divendres, 31 de març de 2017

Emma, de Jane Austen.- Post de lectura (I)

Doncs bé, ha arribat el moment de fer el post del primer bloc de lectura d'aquesta novel·la.

Ja fa dies que vaig arribar al punt on fer el post, però fins ara no em poso amb calma a fer-lo i, clar, com he seguit llegint, doncs ja estic ben avançada en el segon bloc però, de moment, les dues coses més importants que puc dir d'aquesta lectura és:

- M'ho estic passant molt i molt bé amb aquesta novel·la. Em fa molta gràcia la forma en que està escrita, com es fica ben bé en la personalitat dels protagonistes, com descriu els detalls de la vida d'aquella societat. En definitiva, que estic súper contenta llegint-lo i em sap greu poder-hi dedicar poques estones perquè fa anys ja l'hauria acabat... però bé, s'ha de gaudir de les coses com venen.

- El personatge d'Emma em cau fatal. Tot i això, em fa molta gràcia. Vull dir que em cau fatal per la seva forma de ser, però em fa gràcia perquè sóc conscient que la pobre no té la culpa de ser com és (snob i classista fins al capdamunt) sinó que és fruit de l'educació que rebien les noies de classe alta en aquell temps.

Il·lustració de Philip Gough per una edició d'Emma

Emma és la filla petita d'un pare vidu (pare que ja es va casar gran) o sigui que la noia i son pare, que tenen una excel·lent relació i s'estimen molt, (mira, això sí que ho té de bo l'Emma, com sempre es preocupa de que el seu pare estigui bé) es porten molts anys.

La noia ha tingut fins ara una institutriu que, més que això era una amiga més gran que ella... Just comença l'obra que la institutriu s'acaba de casar i l'Emma està tota satisfeta perquè creu que ella ha tingut alguna cosa a veure en el fet que aquest matrimoni s'hagi celebrat. L'Emma creu que té com una mena de saviesa especial per saber qui pot lligar bé amb qui, qui convé a qui i qui no és digne de qui.

Evidentment, aquesta capacitat no està més que a la seva imaginació i, de fet, quan intenta aconseguir que un jove clergue s'enamori de la seva amiga Harriet, el resultat de tot és que el clergue en qüestió s'enamora de l'Emma la qual evidentment, el rebutja.


Però més greu és encara que a la pobre Harriet (que és molt joveneta i no massa intel·ligent) li ha fet donar carabasses a un noi que li hauria anat perfectament, bon noi, treballador i que, a més, a ella al principi li agradava.

Podríem dir que aquest primer bloc de lectura engloba de principi a fi aquesta història de la Harriet (tot i que espero que més endavant la xiqueta s'ho repensi i accepti al primer pretendent, fent cas omís dels consells absurds de l'Emma)

També tenen cabuda en aquests primers capítols la germana gran d'Emma (Isabella) i el seu marit, que tenen cinc fillets preciosos i semblen un matrimoni força ben avingut, tot i que ella té un caràcter una mica fleuma, la sensació que dóna és que s'estimen de veritat i són ben feliços. El marit d'Isabella, John Knightley, té un germà més gran -i molt ric- que viu molt a prop d'Emma i que constantment visita a son pare. Sobre aquest germà tinc jo les meves sospites de que sigui el causant que la nostra protagonista trenqui un dels seus propòsits de vida: quedar-se soltera. Ja que una dona soltera i rica mereix tots els respectes... els problemes i les bromes arriben per les solteres pobres.

Sembla ser que, pel segon bloc de lectura nous personatges entraran en escena, com el fill d'un primer matrimoni del Sr. Weston (marit de la seva institutriu) i una noia orfe, neboda d'una veïna, que sembla que amaga algun misteri en la seva vida.

3 comentaris:

  1. Sense afegir-me al teu entusiasme (jo no m'ho vaig passar molt i molt bé llegint la novel·la) admeto que no em va desagradar i que, certament, no es fa gens pesada de llegir.

    És veritat que, vist des del nostre punt de vista, l'actitud de l'Emma fa un pèl de ràbia, l'únic que l'importa són les aparences i això arriba fins al punt de fer que la Harriet rebutgi el seu pretendent només perquè és un propietari rural i no un membre de l'alta societat. I no ho fa pensant en la seva amiga sinó sobretot en ella mateixa que no es veu tenint-hi tractes si la Harriet s'hi arribés a casar. Per força ens ha de caure malament. Mr. Woodhouse, el seu pare, també deixa'l anar. Està tan carregat de manies aquest home que arriba a donar un punt còmic a la lectura quan ell surt. :-))
    Tens raó que l'autora ens dibuixa perfectament els detalls de la personalitat i la manera de viure dels protagonistes, i justament això és el punt fort que vull destacar d'aquesta novel·la.

    Un petit apunt per parlar de les endevinalles. He de dir que, després d'haver fet el post de presentació, m'esperava que fossin més presents i que tinguessin més importància en el llibre del que en realitat tenen. Un altre punt negatiu sobre aquest tema ja te'l vaig comentar en un post del XAREL-10 on vam parlar dels traductors però hi torno aquí que és on toca. En el cas de la meva edició del llibre, el traductor a l'espanyol es limita a traduir textualment les xarades. Això pot semblar (i ho és) més fidel a l'original però provoca que al llegir-les es perdi totalment el joc proposat per l'autora ja que, al ser la solució en anglès, no pots trobar-la a partir de l'endevinalla traduïda. En aquests casos, jo agraeixo molt més que el traductor faci l'esforç d'adaptar l'enigma a l'idioma en que estem llegint, malgrat es perdi en fidelitat textual trobo que això es mantenir-se més fidel al que l'autor buscava. És només la meva opinió i entenc que en alguns casos pot resultar molt difícil (sinó impossible) de fer però com he dit, a mi m'agrada molt quan ho trobo en una lectura. I en aquest cas que, malgrat les expectatives creades :-D, d'endevinalles només n'hi ha un parell o tres en tot el llibre doncs encara més. :-))

    Com et vaig dir, jo ja l'he acabat del tot i ja tinc el segon post de lectura preparat i a punt de publicar. Quan hi arribis, m'avises. :-)


    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema de la Harriet és ben curiós perquè en realitat la noia és una nena abandonada de la que no se sap res de res... des del punt de vista d'una noia com l'Emma hauria de ser "el més baix de la societat", però com la troba bonica, ella ja s'imagina que -segur- que el seu pare era algun cavaller i, llavors, ja la pot tenir com amiga.

      I també el detall que tu assenyales, que arriba a ser tan absurda que, si la noia s'hagués casat amb el primer pretendent, dona per segur que no podrien ser amigues. A mi en aquest punt em va caure l'ànima als peus... pobre Harriet!

      Tens raó amb el tema de les endevinalles. El meu llibre fa el mateix, tradueix literalment i després explica què vol dir (el traductor és José Luis López Muñoz).

      Doncs que et sembla si publiques el segon post just d'aquí una setmana? És per donar un temps prudencial a aquest i perquè, de passada, jo hagi pogut començar el tercer i així no tardi tant en sortir :-))

      Elimina
  2. Entenc, pel que dius, que ja tens la segona part força avançada. Em sembla perfecte, m'apunto doncs que em toca publicar el meu post el dilluns dia 10 d'abril, per exemple. Tot i així encara no el programo, ja ho faré a finals de la setmana que ve si no hi ha cap "contraordre" per part teva. :-))

    ResponElimina