divendres, 20 de juny del 2014

El tercer home (Graham Greene) [Presentació]


"El tercer home" (Graham Greene - 1949) és tot un clàssic de la novel·la negra d'espies. Està ambientada en la Viena de després de la Segona Guerra Mundial i és a aquesta ciutat gairebé en ruïnes, ocupada i dividida en quatre zones, cadascuna d'elles controlada per una de les potència aliades (britànics, americans, francesos i russos), on arriba, convidat per un amic seu que li ofereix feina, en Rollo Martins, un escriptor de segona fila que no s'espera l'aventura que li tocarà viure.

És una novel·la no molt llarga, amb un ritme trepidant i que ens parla de l'amistat, la traïció i els desenganys. Va ser escrita com un pas previ abans d'abordar el guió de la pel·lícula del mateix títol dirigida per Carol Reed també el 1949. El mateix autor ens ho explica al prefaci del llibre:

"El tercer home" no va ser escrit per ser llegit, sinó per ser vist. A l'igual que molts afers amorosos, va començar a taula, a l'hora de sopar, i va continuar amb molts maldecaps a diferents llocs: Viena, Venècia, Ravello, Londres, Santa Mònica ... fa anys. vaig escriure darrere un sobre el primer paràgraf d'una història ... quan Alexander Korda em demanà que escrivís un guió per a Carol Reed ... no tenia altra cosa per oferir-li que aquest paràgraf.
...
A mi, em resulta gairebé impossible escriure el guió d'una pel·lícula sense escriure'n abans la història ... així doncs, "El tercer home", per bé que no vaig tenir mai la intenció de publicar-lo, va haver de començar com a novel·la abans de convertir-se en aquestes transformacions inacabables que exigeix un guió.
...
"El tercer home" no havia pretès mai ser res més que l'esborrany d'una pel·lícula. El lector notarà moltes diferències entre el llibre i la pel·lícula. Que no s'imagini que l'autor va haver d'acceptar aquests canvis de mal grat ... de fet, la pel·lícula és millor que el llibre, perquè, en aquest cas, és la forma acabada del producte tal com havia estat concebut.

(Graham Greene - 1949)


Després de llegir això, no sé si venen més ganes de llegir el llibre o de veure la pel·lícula però està clar que, si volem, ningú ens impedeix fer les dues coses. Per començar doncs, el que farem és llegir la novel·la posant als protagonistes, la cara dels actors que els interpreten:

Joseph Cotten
és
ROLLO / HOLLY MARTINS
Alida Valli
és
ANNA SCHMIDT
Orson Welles
és
HARRY LIME
Trevor Howard
és
MAJOR CALLOWAY
Bernard Lee
és
SARGENT PAINE
Paul Hoerbiger
és
KARL,
porter d'en Harry
Ernst Deutsch
és
"BARÓ" KURTZ
Siegfried Breuer
és
POPESCU
Erich Ponto
és
DOCTOR WINKEL
Wilfrid Hyde-White
és
CRABBIN
Hedwig Bleibtreu
és
la vella patrona d'ANNA

I després de fer-ho, en parlarem en aquest mateix blog i en un únic post de lectura que, per la curta extensió d'aquest llibre, és el que sembla més adient.

5 comentaris:

  1. Uaaaaaaaaaau, MAC!!!

    Amb unes presentacions tan ben fetes i tan "llamineres", no sé de què t'estranyes que sempre et toqui a tu fer aquesta mena de posts :-))

    Tens tota la raó, només llegir això i ja m'entren ganes de veure la pel·li però primer, el que hem de fer, és llegir el llibre i CREC QUE HO PASSAREM MOLT BÉ!! ;-))

    ResponElimina
  2. Jo la pel·lícula la tinc en DVD, treta d'una promoció d'aquelles que feien els diaris, ja fa anys, quan regalaven DVD's comprant el diari del diumenge. ;-)

    I mira si fa anys que, encara que segur que l'he vist, no puc recordar res de l'argument. Però millor és clar, que així segur que gaudiré més tant el llibre com després la pel·lícula. Ho espero, com a mínim. :-))

    Tu ja l'has començat a llegir?. Ja saps que jo tinc previst començar a fer-ho el dilluns. :-)

    ResponElimina
  3. A mi només em sona la música... és súper-coneguda (i m'encanta) ;-))

    Jo l'he començat a llegir però molt poc. Demà m'hi posaré de nou per avançar una mica més i si tu comences a llegir dilluns, doncs igual DIMARTS ja poso el post perquè el puguem anar comentant sobre la marxa... Això sí, haurem de començar tots els posts dient la pàgina per la que anem. Jo tinc una versió que també sortia amb "El periódico"... és una col·lecció força bona de llibres primets. Ens els anava regalant el meu sogre. Al principi del post ja posaré una mica com va la numeració perquè la puguis comparar amb el teu.

    Avui m'han passat una imatge molt bona... Diu que tan sols SIS MINUTS de lectura DIÀRIA redueixen moltíssim el nivell d'estrès :-)

    ResponElimina
  4. Doncs mira, i començant pel final, potser aquesta és l'explicació de perquè no em poso nerviós quan no coincideixen els nostres ritmes de lectura. :-DDD

    Em sembla bé que publiquis el post dimarts, segons les "previsions" jo ja hauré llegit aproximadament la primera tercera part de la novel·la.
    Recordo que quan vam parlar d'aquest llibre teu, amb edició del Periódico, vas dir que no arribava a les 100 pàgines. Jo llegiré una versió en format ebook de l'edició catalana traduïda per Joan Fontcuberta que en paper té unes 160 pàgines però aquesta numeració no es conserva igual en format electrònic. Per tant, no sé si serà de gaire ajuda basar-nos en el número de pàgina. He vist que el meu llibre està dividit en 17 capítols, sí no passa com en el cas del "Pare Goriot" i en aquest cas la teva edició també es divideix en els mateixos 17 capítols, potser seria millor comentar el llibre segons els capítols més que segons les pàgines. Jo compto poder llegir-ne 5 o 6 per dia, el que serien més o menys unes 50 pàgines impreses. :-))

    ResponElimina
  5. Ai, que ja fa dies que vaig llegir aquest comentari i volia mirar el llibre abans de respondre i, si em descuido, me'n descuido (quina tonteria de joc de paraules hehe)

    Ja veig que els teus SIS minuts de lectura diària em van molt bé a mi :-DDD

    Doncs sí, és cert, no ho recordava, però el meu llibre no arriba a cent pàgines, en té noranta i "picu" i la lletra molt petitona. Tot i així ho he mirat i sí que està dividit en capítols, tot i que acaba un capítol i comença el següent a la mateixa pàgina (per aprofitar paper, clar) per tant, sí, quan faci el post dimarts ja diré per quin capítol vaig, no pateixis :-))

    ResponElimina