dimecres, 20 de juliol de 2016

Peter Pan, de J. M. Barrie.- Tercer i darrer bloc de lectura.

Amb tan sols dos dies de retard sobre la data de lliurament (la darrera data fixada, vull dir, clar) em disposo a fer un post ben estrany ja que serà molt curtet, gairebé tot imatges, però anirà complementat amb un primer comentari ple d'spoilers. Ho dic perquè, clar, si en aquest post poso el desenllaç a la vista de tothom ja m'hauré carregat una història d'aventures...

Així doncs, resulta que navegant per poder fer aquesta magnífica entrada, he trobat una pel·li de l'any 2003. N'he mirat alguns trossos i, sincerament, la sensació és que no és massa fidel al llibre. Per posar un exemple: Surten escenes de la Wendy a l'escola on un professorat molt rígid la renya i la castiga per fer dibuixos fantasiosos (on surt en Peter). També es dóna a entendre que la família Darling són molt durs en l'educació dels seus fills i que per això ells tenen ganes de marxar de casa. Sincerament, jo no he vist res d'això en el llibre; és més, el que he vist és justament el contrari: Els pares Darling estimen molt els seus fills (que estiguin tan sonats com per tenir una gossa de mainadera no invalida gens ni mica la meva afirmació) i de problemes a l'escola ni se'n parla. A més, entre els dos protagonistes, adolescents, hi ha tota l'estona com una mena de "tensió sexual" que en el llibre he vist com quelcom molt més infantil.

El que ja no és tan infantil (en el llibre) i ho menciono aquí perquè en MAC ja ho va dir al seu post, és la quantitat de violència que surt en el llibre. I el masclisme, queda, al final, encara molt més marcat.

Anem a per les fotos...

Peter Pan

Wendy Darling

Vaixell pirata

Illa de Mai Més

Capità "Ganxut"

9 comentaris:

  1. Aquí van els spoilers:

    1.- El primer, que no és tal perquè ja en vas parlar tu i jo també ho he dit però és el fet de la violència extrema en alguns moments on INFANTS van tallant caps a pirates... fins i tot hi ha una escena en que un dels més petits es passeja amb un cap. Potser en fa un gra de massa.

    2.- El que em va deixar absolutament "fora de joc". Quan els tres germans Darling tornen a casa, en Peter, alguna vegada va a veure la Wendy PERQUÈ LI VAGI A FER LA NETEJA!!... I, quan la Wendy ja és una dona casada, qui va a FER LA NETEJA és la seva filleta... i, fins i tot, arribem a la tercera generació: La néta de la WENDY també anirà a FER LA NETEJA... Absolutament al·lucinant.

    Un llibre molt estrany. M'ha agradat molt llegir-lo, això sí, perquè m'agraden les coses rares, però he de reconèixer que em quedo amb la sensació que no he entès moltes coses :-DD

    ResponElimina
  2. Fa 100 anys el paper de la dona a la societat no anava més enllà de "ser mare" i "fer la neteja", per sort aquesta percepció ha canviat molt actualment i està molt bé que, utilitzant les teves mateixes paraules, ho trobem al·lucinant quan ara ho llegim al conte. El cas de la violència extrema és el mateix, encara que segur que actualment estem més rodejats de violència que abans, continua sobtant quan, com és el cas, els protagonistes són infants... per sort, repeteixo.

    Sí que és un llibre estrany, en el sentit que és un conte infantil estrany. Més enllà del simple conte hi ha, com ja hem dit, un rerefons que ens explica molt de l'època en que va ser escrit. Aquesta ha de ser la causa de que s'hagi convertit en un clàssic.

    A mi també m'ha agradat llegir-lo. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és curiós posar-se a pensar què és el que deu haver fet que un llibre triomfi o que no triomfi... Es podria fer un bon debat sobre això hehehe

      Elimina
  3. I una vegada acabat aquest, anem pel pròxim no?

    Et vull explicar una cosa. Dilluns vaig anar a la biblioteca que em tocava tornar uns llibres i vaig decidir que ja demanaria "La guerra dels mons" per començar a preparar el post de presentació per l'agost. El llibre sortia com "disponible" al catàleg però no hi era a la prestatgeria. El vaig demanar a la bibliotecària que, molt amablement però posant aquella cara de "un altre que no sap trobar aigua a mar" va anar a buscar-lo. No el va trobar, evidentment, i després de consultar amb una companya em va dir que no era a la prestatgeria perquè el tenien reservat per una lectura conjunta a la biblioteca. Quan em va dir si el volia reservar per més endavant, li vaig dir que no calia que ja el buscaria en un altre lloc perquè jo també el necessitava per una lectura conjunta. Una coincidència que ni feta expressament, no?. :-)))

    No cal dir que el llibre ja el tinc (l'he aconseguit en format ebook i en català) i també afegeixo que també tinc força avançat el post de presentació... el proper 1 d'agost el veurem en aquesta mateixa pantalla. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiii ;-)) Sortosament he acabat l'anterior abans del mes d'agost que sinó ja hauria estat massa!! :-DDD

      Aquest de la Guerra dels Móns també se'm presenta molt interessant... i trobo molt divertit que a la teva biblio se'n faci una lectura conjunta! Quina gràcia! :-)) Jo encara no el tinc. Hauré de veure quina versió aconsegueixo però ja saps que, normalment, no sóc tan afortunada com tu i alguns em toca llegir-los en castellà.

      En Peter Pan sí que l'hem pogut llegir en la mateixa versió! ;-))

      Elimina
  4. Està molt bé llegir-ne la mateixa versió però que siguin diferents tampoc és dolent. Recordo quan vam llegir "Les aventures de Tom Sawyer" que jo ho vaig fer amb la traducció de Josep Carner i tu amb una de més moderna, va estar bé comparar-les. :-)

    Així que sigui quina sigui, la versió que finalment llegeixis segur que gaudirem (o no) igualment de la lectura. :-))

    ResponElimina
  5. Anècdota:

    Divendres passat, a Barcelona, ma mare i ma germana miraven un concurs de la tele d'aquells que fan preguntes culturals molt barrejades i una de les preguntes va ser "Com es deia la gosseta de la Wendy a Peter Pan" ;-))

    Jo, ràpidament vaig dir "NANA!!" i la vaig encertar, clar... hehehe... els concursants (molt bons, per cert) no la sabien i és que, sincerament, considero que la pregunta és molt difícil. A part que la gosseta no era tan sols de la Wendy sinó de tota la família Darling ;-))

    ResponElimina
  6. Doncs mira que, plantejada així, jo no sé li l'hagués encertat. Primer perquè, com bé apuntes, la gosseta no és "de la Wendy" i segon perquè no és "una gosseta". Jo sempre m'he imaginat Nana com un gossot, amable això sí però ben gros. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, ara em fas dubtar si va dir "perrita"... crec que sí, perquè en castellà la paraula "perra" queda molt lletja... potser va ser per això :-))

      Ara bé, jo també la imagino una gossa ben gran! :-DD

      Elimina