divendres, 17 de maig de 2013

La Pedra Lunar, de Wilkie Collins - 1r. bloc de lectura

PRÒLEG
L'assalt de Seringapatam (1799) [Extracte d'un document familiar]

LA HISTÒRIA - Primer període
La pèrdua del diamant (1848) [Els fets segons el relat de Gabriel Betteredge, majordom al servei de Julia, lady Verinder]


Aquest de la foto és una rèplica del famós diamant Koh-i-Noor, una de les gemmes sagrades de l'Índia que, segons algunes profecies, podia comportar certs infortunis a totes aquelles persones que no en fessin bon ús. Això és el que ens diu l'autor de la novel·la al prefaci de la primera edició, on també ens confessa que la història del diamant que ens explicarà al llibre està basada, en part, en la d'aquesta coneguda joia.

Així que, en principi almenys, "La pedra lunar" és això, la història del diamant que dóna títol al llibre. I, com que tota història ha de començar pel començament, el pròleg de la novel·la ens explica d'on ve aquesta joia i com arriba a mans de John Herncastle durant la batalla de Seringapatam (Índia) l'any 1799. Amb això aclarit, comença el que l'autor mateix en diu "La història" i que es divideix en dos períodes. En aquest bloc de lectura té lloc el primer d'aquests períodes que es desenvolupa l'any 1848. Han passat doncs gairebé 50 anys, en John Herncastle ha mort i ha llegat el diamant a la seva neboda, Rachel Verinder. Com aquesta el rep, després el perd i comencen les investigacions policials per recuperar-lo, és el que s'explica en aquestes pàgines que ens ocupen en aquest bloc.

Unes pàgines que també serveixen a l'autor per presentar-nos uns quants dels protagonistes que ens acompanyaran mentre descobrim més coses de la història d'aquesta "Pedra Lunar". En cito alguns dels principals:

- Gabriel Betteredge: Majordom, cap de personal i administrador de lady Julia Verinder. Narrador d'aquest Primer Període i admirador del llibre "Robinson Crusoe".
- Julia Verinder: Mestressa de la casa on tenen lloc els fets. Germana de John Herncastle (posseïdor del diamant) i mare de Rachel.
- Rachel Verinder: Personatge central dels fets. Ella rep el diamant que després desapareix.
- Franklin Blake: Cosí i pretendent de Rachel.
- Godfrey Ablewhite: Filantrop. Un altre cosí de Rachel, n'és també un esperançat pretendent.
- Rosanna Spearman: Criada de lady Verinder, aquesta la va contractar sabent que en el passat havia estat una lladre.
- Tres il·lusionistes volanders: Tres indis que, acompanyats d'un noiet anglès, sembla que es dediquen a fer un espectacle ambulant (o volander, com diu la traducció de la meva edició del llibre) de màgia però que realment van darrere el diamant.
- Sergent Cuff: Després del fracàs de les primeres investigacions de la policia local, aquest sergent d'Scotland Yard arriba per fer-se càrrec del cas. Té una obsessió per les roses.

N'hi ha d'altres, és clar, com la resta del servei de la casa encapçalats per Penelope Betteredge (filla del majordom i que ajuda al seu pare a fer la narració dels fets) i també altres familiars i amics de lady Verinder que són convidats a la festa d'aniversari de Rachel i que, segons es pot llegir a l'índex, alguns dels quals tornaran a aparèixer fent de narradors d'altres parts del llibre. Perquè aquesta és una de les característiques que fan, al meu parer, interessant aquesta novel·la, el fet que els diferents protagonistes ens van donant la seva versió dels fets convertint-se en successius narradors de la història. En parlarem, però això toca fer-ho als comentaris.

16 comentaris:

  1. Tot i que encara no he acabat aquest primer bloc (el cap de setmana em posaré les piles, de veritat, MAC!!) M'ha encantat llegir la presentació que en fas... i veure el "mega-diamant" aquest, el Koh-i-Noor en el qual estaria inspirada la "Pedra Lunar" ;-))

    De fet, veient aquesta "pedrota" entenc que, quan desapareix, la pobreta Rachel es passi les hores tancada a la seva habitació plorant desesperada.

