dimecres, 19 de juliol de 2017

Viatge al Centre de la Terra, de Jules Verne- Tercer bloc de lectura


I ha arribat el moment del darrer bloc de lectura d’aquesta obra pionera en la ciència ficció i que he trobat excel·lent. L’únic que m’ha decebut ha estat el final doncs, sincerament, no m’esperava la mort dels tres protagonistes.

Jo estava convençuda que es salvarien doncs, sinó, no hauríem pogut tenir notícies de les seves aventures, descobriments, etc. La idea d’en Hans d’embolicar en un material ignífug el Diari que havia estat escrivint l’Axel perquè, quan es produeixi l’erupció del volcà, pugui sortir a fora, expulsat, i algun dia algú el trobi, no se m’havia pas ocorregut.

No, va, és broma. Després de llegir tanta ficció se m’ha passat pel cap que podria fer un spoiler però al revés, o sigui, explicar una mentida. Ara, si hi ha algú que ha llegit fins dues línies més amunt i no ha avançat més creurà que el final que he inventat és el cert... Així neixen moltes de les falsedats que corren per Internet heheh... No ho faré mai més, però aquesta la deixo.

Bé, tenim que els nostres aventurers han anat baixant cap a l’interior de la Terra a través de diferents galeries i que, de moment, troben que la temperatura no puja tant com pensaven (o, millor dit, com pensa l’Axel, ja que l’oncle dubta de totes les teories que es donen com a certes i no creu que el centre del nostre planeta faci “tanta calor”)

En la realitat: El pou més profund que mai s'ha arribat a excavar és a Rússia, a la península de Kola. Va ser un projecte que va engegar l'antiga Unió Soviètica el 1962 per poder determinar la composició i l'estructura de l'escorça terrestre. Van començar a perforar el 1970 i van poder acabar el 1989. No van poder avançar fins més enllà de 12.000 metres per les altes temperatures, que arribaven a 180 graus centígrads.

Aquesta és una altra cosa que m’ha agradat del llibre, que m’ha fet encuriosir per moltes coses i he buscat informació i trobat alguns articles força interessants, com aquest al qual pertany el paràgraf anterior i que deixo enllaçat per si algú el vol llegir sencer.



Doncs bé, al final del passat bloc en MAC ens explicava que els aventurers es trobaven davant d'un immens mar, un mar al qual no li veien la fi i, com no tenien altra sortida, decideixen creuar-lo a veure si, un cop passat aquest mar, a l'altra banda segueixen trobant camins, túnels o vies per on poder seguir baixant fins a l'interior de la Terra...

Seguim endavant amb les mateixes il·lustracions de Riou que ens acompanyen en tota aquesta lectura.


Construeixen una mena de balsa i, mentre esperen les circumstàncies favorables per intentar creuar el mar, l'Axel té com una mena de somni on li apareixen tota mena d'animals i éssers prehistòrics...





A mitja travessa -que és molt més llarga del que l'oncle havia calculat que podia ser- una gran tempesta posa les seves vides en perill. També es troben enmig de la terrible baralla entre dos monstres marins gegantins.

Finalment, arriben a la platja però es veu que durant la tempesta... ha passat una cosa molt curiosa i que no us diré (heu de llegir el llibre)... En fi, amb els peus a terra ferma es posen a caminar buscant algun lloc per on seguir baixant i es troben amb un munt de coses que farien les delícies de geòlegs i arqueòlegs...




Fins que... i la vida és plena de casualitats!! Arriben a trobar el mateix pou pel qual Arne Saknussemm va seguir baixant fins al centre de la Terra!... Ara bé, amb el temps hi han caigut pedres i una immensa roca tapa el passadís...


El que fan és intentar dinamitar la pedra i... a partir d'allí tots els fets comencen a passar ràpid, molt ràpid... però no us ho explicaré pas tot. Mireu els dibuixos per tenir una idea. Ara bé, molt millor llegir el llibre!! :-))





Bonus:


Bonus-2:

Stromboli, Illa italiana

2 comentaris:

  1. Quan he començat a llegir el post he pensat que la teva edició del llibre podia ser molt bonica però que no anava gaire a l'hora. És que se t'acut cada cosa!!. :-DD

    Bé, aquesta última part de la novel·la és la més fantasiosa però com, arribats aquí, ja estem ben enganxats a la lectura això no és cap problema sinó que, ben al contrari, t'ho passes la mar de bé. Tal com dius al post, s'ha de llegir el llibre que, afegeixo jo, val molt la pena.

    M'han agradat molt els bonus al post. La imatge de l'esquema real de l'interior de la Terra i l'article del diari ARA que he trobat molt interessant. :-))

    Verne ha tornat a triomfar. Ara ja espera el torn en Wilkie Collins, a veure com anirà. Tal com vam quedar el programem pel primer dilluns d'agost, d'acord?.

    ResponElimina
  2. Gracias en el blog hay un traductor por si te puede servir para seguir leiendo.
    Gracias por tu paso significa mucho ya que un personage que me hace la vida imposible diciendo que le copio poemas y muchos seguidores se han ido
    Besos

    ResponElimina