dimarts, 14 d’abril del 2015

La casa del propòsit especial, de John Boyne.- Cinquè bloc de lectura

El temps dels records i el temps on es situa el “present” del narrador es van apropant en aquest viatge per la vida d’en Gueorgui Jatxmienev.

A les darreres notícies que teníem dels seus records es trobava en un tren en el qual Nicolau II acabava de signar la seva abdicació. Al dia següent en Gueorgui es desperta tard i no sent cap soroll, es troba sol al vagó del tren i no hi ha rastre per enlloc del Tsar. Finalment troba un company de la Guàrdia que l’informa que, durant la nit, un altre tren s’ha endut el qui era el Tsar, afegint “Ens n’hem alliberat finalment”, “Al Romanov se li han acabat els luxes”. En aquest interessant enllaç podem veure diferents estances del tren imperial.

Saló del tren imperial

Des d’aquell moment una única idea guia en Gueorgui, saber on es troba la família imperial per poder retrobar Anastàsia. Preguntant, de poble en poble, treballant del que pot per poder guanyar alguna cosa per les necessitats més bàsiques. És un llarg viatge amb els inconvenients d’un hivern molt cru, amb pistes que no sempre són exactes fins que, passats els mesos, arriba a Ekaterinburg, el lloc on tenen retinguda la família Romanov.

Casa Ipatev

Era un gran casalot que els bolxevics van prendre al seu propietari, un tal Ipatev, un marxant molt ric. La gent del poble li diu a en Gueorgui "Ara és coneguda com la casa del propòsit especial".



El llibre ens trasllada ara a l'any 1919. Queda ja molt poca diferència temporal entre els capítols que es van creuant. Zoia i Gueorgui han arribat a París i, de moment, viuen separats ja que no estan casats i, a més, ella ha viscut una experiència traumàtica que fa que no es trobi en un estat d'ànim com per pensar en casar-se. Alguna cosa en el seu passat recent la pertorba intensament. Tots dos troben feina i fan amistat amb una jove parella: Leo i Sophie. Ella és companya de Zoia al taller de costura on les dues treballen i ell és un pintor que es guanya la vida fent retrats entre la gent que visita Montmartre i le Sacré Coeur. Passats uns mesos, decideixen casar-se (i jo em torno a preguntar sobre qüestions d'expedients matrimonials, papers, identitats... ) el casament és celebrat pel pare Rakhletski, capellà de la petita comunitat ortodoxa russa a París. Just després de la cerimònia, per la mirada del sacerdot, en Gueorgui i la Zoia comenten que ell l'ha reconegut, tot i que estan segurs que mai ho explicarà ningú.

Davant la casa Ipatev finalment Gueorgui pot contactar amb Maria, germana d'Anastàsia, que ha sortit darrera un dels gossets de la família -sembla ser que la possibilitat de fugida es veia tan remota que els Romanov podien entrar i sortir pels voltants de la casa- i, a través d'ella concerta una cita amb Anastàsia. Just quan la noia s'escapa de casa per trobar-se amb ell, tenen lloc els terribles fets del que ella, des d'una finestra, és testimoni i que la deixen marcada per sempre. La jove veu com els bolxevics assassinen tota la seva família i, en estat de xoc, arriba fins on és el seu estimat que se l'emporta d'allí ràpidament... Caminant sense cansar-se i sense dir ni una sola paraula.

És així com la parella comença la seva vida en comú, destí a París i amb un trauma dins del cor d'ella que la deixa marcada per sempre amb un sentit de culpa envers les desgràcies que passen al seu voltant. Aquesta és la causa del que hem vist a capítols anteriors: es culpabilitza de la mort de la seva filla, creu que ha estat ella qui ha portat la desgràcia als seus amics Leo i Sophie, i, fins i tot, té algun intent de suïcidi.

La novel·la em deixa amb un regust trist. Els fets que s'expliquen, el final de la família Romanov, és terrible, i el xoc emocional que, de bon segur patiria algú que es trobés en la situació que l'autor inventa per a Anastàsia, ha de ser brutal.

D'una banda m'ha agradat molt la lectura perquè he après moltíssim d'aquest moment històric (les referències a llocs, dates i fets, que emmarquen la novel·la, són totalment fidedignes) i això sempre és positiu, però d'altra banda hi he trobat defectes que he anat explicant als comentaris dels posts anteriors que farien que, si en aquest blog poséssim "nota" als llibres, a aquest no li podria posar massa alta. Tot i així, en conjunt, estic contenta d'haver-lo llegit.


En el temps que he dedicat a preparar aquest post he mirat un munt de vídeos del "final" dels Romanov per veure si en trobava algun per posar, però, de fet, la mort a trets d'una família amb nens em resulta repugnant. Per molt que no siguin imatges reals sinó tretes de pel·lícules o documentals, el fet és el mateix: unes persones desarmades dins d'una habitació, entre ells adolescents i un nen, que són brutalment cosits a trets. Sempre he pensat que ningú és qui per decidir sobre la vida dels altres, així que, finalment, he decidit acabar aquest post amb un vídeo més bonic: Imatges de la família Romanov en color! ;-)

10 comentaris:

  1. Ha valgut la pena esperar, has fet un molt bon post. :-)

    Expliques molt bé el que passa en aquestes últimes pàgines i ho il·lustres millor, m'ha encantat l'enllaç a les fotos del tren imperial. També trobo molt bé la teva decisió de posar aquest vídeo dels Romanov en color en comptes d'un altre més "truculent", és una bona manera d'acabar aquest lectura. :-)

