diumenge, 9 d’agost de 2015

Orgull i prejudici, de Jane Austen.- Primer bloc de lectura

Estem ja en plena lectura d'aquest clàssic de la literatura universal. En haver dividit el llibre en tres blocs, n'hem llegit ja una tercera part, cosa que ens dóna ja una idea claríssima del llibre: l'estil, l'argument, els personatges, etc.

En primer lloc vull senyalar que penso que aquesta història es pot llegir de dues formes diferents. De fet, no té res de complicada, els capítols són molt breus i s'avança sense entrebancs per tant, una primera forma de llegir-la, sense aturar-nos massa a aprofundir, ens podria fer pensar que ens trobem davant una novel·leta rosa amb personatges superficials, buits i, en molts casos, bastant ximplets.


Ara bé, tal com va dir en MAC al post de presentació, aquest llibre, en realitat, el que té és una crítica molt gran a la societat anglesa de l'època: o sigui que, si veiem gent superficial i buida és perquè l'autora ens està dient "la gent és superficial i buida".

L'aristocràcia viu de renda. Les persones són conegudes per nom, cognoms i... "té una renda de tantes lliures anuals" i la riquesa, perquè sigui considerada més noble i digna, ha de venir de les terres. Si algú disposa d'una posició econòmica còmoda, però l'ha aconseguit treballant no és en absolut tan "bo" com aquell a qui les seves rendes li venen de les propietats.

La funció de les dones és la de trobar un bon marit que les mantingui i, com més ric sigui el marit, millor, és clar. Això també és criticat per l'autora que ens presenta una protagonista (Lizzy Bennet) que ben aviat rebutjarà una proposta de matrimoni del cosí Collins, proposta que era econòmicament molt bona, però que a ella no li interessa.

Però, comencem pel principi. Si, com deia, la funció de les dones era trobar un marit ric, imaginem l'alegria de la Sra. Bennet, mare de cinc filles per casar, quan sap que al comtat on viu s'hi trasllada un jove ric i solter, Mr. Bingley. Qui li comunica és el seu marit. Us poso tres imatges retallades d'un vídeo d'una de les pel·lícules que s'ha fet de l'obra on: 1.- La mare remarca la renda del nou veí. 2 i 3.- Les filles, que escolten d'amagat, s'alegren en saber que és solter.




Us vaig a presentar les cinc germanes:


Començant per l'esquerra, tenim a la mare, la Sra. Bennet, xerraire, ximpleta, però bona dona, després la germana gran: Jane, una noia dolça i bona, que mai pensa malament de ningú. Sembla ser que el Sr. Bingley es fixarà en ella... Kitty, la quarta germana; Mary, la tercera; Lizzy, la segona i més important protagonista del llibre i Lydia, la menor, que encara no ha fet els setze anys.


Quan Mr. Bingley arriba al comtat no ho fa sol, ho fa amb les seves dues germanes: una casada i l'altre soltera, el cunyat i un amic, més ric que ell, anomenat Mr. Darcy, el qual es presenta seriós, arrogant, bastant antipàtic. Les dues germanes es fan molt amigues de Jane, la germana gran, que bona noia com és, creu fermament en la seva amistat. Però la Lizzy no ho veu tot tan clar...

Les relacions entre tots ells, més l'aparició de nous personatges, com el cosí Collins, pastor protestant que vol trobar muller preferentment entre les seves cosines; Charlotte, millor amiga de Lizzy, Mr. Wickham, jove militar que es fa amic de les noies i que els parla malament de Mr. Darcy, i oncles, ties, cosins i parents, van entreteixint una xarxa en la que els valors citats al principi sempre estan ben presents.

Personalment, m'està agradant força... clar que, amb els ingredients que té (localització, ambient, època, etc.) ja tenia tots els punts a favor :-)

7 comentaris:

  1. N'has fet una molt bona presentació dels personatges principals (quan acabi el llibre, a veure si trobo disponible aquesta versió cinematogràfica) i també els has definit molt bé. Clarament són "superficials, buits i, en molts casos, bastant ximplets". :-))

    La seva única preocupació és la xafarderia mundana, veiem una classe de gent amb la vida resolta que l'únic que fan és anar de visita en visita, de ball en ball només provant de trobar un bon partit per casar les filles i únicament parlant d'aquests temes "del cor". Uns temes que he de dir que, per a mi, són ben poc interessants per no dir avorrits directament.

    Vol dir això que la novel·la m'està semblant avorrida o poc interessant?. Doncs no, de fet tot el contrari perquè, com tu també dius, darrere d'aquesta primera impressió (totalment certa per altra banda) s'hi amaga un retrat crític d'aquest tipus de societat que se'ns presenta tal com és realment. I això és el que em fa el llibre interessant. No sé si m'he acabat d'explicar, el que intento dir és si m'agrada el llibre no és per la història, pel que els passa als personatges, sinó pel retrat que ens fa d'aquests personatges i de la seva època.

