dilluns, 6 de novembre de 2017

L'hotel encantat (Wilkie Collins) [II]

Segon bloc de lectura.
Capítols: 11 a 20


Wilkie Collins l'any 1874 (Fotografia de Napoleon Sarony)

Comencem aquest segon bloc de lectura de L'HOTEL ENCANTAT (Wilkie Collins - 1878) i la història, com no podia ser d'altra manera, continua allà on la vam deixar al final del primer bloc.

Al primer dels capítols d'aquest bloc, onzè del llibre i penúltim de la segona part de les quatre en que l'autor va dividir la seva obra, les dues protagonistes femenines de la novel·la es troben. La comtessa Narona, recent vídua de Lord Montbarry, fa una visita a Agnes Lockwood, que estava promesa amb el Lord i va ser abandonada pel seu antic enamorat. D'aquesta tensa trobada no en sortirà res que ens ajudi a esclarir el misteri dels fets que van passar a Venècia amb el propi lord i amb el guia que els acompanyava, Mr. Ferrari, però acaba amb unes enigmàtiques paraules per part de la, fins fa poc, Lady Montbarry:

"...El dia que li vaig prendre el promès i, en fer-ho, vaig arruïnar-li la vida (estic plenament convençuda d'aquest fet!), vostè va esdevenir l'instrument de la paga que mereixien els meus pecats de tants anys. Coses com aquesta ja han succeït altres vegades! Ja ha passat en altres ocasions que una persona ha estat el mitjà que, innocentment, ha fet que el mal nasqués en una altra. Vostè ha estat aquest mitjà… i encara tornarà a ser-lo. Encara m'ha de conduir fins el dia en el qual es descobrirà tot i procurar-me el càstig que tinc destinat. Tornarem a trobar-nos… aquí a Anglaterra, o a Venècia, on va morir el meu marit… Encara ens trobarem per darrera vegada..."

Edició anglesa de 1884

Tot i aquesta misteriosa "amenaça" o potser per evitar que es compleixi, Agnes Lockwood decideix fer un canvi a la seva vida i entrar a treballar com a mainadera dels fills de l'actual Lord Montbarry, germà del difunt, traslladant-se, en conseqüència, a Irlanda. És en aquest nou escenari on transcorre la tercera part de la novel·la (de només tres capítols, del XIII al XV) però no tot passa únicament aquí. A Venècia, el palau que van llogar els antics Lord i Lady Montbarry ha estat venut per fer-ne un hotel de luxe, el que dóna títol al llibre:

"...A mesura que anaven passant els mesos d'estiu, s'anava acabant la transformació del palau venecià en un moderníssim hotel. L'exterior de l'edifici, amb la magnífica façana de Palladio encarada al canal, va restar prudentment intacta. L'interior va haver de ser fet de bell nou, sobretot pel que feia a les dimensions i a la disposició de les habitacions. Els immensos salons van ser subdividits en «apartaments», formats per tres o quatre cambres cadascun. Els amples passadissos dels pisos superiors oferien espai per a tota una renglera de petits dormitoris, destinats al servei i als viatgers amb mitjans econòmics limitats. Res no va ser desaprofitat, ni els ferms paviments ni els sostres delicadament esculpits. Aquests, en excel·lent estat de conservació quant al treball d'execució, només exigien una neteja i una restauració dels daurats per a enaltir la bellesa i la importància de les millors cambres de l'hotel...."

Edició catalana de 1994

I és a aquesta nova localització, el recent inaugurat "Hotel Palace" de Venècia, on ens trasllada la lectura quan entrem a la quarta part del llibre. En aquest segon bloc de lectura només encetarem aquesta última part de l'obra i, sense trobar encara la solució a cap misteri, descobrirem que a certes habitacions del nou hotel passen coses molt estranyes quan els hostes que s'hi allotgen són membres de la família del difunt lord. Veiem, a tall d'exemple, que li va passar a Henry Westwick, un altre dels seus germans:

