dilluns, 16 de febrer de 2015

La casa del propòsit especial (John Boyne) [Presentació]



Rússia, 1915: als 16 anys, Georgy Jachmenev rep una bala que anava destinada a un membre de la família imperial russa, i de seguida es converteix en un heroi. En qüestió d'hores, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment quan l'escorten a Sant Petersburg per ocupar la seva nova plaça com a guardaespatlles d'Alexei Romanov, fill del Tsar Nicolau II. Seixanta anys més tard, mentre fa companyia a la seva dona Zoya, que jeu moribunda en un hospital de Londres, els records de la vida que han viscut junts comencen a envair-lo. El seu matrimoni, tot i que feliç, ha estat marcat per la tragèdia, per la pèrdua d'éssers estimats i l'experiència de l'exili, sempre dolorosa. En part història d'amor, en part èpica històrica, en part tragèdia, La casa del propòsit especial és una novel·la sobre un home arrancat d'una casa pobra i llançat al cor d'un imperi en declivi, i la narració avança des del Sant Petersburg revolucionari fins al París de després de la Ia Guerra Mundial i fins a Londres i les costes fineses dels anys 80, abans de retornar a un tranquil hospital on la història de Georgy i Zoya, finalment, s'haurà de resoldre.


Els Romanov, família imperial russa (1894 - 1917)


Hem triat, per començar les lectures compartides de 2015, la novel·la "LA CASA DEL PROPÒSIT ESPECIAL" de John Boyne (Dublín, 1971). Com acabem de llegir en el text de la contraportada, que he copiat per iniciar aquest post, el novel·lista irlandès ens porta a la Rússia dels tsars i, amb el seu estil característic i la seva prosa fluida, revisa un fet històric real on fa viure als seus personatges la trama del llibre. La novel·la transcorre en dos escenaris i en dues èpoques diferents, els capítols es van alternant i van passant de l'Anglaterra actual fins la Rússia dels darrers anys de la dinastia Romanov en plena revolució bolxevic. L'autor utilitza una seqüència temporal a l'hora d'escriure el seu llibre que provoca que passat i present es vagin apropant a mesura que avança la trama que ens enganxa fins el final.


Palau d'Hivern, residència oficial dels tsars a Sant Petersburg (1732-1917)


La novel·la té 432 pàgines dividides en 20 capítols que, al seu torn, nosaltres dividirem en 5 posts de lectura d'una vuitantena de pàgines cadascun. A continuació, copio l'índex del llibre ressaltant amb diferents colors aquests blocs de lectura:

01.- 1981
02.- El príncep de Kaixin
03.- 1979
04.- El palau d'hivern


05.- 1970
06.- El príncep de Moguilev
07.- 1953


08.- L'stàrets i els patinadors
09.- 1941
10.- Les nits blanques
11.- 1935


12.- El Neva
13.- 1924
14.- La signatura del Tsar
15.- 1922


16.- El viatge a Ekaterinburg
17.- 1919
18.- La casa Ipatev
19.- 1918
20.- 1981



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

11 comentaris:

  1. Jo m'encarrego del primer bloc!! em sembla una lectura molt interessant;-))

    Crec que, per poder llegir i escriure amb calma em traslladaré uns dies al Palau d'Hivern aquest (ma-re-me-va-qui-na-pas-sa-da!!) :-DDD

    En tot cas, ara vaig al metge i m'emporto el llibre a la bossa per si he d'esperar una mica començar-lo ja ;-)))

    ResponElimina
  2. Fa goig la "caseta", eh? :-DDD

    Jo també tinc ganes de començar, segur que serà molt interessant aquesta lectura. Ho faré aquest vespre i m'hi penso posar amb calma. L'idea és que em duri fins a finals de mes, a un ritme d'unes 30 pàgines diàries.

    Quina sorpresa que hagis sigut justament tu, qui s'hagi triat el primer post. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí que és curiós que m'apunti a fer el primer post?... Mira, ha estat com un rampell... he pensat "Va, si no ho fas ara, no ho faràs mai" i, pam, m'he decidit :-DDD

      A veure si agafo el mateix ritme que tu!... De moment, al metge no m'han fet esperar ni un minut. Això ja no és el que era. On s'és vist anar al metge i no haver d'esperar res? :-P

      Elimina
    2. Per cert, aquests Romanov eren molt guapos, eh? Has vist quines faccions més boniques tenen tots?... Llàstima que no els hi va servir de molt, clar. Però això ja és una altre història (ai, ai... humor negre!) :-P

      Elimina
  3. Jo m'he "autoimposat" un ritme de 30 pàgines al dia per llegir la novel·la amb tranquil·litat i facilitar que anem el més compensats possible, clar que si fins i tot els metges es confabulen per no deixar-te llegir, no sé si ho aconseguirem. :-DD

    Si que fan bona cara, els Romanov... almenys en aquesta foto perquè, com bé dius, després els hi van canviar.. a la força :-P. És una altra història, sí, però ens l'explicaran a la novel·la, no? :-))

    ResponElimina
  4. Com va la lectura?. Jo vaig avançant al ritme previst i, per tant, ja vaig aproximadament per la norantena de pàgines.

