"Si lleveu al món l'amor i l'amistat, tot el que en resta és menyspreable"
I és que, si alguna cosa traspua constantment aquest llibre, és la gran importància, l'immens valor que el seu autor dóna a l'amistat. Per damunt de tot, de les formes més diverses de pensar, de les ideologies més diferents, el Dr. Broggi ens demostra la seva capacitat de donar i rebre amistat sincera i, sincerament -i perdoneu-me la repetició de la paraula-, però això és bastant infreqüent i a mi m'ha semblat admirable.
Aquest tercer bloc de lectura va del final de la guerra civil espanyola fins als primers anys de la dictadura i, tal com vaig fer en el primer bloc, posaré uns fragments que em van cridar l'atenció especialment. Es tracta de la persecució de la llengua catalana.
 |
| "...desprecia cuanto ignora..." |
 |
| A algun ésser humà mínimament educat, pot passar-li pel cap això? Aquest personatge estava bé del cap? Ja poden anar dient que mai han imposat res, ja... |
Entremig de les interessants històries viscudes per ell mateix, moltes vegades el Dr. Broggi ens introdueix a alguns personatges que ell mateix considera dignes de ser recordats. Em va impressionar moltíssim la història d'aquell home bo de la Plaça Tetuan... "tenia tot l'aire venerable d'un apòstol... volia ajudar a uns grups de gent que vivien en situació de misèria extrema... llegim-ho tal com ell ho explica:
Doncs bé, ara us explicaré una cosa... Deixant de banda la política, el fet de pertànyer al partit A o al partit B, en Xavier Trias és un home que sempre, sempre m'ha inspirat honradesa i honestedat. D'aquelles persones que es poden equivocar, com tothom, però per les que posaria la mà al foc. I no sé per què ni d'on em venia aquest pensament. Ni el conec, ni l'he vist mai en persona. Quan fa poc, per part de determinada premsa estatal es va dubtar d'ell adjudicant-li uns comptes amagats i tal jo vaig dir "En Trias?... Segur que no!"... I jo mateixa em sorprenia en aquesta defensa, però és que alguna cosa en ell em transmetia que ell no podia ser un polític corrupte. Quan, en llegir aquesta història, em vaig adonar que es parlava del seu avi, del seu pare i, finalment, d'ell mateix, vaig sentir reforçades les meves intuïcions. Em direu que no vol dir res. Probablement... Però les meves sensacions són les que són ;-)
En fi, de tot això... i més, en podem parlar als comentaris :-)
És el que ja havíem dit alguna vegada aquí mateix. L'admiració que desperta aquesta filosofia de vida del Dr. Broggi que anem trobant en les pàgines d'aquesta biografia. Aquest respecte per les persones mès enllà dels pensaments o de les ideologies, pots no està d'acord amb el que diu l'altre però això no t'hauria d'impedir respectar-lo i, fins i tot, ser-ne amic si és una bona persona.
ResponEliminaCoincideixo en que aquesta actitud és admirable i evidentment xoca del tot amb la que mostren els textos dels dos primeres retalls que has posat. Aquí veiem just el contrari: Gens de respecte pel que és diferent, només menyspreu i imposició. En aquests casos que explica el Dr. Broggi era perquè els catalans no oblidessin qui havia guanyat la guerra i qui l'havia perdut, la llàstima és que 70 anys més tard hi hagi gent que es pensa que encara ens ho han de recordar.
Pel que fa a en Xavier Trias, no cal dir que quan la "notícia" dels seus comptes va sortir al diari que va sortir no vaig dubtar gaire en creure-me'l a ell que de seguida ho va negar. Tot i així, sóc poc de posar la mà al foc per ningú i menys pels polítics. ;-)
Gràcies, MAC, en primer lloc per no haver mencionat el meu retard d'un dia sobre el retard d'unes setmanes afegit al retard habitual ;-))
ResponEliminaSembla mentida que es pugui odiar "un idioma" fins al punt de cremar memòries i estudis guardats a una biblioteca... fins i tot dades meteorològiques! Per l'únic fet d'estar escrits en català!... S'ha d'estar completament boig, o ser absolutament "curtet" (i crec que ambdós tipus de persones abundaven llavors)
En quant al cas d'en Trias em vaig quedar parada per tot el que explica de l'avi, de l'oncle (afusellat mentre mantenia que el perdó i la reconciliació eren les úniques formes de superar el mal imperant), el pare...
Tots els polítics mantenen que són innocents fins que... tantes vegades es demostra el contrari!!... Però la forma en que ho va dir, l'expressió de la seva cara, les accions ràpides de demanar informes als Bancs, més, aquesta imatge que jo tenia seva com d'algú que no necessita servir-se de la política per sentir-se realitzat, no em van permetre dubtar ni un segon. Perquè ens entenguem... Jo sóc molt "del President Mas" però reconec que no posaria la mà al foc per ell perquè "mai..." (sí crec, sincerament, que és bàsicament honest, però la vida dóna moltes voltes i alguna vegada et pots veure enredat i... no saber per on tirar sense, per això, ser un "gran corrupte")... ara bé, en Trias ni tan sols aquesta petita opció hi veia :-))
A mi, en canvi, em sembla que si el president Mas tingués algun drap brut amagat ja ho sabríem. No dubtis que els hi han buscat pel dret i pel revés. Tot i així, continuo fiant-me'n poc dels polítics en general, crec que s'ho han guanyat a pols ;-)
ResponEliminaPerò va, deixem la política i els polítics i centrem-nos en el llibre. Quan vols que publiqui el proper post?
També tens raó... tal com estan les coses, si no diuen res més (a part de les mentides que van deixar anar dos dies abans de les eleccions del 2012) és perquè no deuen trobar res :-)
ResponEliminaPodries publicar el proper post, dimecres, dia 24 de desembre :-)
Dimecres que ve, perfecte. De bon matí ja el tindràs aquí. :-)
ResponElimina