dilluns, 24 de setembre de 2012

Casa Inhòspita, Charles Dickens [I]


  • Capítols I-VIII


  • M’ha costat molt començar amb les ressenyes d’aquesta obra; probablement perquè m’agrada tant que no sabia per on començar, tenia por a desvetllar massa coses o fer-ho tan breu que no s’entengui res.

    Aquest és un llibre que jo ja havia llegit a primers del 2010, i ja en aquella ocasió no vaig gosar parlar-ne al meu blog perquè no sabia com posar-m’hi. Llavors vaig llegir la traducció al català d’en Xavier Pàmies (El Casalot) i ara estic llegint la traducció d’en Josep Tebé (Casa Inòspita). Pel que porto llegit puc dir que ambdues em semblen molt bones.

    Quan el vaig llegir per primera vegada, aquesta era la meva segona novel·la de Dickens (la primera havia estat Grandes Esperanzas), mentre que ara ja n’he llegit molts més i ja vaig coneixent l’autor. Sempre m’agrada, i m’agrada molt. Mai em decep. Segueixo impressionada amb la seva capacitat de crear personatges, alguns dels quals ben estrafolaris, i aconseguir que ens els creguem. I ens els creiem perquè representen actituds, caràcters, virtuts i defectes que tots coneixem i ell, en Dickens, els descriu magistralment.

    Tinc una magnífica biografia seva que encara no he llegit. Però, fa poc, me’n va caure una de petita a les mans que vaig devorar. Tot i així, puc dir que no conec massa la persona de l’escriptor, però l’imagino com algú extremadament intel·ligent, perquè la ironia, el sentit de l’humor i la capacitat crítica són propis de persones intel·ligents.

    Aquesta obra està centrada en un gran judici, el que en Dret anomenem una testamentaria (En paraules del DIEC:Procés judicial per a l’execució d’una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus.) però que s’ha anat embolicant tant i tant per culpa del Tribunal de la Cancelleria (un tribunal a part dels Tribunals civils) que passen anys i anys i cada vegada està tot més enredat. És una gran crítica a aquest sistema judicial.

    Anna Maxwell Martin en el paper d'Esther Summerson
    a la sèrie de la BBC de l'any 2005

    Al mateix temps, és la narració d'uns anys de la vida, com si fos un Diari de records, de la protagonista principal, l’Esther Summerson.

    A l’obra trobem capítols escrits per l’Esther en primera persona i altres capítols en que qui explica el que va passant és un narrador. Ambdós es van alternant, constituint una forma molt agradable i interessant d’anar teixint la història.

    En aquests vuit primers capítols se’ns explica l’existència del procés (Jarndyce contra Jarndyce) i hem anat coneixent ja la majoria de personatges principals de la novel·la... però ens en queden molts encara! Què us ha semblat la Sra. Jellyby? I el Sr. Skimpole?

    I bé, com diem sempre que els spoilers van als comentaris i no al post, jo ho deixo aquí... De moment.

    Espero que us estigui agradant i que gaudim molt d’aquesta lectura. A mi, personalment, em fa moltíssima il·lusió.

    18 comentaris:

    1. Jo el vaig començar diumenge a la tarda, al final he pogut aconseguir de la biblioteca "El Casalot" amb traducció de Xavier Pàmies.
      Coincideixo amb tu, amb la genialitat de Dickens en la seva manera de descriure les situacions i els personatges, és una lectura que t'enganxa i en certs aspectes molt actual (la dona que vol "salvar els pobres africans" mentre té casa seva ben descuidada és com alguna de les nostres ONG's i aquesta Cancelleria m'ha recordat molt algun alt tribunal que ens ha tocat patir darrerament :-DD).
      Porto ben poques pàgines llegides però de moment el llibre m'agrada força, si hagués de dir algun però del que he llegit fins ara potser dir que hi ha trossos que em semblen massa descriptius i on passa ben poca cosa (la descripció de la pluja en aquell poble que ara no recordo com es diu, és tan extensa que fins i tot sents com et mulla a tu :-D).

