dilluns, 2 de juny de 2014

Contraban i altres narracions, de Josep Pla.- Tercer relat "Contraban"


En aquesta mena de repte amb mi mateixa sobre "com aconseguir batre el rècord de lectura lenta" ha arribat el moment de comentar el tercer relat.

És el més llarg i, de moment, el que més m'ha agradat. Potser és que ja em vaig acostumant al vocabulari mariner o potser els personatges m'han resultat més fàcils d'entendre (tot i que al final tampoc m'acaba de quedar clar si s'aconsegueix "l'objectiu" -crec que no-, ho he de confessar)


Aquesta no és la coberta de la edició que jo he llegit, però l'he posat perquè hi ha un dibuix del vaixell protagonista, el "Tramuntana". Resulta que -al menys segons explica el relat- en Josep Pla es va fer construir un vaixell al que va anomenar Tramuntana i que, després, per qüestions que no s'expliquen, el va haver de vendre. Temps després, el nou propietari es presenta a casa seva i li proposa embarcar-se amb ell i el seu cunyat, uns dies, per anar al sud de França... La cosa queda molt misteriosa però s'entén que van a fer contraban.

Tot comença aquí, a Es Pianc, a Cadaqués.



Deixant a part l'acció del relat (que, de fet, d'acció n'hi ha poca, tot i que passen moltes coses) he de dir que he tornat a gaudir moltíssim amb algunes de les descripcions que fa l'autor. Val la pena llegir el llibre per trobar-se paràgrafs com aquests:

"A la superfície, l'embat del vent sobre les aigües de l'estany creava una agitació confusa que desprenia un ruixim tèrbol que el vent s'emportava avall i que barrejava amb el remolí de pols de la sorra finíssima, fangosa, de les vores de l'estany i de la barra que el separa del mar. Aquesta bafarada de vapor aquós i de miríades de partícules de sorra cobrí ràpidament d'una capa finíssima el pont del bastiment i els nostres cossos insignificants. Quedàrem coberts d'una sarna mineral humida que projectà en els cabells, en els ulls, en la cara, una desagradable frisança. En realitat quedàrem immersos en una atmosfera de petites, solides, molècules flotants que el vent s'enduia fent una cortina de fum no pas gaire alta, però impenetrable a la mirada."

"Era la prehistòria pura, la naturalesa en cru, l'atzar absolut, la transmutació de  la terra i el mar".

Un amic que em va veure que duia aquest llibre a la bossa em va dir que llegint en Pla s'aprèn a escriure. Ho crec.

5 comentaris:

  1. Tornem a coincidir que, més que el que s'explica, el que és important en aquests relats és com s'explica. Les descripcions d'en Pla són extraordinàries (i aquest fragment que has posat ho demostra) per tant jo també estic d'acord amb el teu amic que et va dir que llegint a Pla s'aprèn a escriure. I tant que sí.

    He de dir que encara que destaco les descripcions també dic que dels que hem comentat fins ara (i jo afegiria que dels següents també) és en aquest relat on l'acció té un paper més important (com dius tu n'hi ha poca però passen moltes coses) i això es deu a que se'ns explica un viatge i per tant la història d'aquest mentre que als anteriors no hi ha una narració d'uns fets que es desenvolupen en el temps o almenys no tan clarament, no sé si m'explico.
    I en aquest sentit, i pel que recordo, creus bé. L'objectiu final no l'aconsegueixen i tornen a casa sense la mercaderia que havien anat a buscar a Salses de contraban.

    Per cert, m'ho has fet anar a mirar perquè m'ha entrat el dubte però, almenys al llibre que vaig llegir jo, el vaixell es diu "Mestral" i no "Tramuntana", t'has equivocat de vent. ;-))

    ResponElimina
  2. Ai, m'alegra que coincidim en el comentari :-)

    Les descripcions, les reflexions... se'n podrien posar moltes, són fetes en un llenguatge que dóna gust de llegir. Si en pogués aprendre una mica, enriquiria molt el meu vocabulari català amb paraules molt boniques :-)

    D'acord. Tot i que no es diu expressament, jo també em vaig quedar amb la idea que no aconsegueixen fer el contraban que volien... justament per culpa del mal temps i de la MESTRALADA!! (que jo he convertit en tramuntanada, canviant fins i tot el nom del vaixell hehehe)

    Ara no sé si canviar el text del post perquè si li canvio, els comentaris perdran sentit i em fan gràcia :-DD

    Vaig a copiar un altre fragment que em va agradar, a més, perquè estic molt d'acord amb el que diu:

    ResponElimina
  3. El copio en un altre comentari perquè tinc por que, en qualsevol moment puc perdre tot el que porto escrit :-P

    ResponElimina
  4. "El treball intel·lectual té aquest defecte: por ésser molt dur; però, com no fa suar, no elimina mai dels teixits del cos els tòxics sobrants. Les tristes i ineluctables al·lucinacions mentals gasten les fibres, però no us inciten a reposar vitalitat; un esforç físic us rejoveneix; un esforç mental us envelleix"

    ResponElimina
  5. És ben veritat aquest text de Pla i també és molt cert que està molt ben escrit.

    I és clar que llegint-ho aprenem vocabulari i millorem el català. Recordo que en vam parlar l'últim dia que ens vam veure, aquest és un dels motius que fa que jo triï sempre que puc llibres en català per llegir. I encara no en sé prou. :-)

    Com saps, ja tinc el meu post del relat següent preparat quan tu diguis el publico. Ja m'avisaràs. :-))

    ResponElimina