    Pel que fa al llibre, coincideixo amb tu. Ha estat una lectura força interessant pel que aprens del context històric i l'única pega són aquests detalls, que ja hem comentat en posts anteriors, on la trama grinyola una mica. Un altre d'ells també podria ser justament l'escena de la fugida d'Anastàsia quan es troba amb Gueorgui, és una mica difícil de creure que els bolxevics no remoguessin cel i terra per trobar-la just en el moment que van reunir la família per matar-la i ella no hi era. Tot i així, a mi m'ha agradat i també estic content d'haver-lo llegit. :-)

    Ja en tenim un altre al sac. :-D Estàs preparada pel proper de la llista a primers del mes que ve? :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic súper contenta que t'hagi agradat l'enllaç al tren imperial hehehe... vaig estar buscant perquè sabia que alguna foto hi hauria d'haver, però no vaig trobar res fins que vaig fer la cerca en anglès, tan fàcil com "Romanov's train" hehe... la meva primera idea va ser posar una foto però quan vaig veure tot el que hi havia vaig pensar "Això li farà gràcia a en MAC" i, a part de retallar una foto per posar-la, vaig enllaçar-ho tot... És impressionant, eh? ;-))

      Aquestes coses m'agraden molt... Avui en dia les monarquies tenen avions particulars i abans tenien trens hehehe... una altre cosa que hem après! ;-))

      Entenc que el poble, que passava gana i fred i, el que és pitjor, que no veia cap opció de millora, estès fins els nassos de veure tots aquests luxes... però matar així, sense cap opció de defensa, a una família sencera, amb els fills (nascuts en aquest ambient sense "tenir-hi cap culpa") em sembla molt bèstia.

      També estic d'acord en que la fugida de la parella és massa fàcil i, fins i tot, em costa de creure que Anastàsia fos capaç de veure la mort de tota la seva família sense posar-se a cridar histèricament -que és el que hagués fet jo- amb la qual cosa hauria delatat la seva presència a l'altra banda de la finestra. Clar que no és cap cosa absurda pensar que, de la impressió, fos incapaç d'articular ni un crit, ni una paraula...

      A l'enllaç del tren es veu una foto d'Alexei que deu ser de les darreres que li deurien fer. Feia cara de bon nano, pobret.

      Elimina
    2. Ah! El proper llibre l'he de treure de la biblioteca. Suposo que no hi haurà cap problema. En principi, podríem començar el dilluns dia 4, si et va bé :-))

      Si tingués problemes per aconseguir el llibre i em fessin esperar, ja t'ho diria.

      Per cert, he fet un sorteig (hahahahaha) i t'ha tocat fer el post de presentació :-DDD

      Elimina
  2. Tens raó que no es pot justificar un assassinat com aquest de la família Romanov, de la mateixa manera que no es pot justificar la mort d'aquest poble que patia gana a mans dels soldats que el tsar enviava a reprimir les manifestacions de Sant Petersburg. La història va anar així i vull creure que n'hem aprés... encara que de vegades no ho sembli. ;-P

    A diferència de "Les claus de vidre" el llibre de Puos i Pagès si que surt com disponible a la Biblioteca de Reus, així que no crec que tinguis cap problema quan el demanis. He vist que a més del que està en préstec, una edició de 2006 que em sembla que és la mateixa que tinc jo, fins i tot en tenen un exemplar d'una edició de 1912, però aquest no te'l deixaran prendre que només és per consulta a la sala. :-))

    Així que ja m'avisaràs si hi ha algun impediment, però de moment em començo a programar el post per fer-lo pel dilluns 4. Per cert, amb la sort que tinc amb els sorteigs no sé d'on em venen aquestes reticències que tinc per jugar a la loteria. :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, MAC, amic meu, deixa que et doni un consell, jo que sóc més gran... Que tinguis tanta sort en això dels sorteig per fer el "Post presentació" no vol dir que també en tinguessis a la Loteria... De fet, no es pot tenir sort "sempre" :-DDD per tant, tot i que jo cada setmaneta jugo una miqueta a les travesses -res, molt poquet, purament per afició futbolera- una vegada un amic em va convèncer que estalviaria molt més guardant els diners de la loteria que no pas jugant-los :-DDD

      Ostres, què bé que tinguin el llibre aquí a Reus!! Li demanaré a en Josep Lluís que dijous o divendres abans del dia 4 me'l vagi a buscar i començarem aquesta nova lectura... un autor totalment nou per a mi, em fa molta il·lusió! ;-)))

      Elimina
    2. És que tens uns amics molt assenyats. :-DDDD

      Elimina
    3. Molt, molt... molt assenyats... hahahahahaha

      Parlant de futbol... Avui, una cita important a la tele, en obert... Tots amb l'Atleti! :-)))

      Elimina
    4. I tant que sí, força Atleti!! :-DD
      Però no és cosa només d'aquesta nit, eh. Jo, des de petit, sempre he tingut només dos grans equips preferits i que sempre desitjo que guanyin. Un és el Barça i l'altre és el rival del Reial Madriz, sigui quin sigui. :-)))

      Elimina
    5. Ostres! quina casualitat! Som "dels mateixos" equips!! :-DDDD

      Elimina