dilluns, 4 d’agost de 2014

La volta al món en 80 dies (Jules Verne) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols XI a XVI


Phileas Fogg
Jean Passepartout

Els nostres protagonistes, que just aquí dalt veiem retratats en aquests dibuixos trets de la primera edició de la novel·la, continuen el seu extraordinari viatge. I nosaltres amb ells.

Al final del capítol X, tal com ens va dir l'ASSUMPTA al post anterior, havíem sortit de Bombai en direcció a Calcuta. Comencem doncs el capítol XI, dalt d'un tren del Great Peninsular Railway que, en teoria, ens havia de portar directament a destí en només tres dies.

Companyia de trens a l'Índia britànica (1849 - 1951)
Mapa ferroviari de l'Índia (1870)

Però una cosa és la teoria i una altra la pràctica, i més en una novel·la d'aventures. Els nostres protagonistes es trobaran amb un entrebanc que no s'esperen que els obligarà a canviar de mitjà de transport i que farà que trobem, al mig d'una selva hindú, un nou personatge que s'unirà al nostre viatge.

Quan el tren falla, un elefant ens pot fer el fet
Aouda, una jove princesa en perill

Aquest entrebanc però no serà l'únic que hauran de superar en aquests capítols que comentem en aquest post. Quan per fi aconsegueixen arribar a Calcuta amb el temps prou just per embarcar-se en el vaixell que els ha de portar a la pròxima etapa del seu viatge, es trobaran una nova sorpresa. És l'inspector Fix (el detectiu que els segueix, convençut que Phileas Fogg és un lladre de bancs), qui torna a intentar d'impedir-los continuar el viatge.

L'inspector Fix
Les sabates de Passepartout

Però aquest viatge ha de continuar. I per això, al final del capítol XVI deixem als nostres amics embarcats al paquebot Rangoon, un vaixell de la Peninsular and Oriental Steam Navigation Company que els ha de portar fins a Hong Kong.

Línies de passatgers de la companyia P&O (1917)
Steamer GOLCONDA, que junt amb el RANGOON i el COREA, cobrien les línies de la P&O als mars de la Xina en l'època de la novel·la.

8 comentaris:

  1. M'encantaria prendre un te en el Rangoon ;-))

    T'ha quedat un post magnífic, MAC, i llegir-lo m'ha fet reviure les aventures passades en aquests capítols. La gran sorpresa de trobar-se que, a mig camí entre Bombai i Calcuta, el ferrocarril encara no està acabat de construir!... Però si la premsa anglesa havia donat la notícia que ja es podia creuar l'Índia en tren!!... Bé doncs, la premsa anglesa s'ha avançat, perquè els fets són que, arribats a determinat punt, han de baixar perquè "la via s'ha acabat"! ;-))

    Els viatgers que ja sabien com estaven les coses s'afanyen a buscar mitjans alternatius per fer "el tros que falta" i poder, després, pujar de nou al tren, allí on continua la via i arribar fins a Calcuta...

    Els mitjans convencionals desapareixen ràpidament i el nostre amic, Mr. Fogg, que no s'altera per res, pensa "Desperate deseases must have desperate remedies" que, segons Víctor Pàmies és el refrany que s'adiu aquí...

    I, un GRAN remei necessiten, efectivament, tan gran com un elefant, que el Sr. Fogg paga a preu d'or i que al final regala generosament al noi que els ha fet de guia :-))

    Una altre cosa que em fa molta gràcia és quan en la ruta amb l'elefant es veuen embolicats en el salvament de la senyoreta Aouda, que anava a ser cremada amb el seu difunt marit, Sir Francis Cromarty, passatger del tren al que també porten en l'elefant i que pensava que Phileas Fogg era molt fred, s'adona que és un autèntic cavaller... i quan li diu, Mr. Fogg li respon que sí, quan té temps

    --Tiens! Mais vous êtes un homme de cœur! dit sir Francis Cromarty.

    --Quelquefois, répondit simplement Phileas Fogg. Quand j'ai le temps.»



    D'altre banda, no podem oblidar la ficada de pota d'en Passepartout que, precisament, fica "les seves potes", ben situades dins les seves sabates, dins d'un temple local i que li costa -de moment- sortir corrents, escapant, descalç...
    En aquests moments el tenim content, pegant bots dalt de l'elefant, amb les seves babutxes noves...

    Ell serà l'autèntic heroi de l'alliberament de la Srta. Aouda!

    Però en Fix que, malgrat ser detectiu de la policia, ocupa als nostres cors el paper de "dolent", sospitant que Phileas Fogg pot ser el lladre del Banc d'Anglaterra, i sense saber ja quins mitjans utilitzar per retenir-los en algun lloc fins que arribi l'ordre de detenció, pensa utilitzar l'incident de la "Profanació del temple" per part de Passepartout per haver-hi entrat amb sabates...

    Això és jugar brut, Sr. Fix!!

