dilluns, 30 de setembre de 2013

Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain (3r. i últim bloc)

3r. bloc de lectura
Capítols XXVI a XXXVI (final)

Volia fer aquest post quan hagués vist la pel·lícula que en Mac va citar en un comentari al post anterior, però mai no tinc temps i, com no vull eternitzar l'espera d'aquest post, el que faré serà posar el film aquí per mirar-lo tranquil·lament quan pugui i ara fer el post.

Així doncs, aquí tenim, sencereta, doblada en castellà, LES AVENTURES DE TOM SAWYER, amb un actor que s'adapta molt bé al Tom que jo sempre imagino:


En aquesta tercera part trobem noves aventures d'en Tom i els seus amics, així com el desenllaç d'algunes que havien començat abans. Entre elles en destaquen dues:

- La idea d'en Tom -amb l'ajut d'en Huck- de buscar un tresor. Sabent -perquè així ho expliquen els llibres d'aventures- que molts bandolers deixaven els seus botins (cofres plens de diners, joies, etc) enterrats i que després, per la causa que fos no els podien anar a recuperar, els dos nois creuen que és possible que, cavant a determinats llocs especials, acabin trobant-ne un.

- Una festa-excursió organitzada per la Becky Thatcher amb un gran grup de companys i companyes de l'escola en la que acaben perduts en una cova.

Una molt joveneta Jodie Foster
va interpretar Becky Thatcher al film de l'any 1973

No explicaré els dos finals, clar... al menys aquí al post. En podem parlar als comentaris ;-)

Després de llegir el llibre, la sensació que m'ha quedat és que l'acció, l'emoció, tot va in crescendo al llarg de la història. Les primeres coses que ens explica d'en Tom i el seu entorn són més senzilles, més "coses de nens" fins que arriba el moment en que, per causa de les seves trapelleries, es troben implicats en problemes seriosos. Ells, però, mai deixen de ser nens (o adolescents)... les seves reaccions són ben trobades i el que s'explica es pot imaginar com possiblement cert. Es tracta d'un bon nano, un belluguet inquiet, amb una imaginació desbordant, però noble i valent.

En resum, m'ha agradat força! La recomano!

15 comentaris:

  1. Jo també la recomano. M'ho he passat molt bé llegint aquesta novel·la. :-))

    Certament es tracta "només" de les aventures d'uns adolescents però és un llibre molt ben escrit que et fa entrar de seguida en la història i el seu temps. T'enganxa el que va passant que, com molt bé dius al post, va creixent en intensitat i interès a mesura que la lectura avança. O no em diràs que les pàgines que expliquen com s'ho fan en Tom i la Becky mentre estan perduts dins la cova són d'un patiment continu?. :-D

    És literatura juvenil, és cert, i per tant no té cap "densitat" ni li hem de buscar massa rerefons. Però és que no cal, és una bona lectura que et permet gaudir-ne. I amb això ja n'hi ha prou i de sobres! :-))

    Per cert, quan he vist la foto de la Jodie Foster no m'ha quadrat gens que sortís a la pel·lícula... fins que he vist que parles de la de 1973 i no de la 1937!! :-DDDD

    ResponElimina
  2. Estic contentíssima que t'hagi agradat! ;-)))

    Totalment d'acord, les escenes de la cova, vas llegint i no ho pots deixar perquè tens ganes de veure què fan, què els passa, com estan... I quan en Tom descobreix que allí dins també s'amaga l'Indi Joe! ostres!! allò ja és el màxim!! (per cert, quina mort tan terrible la de l'Indi, no?)

    Jo crec que si al final es salven és ben bé gràcies a en Tom. Saber quedar-se on hi ha aigua. Deixar la Becky descansant (pobreta, gairebé no ho explica!) i mirar de trobar ell una altre sortida! :-))

    Per cert, una cosa que volia comentar és l'al·legat final en favor de la pena de mort que fa l'autor (quan fa burla dels que ja recollien signatures per salvar l'Indi Joe). T'hi vas fixar?... I, en canvi, si no arriba a ser per en Tom, s'hagués executat un innocent!! El mateix autor ens mostra un argument fortíssim per estar en contra de la pena de mort... i és que no té revisió possible.

