dimecres, 24 de desembre de 2014

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [IV]

Quart bloc de lectura.
ANYS DE PLENITUD (1945-2005)
1.- Tornar a començar
2.- L'entorn familiar i els amics
3.- Evolució històrica de la cirurgia



Després d'acabada la guerra, la vida d'aquí seguia sent molt difícil. A més de les repressions polítiques i policials, hi havia manca de tot: restriccions elèctriques, d'aigua, targetes de racionament. A la pobresa natural en que quedava el país després de tantes calamitats, calia afegir-hi el començament de la guerra mundial, que gairebé va coincidir amb l'acabament de la nostra. A més, en el meu cas, jo havia estat expulsat dels meus llocs de treball habituals i sense possibilitat de tornar-hi; és a dir, em trobava en unes condicions que no eren òptimes per fundar una família i, sobretot, una com la nostra, en què cada any ens venia un nou infant.

Així comença la segona part de les memòries del Dr. Broggi i, per tant, aquest bloc de lectura. En aquests primers capítols ens explica com va transcórrer la seva vida en aquests anys i en les difícils condicions que deixa veure aquest paràgraf inicial. Llegim doncs, aspectes de la seva vida quotidiana: el seu casament, el naixement dels seus fills, les visites als sogres exiliats primer a França i després a Andorra, la seva feina en clíniques privades ja que tenia vetat l'exercici de la professió als hospitals, el canvi de domicili, les vacances, les converses amb familiars i amics...








Un d'aquests coneguts era el Dr. Rosenthal, un famós metge berlinès de l'època molt entès en assumptes internacionals amb el qual el Dr. Broggi tingué grans converses parlant, per exemple, de la secta dels essenis i el naixement de les religions monoteistes, però també de la situació política i social després de la segona guerra mundial:

Després d'aquella guerra terrible que havia costat tants milions de morts, amb la ruïna d'una gran part del món, i malgrat l'esperança que amb aquella s'acabarien les guerres i els despotismes i s'imposarien arreu els principis de llibertat i justícia, s'acabà deixant les coses igual o pitjor que abans, amb el món dividit en dues superpotències, amb dos models de societat diferent, amb la impossibilitat d'entendre's i amb l'amenaça de la guerra nuclear ... Es van oblidar aquells grans principis de llibertat i benestar que havien d'assegurar la pau universal i en nom dels quals s'havia fet la guerra ... Així s'explica, entre moltes altres coses, la permanència de Franco, a qui tothom esperava que farien saltar com a usurpador del poder i pronazi declarat, però que es va mantenir gràcies a proclamar-se anticomunista acèrrim i també a causa de la situació estratègicament favorable de la península en cas d'un nou conflicte armat.


El tercer capítol d'aquest bloc és un interessant resum de la història de la cirurgia, des de que la practicaven els barbers-cirurgians de l'edat mitjana fins els grans avenços del segle XX. En destaco només dos detalls, el primer és que les operacions sense dolor no comencen fins l'any 1846 perquè abans no es coneixia l'anestèsia i l'altre és que l'any 1882 va tenir lloc la primera intervenció dins l'abdomen que es va fer a Barcelona.

[Any 1882]

[Any 1926]

[Any 1988]

11 comentaris:

  1. Seguim amb la lectura d'aquestes memòries tan interessants :-))

    Segur que pots imaginar que algunes de les coses que més remarques són, també, de les que més m'han agradat a mi... Vaig gaudir molt llegint la història del Faraó monoteista. Tot i que sabia de les troballes de Qumran, doncs s'estudia quan fas determinats cursos bíblics, els meus coneixements no anaven tan enrere i em vaig quedar meravellada amb la història del Faraó i la ciutat amagada en la sorra... Sobre que Joan Baptista fos esseni és una teoria que he llegit altres vegades (la seva forma de viure, al desert, tant auster...) ara bé, el que queda fora de tota dubta és que ho fos Jesús mateix. Un esseni no anava a festes (per exemple, les noces de Canà)... La idea de presentar el Regne de Déu com un banquet on tots hi som convidats, etc. tot això està a les antípodes del pensament esseni (tot i que imagino, també, que havien de ser persones a les que segur que apreciava i valorava força). En fi, que aquests temes m'encanten :-))

    És maco veure com la medicina i, en el seu cas més profundament, la cirurgia, va avançant. El tema de l'anestèsia... Mare meva! Com havia de ser tot abans! Brrrrr... no vull ni pensar-hi!!