    El personatge de la ROSANNA SPEARMAN em té fascinada. No sé per què. Es dóna a entendre que el seu orígen podria ser molt més "alt" que no pas el d'una criada... Té una deformitat a l'espatlla i... molts secrets... quins? No ho sé, però fins i tot el seu nom m'envia "certa energia" positiva ;-))

    Els tres il·lusionistes no m'acaben de caure bé :-P

    El majordom m'encanta... Té una fina ironia en alguns moments que recorda alguns comentaris dickensians :-DD

    I ara vaig amb la meva "bomba"... FRANKLIN BLAKE... Una educació a tants països diferents. Qui pot donar fe que és veritablement ell? Si no el veien des de que era un nen...
    I tota la història de pintar la porta... a què treu a cap? No estarà tot previst per a una finalitat concreta?

    Bé, tu vas molt més avançat que jo i ja deus saber què passa amb la pintura i que és aquell tros que hi ha com una llepassa i com s'ha fet. Jo, de moment, encara no ho he descobert. Tot just fa 10 o 12 fulles que ha aparegut en Cuff... Ja veurem per on tira :-DDD

    ResponElimina
  2. Ja veuràs que és amb l'arribada del sergent Cuff quan l'acció investigadora es precipita. Amb tot un estil Sherlock Holmes (abans de Sherlock Holmes), l'home sembla que sap treure l'entrellat de tot el que va passar amb la desaparició del diamant, amb la llepada de la pintura, etc, etc. :-))
    No t'explico res que ja ho aniràs llegint però deixa'm dir-te que tens raó en que Rosanna Spearman ens donarà alguna sorpresa però em sembla que no te l'esperes, almenys jo no m'ho esperava pas. :-D
    No sé que dir-te sobre Franklin Blake, ja veurem si la cosa va per on dius.

    El que sí que vull confirmar que m'ha agradat molt com el majordom ens explica la història. A mi també em va recordar l'humor irònic que Dickens gastava a l'Oliver Twist, per exemple.
    Estic content d'haver començat aquesta lectura i tinc ganes de continuar-la, que vull saber com acaba tot això. No sembla gaire lògic que les teories del detectiu ja siguin fermes, si només anem pel primer terç del llibre, no?. Suposo que encara ens espera més d'una sorpresa. :-))

    ResponElimina
  3. Tens raó... Si el que diu el detectiu ara -que jo encara no hi he arribat, de moment vaig per la negativa de la filla a deixar registrar el seu armari- ja fos totalment encertat, la resta del llibre seria una mica trampa :-)

    Vaig acabar per la pàgina 134, final del "capitolet" XIII però és que aquests dos darrers dies han estat fatals de lectura. Ahir hagués tingut més temps al vespre, però vaig voler veure un partit de futbol molt agradable ;-DDD

    Em dius quina pàgina és del teu la meva 135? (la que començaré aquesta tarda)

    Jo, de la Rosanna Spearman m'espero que sigui filla il·legítima d'algun Lord o Lady... germana secreta d'en Franklin (per exemple)... això suposant que en Franklin sigui en Franklin... :-P

    Bé, deixo de divagar... Fins al vespre!! ;-))

    ResponElimina
  4. El capítol 14 comença a la pàgina 179. No et dic res més que la investigació del sergent just acaba de començar i l'hem de deixar fer abans de parlar-ne. :-))

    Jo des de que vaig publicar el post no he avançat gens, encara no he començat doncs el segon bloc de lectura. Així ens ajustarem els "ritmes lectors". :-)

    PS: Ai!, la Rosanna. :-DDD

    ResponElimina
  5. Doncs ja ha passat el cap de setmana i, tot i que he mirat de llegir bastant, doncs no he avançat tant com hagués volgut...

    M'he quedat a la pàgina 181 a punt de començar el capitolet XIX. La Rachel tot just acaba de marxar cap a casa la seva tia i... la Rosanna segueix molt misteriosa!! Suposo que em deu quedar MOLT poquet per descobrir allò que tu dius que és sorprenent... :-DDD

    No m'ho diguis, eh? ;-) Demà també espero poder llegir una bona estoneta... A mi m'hauria agradat aquest cap de setmana poder haver arribat a acabar aquest primer bloc o, com a molt, demà... però ara ho veig molt just...

    És ben bé una novel·la de detectius, eh? ;-) Es fa curiós!!

    ResponElimina
  6. Tu ves llegint al ritme que et vagi millor i ja anirem fent.
    Jo aquest cap de setmana no he llegit res. Però avui ja començaré el segon bloc que he de tornar el llibre a la biblioteca a primers de juny i no vull haver de còrrer a última hora. :-)

    ResponElimina
  7. Noooooooo!! No pot ser que s'hagi mort la Rosanna!! No m'ho crec. Em nego a creure-ho... És un truc!!

