divendres, 1 d’agost del 2014

La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne.- Primer bloc de lectura - Capítols I a X

Amics, amigues, ja hem començat les vacances!! Aquest any no ens quedem curts! No hi ha crisi que valgui! Ens hem muntat un viatge espectacular!! Donem la volta al món! No ens estem de res!

Bé, de fet, és virtual, però com diu la LILA del Club Súper 3 al vídeo que tenim enllaçat a la part inferior del blog, ens transporten les paraules, veiem el que imaginem, podem arribar a tot arreu sense moure ni un peu... i mai no sabreu d'allà on vinc, perquè he estat llegint...

Vosaltres -gegantina multitud de blogaires que llegeix aquest blog silenciós- sí que sabreu per on anirem viatjant en aquesta volta al món... però perquè us ho anirem explicant.

De moment ja hem llegit els primers deu capítols. I, per començar, ja us puc explicar una anècdota i és que, des d'un bon principi, quan es comença a parlar del nostre protagonista principal, el cavaller anglès Philleas Fogg, la imatge que em venia a mi a la ment era aquesta:

Un lleó

I és que així sortia representat a la sèrie de dibuixos, la intro de la qual ens va posar en MAC al post de presentació.

Bé, per molt que aquest sigui un llibre d'aventures completament obert a ser llegit per tota mena de públic, tampoc és un llibre infantil, per tant, tenir el LLEÓ al cap mentre anava llegint, no em feia gaire gràcia, així que li vaig dir al meu marit i em va respondre que li podia posar la cara d'un actor que havia fet una mini-sèrie per a la televisió anglesa sobre aquest llibre. Aquesta és la nova imatge que em ve al cap ara:

Pierce Brosnan

Suposo que entendreu que la cosa ha millorat molt ;-)

Quan vaig comentar el fet al meu col·lega blogaire en aquesta mena d'affaires (en Mac McAbeu) em va dir que, per ell, en Phileas Fogg era aquest:

David Niven

Res a dir, tampoc està gens malament...

Però tot això, a part de per fer broma, ve perquè vull remarcar la primera cosa que m'ha cridat l'atenció d'aquest llibre i és la personalitat del seu protagonista. Jo sabia més o menys de què anava la història, però el que no sabia és que aquest cavaller britànic no s'immutava per res. És un dels trets més remarcables i que m'ha sorprès i, com és quelcom que es veu molt aviat, per això ho comento aquí (perquè les coses més interessants, les posem a dins, als comentaris, així no fem spoilers)

Per acabar amb el tema de la personalitat d'aquest anglès inalterable, aquí tenim una "mala versió"... Ho sento molt, però qui va dirigir Steve Coogan per la pel·lícula de Disney de 2004 no s'havia llegit el llibre. Aquestes expressions mai serien d'en Phileas Fog. Prefereixo el lleó.


Ningú sap res de la vida d'aquest membre de la baixa noblesa britànica (al llibre l'anomenen "squire", que vol dir terratinent amb determinades competències). Home totalment metòdic, extraordinàriament rutinari, puntual, ric. Va de casa al club i del club a casa. Dina i sopa al club on, a part de llegir tota la premsa, juga al Whist amb un grup d'amics. Res d'amics íntims, no. Companys de club i de partides de cartes. Res més. Ningú no sap res del seu passat, res personal ni íntim.

Un dia, durant una partida de Whist, un dels seus companys comenta una notícia del diari: La finalització de determinat tram de via fèrria a l'Índia fa que ja sigui possible donar la volta al món en vuitanta dies. El grup de companys ho posa en dubte i, de manera sorprenent, Phileas Fogg contesta que està convençut que sí que és possible i, davant els dubtes dels demés, accepta l'aposta de fer-ho ell mateix. Així és com aquest home metòdic i rutinari, que sembla que no accepta cap alteració al seu ritme de vida, decideix marxar aquell mateix vespre a fer la volta al món!

L'acompanya el seu nou criat, un jove francès, d'uns trenta anys que, després d'haver portat una vida mogudeta, ha decidit que vol viure tranquil... pobre!

Al mateix temps, el robatori d'una quantitat molt important de diners al Banc d'Anglaterra, fa que un policia, el detectiu Fix, sospitant que el senyor Fogg pugui ser el lladre (i l'aposta una excusa per fugir), el vagi seguint en el seu viatge a l'espera del moment de poder-lo detenir.

En aquests moments, acabat el capítol X, el viatge va força bé i els nostres amics acaben d'agafar el tren a Bombai destí cap a Calcuta.