    Segueixo llegint. Molt poc a poc. Diverses feines per una banda i la lletra ínfima del meu llibre (que fan que, quan el puc agafar, no pugui anar a un ritme més normal) em fan anar poc a poc, molt més poc a poc del que voldria... però bé, ja l'acabaré, ja, encara que entrem al 2015... gener, febrer... :-DD

    ResponElimina
  2. El blog em demana la verificació aquesta... A tu també, MAC?

    ResponElimina
  3. Ah, genial!! Me la demana però si me la salto i la ignoro, també em publica el comentari!! :-DDD

    (Blogger ha begut massa cava!)

    ResponElimina
  4. Ja m'ho suposava que també hauries trobat interessant la lectura d'aquests punts que destaco al post. ;-).
    Pel que fa al faraó monoteista, jo en sabia el que explica Mika Waltari a la seva novel·la "Sinuhé, l'egipci" que suposo que no és una font gaire rigorosa però que, per tenir-ne una idea, ja val. En canvi de tot això de que sí Joan Baptista o Jesús eren o no eren essenis, he de reconèixer que se m'escapa i que no en sé res.

    L'apartat de la història de la cirurgia em va impactar just en aquest mateix sentit que tu també comentes. Com en tantes altres coses, actualment gaudim d'uns avenços que ens semblen ben normals però que fa ben pocs anys ni existien. Com dius, val més no pensar-hi com anaven les coses en una operació sense anestèsia o sense unes mínimes garanties sanitàries que evitessin les infeccions, per exemple.

    Ja ho tinc coll avall que quan acabem de comentar el llibre jo no me'n recordaré de res, no pateixis. :-P

    Pel que fa a la finestra de comentaris, és el mateix que em passava a mi al meu blog. Com allà, he incrustat els comentaris per evitar que apareguin en una finestra apart, no sé altra manera de treure aquesta verificació de paraules que apareix sense haver-la demanat. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat oblides tan ràpidament tot el que llegeixes?? Ostres! Ara no sé si em parles seriosament o em prens el pèl! :-P

      Elimina
  5. A 8TV aquesta tarda han fet Sinhué l'Egipci... hehehe... el món és ple de casualitats.

    Mac, seguirem fent lectures en aquest blog, oi? L'únic que hem de fer és triar llibres no tan llargs (aquest va ser elecció meva, ja ho sé...) o amb la lletra més gran :-)

    Farem propostes? :-))

    ResponElimina
  6. Si tenim en compte que Sinhué l'egipci el vaig llegir fa una colla d'anys i encara recordo això del faraó monoteista, és evident que exagerava amb la meva pèrdua total de memòria sobre aquesta lectura compartida. Així que no pateixis, malgrat passin algunes setmanes més (fins al febrer??? :-DD) me'n recordaré perfectament del més essencial de la biografia del Dr. Samuel Broggi. :-)

    També recordo haver vist la pel·lícula (i això que no va ser ahir sinó fa més temps) però està molt millor el llibre. ;-))

    Qui ha dit que hem de parar de fer parlar el blog silenciós?. Per mi no serà, que jo m'ho passo molt bé aquí. Però, i ho dic més per tu que no per mi, vols dir que és bona idea això de tornar a fer propostes per tot un any?. No cal forçar-nos a seguir un ritme periòdic de lectures que després ens costa de seguir, també podríem anar improvisant segons l'estat d'ànim i les ganes de llegir de cada moment. No sé, ja em diràs que prefereixes que a mi em va tan bé fer-ho d'una manera com de l'altra.