    Uns personatges, per altra banda, molt ben definits i explicats. A mi els que em cauen més bé són els menys afectats per aquesta "hipocresia general", els més "normals" vaja. Per una banda el Sr. Bennet, i, és clar, també la Lizzy que és l'única noia que sembla anar una mica a la seva, :-))

    Resumint, segurament aquesta novel·la no entrarà en la llista dels meus llibres preferits però de moment m'està agradant. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, és ben bé com ho dius: Les preocupacions de la gent són anar de convidats uns a casa dels altres (que, per cert, aquestes visites a vegades duren setmanes, com es nota que tothom té servei!... hahaha) organitzar balls, sopars, etc. Alguns, fins i tot tenen biblioteques ben assortides i els agrada llegir.

      La preparació de les noies és: saber música (tocar el piano, cantar), aprendre a cosir (brodar, fer tapissos... o sigui cosir de forma decorativa, eh? res de cosir botons!) i moltes aprendre a dibuixar... Algunes també llegeixen, però no totes.

      He de dir que el pare de les noies és un personatge que també em cau molt bé i, quan buscava trossets de pel·lícula per retallar imatges vaig veure els actors que fan els pares i tots dos m'encanten!! :-DD

      El proper bloc et toca a tu i el darrer a mi però, si vols, després pots fer un post-extra (com un Postlectura que va fer una vegada en Marcel) i poses tots els vídeos de la pel·li (jo els vaig trobar per parts, però tu ets capaç de trobar la pel·li sencera o en dos o tres parts més llargues) i així ho deixem aquí, per a la posteritat :-DD

      Elimina
    2. Ah, afegir també que el fet de saber que el que s'explica és real o sigui, que aquesta gent veritablement vivia així, i que el retrat que se'ns dóna no és fruit d'una falsa imatge que s'inventa l'autora, també em resulta molt interessant.

      Però... traslladem-nos a l'actualitat... Vols dir que no hi ha encara persones que viuen així? Jo vaig poc a la perruqueria però fa un temps, quan hi anava més sovint, era la meva "font de revistes del cor". Agafava l'Hola i, a les primeres pàgines sempre hi havia un "ric" que ensenyava la seva mansió, amb el menjador, les sales, els dormitoris, tot ple de tapissos, quadres, catifes... tot immens, tot espectacular, a vegades lleig de tan sobrecarregat... I penses que han de tenir molt de servei i ser molt rics... Alguns tenen títol nobiliari, altres són de famílies que s'han fet riques d'alguna manera (el darrer que vaig veure eren uns magnats de l'automòbil, no recordo la marca).

      En fi... seguirem llegint a veure què els passa als protagonistes de la història (tot i que el final ja me'l imagino, és clar... hehehe)

      Elimina
  2. Segur que en l'actualitat també hi ha persones que viuen així. Els rics desvagats no s'han extingit ni molt menys. :-DD

    Pel que fa al post amb la pel·lícula dubto que una versió tan moderna estigui lliure al YouTube per poder-la enllaçar aquí (de fet, tu mateixa dius que no l'has trobat). Quan deia que veuria si estava disponible no estava pensant en això. ;-)

    Per cert, aquest cap de setmana he avançat força (em queden 3 capítols per acabar la segona part) i la història s'està fent més interessant en relació a la relació (:-D) Lizzy - Darcy. Encara que jo també diria que intueixo com acabarà tot.. :-))

    Quan acabi la segona part (segurament avui mateix) ja em posaré a fer el post corresponent, avisa'm quan tu també hi hagis arribat per poder publicar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també he llegit molt hehehe... i només me'n falta UN de capitolet per acabar el segon bloc :-DD (hehehe sorprenent, eh?)

      Si vols fer el post per demà mateix, ni que sigui per la tarda, a mi ja em va bé... i sinó, doncs quan puguis... Pel tercer ja tardaré una mica més que tinc un encàrrec :-))

      Elimina
  3. Això de que no em deixis atrapar-te en la lectura aquesta vegada, és una senyal clara que t'està agradant molt aquest llibre. :-)))

    Ho trobo una mica precipitat que pugui tenir el post preparat per demà. Ja t'he dit que no he acabat encara el bloc i això vol dir que no he buscat res d'informació ni m'he plantejat com el faré, però serà cosa de pocs dies més, segur que abans del cap de setmana ja el tens aquí. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet de que els capítols siguin tan curtets fa que, quan dius "ja acabo", pensis "va, un altre..." :-DDD
      ... però, a més, és cert que m'agrada hehehe

      Millor, millor... fes-lo dijous si vols, o divendres, no pateixis gens que després jo tardaré una mica més a posar el meu i així quedaran més ben organitzats :-)))

      Elimina