dimecres, 13 de maig de 2015

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès.- Primer bloc de lectura

Començo aquest primer bloc de lectura ben contenta. Aquest llibre va ser una de les propostes fetes per en MAC que jo vaig triar. Em va agradar l'època en que estava escrit i la petita referència que ell en va escriure, però, després, en llegir el post de presentació em va semblar veure-hi un rerefons filosòfic que vaig pensar que potser em faria l'obra una mica pesada o complicada. Res més lluny de la realitat.

Josep Pous i Pagès

En primer lloc he de dir que està escrit d'una forma que m'encanta. El català que utilitza l'autor el trobo preciós i, quan penso per què passa això, doncs crec que és per la forma de redactar més que no pas en un vocabulari especial. A mida que vaig llegint, no puc evitar pensar "Què ben escrit està!", però, en canvi, no trobo paraules enrevessades ni complicades, no hi veig cultismes farragosos, que també em podrien fer pensar que està "ben escrit", però que és "un rotllo". La bellesa, doncs, del que llegeixo bé de la forma en posar aquestes paraules que li dóna un aire de poesia que m'encanta. I això és molt curiós, perquè jo no entenc un borrall de poesia i, per tant, no en llegeixo; de fet, puc dir que és la forma literària que menys m'agrada; en canvi, trobar uns "tocs" poètics, dins uns textos en prosa, quan està fet d'una forma tan maca com fa l'autor, m'ha ben captivat.

Les descripcions, que n'hi ha, són molt ben fetes. Els diàlegs són ben resolts, autèntics, creïbles, ràpids de llegir. Així doncs, la part més lenta de la descripció es contrapesa amb la part més àgil del diàleg, les explicacions de pensaments, sensacions, fets... També en aquest punt el trobo molt bo.

I del que menys parlaré serà de l'argument, ja que no vull fer massa spoilers aquí... Ah! però he de dir que si algú vol llegir el llibre i agafa l'edició d'Edicions 62 i La Caixa, que és la que estic llegint jo (de la Bibilioteca Municipal de Reus), si us plau, que no llegeixi el pròleg d'en Jordi Castellanos! Tot ell és un immens i desconsiderat spoiler. Gràcies a ell, moltes de les coses que em vaig trobant a la novel·la ja sé què passaran. Mai he entès aquests pròlegs "aixafa-lectures".

En Jordi Fraginals és el segon fill del matrimoni format pel Mateu i la Marianna, família terratinent, molt rica. És un nen ple de vida, actiu, enamorat de la natura, de les flors, de totes les bestioles, valent i enjogassat i, també, bon nano...


Segons la tradició familiar, des de temps immemorials, el primer fill és l'hereu i el segon es fa capellà. Així doncs, en Jordi, des de ben petit, té clar quin és el seu destí. I ja el veiem, estudiant llatí amb el mossèn Llorenç, el capellà del poble, home molt intel·ligent, també apassionat de la natura i de la lectura dels clàssics. En Jordi i Mn. Llorenç s'entenen molt bé i al xicot li agrada molt ajudar al mossèn a l'hort i en tot el que no suposi estar quiet estudiant.


Amb el temps, i per les converses que tenen, el mossèn s'adona que en Jordi no serà feliç essent sacerdot, que és un error enviar-lo al seminari. Així doncs, es dirigeix a parlar amb en Mateu, el pare del noi. En Mateu escolta al bo de Mn. Llorenç però no li fa cas en absolut. Home dur i sec, acostumat a manar i a que es faci la seva voluntat, diu que el destí d'en Jordi és ser capellà i que així serà...

I ja tenim a en Jordi al seminari on, com deia Mn. Llorenç, el xicot no s'adapta i no és feliç...

8 comentaris:

  1. Coincideixo completament amb la teva ressenya. Tenim entre mans una obra molt ben escrita i alhora molt entenedora, que es llegeix amb molta facilitat.

    L'autor sap posar-nos perfectament en situació. A mi em captiven tant les descripcions de "l'espai" com "dels sentiments". El patiment del protagonista que es troba entre l'espasa i la paret, entre el que ell vol fer i el que, per tradició, està obligat a fer, està molt ben explicat i malgrat ens queda lluny en el temps i per tant ens podrien semblar estranyes en el nostre temps. les reaccions que ens expliquen no ho só gens d'estranyes en el context de la novel·la perquè, reitero, està molt ben explicat.

    Hem encertat de ple, amb aquest clàssic català. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que també m'agrada és que, tenint en compte quin és el problema de fons, i sabent també que l'escriptor era persona profundament d'esquerres, jo temia trobar-me un ambient anti-clerical en que tot el relacionat amb l'Església seria "el dolent" enfront del "bo" que és en Jordi... però veig que no és així ja que, precisament, qui primer es preocupa del noi i qui veu clarament que el seminari no és lloc per a ell és Mossèn Llorenç al qual en Jordi respecta i estima.

      Veiem doncs que "el dolent" és l'autoritarisme del pare que, al menys de moment, sembla que no estima gens el seu fill... Ja veurem...

      A més, m'encanta llegir aquest català de fa gairebé cent anys amb estructures com "Calmeu's-e" i altres de similars :-)

      Elimina
  2. És ben cert, el capellà demostra en aquest cas tenir molta més comprensió pels problemes del noi que no el seu propi pare. S'adona que en Jordi no és feliç al seminari, que per tant no podrà ser mai un bon capellà i intenta fer reflexionar al pare del noi, encara que sense èxit. L'home és un dèspota, se sap l'amo de tot i això inclou la vida dels qui estan per sota d'ell, família i empleats del mas.

    Un català de fa cent anys però totalment entenedor.

    Per cert, quan vulguis que publiqui el següent post ja m'ho diràs. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el pots publicar el divendres, dia 15, a les 16:10, per exemple... o sinó diumenge a les 20:03 hores. Tu mateix :-))

      Elimina
    2. D'acord. El publicaré dissabte dia 16, a les 9:00. :-DDD

      Elimina
    3. Hahahaha mala personaaaaaaaaaa! :-DDD

      Els horaris que t'he posat són autèntics, que són els que em van millor!! :-P (bé, ho vaig exagerar una mica hehe però aquesta tarda o diumenge al vespre... si ho poses demà, no ho podré veure fins diumenge! :-P

      Elimina
    4. Dona, he fet una mica la mitjana entre les teves dues propostes. :-DDD
      Però és veritat que no havia pensat en que tu tens una cita demà al matí, així que rectifico sense problemes i el post sortirà avui dia 15 a les 15:00. ;-)

      Elimina
    5. Iupiiiiiiiiiiiii, ja sabia jo que en el fons ets bona persona :-DDDD

      Elimina