    Voldràs llegir Les aventures de Huckleberry Finn? ;-))

    Jo també el vaig llegir (els vaig llegir l'un darrera l'altre, la meva mare els havia comprat al Círculo de Lectores, en una edició maquíssima) però, igual com de Tom Sawyer recordava moltes coses, de Huckleberry Finn no recordo gairebé res... surt el pare del noi, el riu té molt més protagonisme i, passa una mica (salvant les distàncies) com en els llibres de Harry Potter, que els primers són més innocents i a mida que passen cursos es van fent uns llibres més complexos, amb més missatges... Doncs recordo haver tingut aquesta sensació (però puc estar equivocada hehehe que fa més de trenta-cinc anys d'això!!) :-)))

    ResponElimina
  3. És cert, tota l'escena dins la cova quan es queden en fosques et fa tenir l'ai al cor, patint per com se'n sortiran. I la mort de Joe l'indi és ben esgarrifosa. Per cert, a la pel·lícula ho fan diferent. Ja ho veuràs.

    Vaig pensar que, pel temps quan va ser escrita, era lògic aquest al·legat final a favor de la pena de mort però en canvi tens raó, i jo no m'hi havia fixat al llegir-ho, es demostra que sense l'actuació d'en Tom al judici hauria sigut molt fàcil condemnar un innocent i que evidentment això és un gran argument en contra de la pena màxima.

    No em faria res continuar la lectura amb "Les aventures de Huckleberry Finn". Encara que amb una ullada ràpida a la web de la biblioteca he vist que només el tenen en versions adaptades suposo que no em costarà gaire trobar-lo per ebook. Quan el voldries llegir?

    ResponElimina
  4. Ahir vaig veure un trosset de la pel·lícula, fins al punt en que en Tom s'acusa del dibuixet a la pissarra (que és diferent del llibre, però "la idea" és la mateixa)... ara tinc curiositat per veure com serà la mort de l'Indi Joe.

    Jo dic l'Indi Joe i tu dius Joe l'Indi hehehe

    Sí, jo també penso que, en aquells temps la gent tenia una concepció diferent de la pena de mort. Una idea bastant de concepció retributiva, o sigui que "qui la fa la paga"...

    Jo sóc absolutament contrària a la pena de mort, per principi, ni que em posessin al davant l'assassí més sanguinari del món, confés... no crec que cap persona tingui a la seva mà el poder decidir sobre la vida d'un altre... Malgrat tot, puc "entendre" que hi hagi qui la demani en aquells casos més bèsties, on el culpable és agafat in flagranti, etc. on hi ha hagut moltes víctimes, on s'han matat nens... etc. No ho comparteixo en absolut, però puc "entendre" que hi hagi gent que la defensi per casos extrems... Ara bé, és que en el llibre, al primer que anaven a matar (ara no recordo el nom!) no era cap cas així, ni que ho hagués fet ell, hauria estat gairebé sense adonar-se'n en una baralla, mig "trompa"...

    Iupiiiiiiiiii!!! Llegir les aventures de Huckleberry Finn!! :-DD

    Ja sé que has llegit mitja dotzena de llibres des de que vas acabar Tom Sawyer!! (hahaha ho dic pel mega-Murakami... quin horror!!). Tu deus llegir prop de cent llibre l'any ;-))

    Doncs el proper que hem de llegir és "Papa Goriot", però ara no recordo si vàrem dir pel novembre o pel desembre (ho hauré de buscar pels comentaris). Doncs si fem Papa Goriot al novembre, podriem fer Huck Finn al desembre. I si fem Papa Goriot al desembre, Huck Finn al gener ;-)) Va bé?