    Cap al final d'aquest segon bloc, l'amic Passepartout comença a sospitar d'en Fix, al qual es va trobant a diferents llocs, però que mai diu on va, que sempre sembla que es quedarà a la propera parada, però acaba seguint endavant... i, d'una manera força lògica, acaba deduint que és un espia del Reform-Club!!

    Així doncs, satisfet d'haver descobert qui és, es proposa que el seu amo no sàpiga res i, al mateix temps, li comença a deixar anar indirectes al policia...

    I aquí deixem els nostres amics, esperant per embarcar destí Hong-Kong... el Carnatic està essent reparat... no sortirà fins l'endemà... hi ha setze hores per davant... Segur? Segur que seran setze?

    ResponElimina
  2. Va ser tota una sorpresa això de que la via no estigues acabada i que, encara que venguessin el bitllet pel trajecte complet, els passatgers s'haguessin de buscar la vida per recórrer d'una manera o altra aquell tram on el tren encara no arribava. :-))
    Però bé, això serveix per trobar la noia. Que una novel·la sense noia no podia ser. :-DD

    A mi també em va fer gràcia això que diu Mr. Fogg que és un cavaller... quan té temps de sobres. :-)))

    I l'actuació de Passapertot, alçant-se de la pira funerària a l'últim moment per salvar in extremis a Auda. no em diguis que no és tot un punt, també. :-))

    D'en Fix no podem esperar res de bo. Com dius, és jugar brut aquesta estratagema de portar a judici als nostres protagonistes per l'incident a Bombai de Passapertot. Per sort d'aquesta se'n surten pagant una fiança.

    Tot això altre que expliques de les sospites de Passapertot sobre Fix i del Carnàtic, ja és del tercer bloc i no d'aquest segon així que ja en parlarem quan facis el post... de totes maneres, ja et puc contestar que no, que no seran 16 hores. :-DDD

    ResponElimina
  3. He tornat a barrejar capítols?? hahaha quin desastre! :-DDD

    Siiiiiiii llegeix el meu comentari de nou ;-)) ja he posat que en Passepartout serà l'autèntic heroi de l'alliberament de la Srta. Aouda... la seva imaginació i valentia li fan trobar una solució que als altres dos -també molt valents, però més "de tocar de peus a terra"- segur que no els hauria pas passat pel cap!

    Avui no he llegit res... no fos cas que em tornés passar de llarg ;-))

    ResponElimina
  4. I tant que ho havies dit, jo només ho remarcava perquè és una escena que me la vaig imaginar com si la visqués "in situ" i realment és molt potent. :-D

    En el meu cas, ahir vaig acabar el bloc 3. Així que avui començaré el capítol XXIV i no hi haurà cap problema, si no passa res, per fer el post del 4r. bloc per allà el divendres o el dissabte tal com vam quedar. :-))

    ResponElimina
  5. Veig que no has pogut fer el post del 3r bloc per ahir dimecres, tal com havies dit. Espero que sigui per la feina i no perquè al "parar de llegir per no passar de llarg", t'hagis parat del tot. :-DD

    Ja saps que ho dic de broma, que mai ha sigut un problema el dia de publicar en aquest blog. Quan puguis ja el faràs. Jo per la meva banda ahir vaig arribar al capítol XXIX i, per tant, ara que el tinc fresc començaré a preparar el bloc 4. M'he animat una mica en aquesta part final del llibre, ara que s'acosta el desenllaç i suposo que, entre avui i demà, ja acabaré la novel·la. :-))

    ResponElimina
  6. Intentava fer-lo ahir anit i volia retallar unes imatges, però m'anava quedant clapada a mig fer-ho... a veure si ho faig avui :-)

    el que passa és que l'has encertat una mica i, per por de passar-me molt vaig estar dos dies (dilluns i dimarts) sense llegir res.

    Després, tinc un problema a Hong-Kong que volia explicar en el post perquè hi ha una cosa que no em queda clara, a veure si tu m'ho pots explicar (fins i tot penso que al meu llibre no falti algun paràgraf... no sé... o potser és a mi que em falten unes neuronetes hehehe)

    Ahir vaig repassar aquests capítols on veig que hi ha una cosa que no em lliga i vaig llegir el XXIV, així que ara em guanyes de molt! :-P

    A veure si per la tarda puc fer el post!! ;-)

    ResponElimina
  7. Queda bé això de "tinc un problema a Hong Kong". No perquè tinguis un problema, evidentment, sinó perquè estem vivint el llibre com si viatgéssim de veritat. :-))

    Jo ara ja vaig dalt d'un tren que avança per les planures nord-americanes però no em farà res baixar-hi una estona per tornar a la Xina, a veure si a mi em quadra això que tu no veus clar o potser és que m'ha passat per alt quan ho vaig llegir. Ho veurem (i ho comentarem) al teu post. :-)

    ResponElimina
  8. Hehehehe sí, sí, així mateix és... he tingut un problema a Hong Kong i tinc un buit de memòria en el trasllat de Xangai a Yokohama! :-DDDD

    A veure si ho sé explicar al proper post!! ;-))

    ResponElimina