dilluns, 3 de juliol de 2017

Viatge al Centre de la Terra, de Jules Verne- Primer bloc de lectura

Amb la calor que ha fet aquests dies passats, potser viatjar al Centre de la Terra pot no semblar la idea més assenyada. Sortosament, portem dos dies en que podem tornar a respirar i per tant ha arribat, per fi, el moment de fer el primer post d'aquesta obra de Jules Verne.


He de dir que en el nostre mini-club de lectura aquest és el segon llibre que llegim del gran autor francès. El primer va ser La volta al món en vuitanta dies fa gairebé tres anys, començàvem el juliol del 2014. Doncs bé, si aquell ja em va agradar molt, aquest encara m'està agradant més. M'he preguntat diverses vegades a què deu ser degut i, per ajudar-me a mi mateixa a trobar la resposta, he entrat en els posts corresponents a l'altre llibre. Només veure'ls ho he tingut clar! I és que d'aquest llibre no he vist cap pel·lícula.

Recordo que ja vàrem comentar com ens pot distorsionar una lectura el fet d'haver vist un film basat en la novel·la però a la que no és completament fidel. I això em va passar diverses vegades amb "La volta al món...".  Aquí, sortosament, la meva lectura parteix gairebé de zero: una idea general de l'argument de l'obra i res més. Ni escenes de Cantinfles ni Jackie Chan ni Willy Fog. I m'està resultant un llibre extraordinàriament interessant. Magnífic.

He buscat la biografia de Verne per veure quins estudis tenia, ja que durant tot el llibre tens la sensació que estàs llegint l'obra d'un erudit (però, atenció, que tots aquests coneixements no fan l'obra gens pesada, que consti) i m'he endut la sorpresa que va estudiar Dret. Us asseguro que en "els meus temps universitaris" (els anys 80 del segle XX) a la Facultat de Dret no ens ensenyaven res de mineralogia, ni geologia, ni antropologia... res de pedres, plantes, història del naixement i evolució del nostre planeta, espècies animals...  res :-)

Després he vist que l'home es passava les hores a les biblioteques i llavors he entès on va adquirir tots aquests coneixements :-)

Aquesta preciositat és l'edició que estic llegint jo.
Crec que la vàrem comprar en una col·lecció, però no ho recordo.

Hem dividit aquesta lectura en tres blocs i, curiosament, ha passat ja tot el primer i encara no hem començat el nostre viatge! (Em refereixo al descens cap al centre de la Terra) Això també m'ha agradat. Tenim una bona colla de pàgines en les que la història es va gestant sense presses.

Tenim tres protagonistes principals, el Professor Lidenbrock, el seu nebot Axel i en Hans el valuosíssim guia que no apareix fins al Capítol XI i que serà un personatge molt important.

El llibre que estic llegint porta unes il·lustracions d'Édouard Riou (deixeble de Gustave Doré) que són xulíssimes i m'he dedicat a fotografiar-les amb el mòbil del meu marit que, sense ser res de l'altre món és una mica millor que el meu, així que ara us presentaré els personatges del llibre, els tres principals i algun altre...

El professor, ideòleg del viatge

Marta, la majordoma i cuinera del professor

Graüben, la promesa d'Axel és fillola del professor

Axel, un dels protagonistes i el narrador de la història

Hans, l'home que els farà de guia en la seva expedició

Tot comença el 24 de maig de 1863, dia en que el professor ensenya, absolutament emocionat, al seu nebot un llibre vell que acaba de comprar, una obra original en llengua islandesa escrit el segle XII i que és la crònica dels prínceps noruecs que varen regnar a Islàndia. El llibre és un manuscrit rúnic.

Mentre estan mirant el llibre, entre les seves fulles apareix un pergamí vell i brut, escrit també en rúnic, que el professor es proposa desxifrar, decidint en la seva tossuderia que no menjarà ni farà res més fins que entengui què és el que amaga el text del pergamí.


Després d'un munt de proves, el professor s'adona que està escrit de forma enigmàtica i va fent proves agafant les lletres per grups, etc. però no hi ha manera. Finalment serà l'Axel qui, gairebé sense voler, descobrirà com s'ha de llegir el pergamí... I aquí començaran els seus problemes ja que el que explica el vell document és la forma en que un antic viatger, Arne Saknussemm, va poder arribar al Centre de la Terra. I, com sospitava el pobre nebot, el professor vol fer el mateix: Seguir les instruccions de Saknussemm i arribar al Centre de la Terra.


La porta d'entrada al camí que portaria al Centre de la Terra és un volcà islandès l'Sneffels i, tot i que l'Axel no té cap ganes de fer l'expedició acaba partint amb el seu oncle...

Marta i Graüben s'acomiaden dels dos aventurers.

Des d'aquest campanar de Copenhague, de camí a Islàndia, el pobre Axel aprèn
"lliçons d'abisme" per perdre el seu vertigen.

Després, de Dinamarca a Islàndia, toca anar per mar... i, ja a Islàndia, hem de fer encara unes jornades de camí fins arribar al volcà on, veritablement, començaria el Viatge al Centre de la Terra... però, de moment, jo ja no explico res més. Ho deixo aquí, tot repetint que estic trobant la història absolutament interessant... ara bé, si jo fos l'Axel, no m'hauria deixat convèncer! :-)

7 comentaris:

  1. Ha valgut la pena esperar, un post magnífic. He trobat genials aquestes il·lustracions del teu llibre. Són tota una joia, ja saps que m'agraden moltíssim aquestes imatges que acompanyaven les edicions originals de l'obra (de fet, al meu post del segon bloc també n'he posat una bona colla de les fetes per E. Riou per a la primera edició del llibre).

