid" (1921).

Això si, abans de veure-la tota hem d'acabar el llibre, eh! :-DD

20 comentaris:

  1. Uaaaaaaaau!! Quina passada!! :-DDD

    Boníssim post, MAC!!!

    He mirat sencer el vídeo de presentació del DVD d'El Periódico i el nen -el presentador, vull dir, eh?- ho fa molt bé!! ;-))

    Recordo la versió d'haver-la vist per la tele i sí que és força fidel al llibre, pel que vaig llegint (tot i que al film surten molts més nens al voltant d'en Fagin que els que en realitat surten al llibre, però com s'interpreta que, al llarg dels anys n'ha anat educant uns quants, doncs així queda clar) :-))

    Però ja m'has deixat parada amb LA VERSIÓ SENCERA de la pel·lícula muda de l'any 22 (té noranta anys!!!) he vist les primeres seqüències i el petit Oliver recent nascut és preciós hehe

    La penso mirar!! I tant!!... Quan acabi el llibre, és clar!! I la miraré en tres o quatre vegades, per no forçar massa la vista, però em farà molta gràcia veure aquesta primera adaptació!! Ei, això dóna una "qualitat afegida" a aquesta lectura, eh? ;-))

    Això sí, com diu el nen que presenta el vídeo d'en Polanski, aquest va voler fer una pel·lícula que pogués ser vista per tots els públics i, per tant, el punt de vista que predomina és el que fa de l'obra una mena d'història d'aventures. Cosa que, he de dir, no em sembla pas malament: Ja dèiem l'altre dia que Dickens té molts nivells de lectura i que pot ser llegit per moltes edats i, a cada edat, s'hi pot trobar quelcom diferent, això és una de les característiques que el fa tan gran.

    Un nen no s'aturarà a pensar en tota la crítica social, la denúncia de la corrupció, la hipocresia de determinades persones... Tot i així, veurà coses que li agradaran i coses que no. Veurà clarament qui són "els bons" i qui són "els dolents"... però anem al llibre, com ja sé que m'has passat al davant, comento fins on he arribat.

    He llegit fins el capítol 37 (XXXVII en el teu llibre) ;-)

    Enllaçant amb el que estava dient de "bons i dolents", això, que pot semblar una crítica negativa, en realitat per a mi és una de les coses més bones que té Dickens i és que els seus personatges són "miralls" o "reflexos" de determinades actituds, virtuts, defectes... i que en fa magnífics retrats i llavors et va presentant "com actua aquell que és avar", "com actua qui és generós", etc.

    Al pobret Oliver, del qual jo destacaria que és un nen molt i molt valent, n'hi passen de tots colors, però ell sempre manté la bondat en el seu cor... les persones dolentes que troba no aconsegueixen corrompre'l i les bones l'ajuden a "demostrar-se" que hi ha molta gent que val la pena...

    Ara, el que em fa patir és que, mentre el xiquet dormitava tranquil, després de fer una estona de deures a la casa al camp on es troba, li ha semblat veure en Fagin i un altre home... N'està convençut!!... Però no es troben petjades per enlloc!! Què ha passat veritablement? Ho ha somiat?

    Aquesta tarda, una altre bona estona de lectura!! ;-))

    ResponElimina
  2. Generalment quan veus una pel·lícula que adapta un llibre que t'ha agradat, mai t'agrada tant com el llibre. Per força hi trobes a faltar coses, per això sóc dels que prefereixo veure primer la pel·li i després llegir el llibre. En aquest cas jo tinc el DVD que va regalar El Periódico i també és veritat que l'han fet per televisió (per sort ja fa prou temps perquè no recordi com s'acaba :-D), així que estic gaudint de la lectura. Com tu, recordo escenes de la pel·lícula quan les llegeixo però el llibre aporta molt més i això està molt bé. :-))
    Em va fer molta gràcia quan em va sortir al YouTube aquesta versió de 1922, no podia deixar d'enllaçar-la aquí. :-)
    Pel que fa al llibre, és una constant en tota la novel·la aquesta clara diferenciació entre els dolents molt dolents i els bons molt bons però estic d'acord amb tu que això no és cap demèrit de l'obra. Ho hem dit abans, Dickens ens explica un conte on el pobre Oliver ho passa ben malament la majoria de les vegades i té més bona sort en moments més breus; l'escena aquesta que expliques em sembla que és un avís que aviat se li tornaran a complicar les coses. ;-)

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em fa molta gràcia que hagis enllaçat la pel·lícula. Tinc moltíssima curiositat per veure com s'ho van fer l'any 22 per desenvolupar tota aquesta història! És com un element cultural molt interessant... Internet, blogs, llibres i una pel·lícula de cinema mut!!

