divendres, 15 de maig del 2015

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (Josep Pous i Pagès) [II]

Segon bloc de lectura.
02.- Segona part


http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/4640

Aquest segon capítol de la novel·la comença explicant la festa major d'estiu que es celebrava cada any a Mas Fraginals. Vull copiar els paràgrafs inicials que no expliquen res de la trama però en canvi deixen constància de com de ben escrita està aquesta obra i com d'entenedora n'és, amb aquesta descripció minuciosa dels preparatius de la festa:

La festa major, per Sant Esteve, era a mas Fraginals el gran esdeveniment de l'anyada. Totes les coses, passades, presents i futures, les referien a aquella data solemne, com a fita posada en el temps per situar en el curs dels anys els fets de la vida quotidiana.

Vuit dies abans ja començava l'enrenou. De primer eren els mestres de cases que entraven en dansa a fi de donar a les parets l'anyal emblanquinada. Després pujava del poble un exèrcit de dones a jornal per aconduir la casa i disposar-la a rebre la munió dels hostes. Tota la setmana era un tràfec seguit de formiguer, que la vigilant diligència de la Marianna dirigia. Mentre una part de les jornaleres netejaven els enrajolats amb fregues de sorra i gran abundor d'aigua, altres enllustraven a força de punys, fregant-los enèrgicament amb una baieta humida d'oli, els venerables mobles de noguera; i en el safareig de l'horta no paraven un moment de picar, passant bugada de la roba blanca, i a la cuina polien amb cendra i llimona el reguitzell de llums i llumeneres i totes les altres eines d'aram i de llautó que hi havia a la casa.

Quan el gros d'aquesta neteja estava llest, i tot feia goig de polit i endreçat, venien les feines delicades: les obres de planxa a càrrec del servei; el penjar a les alcoves i finestres les cortines enterques de midó; el guarnir tauletes i calaixeres amb les fines tovalles de randes i puntes; l'estendre les vànoves de ganxet i domàs en els llits de cerimònia; el cobrir els canapès amb les blanques fundes afarbalanades; i sobretot, feina la més principal i compromesa, el muntar en el cap de la sala, amb les posts i els capitells i els caixons que ja hi havia expressos, l'altar del gloriós sant Esteve, tret de la capella oberta en el gruix de la paret, on passava la resta de l'anyada, per fer-li presidir els àpats abundosos, que eren la part més important de la festa...

http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/7683

Pel que fa a la història del protagonista, veiem que aquesta festa, tan esperada cada any per la resta de la família, s'havia convertit per en Jordi Fraginals en una tortura. Obligat per la tradició, com havíem vist al capítol anterior, a seguir la carrera eclesiàstica només pel fet de ser el segon fill, se sent trist i aclaparat. No vol ser capellà però tampoc és capaç de contrariar el seu pare fent quelcom diferent del que "li toca". Amb un ànim així, és ben normal que la festa, que qualsevol festa, se li torni insuportable.


http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/2480

En aquesta ocasió però hi haurà un detall diferent que canviarà les coses. Entre els parents convidats a la festa del Mas Fraginals, hi ha anat per primera vegada l'Alberta, la filla d'un cosí llunyà de la Marianna, la mare d'en Jordi. D'una edat similar a la del nostre protagonista, els dos joves aviat s'avenen i l'alegria torna al cor del noi.

http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/2021

Una felicitat que, una vegada els dies de celebració s'han acabat i els convidats han marxat, s'estronca de cop i això fa que la tornada al seminari es converteixi en un suplici. No poder correspondre l'amor que ha nascut entre ell i l'Alberta, el fa comprendre que el tornarà un desgraciat per la resta de la seva vida i en Jordi pren una greu decisió que el seu pare no acceptarà de cap de les maneres...

http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afcecemc/id/7045

9 comentaris:

  1. Eeeeeei!! Quina meravella de post!! Quines fotos!! D'on has tret aquestes joies? :-))

    Si es veu tota la gent ballant les sardanes i altres dances i, fins i tot, puc veure a l'Alberta mirant per una finestra! Una Festa com cal, amb moltíssima gent convidada, amb uns àpats impressionants i amb tota la preparació es descriu i que tu has copiat... A mi també em va encantar la forma com està descrit tot: l'emblanquinat de les parets, fer lluir els mobles, rentar tota la roba blanca... tot, tot explicat a la manera a com es feia en aquell temps :-))

    I sí, en Jordi, que ja feia quatre anys que aguantava al seminari, amb una resignació que l'enfonsava en la tristesa però sense cap força per poder evitar el que creu el seu destí, ara, per fi, s'adona veritablement que no pot ser capellà i que ha de prendre una decissió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, per cert, que deu ser "un altre" Sant Esteve, perquè el que jo conec des de sempre, que el celebrem el 26 de desembre. Això al principi em va despistar una miqueta...

