dimecres, 11 de març de 2015

La casa del propòsit especial, de John Boyne.- Tercer bloc de lectura

Seguim amb aquesta lectura que, en capítols alterns, ens permet anar coneixent capítols del present i del passat dels protagonistes, un matrimoni rus, ja ancià i que ha viscut una sèrie de fets que han marcat les seves vides.

Faré aquest post bastant breu perquè hi ha una sèrie de coses que m'estimo més parlar-ne dins els "comentaris".

En aquest tercer bloc trobem un capítol dedicat al personatge de Rasputin. El protagonista el descriu com a algú gens atractiu: ressalta que no va ben vestit, que porta els cabells bruts i que té un somriure desagradable amb les dents grogues. I, malgrat això, resulta que exercia una influència enorme sobre la tsarina. Grigori Iefímovitx era vist per alguns com una mena de sant, mentre que per altres era un absolut depravat. He buscat informació sobre ell i sembla que no hi ha cap prova històrica de tots els vicis dels quals era acusat i que el motiu real pel qual no se'l volia és perquè se'l considerava perillós políticament.


Com havia entrat en contacte amb la família imperial? Doncs, segons explica la Viquipèdia: Tenia fama de sanador per l'oració, per la qual cosa fou demanat el 1905 al palau dels tsars per curar la greu malaltia del seu fill únic Aleix que patia hemofília. El príncep va millorar –segons alguns investigadors mitjançant la hipnosi- i la família Romànov caigué sota la (seva) influència". Al llibre, malgrat tot, s'opta per donar per bona la versió de que era una mala persona (potser perquè és més novel·lesc)

Tota la trama en sí és molt interessant, ara bé, hi ha moltes coses que no em lliguen, i no em refereixo a històricament que, precisament, crec que està bastant ben descrit, sinó coses que em resulten difícils de creure aplicant tan sols una mica de lògica.

Senyalaré també com a positiu el fet d'haver descobert les "Nits blanques" de Sant Petersburg, fenòmen que he d'admetre que desconeixia i que em sembla maquíssim. He trobat un vídeo preciós que ens mostra com són aquests cels que no s'acaben d'enfosquir:


Les meves "queixes"... en els comentaris, després del primer comentari d'en MAC ;-)

11 comentaris:

  1. Molt interessant el personatge de Rasputin, jo també li he dedicat gran part del post del quart bloc de lectura. No en tinc una opinió formada, també he llegit aquesta dualitat d'opinions sobre ell que expliques. El que sembla clar és que tenia molta influència sobre la tsarina i que això no li van perdonar.

    No sé exactament sobre que aniran les teves "queixes" però m'ho temo. De fet, jo també trobo que hi ha més d'un passatge de la novel·la que grinyola una mica pel que fa a la lògica (ja vam parlar de que és força increïble que a algú encarregat de vigilar al tsarevitx se li ocultés el fet de que era molt important que el nen no caigués ni prengués cap tipus de mal, per exemple).

    Impressionant el vídeo de les nits blanques. Deu ser molt xocant, pels que no ho hem viscut mai és clar, sortir de "nit" i trobar-te el sol encara al cel. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra molt que t'agradi el vídeo de les nits blanques! :-) En vaig trobar molts, però alguns eren curtíssims (menys d'un minut i amb només dues o tres vistes) i altres eren reportatges llarguíssims de gairebé una hora de duració... llavors vaig començar a buscar-ho en anglès, en francès... i quan vaig trobar aquest, em va semblar que quedava molt bonic :-))

      Elimina
  2. Bé doncs, anem a "carregar-nos" el llibre... Dic això i em fa llàstima, perquè he de reconèixer que el llibre m'ha agradat però hi ha certs detalls que fan que si l'hagués de puntuar, li baixaria la nota perquè són coses que em resulten incoherents. Tant de bo estigui ficant la pota i tu em puguis rebatre que tot això que a mi no em lliga sí que queda explicat aquí o allí, perquè així estaré més satisfeta de la lectura :-))

