dilluns, 6 d’agost de 2012

El Hòbbit (J. R. R. Tolkien) [Presentació]

Primera edició - 1937

El hòbbit, o Viatge d'anada i tornada (The Hobbit, or There and Back Again) és una novel·la de fantasia escrita per J. R. R. Tolkien i publicada per primer cop el 21 de setembre del 1937.

Situada l'any 2941 de la Tercera Edat del Sol, la història del hòbbit Bilbo Saquet arrenca amb la recerca d'un tresor. Fins ara la vida del protagonista ha estat molt tranquil·la i rutinària, però tot canviarà quan emprengui camí cap a terres estranyes. Amb la companyia del mag Gàndalf, un grup de nans i d'altres personatges que trobarà al llarg del recorregut, les aventures d'en Bilbo ens transporten al món imaginari que creà l'autor d'El senyor dels anells.

La versió en català fou traduïda per Francesc Parcerisas i publicada per l'editorial La Magrana en la seva col·lecció L'Esparver, l'any 1983 per primera vegada.

Portada - Primera edició en català (1983)

Inici - Primera edició en català (1983)

ÍNDEX
I Una reunió inesperada
II Moltó rostit
III Un breu descans
IV A la muntanya i sota la muntanya
V Endevinalles en l'obscuritat
VI Fugir del foc i caure a les brases
VII Allotjament curiós
VIII Mosques i aranyes
IX Bótes desfermades
X Una rebuda entusiasta
XI Al llindar
XII Informació secreta
XIII No hi és
XIV Foc i aigua
XV El cel s'ennuvola
XVI Un lladregot en la nit
XVII Esclata la tempesta
XVIII La tornada
XIX L'última etapa





3 comentaris:

  1. NOTA: Aquest no és el post de presentació aparegut en aquest blog en el moment que vam compartir la lectura de "El Hòbbit".

    Aquella entrada fou escrita per MBOSCH i el seu autor va decidir eliminar-la sense previ avís, junt a totes les altres que havia publicat aquí i també la majoria dels seus comentaris.
    Segurament en Marcel Bosch tenia les seves raons per fer-ho i no dubto que ell n'està ben convençut que en tenia tot el dret. Un dret que al seu parer passava per damunt del dret dels altres administradors i autors d'aquest blog a mantenir els seus comentaris i aportacions en aquelles entrades que al ser esborrades sense avisar també van desaparèixer per sempre. A part d'això, aquesta acció egoista (no veig que se li pugui dir de cap altra manera) ha provocat també que aquest blog, sens dubte modest però que procurem que mantingui una coherència de continguts, hagi quedat "coix" pel que fa a les seves primeres ressenyes. Un intent d'arreglar-ho és aquest post fet només perquè tots els llibres llegits tinguin un post de presentació però que, sense els comentaris, perd tot el valor.

    Em sap greu haver comprovat, una vegada més, que hi ha gent que és molt exigent quan es tracta de "defensar els seus drets" però que alhora és molt laxa pel que fa a les obligacions que ha contret, encara que siguin les mínimes que comporta formar part d'un blog comunitari. Sí, em sap molt de greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, MAC, per la feina que has fet en preparar aquest post perquè tots els llibres que hem anat llegint tinguin el seu reflex al blog.

      Penso, com tu, que tothom és lliure d'esborrar allò que ha escrit a les xarxes socials. Un pot voler fer desaparèixer el seu rastre i en té tot el dret. Ara bé, si quan esborres les teves coses estàs esborrant també el que ha escrit altre gent la cosa canvia.

      Fa molts anys, en els meus principis internautes, jo entrava molt a un fòrum de música. Algunes de les persones que ens vàrem conèixer allí van crear el que s'anomenava "msn group" una cosa que ja no existeix (van deixar d'existir l'any 2009 perquè Microsoft se'ls va carregar en una decisió, en la meva forma de veure, bastant incomprensible).

      Aquests msn groups eren, per dir-ho d'alguna forma, una mena de "Blogs comunitaris". Una sèrie de persones creaven el grup, el registraven i ja podien anar creant posts. Hi havia els administradors (creadors del grup) i també altres persones convidades a escriure, opinar, però amb menys poders (com passa amb els blogs) Podien ser oberts -que els veiés tothom- o tancats, amb més o menys gent; amb un sol tema o molts temes. Sincerament, crec que el sistema era molt bo.

      Jo havia participat en alguns... Una vegada vaig formar part de la creació d'un, volíem ser poques persones (en els grups nombrosos sempre acabàvem tirant-nos els plats pel cap) i teniem tan bones intencions que vàrem decidir que a tothom que convidéssim a participar "li donaríem les claus" (o sigui, tots els membres seriem administradors). La decisió va ser un error total. A mida que la gent anava convidant a alguns amics tothom passava a ser administrador i algunes de les noves persones no respectaven res, fent i desfent sense preguntar ningú... en fi, bastant caòtic.

      Una vegada vaig esborrar una entrada meva en la que -no recordo en absolut de què anava- suposo que deuria haver opinat d'alguna qüestió política i, fent això, em vaig carregar les respostes que hi havia (era automàtic, no es podien guardar les respostes a una opinió que ja no existia). Ho vaig fer perquè la gent s'estava matant allí dins i tan sols era un post amb una opinió. Em va caure una bronca impressionant (malgrat ser jo una de les creadores del grup!)... haver fet desaparèixer els comentaris d'altre gent es va considerar una cosa gravíssima i tenien raó.

      El que jo vaig esborrar no era res que hagués fet junt amb altres sinó la idea que, en un moment em va passar pel cap, va generar baralles i, per això, ho vaig voler fer desaparèixer. No hi havia cap feina de ningú allí dins i, tot i així, la desaparició de respostes breus i diàlegs de gent barallant-se es va considerar molt mal fet.

      Vaig haver de reconèixer que sí, que havia fet malament i que, per molt que tot s'hagués generat en una opinió meva jo ja no era la mestressa de tota la conversa sinó que cadascú era l'amo del que havia escrit i jo no era ningú per esborrar tot el fil.

      Elimina


    2. Jo no sé si en Marcel ha reflexionat una mica sobre el que ha fet però, esborrant els seus posts i els seus comentaris en TOTS els posts d'aquest blog s'ha carregat un munt de converses. Si ara mirem el que vàrem escriure quan llegíem "EL PROCÉS", de Kafka -per exemple- hi ha un munt de comentaris en que contestem coses que havia dit ell i que ara queden penjades i sense sentit. Eren les seves paraules, d'acord, però aquí dins eren paraules de tot el grup i, el més trist de tot, haver fet desaparèixer senceres totes les entrades sobre el Hobbit. Cert que era ell qui havia dirigit aquella lectura, però hi havia moltíssims comentaris de la resta de participants. Hi havia uns dibuixos magnífics. Eren uns posts molt ben fets i amb participacions divertides... Per què esborrar-ho? No ho entenc.

      Sí, ja sé que no has matat ningú, MARCEL... i que hi ha coses molt pitjors. Però, sincerament, no entenc per què has esborrat tot aquell material... A mi em van esbroncar per carregar-me un senzill fil de conversa amb gent que es barallava i jo intentava justificar-ho dient que ho feia per tallar la discussió. Crec que carregar-se uns comentaris i uns escrits fets de bon rotllo, parlant d'una lectura compartida, no té massa justificació.

      Elimina