    En quant al llibre... ai MAC!!! Per on vas? Jo he acabat el capítol 41 i estic totalment sorpresa... Al capítol 40 es fa un descobriment tan sorprenent que prefereixo no parlar-ne de forma explícita, no fos cas que algun dia, per casualitat, a aquest blog tan petit i mig amagat, arribés alguna persona totalment despistada i, en llegir-ho, li xafés la novel·la... però tu ja deus saber de què parlo ;-)))

    ResponElimina
  4. Has fet unes bones "sessions de lectura" perquè ja m'has atrapat. :-))
    Jo també vaig pel capítol 42 (bé, de fet jo vaig pel XLII :-DD) i tens raó que el que Nancy explica et deixa amb la boca oberta. Em sembla que Dickens ens prepara per un gran final. ;-)

    ResponElimina
  5. Siiii? Ja t'he atrapat?? Què bé!! ;-)))

    Dissabte, diumenge i dilluns són tres dies seguits que puc llegir bastant... avui i demà llegiré poc (en principi) i dijous podré tornar a llegir bastant...

    Eh que sí que et quedes paradíssim quan llegeixes el que ha sentit la Nancy? Jo al·lucinava!!!

    Sí, sí, veurem a veure com acaba tot això hehehe

    ResponElimina
  6. Mira, aquesta és una d'aquelles històries clàssiques que mai m'han agradat.

    ResponElimina
  7. Hola, DERIC!! ;-))

    No ets l'únic :-) Quan vàrem fer l'homenatge a la xarxa a Dickens, també hi va haver qui va dir que no el considerava pas el seu millor llibre... A mi el que em passa és que Dickens m'agrada tant, que el seu estil em captiva i m'enganxa moltíssim. Pensar que aquest home escrivia així als vint-i-cinc anys, és impressionant.

    A mi sí que m'està agradant molt, clar que jo qualsevol Dickens me'l miro amb bons ulls ;-))

    ResponElimina
  8. Aquest ha estat el meu segon llibre de Dickens i he de dir que m'ha agradat força per la manera com està escrit, per la descripció de situacions i personatges, i sobre tot per la forta ironia que gasta l'autor. Potser si que, pel que fa a la història en si, és més fluix que "Història de dues ciutats", que he de dir que em va agradar més però s'ha de tenir en compte això que diu l'ASSUMPTA, quan va escriure l'Oliver Twist Dickens tenia 25 anys i quan va escriure l'altra novel·la que he llegit ja tenia 20 anys més d'experiència literària.

    Dir també, ASSUMPTA, que jo ja he acabat la novel·la. A mesura que tu vagis avançant, anem comentant el final. :-))

    ResponElimina
  9. Ai, MAC, com s'ha embolicat tot!! Ara tenim una sèrie de "fronts" per anar veient com s'ho farà l'autor per desembolicar la troca...

    La veritat és que gairebé sembla una novel·la negra, eh? :-))

    La descripció de les "visions" i la por d'en Bill Sikes, em va fer pensar en una pel·lícula antiga, en blanc i negre que ara, ni que em matin, recordaria el títol ni el nom dels actors (tot i que els estic visualitzant...) ell té una sigla al seu nom... com era? Edward G. Robinson?...
    Vaig un moment a la Viqui... ara torno... ;-))

    Eeeeei sí, ja la tinc!! ;-))

    "Perversitat" (Scarlet Street), de 1945... ufff... fa patir aquella pel·li, però és boníssima!!

    Doncs res... i súper, súper interessada i intrigada en el personatge aquell... el familiar dels ulls enfonsats (hehehe) és que, tot i que sigui els comentaris, no vull fer massa spoilers :-DDD

    Crec que avui l'acabo!!! I el cap de setmana la pel·li!! ;-))

    ResponElimina
  10. Ja l'he acabat!! :-))

    Ostres, ostres, ostres... quin final!! jo sospitava que alguna cosa passaria amb la nena de tres anys... en algun lloc havia de ser, però dubtava amb la Nancy :-))

    Bé, un bon llibre, però estic d'acord amb que no és el millor d'en Dickens. Té escenes, diàlegs, descripcions, personatges memorables, però, en general, m'ha semblat molt bèstia :-DD

    O sigui, que estic contenta d'haver-lo llegit, i tant!! però crec que si enlloc de "Grandes esperanzas" aquest hagués estat el primer Dickens que hagués llegit, potser no m'hauria agafat aquesta bogeria per llegir-los tots! ;-)

    D'altra banda em quedo amb un dubte: Per què quan Oliver veu el jueu i en Monks, allí, mig adormit, a la casa de camp, després no hi ha petjades enlloc?