    ResponElimina
  5. Que exagerada ets!. :-DDD
    Ni llegeixo 100 llibres a l'any, ni n'he llegit mitja dotzena en l'última setmana i mitja. De fet, encara no n'he llegit ni un sencer.
    Havia començat a llegir "l'horrorós" 1Q84 ;-D de Murakami abans de Tom Sawyer i vaig deixar-me l'últim llibre de la trilogia per després de la nostra lectura conjunta. No em falta gaire per acabar-lo però encara no he arribat al final. :-)

    Pel que fa a la "programació" d'aquest blog, recorda que vam decidir llegir un llibre cada dos mesos per fer-ho tranquil·lament i no posar-nos gaires obligacions. Jo no ho canviaria això. Per tant el proper tocaria al novembre, tal com havíem dit i l'altre al gener.
    El que hauríem de decidir és si agafem primer el de Twain per llegir-lo seguit del Tom Sawyer i posposem el de Balzac al gener, o mantenim l'ordre que ja havíem dit.

    ResponElimina
  6. Ahhhhh!! jo creia que havies començat amb aquell japonès tan pesat DESPRÉS d'en Tom! :-DD

    Noooooo, no canviem l'ordre, no... Balzac al novembre (em fa il·lusió llegir un clàssic tan "gran", ves, hehehe) i deixem en Huck pel gener que segur que ens farà gràcia retrobar-nos amb els nostres amics ;-))

    Segueixo avançant amb la pel·li... ja he vist l'assassinat!! :-OOOO

    ResponElimina
  7. Perfecte doncs. A últims de mes, passaré per la biblioteca per recollir al "Vell Goriot" i a primers de novembre ens posem amb aquest clàssic francès. ;-)

    Estàs mirant la pel·li per capítols, sort que no hi ha perill que perdis el fil. :-DDD

    ResponElimina
  8. OK! :-))

    Faràs tu el post de distribució, oi MAC? :-DDD

    Vaig a veure un altre capítol de la "sèrie" Tom Sawyer ;-)

    ResponElimina
  9. Quina llàstima fa quan rep la bufetada per haver trencat la sucrera que, en realitat, ha trencat en Sid... Pobre Tom!!

    ResponElimina
  10. Ah!! L'excursió a la cova la fan per homenatjar en Tom! per haver estat tan valent i declarar en el judici a favor d'en Potter i contra l'Indi Joe. Bé, tots els canvis que veig són perfectament acceptables perquè no canvien res fonamental. De moment trobo que és una molt bona adaptació. Clar que tu vas dir que al final l'Indi Joe mor d'una altre forma i això potser no m'agradi tant :-))

    ResponElimina
  11. Ostreeeeeeeeeeeeeeees!! No m'agrada gens la forma de morir de l'Indi Joe!! Un canvi absurd, innecessari i... no, no m'agrada... Llàstima! Tan bé que anava!

    ResponElimina
  12. The End...

    Bé, força bé però el final aquest de l'Indi Joe... no.

    El final del Sid, si :-DDD

    ResponElimina
  13. M'ha agradat aquesta "retransmissió en directe". :-DD
    Jo també li dono una nota força alta a la versió de la pel·lícula. Els canvis no traeixen la història del llibre. És cert que la mort de l'indi és molt diferent i potser no calia que hi sigués tant, però suposo que la van fer així per "fer més via" i estalviar-se haver de tornar a la cova. ;-)
    I sí, en Sid s'ho mereixia. :-DD

    ResponElimina
  14. Sí, crec que l'adaptació és molt bona... els personatges (els actors) em semblen molt ben trobats tots... Ara bé, que sigui el pobre Tom qui "mata" l'Indi... ostreeeeeees... sí, clar, és legítima defensa, totalment comprensible, però... uffff... és un nen... No podien haver fet que l'Indi rellisqués sol? ;-)

    Bé, ja saps que t'ha tocat fer tota la preparació de Papa Goriot :-DDDD

    ResponElimina
  15. jo també tenia el llibre i ara a les meves filles també els ha agradat.

    ResponElimina