dilluns, 27 de febrer del 2017

El malalt imaginari, de Molière.- Post de lectura

Per fi em disposo a fer el post corresponent a la lectura d’aquest llibre. Tot i ser força breu, ja que es tracta d’una obra de teatre, el cert és que l’he anat llegint en diversos moments curtets el que feia que a vegades em despistés una mica i hagués de tornar uns fulls enrere.

Un dia que tenia uns minuts lliures, anava a llegir a una cafeteria i vaig trobar una amiga que em va comentar que a ella no li agrada llegir teatre, sinó veure’l. Clar, i a mi també hehehe... però el cert és que llegint aquesta obra m’ho he passat força bé. Hi ha hagut alguns episodis en que no sols he somrigut sinó que m’han fet riure directament. Quan vaig comentar l’Avar vaig dir: “Ha estat una lectura distreta i divertida.” Doncs bé, aquest encara m’ha agradat més.


En general, l’Avar se’m va fer curt. Aquest l’he trobat més substanciós doncs, a part de la burla en sí cap una persona que, estant completament sana, no vol més que rebre tractament i atencions mèdiques prenent tot tipus de remeis, també tenim el personatge de la segona esposa del protagonista, que només està amb ell pels diners i intenta trobar la forma per apoderar-se dels diners d'ell, o el divertit episodi de com un noi ben curt de gambals pot arribar a ser metge, malgrat negar la circulació de la sang.


Ara bé, hi ha hagut una cosa que em tenia una mica desconcertada i és que en aquest llibre, a part de l’obra en sí, hi havia també una sèrie d’entreteniments, cants, balls, etc. per fer entre acte i acte i que no sabia si havia de llegir o no (o intentar-ho, clar, ja que, en alguns fragments, estan en una llengua, diguem-ne –que diria en Junqueras- no massa comprensible) i, en els fragments en castellà, es fa broma sobre petites corrupcions, etc. Doncs bé, justament, a punt d’acabar, hi ha un escena d’aquestes, sobre el nomenament d’un metge i, quan acaba, resulta que acaba també el llibre. Hi he trobat a faltar una mica de “rematada” final, però bé, tot queda clar.

Destacaré, com a un dels fragments més divertits, part l’escena VI de l’acte Segon, de la que poso el tros en que el senyor DIAFOIRUS –metge- parla del seu fill, també metge i candidat a la mà de la filla d’ARGAN (el malalt, que vol que la filla es casi amb un metge per tenir-lo ben a prop), tot i que la noia té un altre enamorat.

DIAFOIRUS. Señor, no es porque sea su padre, pero puedo deciros que tengo motivos para sentirme satisfecho de él, y que todos los que le ven lo consideren como un joven que no tiene ninguna maldad. Es cierto que no ha tenido nunca una imaginación demasiado viva, ni ese fuego de espíritu que se observa en algunos, pero es por esto precisamente por lo que siempre le he augurado un buen juicio, cualidad requerida para el ejercicio de nuestro arte. Cuando era pequeño, nunca fue lo que se dice despierto y vivaz. Siempre se le veía dulce, apacible y taciturno, sin decir esta boca es mía, ni jugar jamás a esos juegos que llaman infantiles. Tuvimos todas las fatigas del mundo para enseñarle a leer, y a los nueve años no conocía todavía las letras. "Bien -me decía a mí mismo-, los árboles tardíos son los que dan mejores frutos; se graba sobre el mármol con mucha más dificultad que sobre la arena, pero las cosas se conservan en él muchísimo más tiempo; y esta lentitud en comprender, esta pesadez de imaginación, son la señal de un buen juicio venidero. Cuando le mandé al colegio, lo sintió mucho; pero hizo frente a las dificultades, y sus educadores se hacían lenguas, cuando me veían, de su asiduidad y su trabajo. En fin, a fuerza de machacar el hierro, ha llegado gloriosamente a arrebatar sus títulos; y puedo deciros sin vanidad que, en los dos años que ha pasado en los escaños, no ha habido candidato que haya provocado más ruido que él en todas las disputas de nuestra escuela. Se ha mostrado temible, y no se celebra ningún acto al que él deje de acudir a argumentar, a todo trance, en favor de la proposición contraria. Se mantiene firme en la disputa, fuerte como un turco sobre sus principios; no suelta presa jamás cuando defiende su opinión, y persigue un razonamiento hasta los últimos recove cos de la lógica. Pero, por encima de todo, lo que me gusta de él, y en lo que sigue mi ejemplo, es que hace suyas ciegamente las opiniones de nuestros antecesores, y que nunca ha querido comprender ni escuchar las razones y experiencias de los pretendidos descubrimientos de nuestro siglo con respecto a la circulación de la sangre y otras opiniones de la misma calaña.