    Ara tinc moltes ganes de veure la pel·li!! però hauré d'esperar fins demà!! :-))

    ResponElimina
  11. Ja vaig dir que a mi m'ha agradat més per com està escrit que per la història en si. A mi el final em va semblar una mica agafat pels pèls, en el sentit que la història de Monks i la del propi Oliver és potser massa complicada per ser creïble del tot. De totes maneres ja m'esperava que tot acabaria bé i així és amb els paràmetres de l'època: els bons s'en surten bé, els dolents pobres acaben morts i el dolent "de casa bona" té una oportunitat de "redimir-se". :-))
    Aquesta escena que dius, on Monks i el jueu visiten l'Oliver, sembla posada més per espantar-nos i fer-nos pensar que l'Oliver tornarà a ser segrestat que res més perquè de fet després no treu cap a res aquesta visita.
    Jo estic content d'haver-lo llegit, fins i tot n'he tret una frase que em va agradar molt i l'he posat al meu blog: "Els homes que es miren la natura i els seus semblants, i criden que tot és negre i ombrívol tenen raó; però els ombrívols colors són reflexions de llurs propis ulls i cors biliosos. Les tintes reals són delicades i necessiten una visió més clara." OLIVER TWIST (Charles Dickens) - Capítol XXXIV / Traducció de Pau Romeva.
    No creus que té tota la raó?.
    Ah!, i ja ens diràs que et sembla la pel·lícula!! :-))

    ResponElimina
  12. Ostres, doncs mira... puc dir que estic absolutament d'acord amb tu... Més bo per com està escrit que per la història en si :-))

    De fet, al final diuen que el jueu i en Monks han anat a la casa per "confirmar" que es tracta de l'Oliver i que, efectivament, està viu, bé, amb gent que l'estima i tal (o sigui, el que ells no volien!)... Ara bé... les petjades... això no té explicació. Crec que he llegit massa llibres d'Agatha Christie ;-)))

    La frase està molt bé!! Dickens en té moltes de bones. Més d'una vegada, llegint algun llibre seu, he trobat alguna reflexió que he pensat "ostres, què bona!!" ;-)

    Si només veiem la part trista de les coses, cada vegada ho anirem trobant tot més fosc... perquè de coses tristes n'hi ha, i moltes... Però no ens hi podem centrar o cada vegada ho veurem tot pitjor... Mira, jo gairebé cada dia, miro una estona els arbres que tinc davant de casa i dono gràcies pel regal de poder veure aquells trossets de natura ;-))

    Per cert... no trobo la frase al teu blog!! :-DD
    Segur que la tinc davant, però no la sé veure... ai, mare meva, quin cas!! ;-))

    ResponElimina
  13. Mac!! Estic veient la pel·li! (Encara no l'he acabat) i està molt, molt bé!! (A més, el nen que fa d'Oliver és tan bonic, pobret!) ;-)

    Però m'ha deixat MOLT parada "l'efecte especial" (quan Oliver té gana i somia el plat i la cullera que ballen!!!) Està genial!! Era l'any 22!! :-DD

    (Seguiré)

    ResponElimina
  14. Si que està molt bé aquest efecte especial, sens dubte fet de manera ben artesana (estic quasi segur que encara no tenien ordinadors aleshores :-DD) i malgrat això els va quedar genial.
    Parlant del nen, no et fa patir veure com el sacsegen tan sovint? :-))

    ResponElimina
  15. Jo ho estava mirant i he dit "ostres, i això com ho han fet!" Ho he trobat molt aconseguit, molt :-))

    Ai, pobret, és tan petitó... És que és molt xicarronet... Ara bé, quan es baralla a cops de baieta amb en Noah Claypol, bé que li dóna fort, eh? hehehe

    Ara vaig a continuar que aquest matí només he vist una part :-))

    ResponElimina
  16. Ei, en aquesta versió fan que sigui en Bill Sikes qui dispara durant el robatori (no dic res més hehe)

    Aquest nen és un actor de primera, eh? posa unes expresions, i una carona... He buscat info i tenia vuit anys... tot i que gairebé sembla que en tingui menys! L'agafen i el fan anar com si fos un nino, pobret...

    Bé, vaig a seguir :-))

    ResponElimina
  17. Ja està!! :-))

    Crec que mai havia vist una pel·li sencera així, un llargmetratge! :-)) I confesso que m'anava aturant a buscar info dels actors, a traduir alguna frase que no entenia... M'ho he passat pipa!! :-))

    Hi ha alguns canvis, però està força bé!! :-))

    ResponElimina
  18. A això em referia quan deia que el sacsejaven, a que el fan anar com un nino, pobre. :-P
    Tens raó que hi ha detalls diferents que al llibre però, com ja vaig dir, en certes coses és més fidel que la versió de Polansky. En aquella, per exemple, el personatge de Monks no surt.
    A mi també em va agradar força!! :-))

    ResponElimina
  19. Si, pobret!! La de vegades que l'agafen per la jaqueta, pel darrera, per aixecar-lo i "canviar-lo" de lloc!! :-))

    Oooooh!! No surt en Monks a la d'en Polanski?? Caram... ara entenc perquè en llegir el llibre m'era un personatge molt desconegut mentre que tots els altres: els nois, en Fagin, la Nancy, en Bill, els anava recordant...

    M'ha fet molta gràcia veure la pel·li després d'haver llegit el llibre!! Gràcies, MAC!! ;-)))

    ResponElimina
  20. Gràcies a tu, ha estat una bona experiència aquesta lectura compartida. :-))

    ResponElimina