    1.- Episodi de les Nits Blanques... Molt bonic i molt romàntic... però bé. És creïble que un jove "soldadet" pugui sortir de nit i passejar-se per la ciutat però... la filla del Tsar pot sortir i ningú se n'adona? No hi ha cap guàrdia que controli les seves habitacions? Diu que ha agafat roba d'una criada per disfressar-se i que la noia no ho descobrirà... I com ho ha fet? Entra en les habitacions del servei? quan?... ningú la veu?... Ara bé, el pitjor és el fet de sortir i tornar a entrar com si res. Què no hi ha guàrdia al Palau d'Hivern?

    2.- Algú em podria explicar on ha après a parlar francès i anglès en Gueorgui? Entenc que la Gran Duquesa Anastassia, que té un professor suïs, i que rep una educació exquisida, deu parlar francès sense problema i que, essent la seva mare néta d'una reina d'Anglaterra, potser ella mateixa podria haver ensenyat aquesta llengua als seus fills... però i en Gueorgui? Quan arriba al Palau d'Hivern, en la seva primera conversa amb el Tsar, li diu que sap llegir, però que no ha llegit mai cap llibre i que no té "soltura"... O sigui, imagino un noiet que llegeix com un xiquet d'aquí als set o vuit anys.
    Qui li ha ensenyat francès i anglès?
    En dos anys a la Cort, entrant i sortint de les classes dels fills del Tsar es pot aprendre a parlar dues llengües així? ostres tu, quin nivell!!

    I, més encara, però no correspon a aquest bloc ;-))

    ResponElimina
  3. Doncs tampoc t'ho puc explicar perquè estic d'acord amb tu.

    Sobretot en l'episodi de les Nits Blanques que vaig tenir el mateix pensament. És força increïble que Anastàsia pugui sortir i entrar tal com li plagui del Palau d'HIvern per molt que vagi disfressada. I encara et diré més, que vagi disfressada li hauria de complicar les coses perquè suposo que un estrany encara ho hauria de tenir més difícil, no?. Si no ho recordo malament, quan la filla del Tsar li proposa a Gueorgui de quedar aquella nit, li diu que no tindran problemes perquè "tot el Palau estarà dormint"... es veu que això també inclou la guàrdia. No cola!. :-D

    L'altre punt tampoc queda explicat. Sent generosos potser podríem pensar que com Gueorgui, per la seva feina de vigilant del tsarevitx, assisteix a alguna de les classes dels fills del Tsar doncs potser se li "pega" alguna cosa i que després, ja fora de Rússia, és la seva dona qui li acaba d'ensenyar però reconec que està un pèl agafat amb pinces això. :-))

    Com dius és una llàstima perquè la història, malgrat és previsible, també és fa interessant i sense aquests "errors" la lectura es podria gaudir millor.

    Ja em diràs quan vols que publiqui el següent post, que ja veig que tens ganes de continuar "carregant-te-la". :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehe m'has fet gràcia amb això de "Tot el Palau estarà dormint"... no em vaig fixar concretament en la frase però sí que, certament, si els enemics haguéssin sabut que la guàrdia també dorm plàcidament de nit potser el llibre hauria estat més curt hehehe.

      A tot això hem d'afegir que, malgrat anar disfressada, una noia jove la reconeix i li demana la benedicció! Homeeee amb això en John Boyne el que fa és tirar-se pedres a la taulada!! Una tranquil·la passejant és capaç de conèixer tan bé les faccions d'Anastàssia que veu ben clar que és ella, però cap guàrdia -que la veuen molt més sovint- se n'adona... No, clar, que dormien ;-))

      El tema dels idiomes no el veig gens clar... Si només fos un! Com a acte de bona voluntat faré la ficció de creure que els fills del Tsar sempre parlaven francès amb el seu professor (qui sap? no seria estrany que fos així) i que, acompanyant al petit Alexei, i a força de sentir-lo, en Gueorgui -per immersió, hehe- fos capaç de defensar-se una mica en aquella llengua... Però també la llegeix? Si la feina que troba a Paris és en una llibreria! Si ni tan sols la llengua russa i la francesa s'escriuen amb el mateix tipus d'abecedari!! i, després, a Londres, a la Biblioteca Britànica!!

