dilluns, 6 de març de 2017

Emma (Jane Austen) [Presentació]

(1ª edició)


EMMA és una novel·la de Jane Austen (1775 - 1817) publicada anònimament com veiem a la imatge de la portada de la seva primera edició que encapçala aquest post (A Novel. By the author of "Pride and prejudice"), on també hi consta com any de publicació el 1816 malgrat va sortir a la venda, en tres volums, el desembre de 1815.

Es tracta d'una novel·la costumista que explica les aventures romàntiques de la protagonista, Emma Woodhouse, fent d'alcavota dels seus coneguts, mentre ella jura que mai es casarà. El text descriu, amb to més o menys humorístic, els intents d'Emma d'aparellar cadascun dels solters del seu entorn amb el seu cònjuge ideal, mostrant-nos al mateix temps la vida i els problemes de la classe alta de províncies a l'Anglaterra dels primers anys del segle XIX.
Alguns dels entesos en l'obra de l'autora el consideren el seu treball més aconseguit i un precedent de la novel·la realista. Pel que fa als lectors, al principi el text va desconcertar-los ja que es tracta sobretot d'una minuciosa descripció d'una petita ciutat de províncies on no passa gaire cosa més que els esdeveniments de la vida quotidiana d'aquella comunitat, malgrat això l'obra va esdevenir un dels grans èxits de l'autora.



Tràiler de la pel·lícula "Emma" (Douglas McGrath - 1996)


Tenim entre mans una novel·la romàntica, evidentment. L'autora adopta moltes de les convencions d'aquest gènere (l'amor és l'eix central de la trama i per amor tot és possible) però, al mateix temps, Jane Austen critica aquesta actitud de la seva protagonista, i en general el paper de la dona en la societat del segle XIX, utilitzant la ironia (tan típica de l'autora encara que en aquesta ocasió és molt més subtil que en altres obres seves) fent aparèixer a Emma constantment equivocada en les decisions que pren com a mitjancera amorosa. Al final doncs, el romanticisme deixa pas al realisme i les convencions marcades per les diferents classes socials, per exemple, són les que compten a l'hora de formar les parelles més enllà de només l'amor com voldria la protagonista, un fet que no hauria estat així en una novel·la típicament romàntica, on el sentiment ho pot tot.

Al llibre també hi trobem elements de la novel·la gòtica com l'aparició d'unes cartes misterioses, un episodi amb gitanos que espanten les dones o els misteris sobre l'origen d'una de les protagonistes. Aquest misteri que oculta la trama (tan ocult que molts lectors no s'adonen que hi és fins que acaben el llibre) ha fet que aquesta novel·la sigui definida com "una novel·la de detectius sense detectiu" o "una novel·la policíaca sense morts".

Una altra de les característiques destacades de l'obra és l'ús per part de l'autora de jocs de paraules i petites endevinalles importants pel desenvolupament de la novel·la. Aquests enigmes són, en definitiva, una transposició de la intriga de l'obra perquè, igual que aquests jocs oculten un missatge, la història central s'amaga sota les fantasies i malentesos d'Emma i darrere d'algunes trames paral·leles. En la mateixa línia se situen els noms dels personatges: El protagonista masculí és un correcte cavaller anomenat Knightley ("knight" = cavaller) que viu a Donwell ("well done" = ben fet). La família d'Emma són els Woodhouse i tenen una casa al camp ("wood house" = casa de fusta) que anomenen Hartfield ("heart field" = camp del cor), un nom molt apropiat per a les històries amoroses de la nostra protagonista. Un altre personatge, en Frank, paradoxalment, no és gaire honest i franc. Al contrari de la Jane Fairfax que sí és "fair" (clara i justa)...

1ª edició en català (Ed. Adesiara - 2014)

Tot això, fa que encarem aquesta lectura amb ganes de gaudir-la com es mereix i anar comentant-la en els propers posts d'aquest blog. Per fer-los aprofitarem la divisió en tres volums de l'edició original, dedicant un bloc de lectura a cadascuna d'aquestes parts de la següent manera:

01.- Primera part (Capítols 1 a 18)

02.- Segona part (Capítols 19 a 36)

03.- Tercera part (Capítols 37 a 55)



Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))

9 comentaris:

  1. M'encantaaaaaaaaaaa!!!

    Tot el que he llegit m'encanta!! :-DD (El trailer m'ha semblat molt divertit!)