    Però no vinc per fer-te còrrer ni res d'això. És que, amb les poques pàgines que porto llegides, m'he fet una teoria sobre quin serà el final (o una part del final almenys). Ho vull dir aquí però per no influir-te en res, en deixaré constància en forma de fórmula matemàtica (Z=A). Quan sigui el moment diré que signifiquen les dues incògnites i veurem si tinc raó en la meva hipòtesi o no. :-))

    Per cert. m'està agradant el llibre. Es llegeix amb facilitat i es fa força interessant, sobretot els capítols de la joventut del protagonista. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, MAC!

      No t'havia dit res fins ara perquè vaig amb una mica de retard (ho sento moltíssim!!) per coses de metges i parroquials (per separat hehe) però justament aquesta tarda tindré una bona estona lliure i volia aprofitar per donar una bona empenta i demà dissabte posar-me totalment al dia :-)

      Pel que porto llegit estic totalment d'acord amb tu en que es llegeix molt bé, no és complicat. Al principi de tot, amb els primers noms vaig pensar "Ai, mare meva!" (ja saps que jo me'ls apunto) però després vaig veure que no n'hi havia per tant i que la narració es podia seguir de forma fàcil i agradable (Què xulo poder treballar a la Biblioteca Britànica!!)

      El que em va impressionar una mica és quan explica la deformitat del pare... de fet, no vaig entendre massa bé allò de que li "penjava el front" (parlo de memòria, no sé si era aquesta l'expressió exacte) però després diu que la pell li tibava des de l'arrel del cabell al pont del nas (mmmm... sí, llegeixo poc a poc però "se'm queda") Tu vas poder fer-te una idea de com havia de ser aquell pobre home?

      Bé doncs, no dic res més o no tindré tema pel post :-))

      Veig que vas fent deduccions (jo encara no he arribat a res que em faci pensar res... el fet aquest constant de "no ser descoberts"... però...) Però em fa gràcia que ja tinguis teories... així que, quan faci el post, tu explica tots els Z-A que vulguis :-DDD

      Elimina
  5. Ep, que ja t'he dit que no et vull fer còrrer. Tu llegeix al ritme que puguis que ja anirem avançant. :-)

    Pel que fa a la deformitat cranial del pare del protagonista, com diuen que és culpa de que al néixer el metge el va estirar pel cap, jo m'he imaginat que li va quedar el cap "allargat", amb el front més gran del normal i per això "la pell tibant". Però tampoc hi he pensat gaire més, la veritat.

    I pel que fa a la meva hipòtesi, suposo que si tinc raó no se sabrà fins a les últimes pàgines de la novel·la, així que no sé si explicar-ho ja al primer post, sobretot si dius que tu encara no ho has vist (també pot ser que si no ho has vist és perquè no hi és, que ja he dit que tot és una teoria personal meva). De moment, em sembla que ho seguiré deixant encriptat. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí... no pateixis, però sóc jo qui vol agafar bon ritme. A més que, com hem dit, és un llibre agradable de llegir, no cansa. I, ja que tu feies el propòsit (especial, com la casa hehe) d'agafar un ritme més aviat lent per tu perquè anéssim a un ritme similar, jo no em vull despenjar :-)

      Ja he avançat una mica més... A més, se m'han suspès dues coses que tenia per demà:

      - La classe del matí (merda, merda, merda... 10 Euros que no guanyo... grrrrrr)
      - La classe d'anglès de la tarda. La profe té la grip, pobreta... és més maca. És una bellíssima persona. El passat 19 de desembre -el meu aniversari- va caure en divendres, dia de classe... i em va fer un pastís!!... Sí, sí, me'l va fer ella, va comprar les espelmetes i ho vàrem celebrar a classe... A més, em va regalar una tarja amb un missatge d'aquells que emocionen. És un sol :-)

      Ostres, jo aquí escric com si fos un mail hehehe... i això ho pot llegir qualsevol. Bah, m'és igual, no estic dient res dolent :-) Doncs això, que podré llegir més :-)

      Elimina
  6. Em sap greu que els motius siguin els que expliques, però no seré jo qui es queixarà perquè puguis llegir més i perquè t'hagis fet el propòsit de no despenjar-te i així fer realment compartida, aquesta lectura compartida. Espero el primer post ben aviat, doncs. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em sap greu. Aquests 10 eurets que deixo de guanyar, per molt que puguin semblar misèria, a mi m'anaven genial... De fet ja els tenia destinats. Què hi farem :-((

      No vols pas una classe d'informàtica per a principiants? :-DDDD

      Aquest cap de setmana, post!!! ;-)

      Elimina