      Pots posar el post demà mateix si vols :-))

      Elimina
  4. No recordo exactament la citació però estic segur que era una cosa així perquè el que sí recordo és que vaig tenir el pensament que he posat al comentari: Tots dormen?, fins i tot els guàrdies? I què més!! :-DD

    Mira, ara t'encomanaré dues feines. Jo ja he tornat el llibre a la biblioteca i no ho puc mirar però fes-me el favor de buscar al capítol de les Nits Blanques això del Palau dormit, a veure quina és l'expressió exacta que diu Anastàsia. I l'altra feina és que em confirmis el nom de la filla del Tsar, jo juraria que és Anastàsia (amb una sola "s") però com que veig que tu ho escrius amb "ss", ara m'has fet dubtar.

    Coincideixo totalment en això que dius del detall que la reconeguin i li demanin la benedicció, suposo que és un altre "truc" de l'autor en el sentit (com tots dos hem acabat la novel·la ja ho puc dir) que repetirà la mateixa escena uns quants capítols i molts anys després.

    Això dels idiomes, millor deixem-ho en que en Gueorgui té una facilitat innata per aprendre'n. Segur que hi ha gent així. :-DD

    Demà al matí, publico el meu post! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, doncs és molt probable que sigui Anastàsia, amb una sola "s" hehe... ara vaig a buscar els dos encàrrecs :-))

      Elimina
    2. Ja està!! :-)))

      - Nom de la filla del Tsar:
      Confirmat, és Anastàsia, com ho escrius tu :-)


      - Nits blanques: Pàg.243

      "- Nosaltres dos? -vaig exclamar-. No deus pas voler insinuar que hauríem de sortir junts nosaltres dos?
      - Vaja, per què no? Al capdavall, a fora hi pot haver llum, però serà de nit igualment. A palau dormirà tothom. Ens podríem esmunyir, ben disfressats, i no ho sabria mai ningú."

      Elimina
    3. El dubte amb el nom de la filla del Tsar em va venir perquè malgrat escriure-ho amb una "s", em vaig adonar que ho pronunciava amb s sorda, segurament influenciat per haver-ho sentit sempre en espanyol. No és un nom que faci servir molt sovint, però a partir d'ara recordaré de dir-lo amb s sonora. :-))

      I pel que fa al text, ja pots anar demanant disculpes a l'autor pels teus dubtes. Queda clar van sortir sense problemes perquè TOTHOM dormia i per tant el Palau d'Hivern a la nit quedava sense vigilància ni res... sort que els bolxevics no havien llegit aquest llibre que sinó, com molt bé vas apuntar, el tsarisme hauria pogut acabar alguns anys abans, :-DDD

      Vaig a publicar el post del quart bloc. :-))

      Elimina
    4. Segur que jo ho he escrit malament perquè tota l'estona ho vaig estar "pronunciant" malament... Ara ja ho sabré ;-))

      Hahahaha els bolxevics no podien haver llegit el llibre perquè, a diferència d'en Gueorgui, no tenien facilitat innata pels idiomes i el llibre llavors no existia en rus :-DDD

      Elimina
    5. Això o que el traductor al rus (fidel seguidor de la família imperial) va decidir censurar aquest passatge per evitar que tots els habitants de Sant Petersburg entressin i sortissin cada nit del Palau d'Hivern "como Pedro por su casa". :-DD

      NOTA ACLARIDORA SEGURAMENT INNECESSÀRIA: Quan parlo d'aquest Pere que anava per casa seva, em refereixo evidentment a Pere I el Gran. Tsar de totes les Rússies, fundador de la ciutat de Sant Petersburg i avantpassat de l'Anastàsia (amb s sonora) ;-DDD

      Elimina