divendres, 24 de maig de 2013

La Pedra Lunar, de Wilkie Collins - 2n. bloc de lectura

LA HISTÒRIA - Segon Període
El descobriment de la veritat (1848-1849) i Relats 1 i 2 [L'exposició dels fets en diversos relats
- Srta. Clack, neboda del difunt Sir John Verinder.
- Mathew Bruff, advocat.]


The Moonstone
Library of Classics
Edició antiga sense data.

Tal com hem vist a la primera part del llibre, molt ben explicat per part del majordom, un diamant d'altíssim valor, tant material com religiós, ha desaparegut de la mansió de Lady Verinder. Però, què ha passat en realitat? Ha estat un robatori? L'agafat algú de la casa? L'amaga la filla de Lady Verinder? i, si així fos, per què ho fa?

A més, una jove minyona de la casa que probablement sabia alguna cosa de l'assumpte, sembla ser que ha mort. S'ha suïcidat? Per què?

S'està realitzant la maledicció de la Pedra Lunar sobre la família Verinder, familiars de John Herncastle, militar britànic que va robar la pedra a l'Índia?

Aquí estem. Amb el diamant desaparegut i un sergent de Policia que té les seves teories sobre els fets però al qual ja han demanat que no investigui més.

El que va passar després de tot això ens ho aniran explicant una sèrie de personatges, alguns que encara no coneixem i altres que repetiran. Cadascú farà un relat del que ha viscut, del que sap. La primera, la Srta. Clack, neboda del difunt Sir John Verinder. Després Mathew Bruff, advocat.

Aconseguirem treure l'entrellat de tota la història?

Si algú passa per aquí i li interessa el llibre però no l'ha llegit, que NO entri dins els comentaris perquè són plens d'spoilers :-)

14 comentaris:

  1. Bé doncs, ahir vaig començar a llegir el relat de la Srta. Clack, neboda de Lady Verinder (per part del seu difunt marit) i, per tant, cosina de la Rachel.

    És una "parent pobre" de la família, amb bastants ressentiments, però d'aquells personatges que es presenten d'una moral estrictíssima.

    M'ha fet gràcia trobar una il·lustració a un llibre sobre una de les primeres coses importants que passen en aquesta segona part: Un doble "atracament" a dues persones que podrien saber alguna cosa del diamant... Han tornat els indis a escena?

    A un no li poden robar res, però a l'altre li prenen el resguard del dipòsit al Banc d'una pedra preciosa. Aquest és un marxant de joies i coses de valor anomenat Luker... i aquí estic ;-)

    No acabo de veure massa clar si aquest Lucker és un comerciant amb pocs escrúpols o si, directament, és un traficant o així... I és la Pedra Lunar el que ja era al seu poder? Li ha donat la Rachel? ja ho veurem :-))

    ResponElimina
  2. Doncs sí, com dius al post, el sergent Cuff ha quedat de banda (espero que només momentàniament) i comença el relat dels fets que passen a Londres. L'escriu la Srta. Clack, una dona de moral tan estricta que l'autor l'exagera fins, al meu parer, arribar a ridiculitzar-la (quan ens explica la seva dèria per repartir opuscles, per exemple).
    Pel que fa a la història del diamant, poques coses en sabem de moment. Ens expliquen aquesta història rocambolesca dels dos atracaments fets pels indis (ho sembla almenys) i que fan aparèixer en escena a Mr. Luker que podria ser qui té ara la Pedra Lunar (dipositada al banc), però com dius si fos així no sabem d'on l'ha tret, si ha donat la Rachel o es que la tenia en Godfrey (l'altre dels atracats) ?. Tots dos ho neguen, de totes maneres.

    Ja saps que jo vaig una mica per davant en la lectura però aquests dubtes encara no els tinc resolts. A canvi el que si ja sé, és una nova sorpresa que no m'esperava i que sembla que provocarà un nou canvi d'escenari. :-))

    ResponElimina
  3. Una nova sorpresa!!! Iupiiiiiiii ;-)))

    Saps que quan Collins escrivia la novel·la estava passant un moment molt dolent de la seva vida (problemes de salut, tant ell com la seva mare, que era a un altre lloc i ell no podia ni anar a veure-la). Diu que pensar en els lliuraments de l'obra i els lectors que ho esperaven el va ajudar a superar-ho.

