dilluns, 24 de novembre de 2014

Memòries d'un cirurgià (Moisès Broggi) [II]

Segon bloc de lectura.
MEMÒRIES D'UN CIRURGIÀ (1908-1945)
3.- Començament de la Guerra Civil
4.- Al front


GUERNICA (Picasso - 1937)

Els dos capítols de la biografia del Dr. Broggi que formen aquest segon bloc de lectura estan dedicats a la Guerra Civil Espanyola.

El primer ens parla de com es va viure a Barcelona l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 i com, derrotat aquest en un primer moment, la ciutat va quedar en mans de l'actuació indiscriminada dels anarquistes:

... grups de milicians armats es distribuïren per barris, formant les tristament cèlebres Patrulles de Control, que es dedicaven a registrar domicilis entre aquelles famílies que creien que eren de dretes o que amagaven algun clergue, o simplement que tenien alguna cosa que els pogués comprometre, com cartes, diaris, imatges o estampes religioses; aleshores se les emportaven a les seves presons particulars i en feien el que volien ... En aquestes condicions, el poder de la Generalitat era d'una completa nul·litat...

El Dr. Broggi viu aquesta època treballant al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic amb molta més feina de l'habitual, per la gran quantitat de morts i ferits que es produïen cada dia, però que funcionava perfectament adaptant-se a les tràgiques circumstàncies. Un exemple d'això, fou la creació d'un banc de sang per primera vegada en la història que tan necessari seria després per atendre els ferits a la guerra.

(galeriametges.cat)

El segon capítol d'aquest bloc ens explica com el Dr. Broggi s'incorpora al front com a cap d'equip quirúrgic a les Brigades Internacionals. Lloc des del que viu, de primera mà, la crueltat de la guerra:

... Tots sabem per experiència pròpia els horribles excessos de què fou capaç la gent sense el fre de l'autoritat, sobretot quan aquesta mancança donà temps als assassins per organitzar-se en forma de bandes dedicades a matar, al pillatge i als incendis, que és el que va passar al nostre territori. Ara bé, tothom veia com a l'altre costat també passava el mateix, amb l'agreujant que allí tot es feia amb l'anuència de la mateixa autoritat...

... malgrat els errors comesos pels republicans, els militars eren els grans responsables de tot el que havia passat, i havien deixat el país indefens, desprotegit i en mans de les masses incontrolades...


Llegim doncs com el Dr. Broggi va viure la guerra fent de cirurgià als hospitals de campanya, que per primera vegada es van instal·lar el més a prop possible del front i, fins i tot, es van fer mòbils amb la novetat dels Auto-Chir, una completa sala d'operacions ambulant muntada dins d'un camió.






Un relat colpidor que acaba, pel que fa a aquest segon bloc de lectura, amb el trencament del front d'Aragó i la conseqüent ordre de retirada immediata de l'exèrcit de la República. És aleshores quan el Dr. Broggi es cridat a Barcelona amb destí al Departament de Sanitat de l'Exèrcit i es posa d'aquesta manera el punt i final a les seves peripècies (així ho diu ell mateix) al front, formant part de les Brigades Internacionals.

10 comentaris:

  1. Aquests posts teus fan que em senti molt, molt orgullosa d'aquest blog de lectura. Són posts de Matrícula d'Honor! :-) Tan ben explicat, amb els fragments, les imatges.

    En tot el dia d'avui no m'he pogut connectar (He vist el teu post des de l'ordinador de la Parròquia cap a la una del migdia! hehehe) i ara he estat mirant unes coses. He deixat un comentari a en XEXU i al seu post de Podemos i he vingut ràpidament aquí...

    Demà tornaré, és clar!! Que tinc coses a comentar! :-))

    Ara, de moment, dir que m'encanta la foto del vehicle del banc de sang ambulant!! Uaaaaaaaaau!! És genial!!... Aquesta no surt al llibre, eh? :-DDD

    Quants avanços, no? Tan normals que ens resulten ara els bancs de sang... :-))

    ResponElimina
  2. No n'hi ha per tant :-)))
    És un resum força resumit, com molt bé vas dir al teu post del primer bloc, d'aquest llibre se'n poden treure un bon grapat de fragments interessants i he de reconèixer que quan vaig veure que també inclou fotografies no em vaig molestar en buscar-ne fora, vaig pensar que les del llibre eren ideals per il·lustrar els posts (al del quart bloc encara en poso més :-DD).

    L'excepció és doncs aquesta del camió del banc de sang, si cliques l'enllaç que hi ha sota et portarà a la web que la Galeria de Metges Catalans dedica al Dr. Duran, el creador del primer mètode de conservació de la sang per transfondre que tan bé ens explica el Dr. Broggi.

