dijous, 16 de gener de 2014

Les aventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, (1r. bloc)

Primer bloc de lectura: Capítols 1 al 16


Així comença aquest nou llibre de Mark Twain. Huckleberry Finn es presenta a sí mateix dient que si no hem llegit "Les aventures de Tom Sawyer" segur que mai haurem sentit parlar d'ell... així que, en dos o tres paràgrafs ens explica com va acabar l'altre novel·la perquè sapiguem situar el començament d'aquesta i no ens trobem amb coses que ens resultin desconcertants (Per exemple, per què Huck Finn, un noi del carrer és immensament ric i viu afillat per la vídua Douglas?)

Un cop ens ha posat en situació, comença la narració de les seves aventures, de forma molt àgil i "com si res" t'explica tot el que li va passant.

En primer lloc l'arribada d'un nou personatge, el seu pare, un vagabund alcoholitzat que té al fill totalment abandonat i que només torna al poble en arribar a les seves oïdes que el noi va trobar un tresor i ara és ric.


L'home mira d'aconseguir d'en Huck els diners i, finalment, el "segresta". A en Huck això de viure de nou a l'aire lliure no li és massa desagradable, però les pallisses que li pega son pare en els moments de borratxera no les suporta, així que finalment aconsegueix escapar-se amb un pla molt ben pensat que fa tothom el cregui mort (així ja no el buscaran més i el deixaran tranquil)

En Huck, ja lliure, va a refugiar-se a la mateixa illa on s'havia amagat un parell de vegades amb en Tom Sawyer. De fet, no sé com a ningú se li ocorre anar a buscar-lo directament allí, doncs sembla ser el lloc on tothom s'amaga hehehe ja que, quan es creia salvat de tots, descobreix que no és sol a l'illa sinó que també hi ha el negre Jim, propietat de la Srta. Watson -amiga de la viuda Douglas- que s'ha escapat en haver sentit en una conversa que la seva mestressa el volia vendre.


Arriba un dia que sospiten que algú els pot trobar a l'illa i de Jackson i, en un rai, que és com una plataforma de fustes lligades que flota, a la que en Jim havia construït com una tenda (wigwam) al damunt comencen a baixar pel riu Mississippi. L'esperança d'en Jim és arribar a Cairo, ciutat d'un Estat on no existeix l'esclavitut per, així, poder aconseguir la llibertat.



Malauradament, una nit de molta boira, passen de llarg de Cairo...


Durant tot el viatge, passem per moltíssimes aventures, tempestes fortíssimes, trobada de vaixells a punt d'enfonsar-se, baixades a terra ferma d'en Huck, fins i tot disfressat, per saber on es troben...

També, al llarg de tota la història anem aprenent la quantitat de supersticions que coneixen els negres, les coses que porten bona sort o mala sort i com els van afectant...

Bé, que el llibre enganxa moltíssim i ja tinc ganes de seguir!! A veure si avui avanço una mica més ;-)

5 comentaris:

  1. Quin post més complet, m'encanten els dibuixos de l'edició original del llibre i m'ha agradat molt el plànol de la baixada pel riu dels dos fugitius. :-))

    Pel que fa al llibre, coincideixo que enganxa moltíssim. És molt fàcil de llegir i costa deixar-lo perquè en Huck i en Jim no paren de posar-se en aventures i problemes dels que, evidentment, tens ganes de saber com se'n surten.
    És una continuació del de Tom Sawyer però no és ben bé igual, aquell era més "infantil" (amb més entremaliadures, amb primers amors, etc) i aquest no ho toca tant això però com hem dit, enganxa igual. M'ho he passat molt bé llegint-lo. :-))

    Parlant d'això, com que jo ja l'he acabat, que et sembla si faig un post que inclogui els dos últims blocs de lectura però sense explicar res del que hi passa i anem comentant allí a mesura que tu vagis llegint?. Així no hauries de patir per si llegeixes més o menys ràpid.

    ResponElimina
  2. Estic contenta que t'agradi! ;-)) Volia compensar una mica el retard amb un post que portés força coses i vaig pensar que el mapa t'agradaria :-))

    Estic totalment d'acord amb tu. Aquí, tot i que amb la visió d'ebn Huck, se'ns plantegen temes per a reflexionar-hi com, per exemple, l'esclavitud (jo em vaig quedar paradíssima en veure els dubtes d'en Huck sobre si denunciar o no en Jim!!) però, clar, era la educació que rebien...

    Em sembla fantàstica la idea que facis ja aquest post blocs 2 i 3 i així anar comentant "sobre la -meva- marxa" hehehehe
    Una gran idea!!! :-DDD

    ResponElimina
  3. D'acord doncs, deixaré passar un quants dies i a mitjans de la setmana que ve el publico. :-))

    N'anirem parlant allí que encara et queden moltes aventures, uns quants protagonistes nous (i algun de vell) i més d'una sorpresa per descobrir. ;-D

    Coincideixo amb el xocant que resulta, als nostres ulls, la naturalitat amb que s'accepta l'esclavitud. Però, és clar, això era el que veies i el que t'ensenyaven en aquella època i en aquell país. Referent a això, ara m'ha vingut al cap una frase dels Luthiers (un grup argentí de música i humor): "No és veritat que als Estats Units maltractin tots els negres, també hi ha molts negres maltractats a d'altres països". ;-P

    ResponElimina
  4. Fantàstic! :-))

    Avui he acabat el Capítol XIX i estan passant ja moltíssimes coses interessants, tant "molt bèsties" com "molt divertides" :-DDD

    A tu els Luthiers et deuen encantar, no? Salvant les distàncies, podríem dir que seria com una Trinca argentina hehehehe

    ResponElimina
  5. Les distàncies són moltes però tens raó, tant uns com els altres fan servir un humor ple d'ironia en les seves cançons que a mi m'agrada molt. :-))

    ResponElimina