      ResponElimina
    2. Sí, sí, aquesta dona tan preocupada pels "pobres africans" i que no reacciona quan els seus nens cauen per l'escala o tenen gana, és la Sra. Jellyby... oh! què malament em cau! :-))

      Estic d'acord amb tu en que, de tant en tant a Dickens se li desvetlla la vena poètica i es posa a fer descripcions llargues i detallades, plenes de metàfores... El que passa és que ho fa tan bé, les seves metàfores, exemples i comparacions són tan originals i tan diferents de les que normalment fan servir la majoria dels escriptors, que a mi no em cansa ;-))

      Quan descriu la boira i parla del fum negre que s'ha posat de dol per la mort del sol... és una passada -per posar un exemple-.

      A veure fins on arribes demà ;-)))

      ResponElimina
    3. Molt bé, xiquet!! Estarem esperant els teus comentaris amb il·lusió, que estic molt contenta de fer aquesta lectura silenciosa conjunta!! ;-))

      ResponElimina
    4. Ahir a la tarda no va poder ser però ara sí.

      Primer de tot, us comunico que jo també ja he acabat el primer bloc de lectura i que dec estar a meitat del segon. La veritat és que el llibre m'està agradant molt. És molt descriptiu però les descripcions estan tan espectacularment ben escrites que no se'm fan gens carregoses. La descripció de la boira és magnífica. (Ara acabo de veure als comentaris que l'Assumpta pensa el mateix! Haha).

      Pel que fa als personatges, els que més m'han agradat són precisament els dos que pregunta l'Assumpta. Quina família, els Jellyby! I quina criatura el Sr. Skimpole!

      Una altra cosa que em sorprèn del llibre és la sensació que pot passar qualsevol cosa. Vull dir que de moment si em preguntéssiu per on seguirà l'argument no us ho podria dir. Han passat coses i en passaran d'altres però les que han de passar són molt imprevisibles.

      ResponElimina
    5. MARCEL, Què contenta estic que t'agradi tant!! ;-))

      Totalment d'acord amb això que pot passar qualsevol cosa... Tenim personatges molt diferents, amb tipus de vida totalment diversos, units tan sols per aquest mega judici de Jarndyce i Jarndyce... Què passarà? :-))

      Jo he de dir que si no m'hagués fet la llista de personatges m'hagués perdut més d'una vegada... Tinc molt bona memòria per les situacions, però pels noms sóc un desastre. Estic tan fixada en l'argument que no aconsegueixo recordar aquests noms... que, a més, Dickens no els posa fàcils, perquè n'hi ha cada un!! :-))

      Bé, MARCEL, com dius que ja vas per la meitat del segon bloc, et concedeixo l'honor de fer el segon post... Quan et vagi bé ;-)) Jo crec que vaig pel capítol XIII també... així que anem semblant.

      En MAC ens atraparà en un tres i no res :-DDD

      MAC, faràs el tercer bloc? ;-))

      ResponElimina
    6. Estic d'acord amb aquesta sensació que explica en MARCEL de que, llegint aquests primers capítols, et sembla que pot passar qualsevol cosa i a això en referia jo quan parlava que hi trobava més "descripció" que "acció", a que no acabava de veure a on ens portava la història. Avançant amb la lectura això no és tant així i ja comencen a "passar coses", però d'això ja en parlarem al següent bloc.

      Parlant dels blocs, aquesta vegada declino l'oferiment de fer-ne cap. Us els deixo per vosaltres i jo ja els aniré comentant, a mesura que hi arribi.

      ResponElimina
    7. Això, això, MAC, ja n'anirem parlant!! Hehehe (jo ja ho sé hihihihi) :-DDD

      D'acord, ja sé que darrerament tens menys temps pels blogs, per tant, em fa tanta il·lusió que estiguis participant en aquesta lectura conjunta que "t'allibero" d'haver de fer cap bloc de lectura :-))

      Tu sí, eh MARCEL? Que tu ets jove (MAC, tu també ets jove, ja ho sé... ho dic per convèncer-lo... ssssshhh)... Doncs això, MARCEL, que els joves podeu amb tot... anirem alternant un tu i un jo, va bé? ;-)))

      ResponElimina
    8. MARCEL, jo també he acabat el segon bloc de lectura, estic cap al final del tercer, en MAC no m'estranyaria que ja ens hagués passat al davant :-))

      Així que fes la ressenya quan vulguis, com més aviat millor, però sense que et faci anar malament. Jo ja faré el tercer bloc.