    PS, per si de cas: Suposo que has vist que l'errada amb el nom del Dr. Broggi és una broma. No ha passat tant de temps perquè hagi oblidat que el Dr. Broggi no es diu Samuel, me'n recordo perfectament que el seu nom és Ismael... no, espera... Josuè... tampoc... Manasès, això Manasès Broggi. :-DDD



    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha molt bo això del Dr. Samuel Broggi... M'has fet dubtar. Primer he pensat, "és broma"... però, mentre seguia llegint després pensava... "i si s'ha confós de veritat?" :-DD

      Però sí, t'has confós... no és Manasès, és Abel, Abel Broggi... no? :-P

      Això del febrer també era una exageració meva, per descomptat... ara bé, fins mitjans de gener hi pots pujar de peus :-DD

      Hi ha un llibre que m'agradaria llegir el 2015, és un llibre que en XEXU no llegiria mai perquè segur que diria que és un "llibre de dones" i, a més, a ell no li agraden els clàssics, però me'l van regalar per l'aniversari i em fa molta il·lusió perquè surt a moltes de les llistes (que ja sé que són subjectives, és clar, però...) d'aquelles tipus "Els cent millors llibres....", o "Llibres que s'han de llegir..." i coses així... es tracta de: "Orgullo y prejuicio" de la Jane Austin :-))

      Tornaré!! :-DD

      Elimina
    2. Saps què?... Ja hi he pensat i SÍ, vull fer llista! :-)

      En un any que, per determinats temes, era difícil per mi, aquesta llista i aquest blog tan discret, m'ha ajudat a no perdre l'afició per la lectura... Bé, l'afició crec que no la perdré mai, la tinc des de ben petita, quan devorava llibres d'Enid Blyton, dels Hollister... i la meva mare m'havia de cridar mitja dotzena de vegades perquè tornés al món real i fes el que fos (anar a dinar, per exemple hehe). Però sí que l'estat d'ànim em fa tenir unes baixades molt grosses en la pràctica d'aquesta estimada afició.

      Doncs això, que podríem fer com l'any passat, cadascú fa una llista de set o vuit llibres i cadascú en tria tres de la llista que no és la seva i, amb això, tenim sis llibres per fer conjuntament :-) (Oi que va anar més o menys així?)

      Elimina
  7. Jo tampoc crec que es pugui perdre l'afició per la lectura, pot variar el ritme, les circumstàncies o les possibilitats però les ganes de llegir no marxen mai del tot. :-))

    I si per ajudar-te a que marxin el menys possible, et va bé que ens programem les lectures que aquí compartim, no hi ha res més fàcil. Així que endavant.

    L'any passat ho vam fer per aquestes dates i tal com tu dius però jo proposo una variació per enguany a veure que et sembla.
    Val més acabar primer la biografia del Dr. (Abel?, és clar el tenia a la punta de la llengua :-DD) Broggi i no passa res perquè sigui a mitjans de gener. Aleshores publiquem cadascú les nostres llistes de propostes l'última setmana de gener per començar el primer llibre al febrer. El que passa (i aquí el canvi) és que a mi em sembla que val més que enguany no les fem tan llargues i que seria millor triar només 4 llibres en total, deixant una lectura programada per cada trimestre (febrer, maig, agost, novembre) en comptes de cada dos mesos. Això ens permet anar més tranquils, poder agafar llibres de més pàgines (encara que coincideixo amb tu que si no són gaire llargs, la lectura compartida es comparteix millor) i també té l'avantatge que si. ens ve de gust improvisar i "colar" un llibre que no estigui programat sempre tindrem més espai per fer-ho.
    Què et sembla? :-)

    ResponElimina