TOMÁS. (Saca de su bolsillo una gran tesis enrollada que ofrece a ANGÉLICA.) He sostenido contra los partidarios de la circulación una tesis que, con el permiso del señor (saludando a ARGAN), me permito ofrecer a la señorita como un homenaje que le debo de las primicias de mi ingenio.

ANGÉLICA. Señor, es para mí un trasto inútil, pues no en tiendo nada en esas cosas.

ANTOÑITA. (Tomando la tesis.) Dadme, dadme; siempre podremos aprovechar los dibujos, si se nos antoja adornar nuestro cuarto.

TOMÁS. (Saludando a ARGAN una vez más.) También con el permiso del señor, os invito a venir a presenciar, uno de estos días, por simple diversión y solaz, la disección de una mujer, sobre la que he de hacer mis comentarios.

ANTOÑITA. La diversión será agradable. Hay quien invita a ver una comedia a las personas amadas, pero ofrecer una disección es algo muchísimo más galante.

Divertit també quan el germà del "malalt" intenta convèncer-lo que els metges no saben curar les malalties, que saben que existeixen però ni idea de com tractar-les. El millor medicament és el repòs (estic bastant d'acord amb aquest germà!) i que sort té qui pot superar la malaltia i el tractament... també el moment final i el truc utilitzat per saber realment si l’esposa i la filla d’ARGAN l’estimen o no. Situació que donarà una bona sorpresa a l'ARGANT i un bon ensurt a les dues dones.

8 comentaris:

  1. Molt d'acord amb les teves conclusions. Jo també m'ho vaig passar força bé amb la lectura que és prou divertida.

    També coincideixo en destacar el personatge de Tomàs Diafoirus com el més ridícul de tots. Aquest fragment de l'acte V que ens poses ja ho demostra. Això de "mai ha tingut la imaginació ben viva ni aqueix geni guspirejant" i que aquests detalls són justament els que van més bé per dedicar-se a fer de metge és una bona clatellada a aquesta professió per part de Molière.

    Jo vaig anotar-me un parell de passatges per parlar-ne aquí.
    El primer també el protagonitza Tomàs Diafoirus i té lloc a l'acte II - Escena VI. Just al final de l'escena, Argan demana al metge que li miri el pols i aquest convida també a fer-ho al seu fill. El diàleg que en surt ple de contradiccions entre els seus diagnòstics i remeis i els que Argan segueix per prescripció del doctor Purgon que evidentment els Diafoirus, per gremialisme, no volen contradir el vaig trobar d'allò més divertit.
    El segon fragment que també em va semblar genial és de l'acte III - Escena V. Em refereixo a quan el doctor Purgon, indignat perquè Argan ha rebutjat una de les seves lavatives, li "explica" les conseqüències del seu acte insensat amb un reguitzell de malalties cada vegada més greus: bradipèpsia, dispèpsia, apèpsia, lienteria, disenteria, hidropesia per acabar amb l'agonia final. Per un hipocondríac com l'Argan no hi pot haver res pitjor.

    En resum, que també l'he trobat una magnífica lectura per començar temporada al blog silenciós. Molt bona. :-))

    I per continuar, tenim l'EMMA. Jo ara tinc un llibre entre mans i un altre que no puc posposar perquè els he de tornar a la biblioteca però, al meu ritme, crec que els hauré enllestit tots dos abans de que s'acabi la setmana que ve. Que et sembla, programo el post de presentació de la novel·la d'Austen per dilluns (tot i que jo el comenci alguns dies més tard) i així tu vas avançant feina?. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah!. I una cosa que se m'ha passat de dir-te. Estan molt bé aquests dibuixos que has triat per il·lustrar el post. Justament són els que apareixen a l'edició en català que vaig llegir jo. :-DDD
      (http://www.editorialbambu.com/ca/llibre/el-malalt-imaginari_80272107/)

      Elimina
    2. Començarem pel final :-)

      No saps com m'alegra que t'agradin els dibuixos... i quina casualitat que siguin els del teu llibre!!... Hagués pogut publicar el post molt més d'hora si no hagués estat pel tema de les imatges. A mi m'agrada posar-ne moltes (menys de dos, no!!) però no trobava res que em lligués. Pel que fa a fotos de representacions, en algunes ARGAN era molt vell i molt prim, en altres el mateix personatge era de mitjana edat i grassonet; en algunes era al llit i ben tapat, en altres a la seva butaca; algunes semblaven representacions "d'estar per casa" i altres més treballades, però, posades al post, no lligaven entre elles (ja saps que aquest blog és la nineta dels meus ulls i posar imatges "que no lliguin" no ho faria mai). En quant a gravats, el mateix. I l'únic dibuix que m'agradava l'havies posat tu al post de presentació! hahahaha

      Finalment vaig trobar una d'aquestes i em va agradar moltíssim, correspon perfectament a la primera escena de l'obra. Amb sort em va sortir la segona. Vaig seguir buscant (fins i tot pel nom de l'autor, que surt a sota els dibuixos) però no en vaig trobar cap més.