    M'agrada que sigui novel·la romàntica... però, en aquest cas, amb una bona dosi -pel que sembla- de sentit de l'humor... M'agrada molt tot el que es situa a la campinya anglesa, costums, tradicions... Em fa gràcia que hi hagi aquests episodis de misteri o por... I, segur, que, si hi ha petits enigmes o jocs de paraules, tu els sabràs trobar tots!! :-DD

    Encara no l'he començat... Aquesta tarda tinc previst posar-m'hi una estona!! Iupiiiiiiii

    Ah! Si no et fa res, jo faré el primer post :-DD

    ResponElimina
  2. He d'admetre que el detall dels "jocs de paraules i petites endevinalles" me'l fa força interessant i també, és clar, aquest misteri que s'oculta a la trama (encara que em fa patir una mica el fet que ens avisin que, de tan ocult, hi ha lectors que ni s'adonen que hi és :-P). La part romàntica no m'atrau especialment però, per l'experiència que tinc d'haver llegit "Orgull i prejudici", sé que la manera com Jane Austen explica la manera de viure dels protagonistes i el seu entorn, fa que la lectura no es faci gens pesada. Espero que sigui igual amb "Emma". :-))

    Jo, si no hi ha res de nou, el començaré divendres però es perfecte que tu ho facis avui mateix. Ja saps que qualsevol avantatge que m'agafis, després serà poc. :-)))

    Va, d'acord. Et deixo que aquest cop t'encarreguis del primer post de lectura. No sé com t'ho fas que sempre em convences de fer-lo tu. :-DDDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan he vist això dels jocs de paraules i petites endevinalles he pensat que podia ser el teu PREMI a la bona voluntat en llegir un llibre que, en principi, no crec que estès situat entre els que més et puguin interessar :-DD

      Hehehehe gràcies per deixar-me, aquest cop, d'encarregar-me del primer post... A veure si ho sabré fer :-)))

      Per cert... que la mala gent que pulula per YouTube ha fet treure la versió teatral d'El Malalt imaginari que vas posar... L'anava a veure i... ja no hi era. Quines coses! A qui pot perjudicar?... En fi...

      Elimina
  3. És cert que, pel meu compte, segurament no hauria triat aquest llibre com una de les meves lectures però m'agrada haver-ho fet gràcies a aquest blog. És una de les coses bones que té això de compartir lectures que pots descobrir altres estils de literatura diferents dels teus habituals i a mi m'encanta fer-ho (que després la prova funcioni o no, és una altra cosa :-D).

    Tinc la intuïció que sí que sabràs fer el post, mira no sé perquè. :-DDDD

    Llàstima, això del vídeo del Malalt Imaginari. Era una representació ben fidel a l'original i segur que t'hauria agradat. :-(

    ResponElimina
  4. Com va la lectura?. Jo la vaig acabar ahir. :-)

    Aprofitant que ho tinc més fresc, ara em posaré a fer el post que em toca a mi, el segon, però que això no et faci còrrer. Ja saps que no hi cap pressa, quan puguis ja publicaràs el primer i allí ja parlarem del que ens ha semblat la novel·la. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ho puc creure!!... Bé, és una expressió, clar, una forma de parlar perquè la realitat és que si que m'ho crec, el que no tinc ni idea és com ho fas per llegir tan ràpid... Ja ho llegeixes tot? :-DD

      Jo estic molt a prop d'acabar el primer bloc... Sóc conscient que vaig molt poc a poc (malgrat la bona voluntat) i que hi ha dies que ni toco el llibre. Però també puc dir que, ni agafant com a promig un dia que hagi llegit bastant, seria impossible que ja l'hagués acabat... Ai!!

      Fes, fes el teu post... :-))

      Elimina
  5. La meva edició del llibre té gairebé 400 pàgines (398 per ser exactes :-D) i he tardat 10 dies en acabar-lo, això són 40 pàg/dia... encara he anat massa poc a poc, que la meva mitjana és de 50. :-DD

    Com t'he dit a l'altre comentari, tu no pateixis que ja sé que la teva mitjana és una altra ;-) Quan facis el post ja el comentarem, sense problemes.

    PS: El meu post ja el tinc fet... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu llibre té 574 pàgines!!!
      És una diferència brutal... I la lletra és d'una mida normal. És estrany, eh?

      Sempre passen coses estranyes :-DDDD

      Elimina
    2. És que el món de la lectura està ple de misteris... :-DDD

      Elimina