      Elimina
  2. Les fotografies són del fons de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, d'una col·lecció sobre un estudi de la masia catalana que conté un munt d'imatges dels primers anys del segle XX amb detalls de la vida rural de l'època. Quan les vaig trobar em van semblar molt adients per il·lustrar els posts d'aquest llibre. Pots veure-les totes clicant qualsevol dels enllaços i després anant al directori principal de la col·lecció. :-)

    Per cert, la primera és de Santa Maria del Collell que, si no m'equivoco, és el seminari on anava en Jordi Fraginals.

    Just el que destaques tu, és el que em va fascinar d'aquest fragment que he reproduït. El detall amb que ho explica i que ens porta a la manera de fer d'aquells temps. Mentre el llegia, estava veient tot aquell tràfec per deixar el mas ben polit per la festa.

    No és un altre sant, és el mateix Sant Esteve del 26 de desembre. El que passa és que alguns pobles que el tenen per Sant patró i per no celebrar la Festa Major en ple Nadal, celebren la seva diada el 3 d'agost, el dia de la Invenció del cos de Sant Esteve. Com exemple de lloc on es dóna aquest fet, et puc citar Vila-seca (és el primer exemple que m'ha vingut al cap :-DD)

    Ah, jo ahir ja vaig acabar el llibre. Així que no cal que corris però tampoc cal que t'esperis per fer el proper post. ;-)

    ResponElimina
  3. Doncs sí, sí, unes imatges magnífiques! Molt ben trobades... Et felicito. Ja m'hi he passejat una mica i he trobat cobertes de revistes antigues que estan molt, molt bé! Quin filó! ;-))

    Dia de la "Invenció del cos"?... això tampoc ho havia sentit a dir mai! hehehe

    Aaaaah, quina casualitat que t'hagi passat Vila-Seca pel cap... ves, si no hi passes mai tu per allí!...

    Deixem aquest post com a mínim el cap de setmana, no fos cas que algú (aquest algú anònim que jo sempre penso que corre per aquí i que el més segur és que no existeixi... hehe) anés llegint, donem-li temps i ja posaré el post dilluns. No sé com pots anar tan ràpid. Alguna trampa fas, segur :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, gràcies a aquesta magnífica pàgina:
      http://joanarimanyjuventeny.cat/fb/reliquies-santes/invencio-del-cos-de-sant-esteve/
      he descobert que "invenció", en aquest àmbit, també vol dir "trobada" o "descoberta" :-))

      Elimina
  4. Això del "filó", és el mateix pensament que vaig tenir jo. .-)) La d'estona que m'hi he passat mirant aquestes i altres fotografies, és com repassar àlbums antics de casa. Aquesta història "recent" és la que més m'interessa. :-)

    En aquest cas "invenció" es refereix al fet de trobar el cos gràcies a l'ajuda de Déu. Es veu doncs que va ser a l'agost quan van trobar les relíquies de Sant esteve, però no em facis explicar gaire cosa més tampoc.

    Tampoc pretenia que publiquessis el teu post avui, només t'ho he dit perquè no passés com en el primer que ja el tenies a punt i m'esperaves. :-)) Em sembla perfecte que el publiquis d'aquí tres o quatre dies, després jo faré el mateix per publicar el següent (abans ja et demanaré confirmació de que ja has llegit fins on toca :-D)

    Trampa per llegir ràpid?. Doncs sí, m'has descobert. Em salto totes les paraules esdrúixoles que sempre són les més llargues. :-DDDDD

    ResponElimina
  5. Qui diu dilluns, diu dimarts...
    Pobre de mi... ho tinc tot al cap, però m'atabalo amb el tema "imatges", perquè tu em poses el llistó mooool alt!! :-DDD

    ResponElimina