dilluns, 19 de gener de 2015

Memòries d'un cirurgià, de Moisès Broggi.- Cinquè bloc de lectura

Seguim avançant en la lectura d'aquesta obra, que és com seguir avançant en la lectura d'un llibre d'història, tot i que explicada a partir de la vida d'un personatge i de les seves experiències. Al tractar-se d'un cirurgià i de les seves memòries, és normal que, a més de les reflexions generals sobre l'entorn històric -que és la part del llibre que més m'agrada- també hi trobem diferents capítols sobre l'evolució de la medicina que, tot i que a vegades costen una mica més d'entendre (tampoc massa, sincerament), també ajuden moltíssim a veure que el món ha evolucionat una barbaritat durant el segle XX.


El tema de les especialitzacions mèdiques és un del que més ha canviat. El Dr. Broggi ens explica que, quan ell va començar, el fet de ser cirurgià abraçava tota la gran possibilitat, per la causa que fos, que tenia una persona de passar per una sala d'operacions. Posteriorment és com si la pràctica de la medicina s'hagués anat fragmentant. Això té avantatges però també algun inconvenient, com és el coneixement general que els cirurgians "d'abans" tenien del funcionament de tot el cos humà, cosa que podia ajudar a l'hora dels diagnòstics.

Una aportació pròpia del Dr. Broggi va ser en l'àmbit de l'hernia engonal. Les explicacions que ens fa -tant ara com en tot el llibre- deixen ben palès el fet de la seva constant formació i les ganes d'anar aprenent i avançant. El seu interès per estudis, novetats de les que tenia notícia, congressos mèdics, és constant i no s'atura mai.

Un altre tret que hem ressenyat de la personalitat del Dr. Broggi, en els diferents blocs en els que anem estudiant les seves memòries, és la valoració tan gran de l'amistat. La seva participació a la Guerra civil el va fer conèixer persones de molts llocs del món (a les Brigades Internacionals) i l'amistat que llavors va néixer es manté al llarg dels anys, de forma tan ferma que es van intercanviant diverses trobades entre ells, ja sigui aprofitant congressos mèdics als que el Doctor assisteix o, a vegades, com a alguns jorns de vacances. En aquest punt em va fer gràcia un comentari que diu que "sembla que es passava la vida de viatge" i explica que, en realitat, eren molts pocs dies a l'any, mentre que, a l'hora de treballar, fins i tot molts caps de setmana estava al peu del canó.

Anècdotes personals i familiars com la compra d'un nou cotxe, algun canvi de residència, l'ajut dels amics i coneguts per anar trobant feines -ja que, com a participant a la guerra en el bàndol republicà, qualsevol càrrec "oficial" li estava vetat- fan veure constantment les ganes de tirar endavant i la lluita per sortir-se'n.

Alguns dels amics que cita serien dignes, per ells mateixos, de tenir biografies que, de bon segur, serien interessantíssimes de llegir. Personatges d'allò més variat van desfilant per les memòries del Dr. Broggi, que amb una capacitat per recordar els més petits detalls, ens els va presentant. Penso, per exemple, en els Alier: L'any 39 Emili Alier es va exiliar a Veneçuela, però allí li exigien convalidar el títol de metge per poder exercir (cosa que representava un temps d'estudis), altrament tenia l'opció d'anar a exercir a un poblat on manqués l'assistència sanitària, llavors, al cap d'un temps, se li concediria el permís per exercir a tot el país. Va anar a un poblat anomenat Barlovento, cara al mar de les Antilles, amb un clima insuportable de calor i humitat. Van aguantar allí fins que un dia es va presentar una plaga de formigues devoradores que ho destruïen tot. Tota la gent fugí i ells també. Uns amics els ajudaren a aconseguir la forma de sortir del país. Llavors van marxar cap a Austràlia, però no van trobar forma de permanència. Allí els hi van indicar que a Nova Guinea hi havia una illa habitada per melanesis i papús on serien ben rebuts perquè, en quant a sanitat, faltava de tot... En fi, la història dels Alier continua extraordinàriament sorprenent i interessant al llarg d'unes quantes pàgines.

El Port de la Selva
Pel que respecta a Catalunya, els lligams familiars amb El Port de la Selva fan que també dediqui alguns capítols a aquesta localitat en el que ens explica la forma de vida i costums durant anys, abans del boom turístic, La pesca i conserva de les tonyines, amb la implicació de tot el poble, tenien un sistema propi i molt interessant de dur-se a terme.

Els inicis del Mercat Comú, feien pensar en que, potser, s'acabaria impulsant el canvi de règim tan desitjat a Espanya, però les coses no havien d'anar tan ràpidament...

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on va ocupar el lloc que havia deixat vacant el Dr. Joaquim Trias, sogre del Dr. Broggi. Ell, que havia estat marginat de qualsevol càrrec públic, rebia així el reconeixement de l'Acadèmia, organisme que s'havia pogut mantenir independent, al marge de tota tempesta política.


5 comentaris:

  1. Coincideixo que el que he trobat més interessant de la lectura és com explica el context històric, m'ha agradat conèixer els detalls que només pots saber per haver-los viscut directament i això el Dr. Broggi ho fa molt bé.

    El tema dels extraordinaris avenços que han tingut lloc en menys d'una generació, també es fa ben palès. Com vaig dir als comentaris del post anterior, estem tan acostumats a certs avantatges que gaudim actualment que de vegades no ens n'adonem que només fa uns anys (pocs anys), ni existien.

    Ha estat una bona lectura i molt interessant, bé de fet encara ho està sent perquè continuem comentant-la aquí. Parlant d'això, quan et va bé que publiqui el post següent? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'esgarrifo imaginant una operació quirúrgica sense anestèsia!! Jo ja l'he fet servir unes quantes vegades i prefereixo no pensar com hauria anat si fos com a les pel·lis... "un bon glop de whisky i un pal entre les dents" (hehehe... que bèstia)

      Doncs pots fer el post quan vulguis perquè tot el corresponent a el bloc sisè ja ho he llegit :-DD

      Elimina
  2. Havien de ser molt soferts els "cowboys". :-DD

    Perfecte, ja veig que la cosa avança. Jo el post ja el tinc fet així que, si et sembla bé, m'espero fins divendres per publicar-lo i durant la setmana entrant tu publiques l'últim i ens acomiadem del Dr. Broggi dins del gener, tal com vam quedar.
    Tot seguit, el dilluns 2 de febrer jo publico la meva proposta de llibres per triar i tu fas el mateix amb la teva dos o tres dies després. Dins d'aquella setmana els triem i en decidim l'ordre i l'altre dilluns 9 de febrer comencem la lectura del primer llibre del 2015.
    Què et sembla el pla?, és plausible o m'he animat massa?. :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren molt valents, per això surten a les pel·lícules :-DD

      La teva proposta no tan sols és plausible en la segona accepció de la paraula segons el DIEC sinó també segons la primera, per tant, aquí em tens, aplaudint la idea :-DDD

      Elimina
    2. Doncs me n'alegro de que la proposta sigui plausible i encara més de que sigui possible. ;-DD

      Elimina