      M'encanta això que dius del llibre, que et té ben despistat! ;-))
      Al meu marit quan el va llegir també li queia molt bé en Richard ;-))

      ResponElimina
    9. Assumpta: Com bé saps ja vaig gaudir al seu moment de "El Casalot" d'en Pàmies i ara amb l'altre traducció que estem llegint conjuntament (bé, tu una mica més avançada). Ja saps el que en penso d'en Dickens: Meravellós!! També saps prou bé quant em va agradar la sèrie de la BBC (aquests anglesos sí que en saben !!) Ja aniré fent més comentaris. De moment només dic que m'atrau molt la personalitat de l'Skimpole. És un estoic total o... potser no?

      ResponElimina
    10. Anant esperant el proper post, se m'havia passat que anàveu fent comentaris en aquest. :-))
      A mesura que vaig avançant en la lectura em va agradant més, però he hagut d'esperar unes 300 pàgines perquè m'enganxi del tot. És el Dickens que m'ha costat més en aquest sentit.
      Coincideixo en que els personatges estan magistralment tractats i explicats. A mi, Josep Lluís, l'Skimpole em posa una mica nerviós... més que estoic, jo el definiria com un barrut. ;-)
      Ja vaig dir que estava d'acord amb en Marcel que el llibre no et mostra gens per on va. Però, després d'una trobada un dia de pluja en una cabana, jo m'he fet una teoria sobre un possible desenllaç... no en dic res més que si no m'equivoco això no surt fins al tercer bloc de lectura. :-)

      ResponElimina
    11. Sí, MAC, totalment d'acord amb tu, per mi l'SKIMPOLE és un barrut terrible, a mi em cau fatal... Però mira, el Sr. JARNDYCE és un tros de pa i li ha agafat afecte...

      És un llibre molt llarg i que, per tant, es pot permetre no anar "amb presses", explicar coses poc a poc, recrear-se en situacions que, potser, semblen poc importants però... qui sap? :-)

      Dickens tenia un cervell privilegiat i tot té el seu sentit i la seva explicació...

      Hehehe què bé m'ho passo!! :-DDD

      (MAC, pel comentari que fas, crec que anem més o menys pel mateix lloc)

      ResponElimina
    12. ASSUMPTA: Avui començaré el capítol XXV ;-)

      ResponElimina
    13. Doncs ja m'has passat al davant... per poquet, però m'has avançat!! Ho sabiaaaaaaa :-DDD

      Tan bon punt en MARCEL faci el bloc segon, al cap de tres o quatre dies jo ja faré el tercer, que sinó anirem molt de retard entre la lectura i els comentaris :-))

      ResponElimina
    14. Tens raó, jo aquest cap de setmana ja he arribat al capítol XXX i això ja seria el 4t bloc de lectura. :-)
      Per cert, ja he confirmat que vaig encertar la meva teoria sobre un possible desenllaç de la que parlava al comentari anterior. ;-D

      ResponElimina
    15. Ostres, jo des del darrer comentari he pogut llegir molt poc!! Crec que vaig pel XXVI!! ;-)

      Ja veig MAC que, amb aquest llibre també et dediques a investigar (i resoldre) enigmes :-DDDD

      ResponElimina
    16. De fet, aquest llibre té una mica (o un molt) de novel·la de detectius i de misteri també, no et sembla?. ;-))

      En quant a avançar amb la lectura, doncs no vaig tan ràpid com tinc per costum. No és un llibre que es pugui llegir a corre-cuita. Però, per altra banda, pensa que no puc entretenir-me gaire que només em queden uns 15 dies abans d'haver de tornar el llibre i just n'he llegit la meitat.

      ResponElimina
    17. Doncs mira, MAC, la veritat és que no m'ho havia plantejat, però ara que ho dius, penso que tens raó... Hi ha un munt de personatges molt diferents i que potser no se'ns descobreixen en la seva totalitat al principi... després, cada peça ha d'encaixar i... :-)))

      Ah! sempre pots prorrogar-lo ;-))

      MARCEEEEEEEEEEL, VAAAAAAAAAA!! (sí, ja sé que vaig dir "sense presses", però és que... hehehe)

      ResponElimina
    18. Hehehehe no pateixis gens ni mica ;-)))

      ResponElimina