10 comentaris:

  1. Estem d'acord que, en el rànquing de Fogg's, l'Steve Coogan quedaria per sota del lleó. :-DD
    En Phileas Fogg no faria mai aquestes ganyes (altrament dit, ganyotes). Ell és l'exemple viu de la flegma britànica, no s'immuta per res ni es posa mai nerviós però, tot i així, és capaç de decidir marxar a fer la volta al món sense gairebé preparar res. És un punt fort del llibre aquesta personalitat que va quedant remarcada a mesura que avança el viatge i es va trobant amb algun que altre problema.
    Com a contrapunt tenim a Passepartout (per cert, al meu llibre es diu Passapertot, una traducció literal però en aquest cas ben adient perquè s'explica que aquest malnom li ve perquè ha "passat per tot" tipus de feines). El caràcter del criat francès, com deia, dóna el contrapunt a la fredor (si més no aparent) de Mr. Fogg i en conjunt fan una parella que dóna molt de joc a l'autor per fer ben interessant la novel·la.

    Estic content d'haver-la triat com a lectura compartida per aquest estiu, malgrat que en coneixem l'argument, m'està agradant força i m'ho estic passant molt bé.

    ResponElimina
  2. Hehehehe després d'aquest acord pel qual el lleó és, també, un magnífic Phileas Fogg dir que aquest "no immutar-se per res" em fa molta gràcia...

    M'agrada la teva traducció de Passepartout, en la meva, "Rossinyol" no té massa a veure. És un noi que em cau molt bé i les seves habilitats en un munt de feines que requereixen força i habilitat ja estem començant a veure que ens aniran molt bé.

    El pobre noi gairebé perd el tren per culpa de voler visitar una mica els llocs on fan alguna aturada tècnica, mentre que al bo de Mr. Fogg tan sols l'ocupa (que no preocupa) calcular el temps que porta guanyat o perdut segons el càlcul original.

    M'ha fet molta gràcia descobrir algunes coses ja conegudes gràcies a les lectures dickensianes, com és la gran afició dels anglesos per la geografia, els aventurers... i l'afició de la gent a prendre partit per les diferents opcions: Ràpidament es fan un munt d'articles als diaris i la gent aposta sobre si serà capaç d'aconseguir-ho o no...

    Totalment d'acord amb tu! M'alegra molt haver triat un llibre com aquest per llegir justament aquests dies! ;-))

    ResponElimina
  3. Suposo que li han posat el nom de Rossinyol en l'accepció d'eina que serveix per obrir tot tipus de portes (la "ganzúa") més que per l'ocell i potser així sí que tindria una mica més de sentit. Però tot i així, a mi també m'agrada més la genuïna que utilitza el traductor de la meva versió. De fet, he comprovat que aquesta versió és ben fidel a l'original. Em sobtava trobar més d'una paraula en anglès (banknotes per bitllets de banc, policeman per policia, etc) fins que vaig veure, comparant amb la versió original que vaig enllaçar al post de presentació, que eren les mateixes paraules que Jules Verne també va escriure directament en anglès en comptes de fer-ho en francès.

    Sí, sembla que això d'apostar per tot, els ve de lluny als anglesos. :-D

    Com vaig dir, és un bon contrapunt l'amic Passapertot. Amb el seriós que és Mr. Fogg, calia un personatge com ell per "animar" una mica la cosa. :-))
    Entrant sense treure's les sabates a aquella pagoda hindú en fa una de grossa que portarà més d'una conseqüència, com ja veurem.

    I parlant d'això, que et sembla si preparo el següent post per dimarts que ve? :-)

    ResponElimina
  4. Ah! No coneixia aquesta accepció de la paraula ROSSINYOL... potser sí que sigui per això. Ni idea :-)

    Ei està molt bé això que dius de no traduir les paraules que el text original posava directament en anglès! El meu no ho fa, ho tradueix tot. M'agradaria més que fes com el teu.

    Ui, ara no puc parlar d'això de les sabates, que correspon al proper bloc!! ;-))

    Doncs sí, per mi em sembla perfecte que facis el següent post per dimarts que ve (Ets capaç d'haver arribat ja al capítol XX, com si ho estès veient!) Jo no hi he arribat pas, però d'aquí al dimarts segur que hi arribo si Déu vol i no em passa res estrany ;-))

    I com a colofó, tan sols dir que m'ho segueixo passant molt bé amb la lectura d'aquest llibre!! ;-))

    ResponElimina
  5. Secundo el colofó!! :-))
    Trobo que vam fer molt bé de triar aquest llibre per aquest mes. Em sembla que ja ho he dit alguna vegada, jo a l'estiu llegeixo menys (al contrari de molta gent) i trobo que aquest llibre és ideal per adaptar-se a qualsevol ritme. Vull dir que es podria llegir fàcilment d'una tirada perquè és prou interessant però també funciona si en llegeixes una mica cada dia, com si anessis fent les etapes d'un viatge. El fet de tenir els capítols tan curts, ajuda molt en aquest sentit i a mi em va molt bé ara que no em ve de gust llegir tanta estona seguida com a l'hivern.
    I a més, això permet que la lectura compartida sigui més compartida. De fet, ahir vaig acabar el capítol XVI que és el que tanca el segon bloc per tant tinc previst fer el post demà dilluns per, com hem quedat, publicar-lo dimarts. No sé si tu vas molt més enrere, però ja saps que no hi has de patir si no arribes per publicar el post del tercer bloc a finals de la setmana que ve, tampoc passa res. :-)