    ResponElimina
  4. Espera, per alegrar-te'n o no, a veure quina sorpresa és. :-DD

    Sí, al meu exemplar inclou dos prefacis que va escriure l'autor. El de la primera edició (1868) i el de l'edició revisada (1871). Això que comentes de la seva malaltia i la de la seva mare ho explica en aquest segon prefaci. Justament hi diu que aquest "Relat de la senyoreta Clack" el va dictar del llit estant durant "els moments esporàdics que remetia el dolor" i que justament aquesta part del llibre és la que "d'aleshores ençà, més ha reeixit a entretenir el públic". :-))

    ResponElimina
  5. Ai, ai... ara m'has preocupat! :-DD

    Ahir no vaig poder llegir i ara tinc "el mono" esperant a veure què serà aquesta "sorpresa" que potser NO m'alegrarà :-P

    Exactament! és aquest prefaci (maig 1871) on explica això... Pobret Wilkie "en la remissió ocasional del dolor, vaig dictar el fragment de la Pedra Lunar que ha tingut més èxit en la tasca de divertir el públic: La narrativa de la Srta Clack"

    Vaig a esmorzar que ja és hora!! :-P

    ResponElimina
  6. Ahir vaig acabar el relat de la Srta. Clack i just he començat el de l'advocat Cluff.
    No te'n dic res de la "sorpresa" (que potser no ho és tant, de totes maneres) però si vull assenyalar que sembla que la història del diamant ha quedat una mica oblidada. La tenim sempre com a rerefons (això si) però, de moment almenys, no avancem en la "resolució del misteri". Jo diria que la novel·la policíaca ha deixat pas al que ja indica el subtítol del llibre. Segueix sent una lectura força interessant, de totes maneres. :-))

    ResponElimina
  7. Ostres, ostres... avui he arribat fins la "meva" pàgina 277, o sigui, dins del relat de la Srta. Drusilla, he llegit els 5 primers capitolets i toca començar el VI

    I han passat dues coses molt inesperades!!

    - S'ha mort Lady Verinder!! Què farà ara la Rachel?
    - Bé, no sé què farà, el cert és que s'acaba de prometre amb en Godfrey... tot i que li confessa que està enamorada d'algú que la fa indigne ¿¿?? parla d'en Franklin??

    No sé pas què dir... estic totalment sorpresa pel gir dels fets.

    I la Drusilla, una "cotilla" :-P

    Vaig a acabar de veure la segona part de la final de la Champions... Quin partidàs!! Son boníssims!!

    ResponElimina
  8. Jo tampoc m'esperava gens la mort de Lady Verinder. I d'aquesta mort si que no n'hi ha cap dubte (jo encara espero que la de Rosanna sigui només un truc ;-D).
    Pel que fa al compromís de la Rachel amb en Godfrey, també és una cosa que sobta. És un tema però que es resoldrà ben aviat, no hauràs d'esperar gaire per treure'n l'entrellat.
    I la Drusilla Clack, ja et vaig dir que era tot un "personatge". Gasta una moral tan estricta que no s'adona que el que fa de vegades és una mica immoral. Escoltar d'amagat, preocupar-se només per repartir els seus llibres i no per la gent que l'envolta... És un personatge que no em cau gaire bé, però no pel que defensa sinó per com ho defensa. De fet el mateix autor no la fa quedar gaire bé, diria.