    Tu t'ho creus???

    En fi, que vaig per la pàgina 210 aprox. em queda molt poquet per acabar el primer bloc :-))

    ResponElimina
  8. Aquesta és la sorpresa que et deia. :-DD

    Jo no m'ho creia mentre ho llegia perquè no trobava gens lògic matar tan aviat un personatge tan potent i continuo sense creure-m'ho. M'estranyaria molt que la Rosanna no tingui un paper important en el desenllaç i que per tant, com dius, la seva mort només hagi sigut un truc per despistar les investigacions. :-)

    És molt bona aquesta novel·la. Jo just he començat el segon bloc! :-))

    ResponElimina
  9. Sí que és bona, sí ;-)) De fet, tant si és cert com si no que la Rosanna sigui morta, és un bon "cop d'efecte" ;-))

    Jo avui acabo segur el primer bloc... A veure quines sorpreses ens portaran els relats d'altres punts de vista ;-))

    ResponElimina
  10. Fa menys d'un minut que he acabat el primer bloc!! ;-))

    Ostres, quan semblava que el que ens havia d'explicar el simpàtic majordom ja no ens portaria cap més sorpresa ens trobem amb que Rosanna va enviar una carta a la seva amiga Lucy Cama Ranca (així ve traduït al meu llibre hehe) i que, dins d'aquesta n'hi ha una per en Franklin... però en Franklin pot ser a qualsevol lloc del món!!

    D'altre banda, a Londres, la senyoreta Rachel ens sorprèn decidida a apuntar-se a balls i festes... Quins misteris!! ;-))

    I anem a per més relats... Ara una tal sra. Clack, que va ser a la festa d'aniversari de la Rachel. Aquí m'aturo per avui... m'espera molta feina a la Parròquia, catequesi i reunió...

    El llibre m'està agradant moltíssim!! ;-))

    Aquesta segona part començarà a la meva pàgina 225.

    ResponElimina
  11. A la traducció del meu l'anomenen Lucy Carranques (altra vegada dient el mateix amb altres paraules :-DD)

    Doncs una vegada deixat enrere a Mr. Betteredge i acabada la seva història del que va passar al camp ens n'anem cap a Londres per seguir sabent que li passa a la Rachel i a sa mare. Jo ja estic a punt d'acabar el relat de la senyoreta Clack i ja he tingut un parell de sorpreses. Per cert, parlant de la Srta. Clack, ja veuràs que és tot un personatge.

    A mi també m'està agradant molt la novel·la, m'encanta aquesta manera d'explicar la història deixant parlar a diferents narradors i cadascú amb el seu estil, trobo que és una cosa que té molt de mèrit per part de l'autor. I a més, però no per això menys important, la història em té totalment enganxat. :-))

    PS: Al meu llibre, el relat de la Srta. Clack comença a la pàgina 301.

    ResponElimina
  12. Holaaa!

    Ahir gairebé no vaig llegir res. Tot i així ja he comprovat que la Srta. Clack és molt especial, metòdica, endreçada ;-))

    En canvi, avui -en principi- sí que podré llegir una bona estona! Iupiiiiiiii :-))

    Què fem, MAC? Obrim un post ja pel segon bloc encara que tot just l'hem començat per anar comentant? Deixem de comentar fins que algú acabi el segon bloc? :-))

    (Vaig a esmorzar)

    ResponElimina
  13. Doncs ara que ho dius, em sembla que el millor és fer ja el següent post i anar comentant allí el que ens anem trobant.
    Tens ganes de fer-lo tu? :-))

    ResponElimina
  14. Molt bé!! ;-) El faré jo aquest vespre... i així tu faràs el tercer i definitiu :-DD

    Estic súper contenta amb aquest llibre, té tots els ingredients necessaris per "recuperar" les ganes de llegir! ;-))

    ResponElimina
  15. Molt bé doncs, tu t'encarregues d'aquest i jo de l'últim.
    El fas aquest vespre i, si vols, ja pots deixar el primer comentari. Com que et porto cert avantatge, així jo comentaré darrere teu fins el lloc on hagis arribat tu i no t'avançaré res.

    Completament d'acord, és un llibre que fa goig de llegir!! :-))

    ResponElimina
  16. Molt bé, MAC!! :-DDDD

    A veure si aquesta tarda puc fer una bona llegideta i així, quan faci el post puc posar un comentari amb una mica de cara i ulls ;-)))

    ResponElimina