    He de dir que jo també he gaudit molt d'aquesta lectura però que "La volta al món..." em va agradar més. Aquell em va enganxar més, em va interessar molt més l'aventura del viatge per tot el planeta que aquest que no ens movem de sota terra. Tot i així, repeteixo que també m'ho he passat molt bé. Com veuràs ara que comença, realment, el viatge al centre de la Terra els protagonistes també en viuran de tots colors. :-)

    I ja que has parlat de les pel·lícules, després de la lectura vaig veure el clàssic de 1959 (la del tràiler que vaig posar al post de presentació) i dir-te que és força entretinguda... però sembla treta d'un altre llibre. :-DD

    Com saps, ja tinc el meu post fet. Seguint la teva "programació", el preparo per publicar-lo dilluns que ve. D'acord?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic súper contenta que t'agradi el post! :-))

      Em fa gràcia la discrepància en el nostre llibre preferit de Verne... El cert és que jo tenia sempre present en Willy Fog hehehe... bé, potser exagero una mica però sí que totes les imatges que ja tenia de la obra em rondaven pel cap mentre llegia... crec que fer-ho com faig ara, sense haver vist cap pel·li fa que m'agradi tant. Sort que no vaig veure aquesta que dius tu!! :-DD

      Volia comentar aquí que, si intento imaginar la situació com a real, el pobre Axel em fa una llàstima terrible. Són SOTA terra!! Jo estaria morta de por, amb una claustrofòbia terrible -per molt que hi hagi espais amplis o molt amplis... és igual-, jo necessito tenir el cel damunt del cap :-DDD

      Em sembla molt bé seguir la "meva programació" :-DD

      Elimina
  2. És cert que amb aquest tipus de llibres tan coneguts és difícil no tenir algunes idees preconcebudes basades en les adaptacions que hem vist abans i que de vegades (gairebé totes les vegades :-DD) són unes adaptacions que no "s'adapten" gaire a l'original. A mi, "La volta al món en 80 dies" em va agradar tant perquè em va sorprendre, la vaig trobar molt millor del que m'esperava. No és estrany, no recordo cap cas que vista una i llegit l'altre m'hagi agradat més la pel·lícula que el llibre. Sé que molta gent pensa el contrari però jo prefereixo veure la pel·lícula abans de llegir la novel·la. Fent-ho així puc gaudir de les dues coses; en canvi en l'ordre invers segur que la pel·lícula no m'agradarà perquè hi trobaré a faltar coses. Això, és clar, en el cas de que tingui previst veure la pel·lícula perquè si no el millor, i amb això estic completament d'acord amb tu, és agafar el llibre sense cap informació prèvia i que et sorprengui la trama tal com toca. :-)

    L'espeleologia tampoc està feta per a mi, així que també em costaria apuntar-me a una "excursió" com aquesta. :-DD
    Volia comentar això que dius d'imaginar-te "la situació com a real" per dir que Verne aconsegueix que fer-ho no sigui gens difícil. És cert, i en els capítols que venen és cada vegada més clar, que s'inventa moltes coses que són impossibles però això sap posar-ho en un context de dades i detalls verídics que fa que t'ho creguis. En parlo una mica d'això al meu post que, seguint la teva programació ;-), ara mateix vaig a programar pel dilluns al matí... resisteix la temptació i no el miris abans d'hora, que seria fer trampa. :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resistiré la temptació! hehehe però estava pensar que, potser, no cal esperar fins dilluns, potser ja el podries posar dijous :-))

      Estic d'acord amb el què dius. Tota la sèrie de dades que es donen, el nom de roques, plantes, el domini dels períodes geològics fa que al final ho vegis tot tan ben "documentat" que et creus fins i tot allò que no és "creïble" :-DD Ara bé, això és part del seu mèrit hehehe

      D'altra banda, tot i dir que entre els dos llibres de Verne que hem llegit, em quedo amb aquest, si jo hagués de viure una de les dues aventures em quedo amb la primera totalment. Amb els mitjans que ens explica l'autor. Prefereixo llegir-les còmodament asseguda hehehe però si les hagués de viure, m'apunto a fer la Volta al món en 80 dies que no pas internar-me ni un sol metre sota terra :-DD


      Elimina
  3. Has acabat ja la lectura?. Clar que, de totes maneres, tant si és que sí com que no, jo trobo que tampoc cal còrrer ara i que aquest post teu es mereix que estigui visible almenys tota la setmana. Així que, per a mi, millor que deixem la "programació" tal com estava programada :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em queden 30 pàgines ja fa dos dies i que me les guardo per allargar l'emoció :-DD

      Estic dubtant de si començar un altre llibre i acabar aquestes 30 després del teu post o seguir llegint ja... Suposo que l'acabaré, estic impacient!! ;-))

      I tu? Quina aventura preferiries VIURE? ;-)

      Elimina
  4. Evidentment, m'apuntaria sense dubtar-ho a la volta al món... i si no em calgués fer-la a contra-rellotge, millor que millor. :-DD

    ResponElimina