dilluns, 11 de juliol de 2016

Peter Pan (J. M. Barrie) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols: VI a XII



(Edició de 1915)

Hem arribat al segon bloc de lectura de "Peter Pan" (Peter and Wendy - 1911), el conte infantil escrit per J. M. Barrie del que estem compartint-ne la lectura en aquesta ocasió.

Aquesta part del llibre, que inclou els capítols compresos entre el 6 i el 12, ens porta al país de Peter Pan, l'illa de Mai més, un lloc imaginari habitat per nens perduts, fades, sirenes, pirates i pellroges. Aquí en teniu un mapa interactiu:


Podem fer-hi un repàs a les localitzacions més característiques de l'illa, que també va dibuixar F. D. Bedford (1864–1954) per il·lustrar la primera edició de la novel·la:

La caseta de la Wendy
La casa sota els arbres
El llac de les sirenes
Peter Pan amb els pirates i els pellroges

Aquestes localitzacions i aquests personatges (i d'altres) són els ingredients que trobem en aquesta part de la novel·la quan llegim les aventures que els van passant als protagonistes. No les explicaré aquí que no toca fer-ho i sempre és millor llegir-les directament al llibre.

De totes maneres, he de dir també que l'argument no és el que més m'ha interessat d'aquesta lectura. Efectivament ens estan explicant un conte i això és el que llegim, un conte infantil d'aventures protagonitzat per uns nens perduts, uns pirates i uns pellroges on també surten fades i sirenes. Com acabo de dir, no és això el que trobo realment interessant; per a mi el que potser caldria comentar és el que hi ha més enllà de l'argument. Per exemple, el masclisme (la Wendy, pobreta, només serveix per fer de mestressa de casa) o el racisme (els pellroges no queden massa ben parats) que trobem mentre llegim i que junt amb unes dosis de violència potser superiors al que ens esperàvem, ens sobta descobrir en un conte per a nens. Sens dubte, tot això té una explicació per l'època en que va ser escrit, per sort en 100 anys algunes coses han millorat a la nostra societat en aquest aspecte.

En podem parlar als comentaris d'aquest post. O del següent, perquè encara ens queda per llegir la part final de la novel·la i malgrat he dit que l'argument no és el més important, tampoc l'hem d'oblidar. Justament aquest segon bloc de lectura acaba en un punt àlgid: Els nens perduts estan a punt de ser segrestats pels pirates!!


...el Ganxut va donar ordres:
Un home a cada arbre i...



6 comentaris:

  1. Ja sabia jo que no "esperava massa" del teu post! ;-)

    Sempre trobes alguna cosa absolutament sorprenent. En aquest cas, ja no són tan sols els dibuixos, que els he ampliat mirant tots els detalls... m'encanta la casa sota els arbres, els nens perduts tots junts al mateix llit -menys el "bebé" que és al cistellet hehe- la Wendy explicant un conte i en Peter mig adormit al seu costat... (la veritat és que m'ho imaginava ben bé així). Deia que no em referia tan sols als dibuixos sinó al mapa aquest interactiu on cada lloc et porta a un tema diferent!! :-))

    Veiem també aquesta part psicològica on la Wendy fa el paper de "mare"... però pel qual no es sent gens malament, ni desgraciada, al contrari, ella ho viu com quelcom molt important. Aquests nens no tenien mare (o no la recorden... de fet, tan sols un diu que la recorda i, probablement, s'ho inventa) i, quan saben que la Wendy ha arribat per fer-los de mare, tots es posen molt contents i ho accepten perfectament.

    Entre els indis i els pirates, jo prefereixo els indis... em semblen més bons. Els pirates ataquen sense observar les normes usuals d'atacs pirates... fatal. :-DD

    Com ja vaig dir, crec que llegiré aquest llibre unes quantes vegades més. Tinc la sensació que amaga dins seu algun tresor i que només en veiem la superfície.

    Per cert, quina calor, no? :-)

    ResponElimina
  2. Ja saps que a mi també m'agrada quan trobo aquestes coses, com el mapa o les genials il·lustracions de la primera edició. Em fa goig poder portar-les a aquest blog, hi queden molt bé. :-))

    Sí, és cert que la Wendy accepta de grat el paper de mare. No ho critico però està clar que no podia ser cap d'altra manera, és el que tocava per l'època i perquè es tracta d'un conte infantil. Només constato que actualment segurament no s'hauria escrit igual, les nenes d'avui en dia segurament triarien anar a jugar amb els nens en comptes de quedar-se a casa fent de mares. :-))

    També és cert que els pirates són els més dolents, en aquest aspecte els indis no els arriben a la sola de la sabata. :-DD
    I m'agrada que destaquis això de que és fatal que "els pirates ataquin sense observar les normes usuals d'atacs pirates". És una altra mostra d'aquest tipus d'humor que esquitxa el text aquí i allà i que ja vaig dir que és el que m'agrada a mi. :-))

    Potser sí que la novel·la es mereix alguna relectura, queda clar que té un rerefons que va més enllà d'un simple conte infantil. Si no fos així, no seria el clàssic de la literatura que és.

    Molta, molta calor... massa pel meu gust. Ja ho sabem que som a l'estiu, però no caldria que ens ho recordin continuament pujant tant el termòstat de la temperatura i la xafogor, no?. :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca el Blog Silenciós!!! Visca amb les seves lectures, els seus comentaris i els seus tresors! :-))

      Síiiiiiii tens tota la raó amb aquest humor que, penso jo, va dirigit als lectors adults perquè els petits, quan llegeixin això creuran fermament que hi ha unes normes d'atac que s'han de respectar... ;-)

      M'agradaria tornar a ser petita però, lamentablement, he observat que és absolutament impossible. Quan em mori i vagi al Cel, segur que seré una nena... mmmm... o no, no, que si sóc una nena i em trobo amb el meu fillet seria massa petita per ser la seva mare... Clar que podria ser com una Wendy (però sense sargir mitjons ni fer menjars, només explicant contes) :-DD

      Aquesta tarda vindrà una mica de Mestral i farà baixar les temperatures... Però que no vingui massa fort, que llavors també em queixaré :-DD

      Elimina
  3. Mac... el post nou per dilluns, per exemple? ;-)

    ResponElimina