    PS: De les sabates sí que podem parlar que al final del capítol X en Passapertot ja les havia "perdut", el que encara no sabem és les conseqüències d'aquesta pèrdua. ;-DD

    ResponElimina
  6. Ai, MAC!! Em mataràs, em liquidaràs, em posaràs en oli bullent!!

    Resulta que, com el primer bloc de capítols anava de l'I al X, em vaig oblidar de repassar què agafava el segon bloc i, tranquil·lament i de forma irreflexiva, vaig pensar que anava de l'XI al XX... au, vinga, jo feliç.

    Així que, quan vaig fer el meu darrer comentari, que acabava el Capítol XVIII, ja m'estava PASSANT i, en realitat, creia que me'n faltaven dos...

    Actualment ja he acabat fins el XXIII... és que enganxa, em fa feliç, m'agrada, em distreu, em fa buscar mapes, estudiar geografia de bon grat...

    Llavors he pensat que, com justament el XXIII és el final del tercer bloc, podríem UNIFICAR 2n. i 3r. bloc (només si vols, eh?) i a partir d'ara, m'ho prenc amb més calma :-))

    Ja em diràs quelcom (o alguna cosa) :-DDD

    ResponElimina
  7. Entenc això que dius perquè és realment un llibre que enganxa i, com vaig dir, es podria llegir sense problemes gairebé d'una tirada. És emocionant veure com en Fogg i en Passapertot van tirant endavant, superant els entrebancs que (com bon llibre d'aventures que és) l'autor els va posant en forma d'inclemències meteorològiques o en forma d'inspector Fix. :-DD

    En quant a això que dius, jo encara no he arribat al capítol XXIII (encara que no em falta gaire) per tant se m'ha acudit una altra cosa. Ara mateix em poso a fer el post del segon bloc i el publico aquest mateix matí. El deixem un parell o tres de dies i després ja pots publicar el corresponent al tercer bloc, dimecres o dijous. Em comprometo a posar-me una mica les piles a partir d'avui, i tenir a punt el quart bloc per divendres o dissabte i et quedarà l'últim a tu per primers de la setmana que ve.
    Tampoc ve d'un dia, naturalment i ja n'acabarem de parlar. El que si et trobaràs, sense esperar-t'ho, és el post del segon bloc d'aqui una estona, espero que no et sàpiga molt greu. :-)))

    ResponElimina
  8. Ui, què bé, he salvat la vida!! ;-)))

    D'acord, em sembla molt bé la teva proposta i més, tenint en compte que, quan més llegeixo jo és el cap de setmana, o sigui que ara tornaré a un ritme més normal... A més hauré d'anar a la Parròquia a treballar alguns dies, així que el teu pla em va molt bé:

    - AVUI, 2n bloc
    - Dimecres 3r. bloc

    I llavors, el 4t bloc ja pot tornar a sortir dilluns o dimarts de l'altre setmana :-))

    Vaig a esmorzar que he de marxar a la Parròquia!!

    No corris pel post que no el podré comentar fins les dues o així ;-)))

    ResponElimina
  9. He d'admetre que sóc poc de llençar gent dins l'oli bullent, certament. :-DDD

    No corro però no tardaré gaire a acabar-lo perquè penso fer una espècie de sinopsi dels capítols corresponents amb unes quantes imatges que ja he localitzat. No t'esperis res d'espectacular. :-))

    I pel que fa al "programa", si publiques el 3r. bloc el dimecres no cal esperar fins la setmana que ve per publicar el 4r., no?. Et sembla que no arribaràs al capítol XXIX abans de dissabte?

    ResponElimina
  10. Hahahahaha sí, ja sé que tens bon cor... però a vegades, un rampell... no es pot dir mai... :-DDDD

    Ah, sí, clar que puc arribar al capítol XXIX abans del dissabte, jo ho deia per tu, que dius que a l'estiu llegeixes amb un ritme més calmat... Si vols posem el 4t bloc per divendres ;-))

    Nosaltres sí que som ràpids fent la Volta al Món!! :-DDD

    Maaaaaarxooooooo m'espera una estona de feina en un senzill despatx parroquial però amb un (sorollós) magnífic aparell d'aire condicionat!! ;-))))

    ResponElimina