    Ahir vaig avançar força en la lectura. Ja sé que et vaig dir que aniria a poc a poc però la història m'ha enganxat força i tinc ganes de saber com continua. Al relat de l'advocat Bruff tornem a saber coses del diamant i dels indis. :-))

    ResponElimina
  9. Jo també estic esperant "veure" la Rosanna de nou! :-))

    Nooooooooo no pateixis si vas ràpid! Al contrari, a mi em sap greu anar tan poc a poc, per això encara me'n sabria més si, per esperar-me, tu no poguessis llegir al teu ritme. Prefereixo que llegeixis a gust i que en gaudeixis... per comentar ja em vas esperant :-))

    Estic súper intrigada amb què és el que amaga la Rachel, a qui protegeix i per què?

    El personatge de la Drusilla Clack està pensat -crec jo- com a crítica per totes les que eren com ella... que segur que n'hi havia!! Amb aquestes associacions on totes són tan bones i caritatives però on es deu criticar i criticar... A mi em va fer riure quan diu que, al final, ells dos s'apropen -s'entén que es van a fer un petó- i ella diu que "no està a temps de tancar els ulls" :-DDD

    A veure si aquesta tarda també puc fer una bona llegida!! ;-))

    ResponElimina
  10. Doncs he pogut llegir força (30 pàgines, per mi és molt i més tenint en compte que aquestes meves són molt atapeïdes) i just he acabat la narració de la Drusilla...

    Nous canvis!!
    - S'ha trencat el compromís entre la Rachel i el Godfrey, el qual s'ho ha pres la mar de bé, però en canvi, son pare, s'ho ha pres fatal!! Hi ha un daltabaix!
    - Ara la Rachel es traslladarà a viure amb l'advocat!!

    No podem dir que és avorrit, eh? :-DDD

    ResponElimina
  11. Gens avorrit!!! :-DDD
    No és un llibre curt però es fa curt. Malgrat el munt de pàgines, l'autor sap mantenir l'interès sobre la història en cada moment.
    Et falta poc per acabar aquest bloc que el relat de l'advocat no és gaire llarg, ja veuràs que el diamant torna a prendre protagonisme. En parlem!

    PS: D'acord, jo vaig llegint al meu ritme però tu també fes-ho al teu. No corris per atrapar-me que, com dius, no hi cap problema en anar esperant-te per comentar. :-)

    ResponElimina
  12. Hehehe gens, gens avorrit ;-))

    Aquesta tarda, en principi, torno a tenir una estona llargueta per llegir. Si pogués fer tot l'advocat!! (ho veig difícil) és que em moro de curiositat!! :-DD

    D'acord, jo llegeixo al meu ritme, que és el millor que podem fer... El meu problema és que hi ha dies, com dimecres o divendres, que no trobo el moment de posar-m'hi (si tinc 15 min. lliures, no m'animo a llegir... jo necessito veure un parell d'horetes relaxades per davant) ;-))

    Veurem què passa a ca l'Advocat ;-))

    ResponElimina
  13. Doncs ja pots anar preparant el TERCER BLOC ;-))

    Ahir vaig aconseguir llegir tota la narració de l'advocat... em fa gràcia veure el diferent estil en la forma d'escriure segons el personatge. Aquest es nota un home culte, que va a per fets objectius :-))

    Quina barra en Godfrey!! Quin poca-vergonya!! Aquesta sí que no me l'esperava... Bé, mai m'havia caigut especialment bé, em semblava una mica "soset", però el creia bona persona!!

    En quin embolic es deu haver ficat? Per què necessita tants diners?

    Ens veiem al tercer bloc!! :-DDDD

    ResponElimina
  14. Això que destaques, la diferent manera d'explicar la història pels diferents narradors, és el que em té més encantat amb la novel·la. La història és interessant però aquesta manera d'explicar-la fa que, almenys en el meu cas, t'enganxi molt més.

    Anem doncs pel tercer bloc, ja t'avanço que hi torna a haver sorpreses. No pateixis que no es mor ningú més :-D, però la trama fa un gir que et deixarà amb la boca oberta. Ja m'ho diràs. :-))

    Vaig a fer el nou post. Dona'm cinc minuts...

    ... És broma, ja el vaig fer dissabte a la tarda així que només és qüestió de publicar-lo. Ho faig ara mateix! :-))

    ResponElimina