La guerra dels mons (H. G. Wells) [II]

Segon bloc de lectura.
LLIBRE PRIMER
Capítols: XII a XVII

Abans que res, vull deixar "constància per a la posteritat" de les dues versions del llibre que estem llegint en aquesta ocasió. Encapçalant aquest post, els veieu tots dos per ordre de edició.
El de l'esquerra, amb la portada més "carregada" típica dels anys vuitanta ;-) va ser publicat, el desembre de 1986, per l'editorial PLENILUNI al volum nº 10 de la seva col·lecció "2001" amb traducció al català de Joan Ayala i és el que llegeixo jo.
El de la dreta, amb una portada més simple però potser per això més inquietant, és el que llegeix l'ASSUMPTA. Publicat per l'editorial DEBOLSILLO amb traducció espanyola de Julio Vacareza (que podria ser argentí, en alguns llocs escriuen el seu cognom com Vaccarezza), la primera edició en aquest format és de 2010 i pertany a la sèrie "Clásica" d'aquesta editorial.
Només dos exemples de la infinitat d'edicions que s'han fet en gairebé tots els idiomes d'aquest clàssic de la ciència-ficció que no ha deixat mai de publicar-se des de que va ser escrit, aviat farà 120 anys.

Dit això, passo a parlar del segon bloc de lectura que és el que toca. La història continua just on la vam deixar al post anterior, el protagonista ens continua explicant com els marcians avancen inexorablement perquè, malgrat no són indestructibles, la seva potència militar supera de molt la dels humans. A més del "raig calorífic" que ja coneixíem i que pot provocar grans malvestats, ara descobrim que els extraterrestres també són capaços de produir el "fum negre", un gas verinós que asfixia sense remei tothom qui el respira.

"Cada un dels marcians ... va descarregar, mitjançant el tub que
transportava a tall de canó, un immens pot de metralla ...[que]...
en comptes d'esclatar, produïren un volum enorme de vapor dens i
negre com la tinta, que pujava en espirals formant un cúmulus
immens, d'eben, un pujol de gas que s'enfonsava i s'escampava
lentament sobre els terrenys circumdants. I el contacte amb aquest
vapor acre, la seva inhalació, era mortal per a tots els homes..."

Fugint de tot això, el protagonista continua avançant acompanyat primer d'un soldat d'artilleria que ha vist com tot el seu batalló era anihilat i més tard d'un vicari que ha perdut tota esperança. Llegim així les diferents reaccions que provoca l'atac marcià en l'ànim de les persones i no només en l'àmbit rural, en el que ens havíem mogut fins ara sinó que el narrador passa a explicar com van viure aquells fets els habitants de Londres, donant veu al seu germà petit que hi viu. També a la gran ciutat és passa d'un primer estat d'incredulitat i de pensar que l'exèrcit aturarà els extraterrestres, a un segon estadi on el pànic provoca l'èxode de gairebé tota la població quan s'adonen que els marcians ho arrasen tot sense remei.

"... s'apoderaven del terreny conquerit. La seva finalitat no semblava
ser tant l'exterminació com la desmoralització completa i la destrucció
de les persones que se'ls oposaven. Feren esclatar tots els magatzems
de pólvora amb que ensopegaven, tallaren tots els fils telegràfics i feren
destrosses a les línies ferroviàries aquí i allà. Paralitzaven la raça humana"

La fugida de Londres ens l'explica, com he dit, el germà del protagonista mentre acompanya una mare i una filla per les carreteres plenes de gent desesperada. En aquestes condicions, l'autor aprofita per mostrar-nos el millor i el pitjor dels humans quan només pensem en sobreviure mentre anem seguint el periple dantesc dels protagonistes fins que arriben al mar amb la intenció de passar a França, allí encara serem testimonis d'un altre combat: les màquines dels marcians contra el "Fill del Tro". Aquest apel·latiu que Jesús de Natzaret donà a Jaume i Joan, els seus deixebles més temperamentals, és el nom d'un cuirassat emblema de l'armada britànica que planta cara als invasors però que tampoc és suficient per derrotar-los. Per si no n'hi hagués prou, aquest bloc de lectura s'acaba amb una altra sorpresa: Es veu que els marcians disposen ara d'una nova arma temible, una màquina voladora...

Haurem de seguir llegint per descobrir com acaba tot. Per què els marcians sembla que no volen l'extermini total de la raça humana?. Què els passa, al narrador i al vicari, mentre fugen dels extraterrestres?. Trobarem els humans una manera d'aturar la invasió?. I sinó, ens haurem de resignar a deixar de ser l'espècie dominant del planeta per passar a ocupar un nivell inferior, com el dels animals respecte a nosaltres?. El desenllaç de tot plegat, al proper post. ;-)