dissabte, 9 de gener de 2016

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.- Primer bloc de lectura

Aquesta és l'edició del llibre que estic llegint.

Amb moltíssims dies de retard començo a escriure aquest post sense saber ben bé què diré encara perquè les sensacions que estic tenint han estat molt canviants des dels primers capitolets fins al punt en que s'acaba aquest primer bloc de lectura.

La novel·la es centra en la vida de Teresa Goday, dona d'ascendència humil, de gran bellesa, que pels seus matrimonis entra a formar part de l'alta societat.


A través de capítols curts, se'ns van presentant diversos personatges, tots ells amb el nexe comú de tenir alguna relació més o menys directa amb la Teresa. Precisament per ser els capítols breus, estan mancats de coses sobreres i fer un resum és difícil, ja que tot el que digui pot ser considerat spoiler.

Ara bé, si una cosa puc destacar és que, en aquesta obra, ningú sembla ser feliç. Hi poden haver moments d'alegria, de satisfacció, de festa... però felicitat de veritat no l'he vist enlloc.

La Teresa fa un primer matrimoni amb un home molt ric i molt més gran que ella que, evidentment, la deixa vidua jove i rica. Llavors es torna a casar amb un altre home també molt ric: Salvador Valldaura.


Tenen una filla, la Sofia, una noia seria i una mica estranya (al menys a mi m'ho sembla)...


La Sofia estima molt el seu pare, amb el qual té una molt bona relació (a la imatge de dalt una escena de la sèrie de TV3 sobre el llibre en que Salvador i Sofia Valldaura surten a estrenar un cotxe nou), però no sembla estimar tant la Teresa.

Quan la Sofia es casa ella i el seu marit, l'Eladi, es queden a viure a la mateixa mansió on encara viu la mare. Igual com penso que la Teresa no estimava cap dels seus dos marits, apostaria el que fos a que la Sofia tampoc estimava el seu (un home raríssim, en la meva forma de veure-ho).


El marit de la Sofia, l'Eladi, havia tingut una aventura amb una corista, quan ja anava amb la Sofia, de la que va néixer una nena, la Maria. La Sofia, per tenir cert control del seu marit, decideix adoptar la nena. Després tindrà dos fills més, en Ramon, un nano sa i fort i en Jaume un xiquet malaltís.

Tot això amanit amb la llista d'amics dels protagonistes, de les criades -tot un exèrcit- que van i venen i tenen les seves històries amb els senyors de la casa...

Quadre de la Viquipèdia de les relacions principals entre els personatges

Al principi de la lectura, el llibre m'agradava força, em semblava interessant i, evidentment, ben escrit... però, poc a poc li anava trobant una negativitat creixent, com un pessimisme que em cansava una mica. Ara bé, el que em va semblar terrible i, fins i tot exagerat i irreal, és el que passa entre els tres nens just al final del primer bloc de lectura.

En fi, seguirem endavant a veure com acaba tot però, sincerament, he de dir que, de moment, aquest no entraria en una llista meva de llibres preferits.

3 comentaris:

  1. Aquest primer bloc és sobretot una presentació dels personatges, dels diferents components de la família Valldaura i dels seus problemes que, certament, abunden. No els podríem definir de cap manera com feliços i això fa que aquest pessimisme que dius, ho vagi envoltant tot fins arribar al tràgic final del petit Jaume. Un final que, coincideixo amb tu, és força exagerat potser no irreal perquè les tragèdies són desgraciadament molt reals però si que també ho vaig trobar molt fort.

    Ja veurem que et semblen les altres dues parts, ja t'aviso que no t'esperis gaires millores en aquest sentit. Quan pugui publicar el post del segon bloc, ja m'ho diràs. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em va fer tanta llàstima això d'en Jaume!! Ho vaig trobar tan cruel!!... No podia haver estat d'una altre forma? No sé, el persegueixen per fer-lo empipar, cau, es dona un cop i mor... quedaria tot menys "culpable"... aquest punt malèvol em va desagradar moltíssim. Clar que, com tu dius, a la vida real coses així poden passar segur. Sortosament no serien majoritàries, però poden passar.

      I això que em dius que no esperi massa millora, no sé per què però m'ho temia :-DD

      Què et sembla si el publiques dimecres? ;-)

      Suprimeix
    2. Em sembla perfecte. L'acabo de programar per dimecres a les 9:00. :-)

      Suprimeix