"...Rendit i mig endormiscat, ja es disposava a reposar profundament tota la nit. Com que la salut del seu sistema nerviós era excel·lent, dormia tan bé en un llit foraster com en el de casa. Sense que hi hagués el més mínim motiu que pogués explicar-ho, però, les seves lícites esperances van resultar burlades. El llit luxós, la cambra ben airejada, la delitosa calma de les nits a Venècia eren circumstàncies que justificaven plenament un son tranquil. Ell, però, no va aconseguir aclucar l'ull. Una sensació indescriptible, en la qual es barrejaven el neguit i la prostració, el mantingueren despert tant a les fosques com a la claror del dia. Va baixar al bar així que va apreciar moviment a l'hotel i va demanar l'esmorzar. En ser-li presentat el menjar, va experimentar un altre canvi, igualment inexplicable en ell: no tenia gens de gana. Una truita excel·lent i unes costelles perfectament cuites foren rebutjades, intactes. Ell, a qui les ganes de menjar no fallaven mai i que gaudia d'una digestió envejable!..."

Edició espanyola de 1940

El misteri, però, no ha fet més que començar. Les coses que fins ara han passat a l'hotel no són res més que un simple aperitiu. L'última cosa que sabem en acabar aquest segon bloc és que la comtessa Narona tenia raó quan avisava a Agnes Lockwood que "es tornarien a veure". Ella mateixa, sota el nom fals de Mrs. James, ja s'allotja a l'hotel i la seva antagonista just hi arriba en les últimes línies del bloc que ens ocupa:

"...Cap al vespre del tercer dia, Lord Montbarry i les persones que l'acompanyaven en el viatge van arribar, puntuals, a la cita. «Mrs. James», que estava asseguda al costat de la finestra de la cambra esperant l'arribada, va ser la primera a veure el desembarcament del nou Lord. Aquest va donar la mà a la seva esposa per ajudar-la a pujar les escales. A continuació va ajudar a les tres nenes. Finalment, en darrer lloc, va aparèixer la figura d'Agnes, retallada sobre la negra entrada de la cabina, i agafant la mà de Lord Montbarry també va saltar a terra. No duia vel. La comtessa, observant-la amb uns binocles de teatre, va veure que, en pujar les escales que conduïen a la porta de l'hotel, s'aturava un moment i mirava l'exterior de l'edifici, i va observar igualment que estava molt pàl·lida..."

Edició catalana de 1986

Què passarà a partir d'ara a l'hotel?. Descobrirem l'origen dels estranys fets que hi tenen lloc?. Servirà això per saber que va passar amb Lord Montbarry i Mr. Ferrari uns mesos enrere?...

Per treure'n l'entrellat de tot plegat, haurem de passar al tercer (i últim) bloc de lectura. ;-)

3 comentaris:

  1. Ja sabia jo que m'agradaria el post :-))

    Vaig estar buscant una imatge d'en Wilkie Collins en que no estés "amb cara de foto", com la majoria... i no vaig trobar aquesta tan xula que tu has posat, que gairebé dóna com una sensació de moviment.

    L'edició anglesa de 1884 guarda-la bé, que deu valdre "un pastón" :-DDD

    I ja comencen a passar coses rares... Ja tenim a tots els nostres protagonistes a l'antic palau venecià, convertit en un preciós hotel... estarà bé la gent allí? :-DD

    Ara... aquesta escena "Una truita excel·lent i unes costelles perfectament cuites foren rebutjades, intactes" és ben trista, eh?... M'imagino la truiteta i les costelles abandonades en el plat i crec que me n'hi vaig immediatament!!

    I doncs, t'està agradant "de moment"el llibre? ;-))

    ResponSuprimeix
  2. La fotografia la vaig escollir perquè era una de les que vaig trobar més properes en el temps a l'any que va escriure "L'hotel encantat". Per fer-nos així una idea de la cara que devia fer en aquella època... més o menys. :-))

    En el cas de les altres imatges, doncs vaig trobar-me que no acabava de saber quines posar i se'm va ocórrer triar portades de diferents edicions de la novel·la que tinguessin a veure (ni que sigui remotament) amb els fragments del text que havia escollit per fer el post. I així ho vaig deixar. :-)

    Pel que fa a la lectura, ja et vaig comentar que malgrat que no l'he trobat tan interessant com l'altre Collins que vam llegir no es pot dir que em desagradi ni molt menys. No és, potser i com ja ens havien avisat, una de les millors obres de l'autor però passa bé. No t'ho sembla a tu?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La resposta... en un parell de dies :-DD

      Dilluns que ve, llibre nou!! ;-))

      Suprimeix