      Ara vaig a dinar. Torno després :-))

      Elimina
  2. Doncs, posats a recordar escenes divertides hehehe quan l'ANTOÑITA es disfressa de metge i li pren el pèl al seu amo contradint tot el que havia dit el seu metge i afirmant que tot el problema li ve del pulmó :-DD

    ANTONIA. -Dadme la mano... ¿Quién es vuestro médico?
    ARGAN. -El señor Purgon.
    ANTONIA. -En mis anotaciones sobre las eminencias médicas no figura ese nombre. Según él, ¿qué enfermedad tenéis?
    ARGAN. -El dice que es el hígado; pero otros afirman que el bazo.
    ANTONIA. -Son unos ignorantes. Vuestro padecimiento está en el pulmón.
    ARGAN. -Justamente, el pulmón.
    ANTONIA. -Sí. ¿Qué es lo que sentís?
    ARGAN. -De cuando en cuando, dolor de cabeza.
    ANTONIA. - Justamente, el pulmón.
    ARGAN. -Con frecuencia se me figura que tengo un velo ante los ojos.
    ANTONIA.El pulmón.
    ARGAN. -A veces noto un desfallecimiento de corazón.
    ANTONIA. -El pulmón.
    ARGAN. -Y una laxitud en todo el cuerpo.
    ANTONIA. -El pulmón.
    ARGAN. -También suelen darme dolores en el vientre, como si tuviera cólico.
    ANTONIA. -El pulmón... ¿Coméis con apetito?
    ARGAN. -Sí, señor.
    ANTONIA. -El pulmón. ¿Os agrada beber un poco de vino?
    ARGAN. -Sí, señor.

    ANTONIA. -El pulmón. ¿Sentís cierto sopor después de la comida y os dormís dulcemente?
    ARGAN. -Sí, señor.
    ANTONIA. -El pulmón y nada más que el pulmón; estoy seguro. ¿Qué plan de alimentación os habían puesto?
    ARGAN. -Potajes.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Caza.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Ternera.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Caldos.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Huevos frescos.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Y por la noche, ciruelas para aligerar el vientre.
    ANTONIA. -¡Ignorantes!
    ARGAN. -Y, sobre todo, beber el vino muy aguado.
    ANTONIA. -¡Ignorantus, ignoranto, ignorantum! El vino se debe beber puro; y para espesar la sangre, que la tenéis muy líquida, es preciso comer buey viejo, cerdo cebado, queso de Holanda, harina de arroz y de avena, castañas y obleas para aglutinar... Vuestro médico es un animal. Yo os enviaré un discípulo mío, y yo mismo vendré de cuando en cuando a veros, mientras esté aquí.
    ARGAN. -¡Cuánto os lo agradeceré!
    ANTONIA. -¿Qué demonios hacéis con ese brazo?
    ARGAN. -¿ Cuál?
    ANTONIA. -Si yo estuviera en vuestro pellejo, ahora mismo me haría cortar ese brazo.
    ARGAN. -¿Por qué?
    ANTONIA. -¿No estáis viendo que se lleva para sí todo el alimento y no deja que se nutra el otro?
    ARGAN. -Sí, pero este brazo me hace falta...

    ANTONIA. -También si estuviera en vuestro caso me haría saltar el ojo derecho.
    ARGAN. -¿Saltarme un ojo?
    ANTONIA. -¿No os dais cuenta de que perjudica al otro y le roba su alimento- Creedme: que os lo salten lo antes posible y veréis mucho más claro con el ojo izquierdo.

    :-DDD

    ResponElimina
  3. En quant a la propera aventura lectora, ja saps que tot el que diguis em sembla bé... Tu -sobre tot- no corris!! :-DD

    Jo miraré d'agafar-te una miqueta d'avantatge... Avantatge que serà ràpidament anul·lat a la que tu t'hi posis de debó :-DD

    ResponElimina
  4. Sí, certament, aquesta escena de la criada fent de metge també és de les bones. :-)))

    Pel que fa a la propera lectura quedem doncs com vaig dir al comentari anterior. De fet, és pura matemàtica. Tu pots començar EMMA aquesta mateixa setmana i jo el començaré dijous o divendres de la setmana que ve, si fem la mitjana aritmètica toca publicar el post de presentació dilluns. Tot quadra!!. :-DDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les matemàtiques, sempre presents a les nostres vides :-DDD

      Elimina
    2. Les matemàtiques, sempre presents a les nostres vides :-DDD

      Elimina