Comencem la lectura de "L'ombra de l'atzavara". És la novel·la més coneguda de Pere Calders (1912-1994). La va publicar l'any 1963, havent ja tornat de Mèxic, i per ella va rebre el premi Sant Jordi. L'obra ens parla de l'emigració dels catalans arran de la Guerra Civil espanyola a través de les peripècies de Joan Deltell, un català emigrat a Mèxic que treballa en una editorial. S'ha casat amb una mexicana però no s'ha acabat d'adaptar a aquella cultura i segueix somniant en el retorn a Catalunya.
Calders ens explica aquest "xoc intercultural" i el viatge interior que fa el protagonista amb la ironia i la mestria narrativa que el caracteritza. El resultat és una excel·lent novel·la que estic segur que gaudirem.
Us copio a continuació un fragment de la nota a la segona edició, on el mateix autor ens explica com veu ell el tema de la immigració que ha viscut en primera persona: "Penso que la qüestió és molt senzilla. Quan algú ha d'abandonar la seva terra per qualsevol causa i en troba una altra que li sembla més convenient per a viure-hi, només té dues opcions raonables: quedar-s'hi del tot, amb cos i ànima, o anar-se'n amb el seu enyorament a coll, tornar a casa si és que la nova li resulta incòmoda per a l'esperit. Voler convertir-se en un activista permanent de la nostàlgia és un mal negoci que aboca a balanços desoladors." (Pere Calders - 1979)
L'exemplar de la novel·la que jo llegiré (el de la imatge que encapçala el post) té 302 pàgines, per tant proposo dividir la lectura en tres blocs d'unes 100 pàgines cadascun de la següent manera:
1r. bloc - Capítols I a V (pàg. 7 a 105)
2n. bloc - Capítols VI a IX (pàg. 106 a 207)
3r. bloc - Capítols X a XII (pàg. 208 a 302)
Calders ens explica aquest "xoc intercultural" i el viatge interior que fa el protagonista amb la ironia i la mestria narrativa que el caracteritza. El resultat és una excel·lent novel·la que estic segur que gaudirem.
Us copio a continuació un fragment de la nota a la segona edició, on el mateix autor ens explica com veu ell el tema de la immigració que ha viscut en primera persona: "Penso que la qüestió és molt senzilla. Quan algú ha d'abandonar la seva terra per qualsevol causa i en troba una altra que li sembla més convenient per a viure-hi, només té dues opcions raonables: quedar-s'hi del tot, amb cos i ànima, o anar-se'n amb el seu enyorament a coll, tornar a casa si és que la nova li resulta incòmoda per a l'esperit. Voler convertir-se en un activista permanent de la nostàlgia és un mal negoci que aboca a balanços desoladors." (Pere Calders - 1979)
L'exemplar de la novel·la que jo llegiré (el de la imatge que encapçala el post) té 302 pàgines, per tant proposo dividir la lectura en tres blocs d'unes 100 pàgines cadascun de la següent manera:
1r. bloc - Capítols I a V (pàg. 7 a 105)
2n. bloc - Capítols VI a IX (pàg. 106 a 207)
3r. bloc - Capítols X a XII (pàg. 208 a 302)
Qui vol encarregar-se del post del primer bloc? :-))
M'encanta la citació que has posat.
ResponEliminaComençaré a rellegir Pere Calders, amb tot el plaer...
Em sembla que em reservaré pel segon... :)
ResponEliminaIupiiiiiiii ja comencem!! ;-))
ResponEliminaHola MAC! Molt benvinguda, CARME!
Aquests posts que donen la sortida m'encanten!
M'agafo el primer bloc. Com segur que llegeixo més poc a poc, quan jo faci el post vosaltres ja haureu superat aquest primer bloc i podrem comentar tot seguit... pels altres ja sabeu que ja "aniré arribant" ;-))
Rellegir Calders sempre és un plaer, però fer-ho amb vosaltres dues encara em fa molta més il·lusió. :-))
ResponEliminaEm quedo doncs el tercer bloc per a mi i aquest vespre mateix començaré a llegir la novel·la. En gaudirem molt d'aquesta lectura, segur que sí!!.
Jo vaig llegint!!... Per cer, que m'està agradant molt... però no dic res més de moment ;-)
ResponElimina(Enyoro el meu ordinador, jo sóc bastant bona mecanògrafa i escric sense mirar el teclat, però com el teclat d'un netbook és un 90% d'un de normal, doncs m'equivoco constantment, clico dues lletres... és esgotador. Ara miraré d'escriure unes frases sense arreglar res, ja veureu:
Enyoro el eu ordinador gran, perqupe el teclat em va molt mulloor que aqueste petit que njno sé pas bni que estic fent. Petonets i fins fenmà)
Sembla que parlis papissot amb aquest "fenmà", però segur que amb una mica de pràctica tot anirà molt "mulloor". :-DD
ResponEliminaDe totes maneres espero que l'ordinador gran es recuperi ben aviat i, quan sigui el moment, puguis fer el post en les millors condicions possibles. :-))
hehehehje al menys gràcies a la Minnie emn pud comunicar, endcara que sigui en unallenfgua estranya :-))
ResponEliminaCompanys de lectuea, ja he arribat alpunt establert per fer el p`rimer post, però el que no tinc encara és el meu ordinador gan. Al pobre li han hagut de fer diverses cirurgies i fins demà al vespre no estar+a llest. No m'atreveixo a fer el post anb la Minnie. N'acabo de fer un pel blog de la Parròquia i és tan esgotador que he decidit partir-lo en tres iposar avui només la primerra part :-DDDD
ResponEliminaNo pateixis que podem esperar. Val més un "post amb el primer bloc de lectura" d'aquí uns dies que no un "post amb el primer bloc de lectuea" fet ara mateix. :-DDD
ResponEliminaParlant del llibre, jo vaig arribar ahir al vespre també al final del capítol V per tant anem al mateix ritme. :-)
Incomparable Calders, original i actual sempre.
ResponElimina