Després del breu parèntesi per l'adhesió d'aquest Blog a la Via de Blogs enllaçats per la Independència, comencem ja amb els primers comentaris en aquesta esperada lectura compartida.
Aquest és un llibre que em feia moltíssima il·lusió rellegir, doncs ho vaig fer en castellà fa molts, molts anys, uns trenta-cinc.
L'edició que jo llegeixo és de "La Galera" i té 271 pàgines. El capítol X acaba a la pàgina 96.
Tom Sawyer és un adolescent que viu en una petita ciutat, prop del riu Mississipí, amb la seva tieta Polly i els seus cosins Sid y Mary. En Tom és un trapella, però un trapella simpàtic i intel·ligent. S'avorreix a classe i li agrada molt més jugar a l'aire lliure, pujar als arbres, nedar...
 |
| Jackie Coogan, vuit anys després de protagonitzar Oliver Twist, va ser el Tom Sawyer de l'any 1930 al cinema. |
Les primeres coses que se'ns expliquen d'en Tom són bastant normals en un adolescent... Una mica desobedient, però bon nano. Falta a l'escola de tant en tant, mira d'entabanar els seus amics per aconseguir alguns dels seus tresors (algun pom de porta, o un escarabat mort), es sent perdudament enamorat d'una companya d'escola.
Evidentment, quan el renyen es sent l'ésser més desgraciat del món i imagina què passaria si estès molt malalt o morís (Em fan molta gràcia aquestes escenes perquè jo mateixa ho havia pensat infinitat de vegades a aquestes edats. Quin adolescent no es sent injustament tractat i pensa que, si no hi fos, llavors s'adonarien de la gran pèrdua que representa?)
 |
| L'actor Tommy Kelly: Tom Sawyer a la pel·lícula de 1938 |
És justament al Capítol X que el llibre fa un pas més i el que viuen en Tom i el seu amic Huckleberry Finn una nit que han anat al Cementiri a fer una mena d'encantament -que representa que és molt bo per curar els grans- ja no és d'aquelles coses que poden passar a tothom... Veuen quelcom molt greu... què fer?
 |
| L'actor Johnny Withaker: Tom Sawyer a la pel·lícula musical de 1974 |
Doncs no us ho puc dir... haurem d'esperar propers capítols d'aquesta novel·la en la qual he entrat totalment i que m'està fent passar molt bones estones ;-)
Ja saps que en el meu cas no es tracta d'una relectura i per això, encara que conec per sobre la història, tot el que vaig llegint és ben nou per a mi.
ResponEliminaI he de dir que m'agrada el que hi trobo. És un llibre de nens però no només per a nens i els adults podem gaudir també dels que ens explica l'autor. Igual que t'ha passat a tu, he entrat fàcilment en la novel·la i m'ho passo bé amb les aventures de aquest noiet trapella però bon xiquet. :-))
Ho has explicat molt bé al post i m'ha agradat veure les cares dels diferents Tom Sawyer cinematogràfics (tota una sorpresa retrobar al que va fer d'Oliver Twist en aquella memorable pel·lícula muda :-DD)
Sí, la veritat és que ara no hi pensava, per un moment creia que tu també coneixies la història i no, clar, per a tu és nova! :-))
ResponEliminaM'alegra moltíssim que t'estigui agradant! A mi m'agrada llegir coses molt, molt variades, anar d'un estil a un altre i, en aquest cas, és cert que la història és "juvenil", però -com tu dius- el propi autor diu que la dirigeix a tothom :-)
MAC, tu també imaginaves que et mories i una munió de gent anava dient coses bones de tu? Jo un munt de vegades!! :-DDD
Sí que m'està agradant. És una lectura força interessant. M'agrada descobrir aquesta vida rural en els Estats Units del segle XIX, plena de creences i maneres de fer que ens queden força lluny. Però al mateix temps, veus que un nen és un nen a tot arreu, sigui quina sigui l'època i que fa "coses de nen" que tots hem fet d'una manera o altra. Un exemple és aquest que em preguntes i que t'he de dir que sí, potser no "un munt de vegades" però és clar que m'ho imaginava. :-DD
ResponEliminaI això és el que el fa un molt bon llibre, que malgrat ens explica coses que sembla que ens poden quedar molt lluny (en el temps i en l'espai) ens és molt fàcil entrar en la història. Tot un mèrit de l'autor que per alguna cosa és un clàssic.
Per cert, he escrit ja el post del segon bloc de lectura. L'acabo de fer però sempre m'agrada deixar-los descansar una estona i fer un últim repàs abans de publicar els posts. Així que sortirà aquesta tarda. :-))
Deixes reposar els posts com els bons cuiners fan amb la massa d'alguns pastissos? ;-))
ResponEliminaA mi també em fa molta gràcia tot el tema dels "enamoraments" i les tonteries que s'arriben a fer per cridar l'atenció de la persona "estimada" :-))
Hehehe és curiós això d'imaginar-se que un es mor i crear les converses, les frases que la gent diria "tan bona persona que era" "tan intel·ligent" "tan simpàtic/a" hehehe
La immensa majoria de vegades que jo pensava això, llavors em sabia greu haver-me mort i ho canviava i deia "no, no m'havia mort, només estava molt, molt, molt greu" :-DDD
És clar que s'han de fer reposar els posts. Va bé deixar passar un temps i tornar a repassar-los. En aquesta nova lectura sempre pots descobrir alguna falta d'ortografia o venir-te al cap una altra manera millor de dir una frase. :-))
ResponEliminaI tant, les "bestieses" que fa en Tom per cridar l'atenció de la nena que estima estan molt ben explicades.
Això que dius al final, demostra que eres molt bona nena i paties pels altres. :-DDD
Què vaaaaaaaaa homeeee!! Això que dic al final demostra que em semblava una llàstima haver-me mort ara que sabia que tothom m'admirava tant :-DDDD
ResponElimina