    Sí, jo també el vaig tenir aquest pensament. Hi ha avenços que ara gaudim com si fossin la cosa més normal del món i que, no fa tants anys, els nostres avis i fins i tot els nostres pares no van conèixer. Un exemple serien els bancs de sang o també els serveis d'urgències als hospitals i tants d'altres. :-)

    ResponElimina
  3. Imagina, es coneixien els grups sanguinis, però no els sub-grups! I a nosaltres ens sembla una cosa tan elemental...

    Unes de les coses que volia remarcar són:

    1r.- Uns personatges:
    - Se'm va fer molt simpàtic el comandant George Montague Nathan, l'anglès sempre tan ben posat, amb la seva parla perfecte i les botes tan netes... la seva falta de por, la seva seguretat...
    Em va semblar curiós que, passat el temps, el propi Dr. Broggi volgués investigar sobre ell, descobrint que havia estat majordom d'un dels típics i selectes Clubs de cavallers anglesos, on havia après moltes d'aquelles formes d'actuar.
    - Un personatge repulsiu... "El cojo de Málaga". Un fastigós al que no dedicaré ni mitja paraula més.

    Uns fets terribles:
    - Els bombardeigs franquistes sobre la població civil indefensa. Utilitzar les ciutats i els pobles com a camp de proves. La traïció i la mentida prometent que deixaria marxar uns combatents que s'havien rendit, fent-los baixar del vaixell al que ja havien pujat per executar-los massivament.
    - El terror anarquista. Tan bèstia i sense sentit, els terribles "paseos".

    Sempre extreure coses bones: Una de les coses que m'agrada d'aquest llibre és anar coneixent la mateixa persona del Dr. Broggi i la seva filosofia de la vida.
    Hi havia una persona del seu equip en la que no acabava de confiar, Coomes, el conductor de l'Auto Chair.
    Un cop Coomes és mort, es descobreix que havia estat un home íntegre i totalment fidel al seu equip. El Dr. Broggi ens diu "Em vaig fer el propòsit de no pensar mai mal de ningú sense tenir-ne proves ben ostensibles"... Així és com crec que ha de ser :-))

    ResponElimina
  4. Realment l'actuació dels assassins, tant d'un bàndol com de l'altre, va ser fastigosa. És trist comprovar a on pot arribar la maldat de la gent quan actua amb impunitat total. El clima de terror que es va viure devia ser insuportable i estic d'acord amb el Dr. Broggi que els militars colpistes són els responsables principals del que va passar, per acció directa en el seu bàndol i per omissió a la banda republicana que van deixar indefensa en mans d'uns indesitjables.

    A mi també m'admira la filosofia de vida del Dr. Broggi que anem descobrint en aquestes pàgines. És un bon consell aquest que destaques al final, encara que de vegades costa de seguir. :-)

    ResponElimina
  5. Temps, temps! Necessit temps perquè ara mateix tenc molta llegiguera! Aquest blog sembla molt xulo! Com no havia vengut a parar a aquí abans?

    ResponElimina
  6. Benvinguda al blog, BARAULA. No t'estranyi no haver-lo trobat abans, aquest és un blog força modest sense gaires pretensions més enllà de compartir algunes lectures però, i una cosa no treu l'altra, del que n'estem força orgullosos. :-)

    ResponElimina
  7. Holaaaa, BARAULA!! :-))

    Molt benvinguda a aquest raconet de lectura!! :-))

    MAC, ja tinc acabat el tercer bloc... entre avui i demà faré el post :-DD

    ResponElimina
  8. Perfecte, ASSUMPTA. Quan surti el comentarem. :-))

    ResponElimina
  9. Benvolgut MAC, quan vaig dir "entre avui i demà" ho deia en un sentit ampli de l'expressió...

    "Avui i demà" es poden interpretar de moltes maneres... com qui diu "avui en dia", pensant en l'actualitat, o "el dia de demà", referint-se a un futur que, fins i tot, podria ser llunyà. :-))

    NOTA: Aquest blog m'està demanant que escrigui un 774 per demostrar-li que no sóc un robot... Què no reconeix els amos o que? :-DDD

    Bromes a part ;-) Les darreres dues setmanes he tingut força feina a la Parròquia i, a més, un encàrrec molt bonic que m'ha donat moltíssima més feina de la que pensava. Però ara sí que ja puc dir que, entre dilluns, dia 15 de desembre i dimarts, dia 16, faré el post... i que, deixant dos o tres dies "de cortesia" perquè el pobre quedi posadet, ja podràs posar el teu següent, perquè, tot i que poc a poc (a una mitjana d'unes deu pàgines diàries) he mirat de no deixar de llegir :-)))

    ResponElimina
  10. Ja ho diuen que el temps s'allarga o s'escurça segons les circumstàncies. :-DD
    Així que no hi pateixis gaire que aquí no ens fa còrrer ningú. Quan puguis el fas i aleshores el comentarem. :-))

    ResponElimina